ComiCat 2008-2023: 15 anys amb el còmic en català

Enguany ComiCat fa 15 anys tot seguint l'actualitat del còmic en català.

Notícia de l'efemèride

L'any 2008 un grup de gent d'arreu dels Països Catalans va crear ComiCat el portal digital dedicat a difondre i donar suport el còmic en la nostra llengua. Enguany doncs ja fa 15 anys d'aquell naixement, on mes rere mes han publicat novetats, ressenyes, presentacions, xerrades, entre d'altres amb la bona voluntat de donar visibilitat al còmic en català. Amb els anys nova gent s'hi va incorporar, com és el meu cas, que aquest febrer farà 12 anys que en sóc membre.  

Esperem que en podem celebrar molts anys més! 

Per molts anys ComiCat!!!

Adéu, Lluís Juste de Nin

Dijous passat, tot sentint les notícies de les 9 del matí a Flaix FM, n'hi va haver una que em va cridar l'atenció, fou la darrera: La mort d'en Lluís Juste de Nin.

Són moltes les morts de personalitats que s'anuncien pels mitjans de comunicació, que no sabies ni que existissin, però en aquest cas, era diferent, l'havia conegut personalment.

Com a membre de ComiCat, en començar l'any corresponent publicava en aquest blog l'anunci de la sortida la seva nova obra de novel·la gràfica, ja des de l'època d'Edicions de Ponent, però mai vaig arribar a comprar cap de les seves obres que havia publicat en aquesta editorial. Això va canviar, a conseqüència d'una mort, la d'en Paco Camarasa, l'editor d'Edicions de Ponent, el juliol de 2016. Això va comportar que en Lluís Juste de Nin arribés a un acord amb l'Albert Mestres de Continuarà Comics, i que les seves futures obres es publiquessin al segell Trilita Edicions. I així a principis de 2017 va arribar Garbo, l'espia català que enganyà Hitler. Aquesta doncs aquesta va ser la primera obra que vaig comprar d'en Lluís Juste de Nin. I justament amb el 35 Saló del Còmic de Barcelona, l'edició d'aquell any, el vaig poder conèixer personalment mentre en dedicava Garbo. Tal com vaig escriure a l'entrada d'aquell Saló, el tracte amb en Lluís Juste de Nin va ser molt obert, sense cap manera de dubte una excel·lent, simpàtica i gran persona.

El 2018 va arribar Vergonya! La grandeur touché i el 2019, El Noi. Vida i mort d'un home lliure. La seva última aportació ha estat Rossinyol que vas a França, publicada al març d'enguany. Totes les obres publicades per Trilita ara formen part de la meva biblioteca. Malauradament ni el 2018 ni el 2019 vaig poder coincidir amb ell als Salons del Còmic corresponents. I enguany, deixant de banda l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 amb tot el que ha comportat, segurament per les seves circumstàncies personals, malalt de càncer, segurament tampoc hauria pogut ser. 

Sense dubte, en Lluís Juste de Nin fou gran autor de còmic, on mitjançant els elements de ficció sabia mostrar-nos la realitat de l'època que explicava. Sense cap manera de dubte ens ha deixat una persona compromesa amb Catalunya, sent també un dels grans referents del còmic català i en català. Moltes gràcies per tot el llegat que ens has deixat. 

Per acabar vull compartir l'article que en Jordi Riera Pujal va publicar a ComiCat el passat dijous en honor a en Lluís Juste de Nin.

ComiCat 2008-2018: 10 anys amb el còmic en català

Enguany ComiCat celebra els 10 anys tot seguint l'actualitat del còmic en català. 

Notícia de l'efemèride

L'any 2008 un grup de gent d'arreu dels Països Catalans van crear ComiCat el portal digital dedicat a difondre i donar suport el còmic en la nostra llengua. Enguany doncs ja fa 10 anys d'aquell naixement, on mes rere mes han publicat novetats, ressenyes, presentacions, xerrades, entre d'altres amb la bona voluntat de donar visibilitat al còmic en català. Amb el temps nova gent s'hi ha anat incorporant, com és el meu cas, ja fa 7 anys el passat febrer.  

Esperem que en podem celebrar molts anys més! 

Per molts anys ComiCat!!!

Trenta!

He vist que l'últim cop que vaig fer l'entrada de "felicitacions" fou el 2012, aquest any doncs el recupero per un bona efemèride, avui 27 de maig de 2015 faig trenta anys. 

A més a més, faig els trenta amb el Cicle Formatiu de Grau Superior de Gestió Forestal i del Medi Natural cursat a l'Escola Agrària del Solsonès casi acabat, només faltant finalitzar les pràctiques en empresa. En qüestió de poques setmanes, ja seré formalment Tècnic Superior en Gestió Forestal i del Medi Natural.

I no ens podem oblidar que aquest blog, Planeta Sigarra, fa dos dies, el 25 de maig, va fer 7 anys que existeix per la xarxa.

"Bola de drac": 25 anys parlant en català

Tota història té un origen. Tot comença amb amb un home, Akira Toriyama, un jove autor de manga que a finals del 1984, publicaria al setmanari Shônen Jump, el primer capítol de la obra que el faria més famós: Dragon ball. Justament ara a finals de 2014 en celebràvem els 30 anys. 

Logotip del manga

Davant de l'èxit del manga, el 1986 n'arribaria la seva versió animada a mans de la Toei Animation. I fou l'any 1990, el 15è dia del febrer, quan l'anime ens va arribar en català a TV3. Bola de drac, tal com coneixem l'obra en la nostra llengua, va arribar per omplir la graella televisa, havia de ser una sèrie qualsevol de dibuixos animats. Però des del seu primer moment, a diferència del que es pensaven els responsables de TV3, va arribar per fer història, per ser una de les sèries de referència de Televisió de Catalunya. A més només es van comprar els primers episodis, deixant el 21è Torneig de les Arts Marcials sense acabar, en faltaven només dos per acabar-lo, i deixar enllestit el primer arca argumental de de la sèrie (La primera recerca de les boles de drac i el 21è Torneig). Certament hi va haver un fort enrenou i així TV3 no va tenir més remei que buscar-se la vida i portar-nos la continuació de la sèrie. Ja havia començat al Boladedracmania.

Logotip de l'anime

La sèrie no només fou seguida per quitxalla també ho fou adolescents i universitaris. Fou una obra intergeneracional, cosa que avui en dia encara no ha canviat. Qui fou nen llavors, ara si es pare, la segueix amb el seus fills. 

Però l'altre element important de la sèrie fou la seva importància a l'hora de normalitzar el català. No només a Catalunya i si no en tot l'àmbit catalanoparlant on TV3 arribava: València i Balears. Molta gent castellanoparlant va aprendre i/o entendre el català gràcies a les aventures d'en Son Goku i el seus amics. A més el País València, cap al 1991 va comptar amb al seva pròpia versió en català valencià, i així els xiquets valencians gaudirien de Bola de drac doblement, fins que la censura va arribar a la desapareguda Radio Televisió Valenciana, deixant la sèrie televisiva inacabada.

No recordo gens el meu 15 de febrer de 1990. Tenia 4 anys de camí cap als 5. No recordo des de quan vaig començar a veure Bola de drac. Si fou aquell PRIMER episodi, si fou el segon o el tercer, però fos quin fos d'aquella primera fornada, d'aquells primers 26 episodis, Bola de drac ha esdevingut la sèrie de la meva vida.

Les Tortugues Ninja i jo

Seria l'octubre de 1990 quan es va estrenar a TV3 la sèrie d'animació titulada en català com Les fabuloses Tortugues Ninja, conegudes internacionalment com Teenage Mutant Ninja Turtles (TMNT), o sigui Tortugues Ninja, Mutants i Adolescents. Aquest és l'opening de la versió catalana, el qual no l'he trobat amb una qualitat d'imatge millor. Aquí el podeu veure en versió original.

Les Tortugues Ninja eren quatre i cada una tenia els seus propis elements que el caracteritzaven, a més cada una d'elles havia estat batejada per un artista del Renaixement italià. 

• En Leonardo porta la cinta blava i les seves armes són les katanes. Rep el nom de Leonardo da Vinci 
• En Raphael porta la cinta vermella i les seves armes són els sais. Rep el nom de Rafaello Sanzio 
• En Donatello porta les cintes liles i i la seva arma era el bastó. Rep el nom de Donato di Niccolò di Betto Bardi 
• En Michelangelo porta les cintes taronges i les seves armes són els  nunchakus. Rep el nom de Michelangelo Buonarroti.    

Les quatre han estat educades i entrenades en les arts ninja per una rata també mutant, el mestre Estellicó, Splinter en l'original, qui també fou batejat a partir del sobrenom de Giovanni di Ser Giovanni, Scheggia, o sigui "Estella".

Les Tortugues Ninja tenen la missió de derrotar el Trinxant, Shredder en l'original, cap dels ninja del Clan del Peu, el qual fa aliança amb en Krang, un extraterrestre de la Dimensió X.  

Però d'on surten les Tortugues Ninja? Doncs com molts herois creats als Estats Units tenen els seu origen en una sèrie de còmics creats per Kevin Eastman i Peter Laird: Eastman and Laird's Teenage Mutant Ninja Turtles publicant-se el primer número el maig de 1984. Cal tenir en compte que que les Tortuges dels còmics i les seves històries són més fosques i de caire més adult que les Tortuges de la primera sèrie animada que vam poder veure quan érem quitxalla. Els còmic els va publicar Norma Editorial l'any 2007.

Aquell primer número de molts més, va ser el detonant de tota una franquícia que a part d'altres sèries de còmic, també ha donat lloc a tres sèries d'animació: La original de 1987-1996, la segona de 2003-2009 i la tercera estrenada l'any passat 2012. A més també té una sèrie d'acció real de 26 episodis (1997 - 1998) anomenada Ninja Turtles: The Next Mutation, la quals van tenir una aparició estel·lar a la sèrie Power Rangers in Space. També té quatre pel·lícules: Les tres primeres són dels principis dels 90. La quarta és de l'any 2007. Actualment n'hi ha una 5a en producció. I bé no ens podem oblidar del merxandatge. Les TMNT també van fer el salt als videojocs, de les quals recomano la lectura i visualització el següents enllaços del blog 3 botons i START: Tortugues Ninja 1a part i Tortugues Ninja 2a part. Evidentment també van arribar les seves figures d'acció, en que recomano visualització del següent video de Youtube on es fa un repas en totes o casi totes les seves joguines, del 1988 al 1998. 

I parlant del seu marxandatge. Qui no en té una figura d'acció? Qui no col·leccionava els pòsters de Matutano? Qui no té l'àlbum de cromos de Panini? Sense cap manera de dubte va caure sobre tots els nens d'aquella època, jo inclòs, la Tortugamania. Un dels records més especials que en tinc d'aquella època era un estiu de no sé quin any ben bé. Havia passat un parell de setmanes a casa dels avis. En tornar casa, mons pares em van dir que tenia una sorpresa al vídeo. En engegar el televisor i en posar el vídeo, em vaig trobar mirant la pel·lícula original de les Tortugues Ninja, que el canal Telecino de llavors havia emès en un dia d'aquelles dues setmanes.  Encara el tinc, el vídeo. Ara també la tinc en format Combo DVD i Blu-ray Disc, editat per Selecta Vision. 

Un cop explicada aquesta anècdota, havent mencionat cert tipus de marxandatge, posaré imatges d'allò que recordo haver tingut i que encara dec tenir, guardat o no per casa.

Les figures les tinc guardades per algun lloc i per tant les imatges les he hagut de buscar pel Google. Són les següents:

 En Michelangelo i  l'Ace Duck (personatge que surt pocs segons a la sèrie. Info).

 Michelangelo versió surf i Raphael versió astronauta. 

 Aquest vehicle es diu Double Barreled Plunger Gun

L'àlbum de cromos de Panini i el seu pòster. La foto que correspon a l'àlbum si que és meva ja que el tinc a mà.

Els pòsters tampoc no en tinc ni idea si els tinc o no. En tot cas fent recerca per Google, dels que he vist, en recordo aquests 2 que podeu veure, i també 4 un per cada tortuga els quals eren consecutius, que no n'he sabut trobar-los tots.

 

Les TMNT també van ser objectiu de censura. L'arribada de la primera sèrie d'animació al Regne Unit, degut a les seves polítiques van comportar que fossin reanomenades a Teenage Mutant Hero Turtles. El terme "Ninja" era considerat massa violent per un programa de caire infantil. Conseqüentment tots els productes relacionats havien havien de ser reanomenats.

Per anar acabant us voldria recomanar 3 enllaços de Zona Negativa on parlen de les Tortugues Ninja:

• Cuando las tortugas reinaban en el mundo
• Teenage Mutant Ninja Turtles (IDW), #1-12
• Entrevista a Kevin Eastman y Circo Nieli

I ja ara sí finalment també recomanar-vos, també una pel·lícula especial que podem trobar a Youtube el qual és un entrecreuament entre les Tortugues Ninja de la segona sèrie d'animació, les de la primera i finalment les de les còmics originals. S'anomena Turtles Forever. Si aneu peixos en anglès, subtitulada també en castellà.

L'Arcadia del Capità Urías torna a navegar

La Arcadia era una poderosa nau comandada pel Capità Urías que viatjava per l'espai sideral compartint amb tota espècie vivent el concepte #TLQM (Todo lo que mola) o el que en català jo he batejat com a #TEQA (Tot el que agrada), i es que ens agrada molta la #TEQA. Però que collons és això? Doncs còmic, manga, anime, sèries sentai o tokuhatsu, o sigui tota cultura dispersa d'aquí i allà i de l'espai profund no explorat encara. I és que tant l'Urías com jo som culturalment dispersos. 

Des del meu bonic planeta anomenat Sigarra, escolant el programa de ràdio interplanetari Generació Digital el seu nom hi era molt pronunciat, així que davant les particularitats que compartíem m'hi vaig posar en contacte, però llavors va arribar la Guerra de les Ombres! Perdoneu, senyors, m'he confós, aquesta és d'un altre lloc. Torne-m'hi. Va esclatar la Guerra  dels Bessons Bivitel·lins! L'aparició del Professor Huriás, el germà bessó bivitel·lí del capità va interrompre perturbant la pau sideral. El Capità Urías amb la seva Arcadia s'hi va enfrontar durament, però el poderós exercit de superherois bojos del professor van deixar la nau ni apte per reciclar, ni reutilitzar ni reduir. Unes es preguntaven "Nau Arcadia, on vas tan feta pols?" Així doncs els nostre heroi es va haver d'ocultar en un meteorit on repararia la nau, dia sí dia també. Mentrestant el seu malèfic germà s'aniria apoderant de tota roca sideral. 

Finalment aquest dilluns 4 de març després d'un temps indefinit, l'Arcadia més poderosa i culturalment dispersa que mai s'ha tornat a enlairar i navegar per l'espai sideral. El Capità Urías amb un aire tot imponent ha comunicat "Difoneu el meu retorn per tot l'univers i així serà possible tancar en un manicomi el boig de mon germà. Ajudeu-me i el que sigui més afortunats rebran uns lots de tecnologia espacial d'última generació" (En aquest enllaç més ben explicat. A la imatge següent un dels lots)

Un dels lots de tecnologia espacial d'última generació

De seguida, infinita gent de tot l'univers ho ha començat a difondre per així derrotar el Professor Hurías i evidentment ser un dels afortunat! 

Com acabarà la guerra? Això és de collita pròpia, per fer una mica d'història culturalment dispersa i que l'entrada fos més amena i divertida.  

I qui seran els afortunats? Estigueu pendents a la nova Arcadia del Capità Urías!!!

ComiCat fa 5 anys!!!!

Avui fa 5 anys, gent de diferents llocs del Països Catalans van decidir construir un petit, modest però persistent castell als Regnes de la Xarxa, anomenat-se aquest ComiCat. Aquest castell dominaria un vast territori en que defensaria aquell còmic publicat en llengua catalana, ja fos d'origen o traduït. Un servidor, Ser Marc " Llop Segarrenc" hi va arribar un febrer ara farà dos anys per prestar-los el seu servei, per col·laborar en la digna tasca de la defensa del còmic en català. 

I acabant, unes paraules als tan entranyables companys de ComiCat, primer coneixent-los per la xarxa i posteriorment desvirtualitzant-los als dos últims Salons del Còmic, agrair-los que m'obrissin la porta a tant interessant i extens món del còmic i en especial al publicat en català. 

Moltes Felicitats ComiCat per aquests 5 anys en promocionar el còmic en català!!!!

Els meus primers "manga"

Fa temps que ho tinc al cap, i aprofitant que he finalitzat la majoria dels meus primers manga, doncs en parlaré. 

Per molta gent, el seu primer manga fora Bola de drac d'Akira Toriyama, publicat al maig de 1992 per Planeta DeAgostini Cómics, en el format grapat de la Sèrie Blanca i posteriorment de la Sèrie Vermella, i amb aquest es va endinsar al món del manga. Però aquest no va ser el meu cas. Tot i que n'havia vist per altra gent, mai em vaig comprar cap exemplar. No fora doncs fins a la publicació de l'Edició Definitiva (abril de 2006) que el manga de Bola de drac va entrar a casa meva. 

Així doncs quin va ser el meu primer manga?

Per això hem d'avançar força anys des del 1992. Ens hem de remuntar al novembre de 2004, llavors tenia 19 anys, sí, vaig començar tard. Tot i que d'anime n'havia vist de de ben petitó, el manga em va arribar tard. Per aquella època, des d'uns 2 anys abans, rebia mensualment la revista TIPO, si aquella revista de música i marxandatge, amb la qual vaig diversos grups de música, i amb els amics fèiem compres, etc. Doncs bé a través de la TIPO em vaig comprar el meu primer manga. En llegir la breu descripció que hi havia, el mang en qüestió em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Parlo de Ryûgetsushô, de Ryoichi Ikegami, publicat per Ediciones Glénat, llavors totalment desconeguda. Aquest manga consta de 3 volums, i en aquells moments ja havien sortit tot o en faltava un, ja que el tercer era novetat del novembre de 2004. Així doncs el primer tom de Ryûgetsushô fora el meu primer manga. Però per tenir els 2 restants hauria de passar temps. 

Tardor de 2005, l'entrada al món del manga: La descoberta de NORMA Comics.

Doncs això mateix, hauria de passar un any per tenir els 2 restants de Ryûgetsushô. Aquella tardor vaig descobrir la botiga NORMA Comics de Barcelona. Va ser entrar a l'establiment per primer cop i trobar-me amb còmics, d'aquí i d'allà, figures i altre tipus de marxandatge. Un cop ja més o menys orientat, em vaig centrar en la part de manga. Quin munt de títols desconeguts com també les seves respectives editorials. Allà doncs hi vaig trobar els 2 restants de Ryûgetsushô. A llarg d'aquella tardor hi vaig anar diversos cops i d'aquesta manera em vaig comprar els altres primers manga.

Inu-yasha: L'anime del 3XL, el seu manga publicat en català. 

Una de les descobertes que vaig a fer a NORMA Comics va ser el manga d'Inu-yasha. El seu anime en català es s'havia estrenat al 3XL.cat la tardor de l'any 2003, i des del primer episodi en vaig ser un seguidor incondicional. Per tan trobar-me amb el seu manga va ser una agradable sorpresa, però a més a més s'estava publicant una edició en català amb un preu més que atractiu de 5€/tom. L'editorial encarregada de la seva publicació era Ediciones Glénat, la mateixa que Ryûgetsushô.

En aquells moments hi havien 6 toms a la venda, per tan amb poc temps els vaig tenir a casa, esdevenint el meu primer manga en català, i finalitzant-lo al juliol del passat any 2011.

Ressenya Inu-yasha

De l'anime de Love Hina al manga de Negima!

Un anime el qual havia gaudit molt al 3XL.cat era Love Hina, basat en el manga homònim de Ken Akamatsu. I justament aquella tardor de 2005, la mateixa Glénat, que ja començava a conèixer, va començar la publicació de la nova obra de Ken Akamatsu, coincidint amb el Saló del Manga d'aquell any: Negima! Magister Negi Magi. Manga el qual s'ha i he finalitzat aquest passat octubre de 2012.

Ressenya Negima!

Ens estrenem amb NORMA Editorial

Canvio d'editorial per un moment, per anar-me'n a NORMA Editorial. Buscant altre sèries per començar em vaig topar amb un nou manga que es començava a publicar, Zatch Bell! justament llavors, acabava de sortir el primer número. En tenia referències anteriors? No I per que el vaig començar? Doncs per que NORMA Editorial sap fer una cosa que d'altres editorial no fan, i es una bona promoció de les seves noves sèries. I com les promociona? Ara ho fa amb cofres per guardar-hi els toms, amb Zatch Bell! però ho va fer amb una "alfombreta" de ratolí. Vaig caure en la tentació, i la història em va atraure. 

El curiós però és que malgrat les promocions, Zatch Bell! és l'únic manga de NORMA que tinc. Bàsicament per una altra editorial, Glénat va començar a fer una aposta arriscada de manga en català, i la meva atenció i butxaca s'hi va destinar. Però amb NORMA, també hi he anat deixant calés principalment en el catàleg de còmic en català que amb el temps ha anat creixent. 

Ressenya Zatch Bell!

Tornem a Glénat: El manga de ninges, Naruto en castellà

Just llavors el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat per amb un un gran poder misteriós. Publicat llavors també per Glénat, en aquells moments (novembre de 2005) hi havia 19 toms amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim tom publicat, un de posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27 (febrer de 2007), essent aquest el final de la primera part del manga. I que vaig fer, llavors? Em vaig vendre el 27 toms. I per què? Doncs per que la mateixa Glénat, al juny del 2006, havia començat la publicació del manga en català, i un cop em vaig vendre els 27 en castellà, els diners obtinguts, vaig invertir-los amb tots el volums publicats en català que hi havien en aquell moment, 18 toms, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués he arribat al tom 54 en català. A partir d'aquest ja hi ha una altra història.

Conclusions

Com heu llegit, va ser aquella tardor de 2005 quan em vaig endinsar plenament en el món del manga. Finalitzant Ryûgetsushô i començant amb Inu-yasha, Negima!, Zatch Bell! i Naruto. I tal com també heu pogut comprovar fent-ho principalment a través d'Edicions Glénat, ara sota el nom d'Editores de Tebeos. 

5 van ser el meus primers manga, 4 dels quals de la mateixa editorial. Els anys següent en vindrien d'altres, començant i finalitzant aquests o altres manga.

Jo hi vaig ser! #11s2012

Ahir dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, un cop havent passat pocs minuts d'un quart de tres, un autocar marxava de Calaf en direcció a Barcelona, per participar a la Manifestació Independentista organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana.

Al llarg del viatge varem veient altres autocars i cotxes que també hi feien via. En arribar a la Capital i en aproximar-nos al lloc de l'aparcament, l'ambient independentista és va anar fer més i més present: Molt autocars i també molts grups de gent. Un cop ja a terra, aparcats al Carrer Aribau, alçada del número 132, ens varem anar dirigint cap a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Gent, moltíssima gent reunida en aquell punt com d'altres dels voltants. Passava el temps, allà esperant, una càmera de TV3 en una grua ens anava gravant, a tota aquella multitud de la cruïlla. La font rajava, els castellers actuaven, es respirava un gran ambient festiu i reivindicatiu. Es van fer les 6 de la tarda, jo endollat a la ràdio del mòbil, escoltant Catalunya Ràdio, resumint el que deien, tot col·lapsat! El grup calafí es veu separat, per intentar avançar has de triar el camí per on puguis passar, avançant a poc a poc. El temps van passant, per Catalunya Ràdio informen que un milió i mig de persones participen en la manifestació. La següent foto es un bon rèflex del que s'hi va viure:

El temps va passant. Ja un quart de nou del vespre, tot just passo per la cruïlla de Pau Claris amb Ronda de Sant Pere, un cop aquí veient l'hora que es, deixem el recorregut de la Manifestació per anar tornant cap on teníem l'autocar aparcat, per tornar cap a casa. 

No cal dir que va ser una gran tarda, amb un gran ambient festiu, reivindicatiu i amb un sol crit un unànime:  

INDEPENDÈNCIA!

Ara també puc dir que:

300 entrades, anviersaris, un nou amic i 14 títols

Bé, aquesta entrada serà un tot en un. Primer per que aquests darrers dies hi ha hagut certs esdevenimets i segon, aprofitant que aquesta és l'entrada número 300, doncs serà d'allò diversa en quan a temes. Hauria quedat bé que aquesta entrada coincidís amb al ressenya del còmic 300 de Frank Miller, però aquesta vindrà més tard. Bé comencem.  

Planeta Sigarra i un servidor, jo, Marc "Llop Segarrenc" estem d'aniversaris. Primer, avui 27 de maig coincideix que jo mateix en faig 27 d'anys,  i segon, abans d'ahir, divendres 25, Planeta Sigarra complia 4 anys d'existència. Com passen el temps...

Tal com vaig anunciar divendres pel Twitter, hi ha novetats, algunes ja presents al llarg d'aquest mes. La primera és el canvi de Lupus Sigarrensis a Llop Segarrenc, com a pseudònim. El motiu és que em van enredar a fer-me un compte de Twitter, i com que el primer nom era massa llarg doncs el vaig escurçar a la segona opció. Canvi que heu pogut visualitzar des de fa dies, i més havent introduint el "gadget" del Twitter al bloc.

I ara les novetats d'avui. Us presento aquest llop tan simpàtic, que a partir d'avui serà la mascota de Planeta Sigarra, el qual el seu creador és en Quim Bou, que me'l va dibuixar al meu exemplar de Terra Baixa al passat Saló del Còmic. Gràcies!!!! I tota mascota ha de tenir nom, i després de donar-hi algunes voltes he decidit anomenar-lo Segarreta. Benvingut!!!!

I així doncs a partir d'avui mateix la seva cara és el meva nova imatge de perfil, o sigui l'avatar, tal com ja podeu veure.

Per finalitzar faré quatre línies d'un equip, d'un entrenador, de 4 anys magnífics, meravellosos, històrics. Quatre anys, quatre temporades esportives en que un equip de futbol, el FC Barcelona, dirigit i entrenat pel qui ja és una llegenda del futbol mundial, en Pep Guardiola, divendres 25 va aconseguir el 14è títol de 19 possible d'aquesta era inigualable, d'aquesta era insuperable, de l'Era Guardiola.

Moltes Gràcies Pep Guaridola, Moltíssimes Gràcies!!! 

I a partir d'ara, Molta Sort Tito Vilanova!!!!

VISCA PLANETA SIGARRA, VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!*!! 

Desperta Ferro!!! Sant Jordi!!!

Pàgina extreta de "L'exercit errant", de Xavier Escura i Dalmau, Francesc Riart i Jou, Oriol Garcia i Querra
Publicat per Signament Edicions. Col·lecció Temps d'Espases. Primera Edició de 1993. 

Aquest és un dels meus primers còmics, el qual em van regalar per la meva Primera Comunió, per allà a l'any 1994.



Avui 23 d'abril és la Diada de Sant Jordi, Patró de Catalunya, Diada dels Enamorats i Dia del Llibre.

"Sant Jordi!" també fora crit de guerra dels Almogàvers, aquell exercit de mercenaris catalans i aragonesos del segle XIV.

Ara en aquests temps foscos per la nostra Catalunya, ens caldria despertar i utilitzar l'esperit almogàver i fer front a totes a aquests drac malignes que ens envolten, sent Sant Jordi el nostre guia en aquesta tant complicada batalla.

Feliç Diada de Sant Jordi i Visca Catalunya!

Catalunya segons en Lopes

En Motiu de la Diada Nacional de Catalunya, poso un video on en 47 segons en Lopes, de Plats Bruts, explica que és Catalunya.

Yo entiendo que jode, eh? Pero os lo que hay.

Bona Diada Nacional de Catalunya a Tothom!!*!!

FELICITATS!!!!

Aquesta setmana ha estat plena de celebracions.

La primera: Dimecres dia 25 de maig aquest bloc celebrava 3 anys d'existencia. Felicitats Planeta Sigarra!!!!

La segona: Divendres dia 27 de maig, un servidor, feia 26 anys. Felicitats Marc "Lupus Sigarrensis"!!!!

I la tercera, la cirereta del pastís, ahir dia 28 de maig, el FC Barcelona amb tres gols de la Santissima Trinitat: Pedro, Messi i Villa, i en general amb un gran joc del Barça, s'emportava la seva quarta Copa d'Europa, justament al renovat estadi on va aconseguir la seva primera Copa d'Europa. Sens dubte Wembley es Blaugrana. I per acabar-ho de rematar, el més bonic de la nit va ser que el Capità, en Carles Puyol, cedís l'honor de rebre i aixecar la Copa a Éric Abidal. Emotiu, em va arribar al cor!!! És que el Barça és Molt Més que un Club!!!! FELICITATS CAMPIONS!!!!

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!

Valencians feu-li un "Kame Hame Ha" a en CamPPs

Es un fet inqüestionable el pes que ha tingut Bola de Drac (Dragon Ball) a TV3. És tota una icona de Televisió de Catalunya.




*Tant de bo el títol es veiés reflectit en les eleccions del 22 de maig, tant de bo...

Lletra Original de "Els Segadors"

IIIIIIIII

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

FELIÇ DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

IIIIIIIII

Un Quart de Segle

Avui dijous 27 de maig compleixo ni més ni menys que 25 anys, un quart de segle, que facil de dir-ho. I també mencionar que justament fa dos dies aquest humil bloc va fer 2 anyets.
Com creixem tots plegats.

Justament fa 1 any, (queia en dimecres) animava al Barça el qual es disputava la final de la Lliga de Campions a Roma. Aquest any però toca animar a l'USAP, ja que el dissabte 29 pot aconseguir la seva segona Lliga Top 14 consecutiva, justament contra el Clermont, així doncs repetinint la final de l'any passat.

El partit serà retransmés pel 33 a partir de tres quarts de nou (20:45)

SEMPR ENDAVANT USAP!!!!

Per que mai s'ha de rescatar la princesa!!!

Un hàmster a Planeta Sigarra

El diumenge 21 de febrer, a l'Espai Internet del Telenoticies, entre altres coses varen comentar un dispositiu o "gadget" per posar a teu bloc, és tracta, tal com heu pogut comprovar d'un hàmster.
Doncs avui l'he buscat a la web aBowman, i l'he posat a Planeta Sigarra.

Al hàmster li pots donar menjar, fer-lo corre a la roda i fer-li seguir el ratolí. No el feu cansar molt!

Collons!

Per un fòrum on freqüento un usuari va penjar això:

Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
Així:
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa(té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte,sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
Així:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat :
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!)
o desengany (quan falles un …de 20 cm .: collons!)
i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me,permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

Jo encara hi afegiria: “Com diu el sr. Martinell quan alguna cosa els sorprèn o quan alguna cosa no va prou bé: COLLONS, COLLONS, COLLONS!!!