L'espera

Títol: L'espera
Títol original: 기다림 (Gidarim)
Autora: Keum Suk Gendry-Kim
Traducció de: Yasmine Bonjoch Luna
Publicat per: Reservoir Books, novembre de 2024
Format: Rústic amb solapes - 15,2 x 21 cm - 256 pàg. - B/N
Preu: 19,90 €

Si a l'octubre del 2023, vam saber que Reservori Books, segell editorial del grup Penguin Random House, publicaria en català el passat gener l'obra multipremiada Herba de la sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, el passat agost, vam saber que com a novetat d'aquest novembre, ha publicat L'espera, on l'autora ens relata un altre episodi de la història coreana del segle XX. Una obra original de 2020, publicada en castellà l'any passat i que enguany ens ha arribat en català.

Si amb Herba vam viure la Corea sota dominació japonesa, on una moltes negatives conseqüències fou que moltes dones joves van ser explotades com a «dones de conhort», un eufemisme utilitzat per l’exèrcit imperial japonès per referir-se a les esclaves sexuals. Ho coneixem a través del testimoni real d’una supervivent: la Lee Ok-Sun, que va es va veure obligada ser-ne una. Ara, amb aquest nou volum, L'espera, també començant en la Corea ocupada, avançarem un pas més en la seva història, i ens centrarem en una de les conseqüències de la divisió de Corea en dues entitats polítiques ben diferents: No només el país va quedar dividit, les famílies també, com el cas la Gwija, la mare de la Keum Suk Gendry-Kim.

La Gwija era una nena que va néixer al nord de Corea, llavors sota ocupació japonesa, en créixer i evitar que els japonesos se l'emportessin com a esclava sexual, es va veure obligada a casar-se. Amb el fi de la Segona Guerra Mundial i la rendició del Japó, Corea va quedar alliberada, però unes altres potències entrarien en escena. El nord del país quedaria sota influència de la Xina comunista i la Unió Soviètica, i el sud sota la influència dels Estats Units. El paral·lel 38 va dividir el país en dos. A pesar de la nova situació, la Gwija va formar una família amb el seu marit tenint dos fills, però aquella pau no va durar gaire, el 1950 va esclatar una nova guerra entre aquelles dues Corees. Una guerra per reunificar militarment el país, però, en canvi, amb l'armistici de 1953, es va reafirmar la divisió que avui en dia encara dura. 

Però la guerra va comportar que molts coreans dels nord desplacessin cap al sud, i amb l'armistici, i amb la divisió de Corea en dos blocs polítics ben diferents, moltes famílies quedarien separades per sempre. És el que ens explica aquesta història, on la Gwija i la seva família tot viatjant cap al sud, ella i la seva filla es van veure separats del seu marit i el seu fill.

Seixanta-vuit anys després de la separació, ara amb noranta-dos anys, la Gwija manté l'esperança de retrobar el seu fill que es va quedar al nord, i és que la Creu Roja des del 2015 ha anat propiciat diverses trobades on molts parents separats s'han pogut retrobar, com és el cas d'una amiga seva que ha retrobat la seva germana petita. La Gwija espera ser una afortunada en una pròxima convocatòria. 

Tal com se'ns diu a l'epíleg, a diferència d'Herba on es va intentar mostrar la màxima realitat possible del testimoni de la seva protagonista, L'espera és una obra de ficció basada però basada en testimonis reals, els de la Gwija, i els mencionats senyor Kim i senyora Lee, tot reorganitzant esdeveniments. La decisió per triar la ficció, fou per no perjudicar les persones i les famílies que van participar en els retrobaments.

Així, la història no ens mostra el que de debò li va succeir a la Gwija, però ens serveix d'exemple per mostrar-nos el que van viure molts altres coreans, com els altres testimonis amb qui Keum Suk Gendry-Kim va parlar.

Així doncs, ens trobem davant d'una ficció ben real. Moltes famílies es van veure obligades a separar-se, i en molts casos per sempre. Afortunats són aquells que van poder retrobar aquell parent, fos el germà o la germana, la mare o el pare, després de més de mig segle separats. Corea no només va quedar dividida en dos, tal com encara veiem als mapes, sinó que també moltes famílies van quedar dividides sense saber que els va passar als altres, amb tot el dolor que això va comportar i encara comporta per a molts. 

Cada dia que passa, la generació que va viure la guerra està a més a prop de desaparèixer, i les generacions actuals, ho veuen com quelcom lluny i alhora desinteressada amb la reunificació. Sembla doncs que el paral·lel 38 continuarà sent una cicatriu eterna, sense arribar a curar mai aquella ferida que molts coreans se'ls hi va obrir quan una potència estrangera va ser rellevada per d'altres ben distants.

Herba i L'espera són un binomi on a través de la memòria biogràfica podem conèixer els fets més dolorosos que ha patit Corea al llarg del segle XX, i que en molts casos encara perduren i costen de cicatritzar.

Herba

Títol: Herba
Títol original: 풀 (Pul)
Autora: Keum Suk Gendry-Kim
Traducció de: Yasmine Bonjoch Luna
Publicat per: Reservoir Books, gener de 2024
Format: Rústic amb solapes - 15 x 21,2 cm - 488 pàg. - B/N
Preu: 23,90 €

Fou a finals d'octubre de l'any passat, quan vaig saber que Reservori Books, segell editorial del grup Penguin Random House, publicaria en català aquest passat gener l'obra multipremiada Herba de la sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim, que la mateixa editorial ja havia publicat en castellà el febrer de 2022, i que fou publicada originalment en coreà el 2017.

Herba és la memòria biogràfica real d’una supervivent: la Lee Ok-Sun, una jove coreana que durant la guerra del Pacífic, coincidint temporalment i geogràficament amb la Segona Guerra Mundial a l'Àsia oriental, va ser explotada com a «dona de conhort», un eufemisme utilitzar per a l’exèrcit imperial japonès per referir-se a les esclaves sexuals.

A partir de les diverses trobades que va mantenir amb la Lee Ok-Sun en una casa del compartir, tal com s'anomenen les residències per a antigues dones de conhort, Keum Suk Gendry-Kim ens mostra la seva vida. 

Comencem per la seva infantesa on la petita Ok-sun tenia el somni de poder estudiar, però l'ambient humil i extremadament pobre on va créixer li va impedir, a més va comportar que  fos venuda successivament a diverses famílies adoptives, esperant complir el somni d'estudiar, però només hi va trobar explotació laboral i maltractaments, el 1942, estant Corea i també part de la Xina ocupada pel Japó des de feia temps, fou capturada i traslladada en una base aèria a la Xina, on va començar el seu infern, el qual va compartir amb altres noies, sent obligada a servir sexualment als militars japonesos. Serien tres, però llargs anys on només vivia perquè la mort no li va arribar, a diferència d'altres companyes de captiveri.

Amb la fi de la guerra, i amb la consegüent derrota del Japó, ella i les altres noies foren alliberades però amb un futur inestable, i degut aquests darrers anys, malauradament també repudiada. Finalment, va trobar una llarg on fou acceptada i així, d'una manera o altra, va refer la seva vida, a pesar de tot el que li havia succeït.

A part de posar-se èmfasi a aquests anys d'esclavitud sexual, també tot el que comportava, fos malalties o embarassos, entre altres, també se'ns mostra com l'exèrcit i poders japonesos actuaven impunement els territoris que ocupaven, especialment amb la població civil fos xinesa o coreana. També coneixerem com era la societat coreana llavors, sent fortament patriarcal, amb tot allò que comportava. I tampoc no hi falta la natura, recurs narratiu que molt sovint s'utilitza per evitar mostrar-nos les escenes més violentes, i que el mateix títol ens indica: herba com a metàfora per aquelles noies que tot i ser trepitjades, van decidir resistir i fer conèixer el que van passar. 

Herba ens mostra un llarg període considerat encara avui com un dels més foscos del segle XX, quelcom que l'alta política japonesa es resisteix a demanar perdó, cosa que l'obra també es mostra.

Aquest còmic ha esdevingut un nou referent del còmic històric i biogràfic, mostrant-nos les parts més fosques dels nostres conflictes bèl·lics, malauradament utilitzats en tots ells i encara ara: la violència sexual com a arma de guerra. 

Tots són nazis

Títol: Tots són nazis

Títol original: Todos nazis

Autor: Aleix Saló

Traducció de: Enric Batalla Argelich 

Publicat per: Reservoir Books (Penguin Random House), maig de 2014

Format: Rústic amb solapes- 160 pàgines - 15 x 21 cm - B/N

Preu: 14,90€


Fa tretze anys d'Euromalson, el darrer llibre sobre assaig polític-econòmic de l'Aleix Saló, enguany el ninotaire que es va donar a conèixer amb Fills dels 80, seguit d'Españistán i Simiocràcia, ha retornat amb un altre llibre d'assaig tot apropant-nos sense perdre l'humor que el caracteritza amb els seus peculiars ninots ha com ha evolucionat els partits de dretes en aquestes dues primeres dècades des del segle XXI. Tots són nazis, una obra amb un títol ben directe n'és el resultat.

 Els marcs de referència de l'autor són Catalunya i Espanya però també dóna ullades a altres racons del planeta com el Regne Unit i els Estats Units, i el llarg del llibre veure'm diversos exemples. Aquest està compost de quatre capítols. El primer, Nazis everywhere, ens fa una llarga reflexió dels usos dels termes nazi i feixista per part dels partits polítics, mitjans de comunicació i altres elements similars, àmpliament utilitzats amb lleugeresa per la dreta i extrema dreta, sent en molts casos aquests els hereus naturals dels feixismes de la primera meitat de segle XX, però com uns demòcrates més. Aquest capítol està centrat en els àmbits espanyol i català. 

El segon capítol, La reinvenció de la dreta, a part de veure exemples catalans i espanyols també veurem exemples d'altres racons del món com el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. A finals del segle XX hi havia quatre blocs polítics, l'extrema esquerra, l'esquerra moderada, la dreta moderada i l'extrema dreta, tots ells ben definits. Això va començar a canviar quan la dreta va començar a utilitzar tècniques de l'esquerra afegint-hi l'ascens de l'extrema dreta, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials,  permetent-los seduir votants de la dreta de sempre, i aquests segons les eleccions anant d'un partit a l'altre. El que en unes eleccions un partit obté bons resultats en les següents han saltat per un penya-segat, quedant ben esclafats. 

El tercer capítol, Del "Tots són nazis" al "Tots som antiestablishment, en l'evolució del discurs de l'extrema dreta o com la dreta ha adoptat característiques de l'extrema dreta, davant de les circumstàncies que s'ha anat trobant, i al cap i a l a fi per mantenir la seva quota de poder.  Resumint ens trobem amb unes dretes que de portes endins estan formades per les elits però de portes en fora mostren discursos rupturistes amb el marc establert dels quals elles en formen part, per tal de seduir els votants, siguin de la condició que siguin.

El quart capítol i darrer, La batalla, ens centrem en els votants, on malgrat tenir cert criteri propi, la influència dels mitjans de comunicació, que s'han hagut de reinventar i les xarxes socials és rellevant. Cada país té unes característiques particulars, no comprables entre ells, donant a lloc que els votants actuïn d'una manera o altra segons on visquin. Tal com diu al final, es tracta d'una batalla identitària on l'objectiu és derrotar l'altre.

Aquests paràgrafs no deixen de ser un simple i breu resum del què actualment vivim en l'àmbit de la política centrant-se en els partits de dretes, i és que l'Aleix Saló ens ho explica a Tots són nazis d'una manera molt entenedora, senzilla i a molt d'humor el que és quelcom feixuc i llarg, centrant-se en el que és rellevant i amb exemples ben clars.  Sense cap dubte, una lectura molt i molt recomanable, un excel·lent retorn de l'Aleix Saló.

Arròs covat volum 1

Títol: Arròs covat

Títol original: Arroz pasado

Autor: Juanjo Sáez 

Publicat per: Reservoir Books (Random House Mondadori), 3a edició maig 2011 (1a, octubre 2010; 2a, gener 2011 )

Format: Rústic amb solapes, Color, 784
Preu: 26,90€

Arròs covat era un dels còmics que tenia a la llista de pendents de compra, esperant que arribés el moment per compar-lo o un simple "Avui que el veig, el compro i feina feta", essent això a finals de novembre del passat any, i la segona opció, és la del meu cas. Un cop ja a casa però el vaig haver de posar-lo a la llista d'espera per llegir, i per tant fins fa un parell de setmanes no li va tocar el torn. 

Arròs covat però a part de ser un còmic també és una sèrie de televisió, que tinc pendent. I que va ser primer el còmic o la sèrie. Això ho ens explica en Juanjo Sáez a la introducció del còmic. Resumint-ho breument, Arròs covat va néixer com a proposta de sèrie d'animació que va fer en Juanjo Sáez a Escándolo Films, la qual estaria coproduïda per TV3. Sáez va decidir fer el guió dibuixant vinyetes com si la sèrie d'un còmic es tractés. Així doncs el volum el qual ressenyo ve a ser la recopilació dels guions, els quals s'animarien en posterioritat, i tal com confessa el propi autor ja ho va fer d'aquesta manera per tal de poder-ho publicar en paper.

Però bé com sol passar en les adaptacions, del producte original, diguem-me el còmic, el creat per en Juanjo Sáez, al producte final d'Escándalo Films, la sèrie, hi ha diferencies. Aquest volum doncs vindria a ser tal com li hagués agradat que fos la sèrie.

Aquest volum consta de 12 capítols, el que correspondria la primera temporada. Coneixerem, en Xavi Masdéu, un dissenyador gràfic de 30 de Barcelona, el qual viu amb la Sònia, la seva xicota de tota la vida, i que per un dia per l'altre comença a replantejar-se que no està aprofitant la seva vida, essent el punt d'inflexió en trencar-se la seva relació amb la Sònia. 

En Xavi també ens presentarà els seus companys d'estudi de disseny, en Lluís i en Ricard, i l'altre personatge rellevant és la seva tieta Paquita, amb qui cada dijous menjarà arròs, sempre elaborat de manera diferent. 

El que crida més l'atenció és el seu estil de dibuix, el qual les cares no s'hi dibuixen els ulls i les boques, exceptuant quan la situació ho requerix. Altre element rellevant és la combinació del dibuix d'en Sáez sobreposat en imatges reals de la ciutat de Barcelona, fent de la ciutat un altre protagonista de la història. Per altra banda també s'ha de mencionar, que cada capítol té el nom d'una especialitat d'arròs, excepte el capítol 9. El corresponent nom guarda una estreta relació amb la trama del capítol.

Amb les aventures i desventures d'en Xavi Masdéu m'he fet un fart de riure, és una gran dosi d'humor, exceptuant l'últim capítol el qual s'hi presenta un panorama totalment diferent.   

L'èxit de la sèrie ha repercutit positivament en l'edició del còmic, del quan se n'han publicat tres edicions. Ara, després de la lectura d'aquest, tocarà posar fil i agulla a la sèrie començant per la primera temporada.