Autora: Cristina Bueno
Publicat per: Editores de Tebeos, abril 2012.
Format: Rústic, 54 pàgines, Color
Preu: 13,95€
Hi ha un element dels edificis o d'altres infraestructures que un normalment no li pren atenció, a no sé que sigui per treure alguna teranyina, per que hi veus alguna esquerda o per tant simplement per que estàs estirat a llit i és el que tens a primera vista. Es tracta del sostre. Però hi ha casos que has de veure els sostres de forma obligatòria, i és amb aquesta premisa i amb el nom de "sostres", l'obra, el còmic que ens presenta la Cristina Bueno.
Sostres és un relat autobiogràfic d'una època concreta de la seva autora. Tal com ens explica la Cristina, un dia va tenir la mala sort de tenir un accident de moto. A patir d'aquí va començar el seu periple de sostres. El primer, el cel, mirant-lo estirada a terra un cop ja accidentada. El segon, el de l'ambulància, i ja un cop a l'hospital, els de les seves estances que un ha de visitar: sala d'esperes, quiròfan, habitació, etcètera. Així és com va començar a col·leccionar sostres, fins al moment de donar-te l'alta i tornar a al sostre de la teva habitació.
D'aquesta història en vull destacar, la sinceritat i valentia de l'autora, la Cristina, en mostrar les situacions moltes d'elles intimes que ha hagut de passar. Tota la història en sí a molta gent li serà propera, fins i tot igual en els aspectes no estricament personals. Jo mateix, enguany farà 16 anys, tenia llavors 11 anys, també vaig tenir un accident, idiota, no sé si l'accident, la situació o jo mateix, però bé, vaig acabar amb el fèmur esquerre trencat. A partir d'aquí també vaig començar la meva "col·lecció de sostres", però un cop recuperat, a diferència de la Cristina, no vaig desenvolupar el superpoder de la previsió del temps.
Sostres, un història que m'ha commogut.
Hi ha un element dels edificis o d'altres infraestructures que un normalment no li pren atenció, a no sé que sigui per treure alguna teranyina, per que hi veus alguna esquerda o per tant simplement per que estàs estirat a llit i és el que tens a primera vista. Es tracta del sostre. Però hi ha casos que has de veure els sostres de forma obligatòria, i és amb aquesta premisa i amb el nom de "sostres", l'obra, el còmic que ens presenta la Cristina Bueno.
Sostres és un relat autobiogràfic d'una època concreta de la seva autora. Tal com ens explica la Cristina, un dia va tenir la mala sort de tenir un accident de moto. A patir d'aquí va començar el seu periple de sostres. El primer, el cel, mirant-lo estirada a terra un cop ja accidentada. El segon, el de l'ambulància, i ja un cop a l'hospital, els de les seves estances que un ha de visitar: sala d'esperes, quiròfan, habitació, etcètera. Així és com va començar a col·leccionar sostres, fins al moment de donar-te l'alta i tornar a al sostre de la teva habitació.
D'aquesta història en vull destacar, la sinceritat i valentia de l'autora, la Cristina, en mostrar les situacions moltes d'elles intimes que ha hagut de passar. Tota la història en sí a molta gent li serà propera, fins i tot igual en els aspectes no estricament personals. Jo mateix, enguany farà 16 anys, tenia llavors 11 anys, també vaig tenir un accident, idiota, no sé si l'accident, la situació o jo mateix, però bé, vaig acabar amb el fèmur esquerre trencat. A partir d'aquí també vaig començar la meva "col·lecció de sostres", però un cop recuperat, a diferència de la Cristina, no vaig desenvolupar el superpoder de la previsió del temps.
Sostres, un història que m'ha commogut.
