dimarts, 27 de setembre de 2016

Batman/Tortugas Ninja

Títol: Batman/Tortugas Ninja
Títol original: Batman/Teenage Mutant Ninja Turtles nº1-6
Autor: James Tynion IV (guió), Freddie E. Williams II (dibuix), Jeremy Colwell (color). Portades de Freddie E. Williams II i Kevin Eastman.
Batman creat per Bob Kane amb Bill Finger
Tortugues Ninja (Teenage Mutant Ninja Turtles) creades per Kevin Eastman i Peter Laird 
Traducció per: Francisco San Rafael Simó.
Publicat per: ECC Ediciones, setembre 2016.
Format: Rústic, 144 pàgines, color
Preu: 13'95€


En Batman, el Cavaller Fosc, el detectiu de Gotham City, molt o poc tothom el coneix, ja sigui per les múltiples històries explicades als còmic, per la mítica sèrie  dels anys 60 del segle passat protagonitzada per Adam West, o per les diverses pel·lícules d'aquest personatge, l'alter ego del multimilionari Bruce Wayne. Sense cap mena de dubte tota una icona popular i un dels pals de paller de l'editorial DC.

Tot i haver vist la sèrie dels 60 i varies pel·lícules, mai no m'he endinsat al seu món dels còmics, per ser més exacte de cap dels superherois existents, ja sigui de DC o de l'altra gran editorial, Marvel. Bàsicament ja que per cada superheroi i hi ha múltiples històries, i no sabria per on començar, tot seria preguntar-ho. A més a més, hi ha el fet que cap editorial espanyola que hagi tingut o tingui els drets de les dues editorials mencionades, mai ha fet el pas de publicar en català, ni que sigui a compte gotes i a poc a poc. Ara bé hi un cas excepcional, quan Planeta deAgostini Comics  (ara Planeta Comic) tenia els drets de DC abans de perdre'ls a favor d'ECC Ediciones (situada a Catalunya com Planeta) i va publicar un Batman en català, el 2009, parlo de Batman: Barcelona, el cavaller i el drac (Batman in Barcelona: Dragon's Knight). Com ja he dit, fou un cas excepcional que al seu moment es va merèixer la meva compra. Veure en Batman fent de Sant Jordi, tot voltant per Barcelona no s'acostuma a veure. Ara bé, quan ECC va adquirir el drets de DC l'agost de 2011 i va començar a publicar-ne les obres a partir del gener de 2012, quan va reeditar aquest títol el 2014, només ho va fer en castellà.

I així hem un salt de 7 anys, fins a aquest setembre de 2016, en que ECC ha publicat un Batman que m'interessa, i no per que sigui de Batman, si no principalment pels altres superherois que acompanyen el Cavaller Fosc, les Teenage Mutant Ninja Turtles, o simplement Tortugues Ninja com les coneixem en català.  I es que a part dels superherois de DC o Marvel, altres editorials també en tenen els seu catàleg, com són els quelonis mutants, actualment a IDW Publishing. Breument, el meu primer contacte amb les Tortugues Ninja fou quan es va estrenar la sèrie d'animació clàssica l'octubre de 1990 a TV3. Anys més tard Norma Editorial, al llarg del 2007, va publicar en 5 volums  els còmics originals d'en Kevin Eastman i en Peter Laird. Tot i així, no contenen tots els números originals, segurament per drets d'autor, ja que també hi participaven altres autors. Posteriorment en va publicar un "pack" recopilant els 5 volums, el qual el vaig adquirir el Saló del Còmic del 2013. Actualment aquests volums estan descatalogats. Podeu ampliar informació sobre la meva relació els Herois de Mitja Closca com les ressenyes del volums de Norma a l'etiqueta TMNT d'aquest blog.

Havent fet aquesta introducció, llarga però necessària, toca parlar d'aquest entrecreuament de dos franquícies de superherois i de dues editorials diferents,  Batman/Tortugas Ninja. Les Tortuges Ninja com a convidades d'aquest títol, ja han protagonitzat altres entrecreuaments, entre els quals destacar que el tenen amb els Caçafantasmes (Ghostbusters), però en aquest cas, ambdós grups de superherois formen part de la mateixa IDW (enllaç).

A Gotham City, hi han arribat éssers d'una altra dimensió: Ninges, causants de certs robatoris d'aparells d'alta tecnologia. Tot investigant aquest robatoris, en Batman tindrà el primer cara a cara amb els culpables, el Clan del Peu del malvat Shredder. I tot seguidament, el Cavaller Fosc tindrà contacte amb qui ha vingut a aturar els plans de l'Shredder, les Tortuges Ninja i el mestre Splinter, però aquest primer contacte no serà gens cordial. Tot i així, en el transcurs de la història, a mesura que es vagin coneixent, entre el Cavaller Fosc i els Herois de Mitja Closca s'establirà l'amistat i l'aliança necessària per aturar l'Shredder, el qual també s'ha associarà amb els enemics d'en Batman, entre ells, el Pingüí i en Ra's al Ghul. No només s'haurà d'evitar els plans dels dolents, si no que també els bons s'ho hauran de manegar com sigui, per que en retornar les Tortugues i el mestre Splinter a la seva dimensió, amb elles també ho hauran de fer l'Shredder i seu el Clan del Peu. Tota una aventura a contra-rellotge, ja que es de vital importància pels quelonis retornar com més aviat millor a la seva dimensió. 

La història es desenvolupa i es tanca de tal manera que no afecta a la normalitat dels dos universos. La utilització del recurs de les dimensions així ho afavoreix. El guionista James Tynion IV ha sabut elaborar una gran història amb intriga, acció i humor, sent aquest un element propi dels quartet de quelonis, tot donant-hi un bon ritme en l'argument. El guió va acompanyant del magnífic dibuix d'en Freddie E. Williams II rematat amb la gran aportació del colorista Jeremy Colwell, aportant-nos unes magnífiques il·lustracions i escenes al llarg del còmic. Cal afegir que el volum es completa amb 6 portades alternatives pels 6 capítols que es recopilen creades per en Kevin Eastman i també una de David Finch

Tant de bo, aquest còmic que té les Tortugues Ninja com a protagonistes convidades, tingui una gran acollida, per tal alguna editorial, la que sigui, s'animi a portar-nos el gran univers de còmics que tenen les Teenage Mutant Ninja Turtles actualment.

divendres, 23 de setembre de 2016

Amb afany de justícia i llibertat. Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes.

Autors: Textos de Josep Suñol i Garriga. Edició a cura de Jordi Badia Perea
Publicat per: Pagès Editors, maig de 2016
Format: Cartoné, B/N, 17.5 x 24.5 cm, 336 pàgines
Preu: 24€

L'any 2011 tenia lloc el 75è aniversari de l'afusellament d'en Josep Suñol i Garriga, un 6 d'agost de 1936, motiu pel qual per retornar-lo a la nostra memòria se'n va publicar una biografia a càrrec de Jordi Badia Perea: Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. Enguany, 5 anys després, per complementar la biografia i en motiu doncs del 80è aniversari de la seva mort, el mateix Jordi Badia recopilant els diversos  articles de Suñol o entrevistes a ell publicades als diaris en que al seu dia hi va escriure (La Nau, La Nau dels Esports i La Rambla), n'ha sortit un nou llibre Amb afany de justícia i llibertat. Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes, a través del podem conèixer el propi Josep Suñol a través dels seus escrits, en definitiva els seus pensaments. 

Estructurat en cinc capítols principals, repassarem els seus articles esportius i polítics, com a temes principals. Recordem que en el camp esportiu fou president de la Federació Catalana de Futbol (1929-1930) i president del Futbol Club Barcelona (juliol de 1935 fins a la seva mort).  Políticament, tot i ser burgès, fou un homes d'esquerres, republicà i catalanista, esdevenint diputat a les Corts Espanyoles i membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Els dos primers capítols "Més que un club" i "Joc Net", s'hi recullen els articles esportius. El primer pel nom, ja en ens podem imaginar que tracta del FC Barcelona. En aquest hi repassarem cròniques de partits d'aquella època, divergències entre socis, que si hom és més a fi un grupet o a un altre, resumint com es vivia el barcelonisme en aquells anys. El segon capítol fa tracta tant de la Federació Catalana de Futbol, com del futbol en general, per exemple, Suñol va emprendre campanyes per eliminar el joc brut i violent dels camps de futbol.

El tercer capítol és titulat "Esport i Ciutadania", justament el lema de Josep Suñol. Ell creia en l'esport com un mitjà de formar la ciutadania tan físicament com moralment, com una escola per recuperar la consciencia nacional catalana en el poble català.

El quart capítol, es sense dubte el més llarg "Catalunya i, per tant, República". S'hi recopilen els seus escrits polítics, repassant aquells en que defensa l'amnistia pels presos polítics i socials i exiliats, tot  passant per la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII i l'arribada de Segona República espanyola, i amb aquesta la recuperació de l'autogovern de Catalunya i el procés negociador del primer Estatut català dit de Núria, i els seus darrers articles just abans de començar la Guerra Civil.

El cinquè, el més breu, amb el nom de "Periodista",  hi ha els articles dedicats als diaris en que hi va publicar com també a la seva tasca com a periodista.

Resumint breument les últimes paraules de la introducció del llibre, dels diferents camps i entitats que en Suñol va destacar, ha estat el FC Barcelona qui l'ha recuperat en la seva memòria, no en va, la la rellevància de Suñol va més enllà d'haver estat un president del Barça. I així ho podem llegir en el quart capítol, veient la seva importància política que va tenir el seu dia, o si més no ens en podem fer una idea. El que Suñol que es proposava era la plenitud nacional de Catalunya. D'un país que pretén ser políticament lliure, culturalment ric i socialment just. Malauradament tot i alguns avenços durant la Segona República, amb els seus alts i baixos, per ell tot es va estroncar i acabar en els primers dies de la Guerra Civil.

dimecres, 21 de setembre de 2016

El ple de l’Ajuntament de Calaf aprova per unanimitat una moció per a la creació de l’Alta Segarra

La moció insta al Parlament i a la Generalitat de Catalunya a iniciar els tràmits per al reconeixement urgent i efectiu de la comarca de l'Alta Segarra. Els tres grups coincideixen en la necessitat de crear aquesta comarca com a reconeixement a una realitat territorial i per donar millor servei als seus ciutadans.


Ple 19/09/2016 moció Alta Segarra

En el ple ordinari celebrat aquest dilluns, 19 de setembre, l'Ajuntament de Calaf ha aprovat, per unanimitat, una moció a favor de la creació de la comarca de l'Alta Segarra. Partint d'uns antecedents històrics que reafirmen la realitat territorial d'aquesta comarca, els tres grups municipals han pres diferents acords. El principal, el d'instar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat perquè iniciïn els tràmits necessaris perquè la comarca pugui ser reconeguda de forma urgent i efectiva, juntament amb els municipis veïns que s'hi manifestin a favor.

Per aquest motiu, en el segon punt, s'acorda traslladar aquest acord als municipis que l'any 2004 van signar el Manifest de l'Alta Segarra i a la resta de municipis veïns perquè pugin manifestar lliurement la seva adhesió. Per altra part, també s'acorda comunicar els acords als partits polítics amb representació al Parlament i es reclama el seu suport a les reivindicacions del territori.

A més, es té en compte la difusió dels acords a tota la població perquè puguin conèixer els avantatges i inconvenients d'esdevenir comarca. Així, arribat el moment, podran prendre una decisió informada sobre el futur del territori.

L'opinió dels grups
Abans de procedir a la lectura del manifest, el portaveu de CiU, Joan Caballol, va agrair l'adhesió de tots els grups i la col·laboració a l'hora d'enriquir el document ja que “és un tema important per Calaf i el seu futur”. Per la seva part, el portaveu del GIC, Josep Casulleras, va manifestar que el seu partit està d'acord amb aquelles accions que promoguin el reconeixement d'aquesta realitat territorial. Alhora va afegir que abans que sigui una realitat queden “detalls per analitzar, marcar les delimitacions, i veure quin estructura ha de tenir”. Igual que el representant de CiU, va valorar el fet que els tres grups del municipi que pretén ser la capital de la comarca, Calaf, se sumin unànimement a la moció.

Finalment, l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, va recordar que “aconseguir que l'Alta Segarra sigui comarca és un dels nostres objectius”, ja que considera que és una necessitat. Va recordar que en aquests moments, amb la nova vegueria del Penedès damunt la taula i la possible divisió de l'Anoia, el tema de l'Alta Segarra torna a estar en l'agenda política.

Per aquest motiu, va assegurar que des dels ajuntaments i els partits polítics s'hi està treballant, però també va compartir la idea de que cal anar més enllà. Badia va exposar que “si volem una nova comarca és per poder servir millor els nostres ciutadans, perquè creiem que ho faríem d'una manera més eficaç. Per això, com que ja tenim instruments com la Mancomunitat de l'Alta Segarra, estem treballant mancomunar el major nombre de serveis possibles”.