dimarts, 29 de setembre de 2015

El que no et mata et ma més fort (Millennium 4)

Títol original: Det som inte dödar oss (lit. El que no es mata)
Autor: David Lagercrantz
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició agost 2015
Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 655 pàgines
Preu: 22,5€

Vuit anys després de la publicació original sueca de La reina al palau dels corrents d'aire i sis de la seva corresponent edició en català, aquest agost de 2015 ens ha arribat la quarta entrega de la serie Millennium, sota el nom de El que no et mata et fa més fort. En Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander han tornat per fer-nos enganxar a la lectura de la novel·la i gaudir-ne al llarg dels seus 31 capítols. 

L'encarregat de continuar la trilogia d'Stieg Larsson ha estat en David Lagercrantz, qui d'una manera magnífica ha captat l'escéncia de la història que l'autor original va crear i la sabut plasmar amb una magnífica obra. 

Molt temps després del Cas Zalaixenko, la revista Millennium viu moments durs, la seva continuitat està en perill, degut a un canvi en els propietaris. Per salvar-la faltaria un cas tant excepcional com el mencionat però trobar-ne un és figues d'un altre paner. De cop hi volta, però en Mikael Blomkvist començarà a seguir la pista d'un futur prometedor reportatge, posant-se en contacte amb en Frans Balder, un rellevant informàtic suec especialitzat en intel·ligència artificial, qui assegura tenir informació important sobre el serveis secrets dels Estats Units. Qui ha aportat sembla que ha col·laborat amb en Balder en aquest assumpte és algú que en Blomkvist coneix molt bé, la Lisbeth Salander. Però quin ha estat el seu paper en aquest cas que hi ha implicats els serveis secrets d'aquesta potència mundial? Quins han estat els veritables motius que han portat a la Lisbeth col·laborar amb en Frans Balder? 

Seguint el camí creat amb les altres llibres, la corrupció als serveis secrets siguin de Suècia o dels Estats Units serà un dels temes tractats, i ho aprofundirem amb l'espionatge industrial utilitzant la pirateria informàtica, la qual la Salander n'és un gran experta com ja sabem. Amb tot és una crítica al Gran Germà, a com d'observats estem a través d'Internet i la telefònica mòbil per les agències d'intel·ligència dels diferents governs. En el fons tot secret per molt ben amagat i encriptat que estigui pot ser utilitzat en benefici de qualsevol, principalment econòmic, tot té preu. 

El que no et mata et fa més fort és una obra autoconclusiva, però deixa portes obertes per continuar la saga. A la Lisbeth li ha quedat algun tema per tancar i en Mikael com a gran periodista que és sempre està a punt pel reportatge revelador del moment. 

Amb l'aparició d'aquesta nova entrega, ara és un bon moment per si abans o al seu dia no ho vau fer per iniciar-vos a la saga Millennium, on sense cap mena de dubte quedareu enlluernats pel duet Blomkvist-Salander com a molts ens ha passat.
 

divendres, 18 de setembre de 2015

Novetat de Norma d'octubre: "Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit"

Malgrat la cancel·lació de la col·lecció Hugo Pratt, Norma Editorial si que ens portarà en català la més nova aventura de Corto Maltes anomenada Sota el sol de mitjanit, obra de Juan Diáz Canales (Blacksad) i Rubén Pellejero. Serà novetat d'octubre, sortint a la venda el 30 de setembre en un llançament internacional.


Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit, de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero
 Cartoné - 96 pàgines - 22.5 x 29.7 cm - Color
19,50

TORNA UNA LLEGENDA DEL CÒMIC

1915, en Corto Maltès travessa les vastes extensions gelades del Gran Nord, entre els Estats Units i el Canadà. Amb ell porta un missatge del seu amic, el cèlebre escriptor Jack London, autor d'Ullal Blanc. La carta està destinada a un amor de joventut. A canvi de fer-la arribar, en London li promet a en Corto una nova aventura en la qual està embolicat un misteriós tresor...



dijous, 10 de setembre de 2015

Superherois catalans

Trobant-nos en la vigília de l'Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, m'agradaria parlar dels superherois catalans, aquells personatges que es que vesteixen amb icones catalanes com la barretina o la senyera i que lluiten des de la seva manera pel procés independentista o bé per les causes socials. 

El primer superheroi que conec és el Drac Català, personatge de còmic de l'autor Carles Roman, que al primer número es deia Capità Catalunya, però per qüestions legals va haver-se de canviar de nom. En total hi van haver 7 números i un especial. Al primer número coneixerem l'Albert que trobant-se en una entitat bancària, es veu immers en un robatori, i durant aquest esdevé el Capità Catalunya/Drac Català. Podeu llegir el primer número a Carles Roman i a Drac Català


Sense deixar els còmics tenim els Catalan Networks, personatges els quals protagonitzen la història Quatre Barres, essent el seu autor en Dani Zarzuelo. D'aquesta història només n'hi ha un capítol publicat en format webcòmic de setembre de 2013 al febrer de 2014, el segon està en preparació. Els Catalan Networks són en Senyera, l'Almogàver i en Casteller, els quals s'hauran d'enfrontar a l'Inquisidor. Podeu conèixer l'obra a Catalan Networks


I abans de deixar el món del còmic, anem amb el seu personatge més actual, el Supercatalà, personatge i obra d'Olga Resina i Sergio Pérez, del qual ja n'he parlat en aquest blog. L'Almo és un català indignat que davant les injustícies socials esdevé el Supercatalà. A dia d'avui hi ha 2 números publicats, esperant que de cara l'any que ve arribi el tercer. Més informació a Supercatalà blog, Supercatalà web i Ooso Còmics


I ara anem a les xarxes socials. Aquí hi trobem en Cataloniaman, el superheroi català del Twitter on no para mai de piular. També és present al Facebook, al Youtube i també té un blog.

 https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQNlEFgPjKi2hsPswLUMwW0brOvcDdb_AMwAZpjPLATW1I6m_dkjg

I per acabar ja que he mencionat el Youtube, toca parlar del superheroi català humorístic del moment que s'ha donat a conèixer a través d'aquesta xarxa, en Supercat, el guardià del procés! Si no heu vist el seus vídeos no us els perdeu al seu canal. També el podeu seguir al Twitter i al Facebook, i també té web

http://www.directe.cat/imatges/noticies/supercat-cartell1.jpg

Aquests dos últims acaben de presentar els seus respectius jocs per a mòbils intel·ligents i tauletes, els enllaços per android són els següents: Cataloniaman i Supercat.

dijous, 3 de setembre de 2015

El rellotger miop

Títol original:  L'orologiaio miope
Autora: Lisa Signorile
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició novembre de 2014
Format: Rústic amb solapes, 300 pàgines
Preu: 19€


Molts ens hem empassat documentals de natura al televisor durant incomptables hores, coneixent animals, plantes i magnífics paisatges d'arreu del món i de diversos èpoques.
El món literari no es una excepció en obres divulgatives de natura que apropa de manera amena aquest món cièntific al lector. I així tenim el llibre que us presento seguidament. 

El rellotger miop és una obra de la biòloga Lisa Signorile publicada per Edicions Sidillà, la qual la seva traducció ha estat finançada pel Segretariato Europeo per le Pubblicazioni Scientifiche (SEPS). Els escrits del llibre provenen del seu blog L'orologiaio miope, traslladat actualment a National Geographic Italia. El perquè del seu nom del blog i per tant del llibre ens ho explicarà al pròleg, Evolucionistes, rellotgers i oculistes, on ho resumeixo breument en aquests dos paràgrafs.

L'any 1802 el reverend William Palley publica Natural Theology, on en unes línies parla del rellotge, del seus mecansimes i que evidentment l'ha creat per algú, tot fent entreveure que està parlant dels éssers vius, i per tant de la creació i per tant del que és coneix com a disseny intel·ligent. Charles Darwin que va llegir el llibre va arribar a idees totalment contraries, les quals les va plasmar a L'origen de les  espècies mitjançant la selecció natural (1859), el qual és considerat la base de la biologia evolutiva d'avui en dia. Em permeto afegir que el naturalista Alfred R. Wallace contemporani a Darwin va arribar a les seves mateixes conclusions.

L'evolució doncs només és fruit de les lleis de la física i de la química. No hi ha cap rellotger, l'organització dels organismes és deguda al que coneixem com a selecció natural.

La idea del rellotger va ser recuperada per l'evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que "L'analogia entre el rellotger i l'organisme viu és falsa", "l'únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura " i "[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop". 

Així doncs amb aquest joc de paraules, la Lisa Signorile al llarg de la lectura ens donarà a conèixer una sèrie d'animals i les característiques que han desenvolupat a llarg de l'evolució, que els han permés arribar fina avui en dia, mentre els deixin i puguin. Els animals descrits estan repartits en diferents blocs.

En el primer blog coneixerem animals que s'han adaptat a viure en ambients extrems. Per mencionar-ne un doncs el "cuc" que viu a les fumaroles abissals, Riftia pachyptila.
Al segon ens presenta tot d'organismes horripilants, els paràsits, els quals si alguns desapareixessin no els trobaríem a faltar, ni nosaltres ni d'altres, com els grans mamífers. És amb dels descrits, el Dracunculus medinensis, on s'està fent esforços gegants per extingir-lo, llegiu el llibre o busqueu-lo per la xarxa i en sabreu el perquè.
Al tercer blog parla de mamífers amb un peu i mig cap a l'extinció. Com podem endevinar el gran culpable de la situació en que es troben, som nosaltres, els humans, directament o indirectament.
Al quart blog coneixerem animals amb adaptacions d'allò més insòlites, que fan pensar "Aquest animaló existeix? No és de ciència-ficció?" Els tardígrads en són un gran exemple, i no per la seva mida, precisament. 
I anem a l'últim blog, els emmetizinadors, on part d'escurçons i aranyes, coneixerem altres organismes verinosos en grups (animals) on no hi esperaríem trobar-n'hi cap. 

Amb tot voltarem pel llarg i ample regne dels animals, i com animals que som nosaltres, aquest mico bípede i nu que som, les referències a la nostra especies seran freqüents. I és que és important la manera que veiem i/o observem els nostres altres parents animals més o menys llunyans, i quins tendim a apreciar i quins altres tenim a rebutjar, el que l'autora defineix com a "Efecte Bambi" i "Efecte gat esclafat" respectivament, tant relacionats en la nostra evolució biològica com en l'evolució cultural.