Truman Capote. Retorn a Garden City

Títol: Truman Capote. Retorn a Garden City
Títol original: Truman Capote. Retour à Garden City
Autors: Xavier Bétaucourt (guió) i Pep Domingo "Nadar" (guió)
Traducció de: Adriana Plujà
Publicat per: Astiberri Ediciones, setembre de 2024
Format: Cartoné - 112 pàgines - 21,5 x 29 cm - Color
Preu: 24 €

 

 

Aquestes darreres setmanes, gràcies al còmic he descobert adaptacions gràfiques d'obres literàries, fossin originalment obres de no-ficció o bé obres de teatre. Sense cap dubte, la novel·la gràfica és un mitjà per donar una nova vida a les obres originals, i així nous públics s'hi puguin sentir atrets, molt sovint per la curiositat.

I el següent cas, no és cap excepció. Un nom d'un personatge real, Truman Capote, forma part del seu títol. No sabria dir amb exactitud si coneixia aquest nom. Així i tot, és un nom cridaner, i com he dit, que protagonitzi un còmic i amb el valor afegit d'editar-se en català, eren bons motius per portar-lo cap a casa.

A Truman Capote. Retorn a Garden City, coneixerem justament l'escriptor estatunidenc de nom Truman Capote, qui el març de 1967 retorna  a Garden City (Kansas), amb motiu del rodatge del film que adapta la seva novel·la A sang freda (In cold blood) de 1966, que es basa en l'assassinat real d'una família a Holcomb (Kansas) el 1959.

Així recordant el passat,  veurem com Truman Capote coneix aquest cas, i com el segueix amb els anys, per utilitzar-lo com a base de la seva pròxima novel·la, que serà la mencionada A sang freda, fins al punt de tenir una estreta relació amb els dos assassins, els quals van ser condemnats a mort, que fins que no va tenir lloc, Capote no va poder posar punt final a la seva obra.

La confecció de la novel·la i la posterior adaptació al cinema, és l'escenari amb el qual també coneixerem alguns dels aspectes de la seva vida com la seva infància traumàtica,  la seva vida més íntima i sentimental, com també l'addicció a l'alcohol i a les pastilles, que van ser determinants per la seva prematura mort als 59, l'agost de 1984. El setembre d'aquell any hauria celebrat, els 60 anys.  

A sang freda, fou la seva darrera novel·la, d'implicació i el desgast emocional fou tan rellevant que el van privar de fer més novel·les posteriorment. I que ara podem gaudir d'aquest còmic en català, tal com se'ns mostrarà, segurament és degut al fet que parcialment la novel·la fou escrita durant una estada de Capote a la Costa Brava.

Prèviament, va escriure una altra novel·la amb gran reconeixement, Esmorzar al Tiffany's (Breakfast at Tiffany's), que també es va adaptar al cinema, i que en català es coneix també com a Esmorzar amb diamants. Al final del còmic, a part d'aquests dos títols, també se'ns indicarà quines altres obres tenim en català, i per quines editorials.

Quan diem que el món és un mocador, en aquesta obra agafa sentit, quan una de les amigues de la infància i qui va acompanyar a Truman Capote a conèixer el cas de la família assassinada fou una altra escriptora, Nelle Harper Lee, autora de Matar un rossinyol (To kill a mockingbird), que també fou adaptat al còmic i publicat en català per Random Comics el novembre de 2018, que al seu dia vaig llegir. Una sorpresa inesperada, en una obra que també m'ha sorprès.

No és en va que ara s'hagi publicat aquest còmic sobre Truman Capote, tot centrant-se en la seva gran darrera novel·la. Justament el passat 30 de setembre es va complir el centenari del seu naixement. Truman Capote, novel·lista, guionista i dramaturg, és àmpliament considerat com un dels millors dels Estats Units.

Tot saltant entre passat i present, Xavier Bétaucourt i Nadar ens han fet un retrat molt pròxim d'aquest autor tan rellevant que fou Truman Capote.

L'abisme de l'oblit

Títol: L'abisme de l'oblit

Títol original: El abismo del olvido

Autors: Paco Roca (guió i dibuix) i Rodrigo Terrasa (guió)

Traducció de: Tina Vallès

Publicat per: Astiberri Ediciones, agost de 2024

Format: Cartoné - 136 pàgines - 24 x 17 cm - Color

Preu: 25 €


En les guerres, hi ha tota mena de morts, les dels soldats a les batalles i la de les civils en les circumstàncies que s'esdevinguin, són aquelles principals que formen part dels conflictes bèl·lic siguin  entre països o bé en les guerres civils dins d'un mateix país. Però les guerres civils, també són l'excusa perfecta per actuar impunement i per fer mal i destrossar els teus veïns, ja no només per què pensen o formen part de la ideologia contrària a la teva sinó també molt sovint per històries passades, per antigues confrontacions o rivalitats que venen de lluny, però que d'alguna manera o altra han perdurat fins aquell present, el del conflicte.

I això és el que va succeir, durant la Guerra Civil espanyola, no només es van enfrontar dues grans ideologies, sinó també fou un conflicte entre veïns, amb les corresponents morts i víctimes. Però amb el final de la guerra, amb la victòria del franquisme, i ja en "temps de pau", es va entrar en una fase de depuració i repressió envers aquells que havien perdut la guerra, hi haguessin participat activament o simplement només n'haguessin estat simpatitzants. I aquesta situació també va ser profitosa per aquells que es volien desfer per sempre d'aquell veí.

Qualsevol acusació falsa, servia per empresonar i afusellar a qualsevol, i per eliminar de soca-rel la dignitat i humanitat de tots aquells represaliats injustament, els quals acabaren enterrats en fosses comunes, l'un sobre l'altre, sense cap mena d'identificació.

Aquests assassinats per la repressió franquista foren víctimes, però també ho foren les seves mares, les seves dones, els seus fills i filles, i altres familiars, i és que majoritàriament foren homes els morts. I totes elles, es van veure obligats a sobreviure en silenci, amb un buit que ningú els tornaria.

Quaranta anys després, el retorn de la democràcia, ni amb el pas dels anys, res va canviar. Com es diu, tot va quedar ben lligat, i remoure el passat, era quelcom impensable. O més ben dit, de retornar la dignitat dels morts del bàndol republicà fora impossible, no pas pels del bàndol franquista que d'homenatges n'hi va haver durant la dictadura com també durant la democràcia, avantatges de ser els vencedors. 

Però amb la Llei de Memòria Històrica del Govern Zapatero el 2007, hi va haver una mica de llum per tots aquells familiars que volien recuperar les restes del seu familiars que estaven enterrats en fosses comunes. Així i tot, nou fou pas fàcil, hi va haver una forta oposició, per tal com he dit que no s'ha de remoure el passat, fins i tot des de les mateixes administracions a pesar de la Llei. Aquells quatre anys abans de l'arribada del govern Rajoy, fou una cursa a contrarellotge, alguns ho van aconseguir, d'altres no. I cada any que passa, poder identificar les víctimes, i retornar-los als seus familiars, es va complicant més.

Aquest és el cas que se'ns explica a L'abisme de l'oblit, una història d'una filla, la Pepica Celda, ara ja de vuitanta anys, que amb només vuit li van assassinar el seu pare, en José Celda, en els primers temps de la dictadura franquista, i que ara simplement en vol recuperar les restes i retornar el qui fou el seu pare la dignitat i humanitat que li van robar.

Però paral·lelament a aquesta història, però estretament lligada, hi tenim la història d'en Leoncio Badía, que es va salvar de la mort, però fou obligat a fer d'enterramorts de tots aquells que eren afusellats injustament dia rere dia. No obstant això, en Leoncio, malgrat les circumstàncies, fou algú amb cor, i va fer tot el possible per enterrar al màxim de gent possible amb dignitat.

L'escenari d'aquesta història és el cementeri de Paterna, a l'hora de València, on hi ha 135 fosses comunes. Al seu voltant, hi foren assassinades més de 2.200 persones provinents de tot el territori espanyol. És el lloc on hi ha va haver més execucions un cop acabada la guerra civil.

Aquesta magnífica història de memòria històrica, amb una forta i dura càrrega emocional, de dignitat i humanitat, fou publicada originalment en castellà per Astiberri el desembre de 2023. Des de llavors n'he sentit a parlar molt i bé, i ara gràcies a l'edició en català, publicada aquest agost, l'he pogut conèixer de primera mà.

Al darrere d'aquesta obra colpidora, que no deixarà indiferent hi ha l'autor valencià Paco Roca, i el també valencià i periodista Rodrigo Terrasa, que des que en va conèixer el cas de la Pepica, i va creure que s'havia de divulgar en format còmic no va parar d'insistir a en Paco Roca, fins que finalment es van alinear els astres. És a l'epíleg que complementa aquesta novel·la gràfica, on en Rodrigo Terrasa ens explica com es va gestar.

L'abisme de l'oblit, malauradament un títol massa encertat, ha de ser tot el contrari, una manera per recordar i dignificar tots aquells que han pogut ser identificats, i ara descansen en pau segons els desitjos dels seus familiars, però també per tots aquells que tot al contrari, resten sota de capes de terra, en llocs totalment desconeguts, i que mai podran reposar amb respecte i humanitat.

Crònica del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 1a part: Dissabte

Del passat 12 al 15 d'abril va tenir lloc el 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona, amb canvis importants respecte a les ubicacions dels diferents elements que el componen. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 118.000 visitants. A més també ha recuperat la Revista del Saló.

Abans però d'entrar a parlar de l'esdeveniment en sí, toca mencionar les compres de novetats que he anat fent els dies i setmanes anteriors i que les considero pre-Saló, principalment sent de març i d'abril. Hauria volgut fer-ne una entrada pròpia la setmana passada però vaig poder. Vegem-les: El dia 3, Vinòmics, Vergonya!, Red & Blue, Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014, Capitán Harlock Dimension Voyage vol. 4, Bleach (en castellà) vol. 74 (Últim), Gunnm Mars Chronicle vol. 1,  Gunnm vol. 4 i The Ghost in The Shell 2. Man-Machine Interface.

Enguany hi he anat dissabte a la tarda i gran part del dia del diumenge, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Aquesta primera entrada doncs estarà dedicada al dissabte, el qual vaig dedicar a les compres planificades com també a aconseguir dedicatòries.

Així doncs entrava al Saló a un quart i cinc de sis de la tarda (17:20, pels qui tingueu dificultats amb l'hora dita en quarts), i enguany com a acreditat, entrant per un lloc diferent, ja que s'entrava pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a la dreta hi havia l'exposició dedicada a Jack Kirby. The King of Comics i a l'esquerra l'espai Comic Pro, un lloc on s'oferia una oportunitat als autors de mostrar el seu treball a editors nacionals i estrangers. Tot seguit vaig baixar al nivell 0. A la dreta hi trobàvem l'exposició Les Revistes del Boom del Còmic, la qual només hi podien accedir majors d'edat, a causa del contingut de les revistes. A l'esquerra hi trobàvem la Fan Zone, amb estands d'Star Wars, Star Trek, Star Gate, i Alma Cubrae entre d'altres. Als nivells superiors, el 2 i el 3, on hi havia l'auditori, hi van tenir lloc xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló, on en el meu cas hi faria cap diumenge al migdia. 

Tot seguit vaig passar al Palau 4, que enguany només estava ocupat els replans més inferiors, el de més amunt si accedia des del nivell 1 del palau 4. Així doncs començant per a dalt, hi trobàvem l'exposició dedicada Josep Maria Martín Saurí, el guanyador del Gran Premi del Saló de 2017, com també l'espai de Taller de Còmic i quan anava a mirar la següent exposició,  de "covers" del còmic Dead Inside, ho vaig haver de deixar estar, ja que llavors em vaig trobar amb d'altres companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" i en Marc Pastor, una trobada ja prevista. Amb en Pau ja ens hem anat trobant a altres Salons, ja siguin del Còmic o del Manga, ara bé amb en Marc ja feia anys que no ens veiem.  Malauradament també estava previst trobar-me amb els altres companys de ComiCat, en Javi del Campo i en Jordi Riera, però van marxar abans que jo arribés. Espero que la pròxima trobada ens trobem.

Així que els tres vam anar directament al Palau 2, enguany només amb la planta inferior oberta, tot passant  per la Plaça Univers, hi trobàvem els Food Trucks. Un cop dins del palau, els tres ens aniríem separant i trobant, ja que cadascú tenia les seves prioritats. Havent fet una primera i ràpida visualització de la part anterior del palau, amb diversos estands tant de llibreries, marxandatge i editorials, ja vaig començar amb el tema compres i dedicatòries.  

Anant cap a la dreta, havent passat els espais promocionals de diverses pel·lícules hi trobàvem la Zona de Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. A la part de fanzines hi vaig fer la meva primera compra amb les corresponents dedicatòries. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu quart i nou fanzine titulat Dracs i Tavernes, juntament amb el seu sketchbook, el qual el vaig comprar en castellà, el qual hauria comprat també en català, ja que també hi era, si hagués estat al cas o bé els companys de Sudando Tinta m'ho haguessin comentat. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap al final de la tarda el vaig recollir tot dedicat. 

De manera previsora, vaig porta el meu exemplar de Vinòmics per si coincidia amb alguns dels seus autors i així va ser que a l'Artist Alley em vaig trobar amb l'Andrés Palomino, que juntament amb l'Àlex Roca són els autors de la historieta Bacus to the Future. Així que em va dedicar el seu còmic.

Just al costat hi havia en Carles Roman, qui en motiu del Saló ha tret una nova edició a tot color del seu Drac Català que va publicar entre el 2000 i 2003, sent ara un recomençament de l'obra, el que es coneix com un "reboot". Sent mecenes de la seva campanya de micromecentage vaig aprofitar per recollir-ne les recompenses i a la vegada també em va dedicar el còmic. Tot un plaer haver-te conegut i molt d'èxit amb el nou Drac Català. 

Tot seguit vaig dirigir-me cap a l'esquerra, cap a l'estand d'Ooso Comics, a comprar-hi la seva gran novetat del Saló. En arribar-hi ens trobàvem amb l'Afrodita A de Mazinger Z donant-nos la benvinguda, ja que la seva novetat es tracta de la publicació del primer volum del manga Mazinger Angels de Go Nagai i Akihiko Niina, havent-hi una edició en català, constant de quatre volums i amb els personatges femenins com protagonistes, d'aquí l'Afrodita A. Tal com ens va dir la seva editora, l'Olga Resina, si no hi ha cap impediment, volen treure el quart i el darrer de cara al proper Saló del Manga. En un primer cop d'ull, es tracta d'una edició molt cuidada. 

Tot seguit vaig anar a la part posterior de Palau 2. Allà  hi trobàvem entre d'altres, més editorials i aquelles que acostumen a fer grans i vistosos estands. Per una banda hi teníem  Planeta Cómic, que enguany continua amb l'edició vermella de Bola de drac Super en el seu número 6. 

També hi teníem Norma Editorial, aquest cop amb la part de botiga més petita, i on vaig comprar Gòtic de Jorge Carrión i Sagar Fornies.

 

També hi trobàvem Panini Comics, que per primer cop tenia botiga, que en tingui constància o si no feia molts anys que no en tenia. També hi havia Penguin Random House que enguany ja comptava amb el catàleg d'Ediciones B, per tant un estand menys que hi havia, i finalment també hi havia l'estand més gran del Saló, el d'ECC.

Així vaig fer temps per la següent dedicatòria. Vaig tornar a la part anterior, a l'estand d'Astiberri, ja que llavors, ja passades les 7 de la tarda, feina mitja hora que en Miguel Ángel Giner i la Cristina Durán, autors d'El dia 3, feien dedicatòries, afortunadament, hi havia poca cua, hi vaig poder aconseguir la meva en el meu exemplar en català valencià.

Amb les dedicatòries del dissabte completades vaig anar a fer les darreres dues compres. Així que vaig tornar a la part posterior del palau, dirigint-me a l'estand de Fandogamia Editorial. Allà hi vaig comprar la seva gran novetat del Saló. Tal com vaig comentar al passat novembre, l'editorial valenciana va aconseguir la llicència per publicar els còmics d'una de les franquícies més important de la BBC: Doctor Who. Aquest Saló, han publicat el primer còmic, amb el Desè Doctor al capdavant amb la història Revoluciones de Terror. 

I ja la darrera compra que vaig fer, fou una que al llarg de la tarda anava mirant amunt i avall a veure si la trobava. Finalment la vaig trobar a l'estand La llibreria de Pedralbes Centre. Es tracta de La mort de Sòcrates, publicat per l'editorial barcelonina Herder, sent un manga de producció pròpia dins del seu segell gràfic La otra H amb l'autoria del barceloní d'ascendència japonesa Jun Matsuura. 

I ja amb les 8 de la tarda tocant, el Saló va començar anar tancant portes. Em vaig retrobar amb en Marc, en Pau ja havia marxat, sortint del Saló i acomiadant-nos fins a una altra ocasió.

Afortunadament m'estalviaria el viatge cap a casa i el de tornada al Saló l'endemà al matí, ja que uns amics que viuen a Barcelona em van acollir a la seva llar. Moltes gràcies! L'endemà seria un nou dia de Saló. 

El dia 3

Títol: El dia 3

Autors: Cristina Durán (dibuix), Miguel Ángel Giner Bou (guió i dibuix) i Laura Ballester (guió)

Revisió lingüística: Juli Jordà (U I DOS Serveis Lingüístics)

Col·lecció: Sillón Orejero

Publicat per: Astiberri Ediciones, febrer de 2018

Format: Cartoné, 17x24 cm, 216 pàgines, Color

Preu: 18€

Aquest passat febrer, Astiberri va publicar un còmic, que en motiu del que s'hi explica per a molts els serà molt proper, ja perquè afortunadament ho van viure i ho ho van poder explicar, ja per relació familiar, o bé per proximitat geogràfica.

El dia 3 de juliol de 2006, pocs dies abans de la visita del papa Benet XVI, la ciutat de València es va veure fortament sacsejada. Sota el subsòl de la capital valenciana, a l'alçada de l'estació de Jesús de la xarxa de metro, hi va tenir lloc un greu accident, un dels comboi va descarrilar, comportant 43 morts i 47 ferits.

A llarg del còmic veurem tot el que va succeir, sobre tot a partir de l'accident, una llarg i feixuga etapa que ha estat especialment dura per les víctimes supervivents i pels familiars d'aquells que van morir. Una etapa que va començar amb la imminent vista del sant pontífex, en que les autoritats del moment, amb el PP tan governant l'ajuntament com la Generalitat, van fer tot el que estava a la seva disposició, amb manipulacions de tota mena, per fer passar l'accident com imprevisible i inevitable, tot devent-se a l'error humà del maquinista amb l'excés de velocitat, alhora que amb les seves actuacions es desentenien del patiment de les víctimes.

Les víctimes però aglutinades a l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, malgrat tenir-ho en contra, malgrat tot el temps que ha anat passat, han estat batallant per tal que la veritat sortís a la llum: que els responsables de les administracions paguessin pel que els corresponia, que l'accident amb unes bones condicions de seguretat s'hauria pogut evitar o bé minimitzar, i sobre tot lluitar per aquells que no hi seran més. Afortunadament ha estat molta la gent que els ha ajudat i els ha acompanyat durant aquest anys, fins que de mica en mica, s'ha anat fent justícia.  

Cristina Durán, Miguel Ángel Giner Bou i Laura Ballester han fet un gran feina per portar-nos aquesta obra en la qual es fa memòria per aquells que des d'aquell desafortunat dia 3 ja no hi són i també pels es van quedar, els ferits, els supervivents, els familiars, que han perseverat durant anys i anys de lluita. El dia 3 és una obra imprescindible que ens colpeix des del primer moment.

Obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic 2016

Siete vidas

Títol: Siete vidas

Autor: Josep Maria Beà

Publicat per: Astiberri Ediciones, abril 2017

Format: Cartoné, 48 pàgines, 230 X 310 mm, B/N

Preu: 14€

Al Saló del Còmic de Barcelona de l'any passat vaig tenir l'ocasió de conèixer en Josep Maria Beà i endinsar-me a la seva obra gràcies a Trilita, editorial la qual al novembre de 2016 va reeditar Historias de Taberna Galáctica i al febrer de 2017 va llançar El hombre de los mil estilos. Llavors, sortint com a novetat del Saló, una altra editorial, la basca Astiberri, va reeditar una altra obra d'en Beà, Siete Vidas.  

Siete vidas és un sèrie de historietes que van ser publicades a la revista Rambla des del 1983. Posteriorment foren recollides en un llibre homònim per Intermagen el 1985. 

Com el títol ens indica i la mateixa portada ens mostra, creada per en Beà per aquesta nova edició, tal com set vides tenen els gats, ens trobem amb set historietes protagonitzades pels seus estimats felins però sent antropomòrfics. Cada una de les historietes ve a ser un record biogràfic de l'autor, on ens mostra en cada una d'elles alguna part de l'esperit que va perdre, com la fe o la confiança, així fa el paral·lelisme de que cada cosa que perd ve a ser una mort. L'obra ve a ser un diari personal relatat però a través de les vinyetes. 

També és un reflex històric de l'època històrica en que va viure o més ben va fer el pas de la infantesa a l'adolescència: la Barcelona dels anys 50. Són moltes les referències que ens mostrarà: els tabús sexuals com també els polítics, la predominança del catolicisme o la vida social en general. 

Al seu moment no el vaig comprar, però recentment amb la reedició d'una altra obra d'en Beà, La Muralla, per part de Trilita el passat desembre de 2017, aquest gener he aprofitat per fer doble compra. 

Siete vidas, Intermagen, 1985

La casa

Títol: La casa

Títol original: La casa

Autor: Paco Roca

Traducció de: Tina Vallès

Publicat per: Astiberri Ediciones, abril de 2016

Format: 136 pàgines, cartoné, color

Preu: 16€

Aquest passat abril ens va arribar una nova obra d'en Paco Roca en català, La casa. Si una cosa sap fer molt bé l'autor valencià es traslladar la vida quotidiana, allò que ens passa el dia a dia, al format de novel·la gràfica.

Tal com diu el propi títol de l'obra, és una casa l'element conductor de la història però també és també una protagonista d'aquesta. Tres germans es reuneixen un any després de la mort del seu pare a la casa d'estiueig de quan eren petits, i que juntament amb el seu pare la van anar construir, sent molt important per ell. Ara els tres han pres la decisió de vendre-la, però això, decideixen arreglar-la, però en la seva estada a la casa, per fer les pertinents obres, s'aniran trobat detalls, petits coses que els suposarà recordar els vells temps i sobre tot recordar la relació que tenia cada un d'ells amb el pare, i sobretot la importància que va tenir la casa en la vida del progenitor. D'alguna manera se n'adonen que la casa també forma part de la seva pròpia vida, de la seva essència, del qui són.

També es un petit reflex a totes aquelles famílies de classe mitjana que al seu dia, tenien la il·lusió de tenir una segona residència, en la qual hi van destinar gran part del seus estalvis, els seus esforços i suor.

És una història que sense cap mena de dubte ens hi podem sentir identificats en el moment, que igual als tres germans protagonistes, hem de gestionar i decidir que fer amb els béns que el familiar difunt ha deixat: que guardar, que llançar, i en el cas d'un habitatge com el de l'obra,que fer-ne, sobre tot per que els lligams que tindrem amb aquest, l'habitatge, possiblement seran igual de forts, que els que tenia el seu propietari, el nostre familiar. En conclusió, cada un de nosaltres, els lectors, llegirem i viurem La casa d'en Paco Roca segons les nostres pròpies experiències familiars.  

L'hivern del dibuixant

Títol: L'hivern del dibuixant

Títol original: El invierno del dibujante

Autor: Paco Roca

Publicat per: Astiberri Ediciones, abril 2011

Format: Cartoné, Color, 128 pàgines
Preu: 16€

De L'hivern del dibuixant d'en Paco Roca en tenia bones referències pel fet d'haver estat reconegut per diferents distincions, però sobretot a partir del Saló del Còmic de l'any passat, en el qual me'n van parlar molt bé. Llavors però tenint-ne l'oportunitat per comprar-lo, no ho vaig fer, quedaria pendent. A principis d'aquest febrer, me'l vaig creuar altre cop, i ara sí sense dubtar-ho, cap a casa me'l vaig emportar.

Situant-nos a la Barcelona de l'any 1957, l'Editorial Bruguera és la principal en  publicació de revistes d'historietes il·lustrades, entre d'altres tipus de publicacions.  En aquella època ser dibuixant era ser considerat obrer de vinyetes, i no posseïen els drets de les seves obres, així doncs un grup de dibuixants de Bruguera format per en Cifré, en Conti, l'Escobar, en Giner i en Peñarroya decideixen abandonar l'editorial i embarcar-se en un nou projecte, crear ells la seva pròpia revista, on si posseirien els drets dels seus personatges, fent néixer la revista Tío Vivo.

En l'elaboració de L'hivern del dibuixant, tal com ens explica el propi autor, hi ha hagut un important treball de camp per poder plasmar en dibuix aquella aventura d'aquells 5 creadors d'historietes. Paco Roca ho ha narrat d'una manera elegant amb una peculiar estructura cronològica que poden confondre en un principi el lector, però que permet mantenir en l'intriga en aquesta alternança temporal dels esdeveniments. 

La part sentimental impresa és molt important per tota aquella gent que va créixer llegint les historietes de Bruguera, no és el meu cas que per edat em queda lluny, però tot i això, no és menys important, al contrari, el coneixement que m'ha aportat sobre una part de la història del còmic que desconeixia.  

Arrugues

Títol: Arrugues
Títol original: Rides (Delcourt, 2007)

Autor: Paco Roca

Publicat per: Astiberri, gener 2012

Format: Cartoné, Color, 104 pàgines

Preu: 15€

Arrugues ens endinsa en la vida de la gent gran que viu en residències. Una vida normalment monòtona, dia rere dia, però que els personatges intentaran esquivar, sempre i quan les seves condicions de salut els hi permetin.

En aquesta obra acompanyarem l'Emilio, un antic director bancari, el qual és internat en una residencia per la seva família, quan aquesta ja no se'n pot fer càrrec. A la residencia, l'Emilio compartirà habitació amb en Miguel, el qual li ensenyarà el lloc on partir d'ara viurà i també amb la gent que es trobarà dia rere dia, tant els ancians i ancianes que hi resideixen com dels propis cuidadors. Cada un dels els ancians i ancianes que coneixerem és únic tant pel seu propi quadre clínic com pel seu propi caràcter.
A llarg del temps que va passant per l'obra veurem que l'Emilio se li diagnosticarà Alzheimer, i com aquesta malaltia li anirà fent estralls, empitjorant la seva qualitat de vida. 

El seu autor, Paco Roca, tracta en aquesta obra temes delicats, com són l’Alzheimer i la demència senil. I ho tracta d’una manera propera i sensible, i malgrat el dramatisme propi que hi ha també ens dóna algunes tocs d’humor. Darrere d'Arrugues hi ha un treball de documentació. Paco Roca doncs va recollir informació tant de la seva pròpia família, dels familiars ancians dels seus amics i també va visitar residències per recollir informació i material de primera mà.

Comentar que per la portada de l'edició catalana s'ha utilitzat el disseny del cartell publicitari de l'adaptació cinematogràfica. 

Cartell Cinematogràfic

Portada original

Arrugues doncs és una magnífica obra multi-premiada, destacant-ne el Premi Nacional de Còmic 2008, i en que la seva recent adaptació cinematogràfica ha guanyat els Goya (2012) a millor pel·lícula d'animació i a millor guió adaptat. 

Habibi

Títol: Habibi

Títol Original: Habibi

Autor: Craig Thompson

Publicat: Astiberri, setembre 2011

Format: Cartoné, B/N, 672 pàgines

Preu: 39€

Han estat necessaris 7 anys per tal que Craig Thompson hagi acabat Habibi. Thompson també es autor de la coneguda novel·la gràfica Blankets, també editada en català per Astiberri, la qual no he llegit. Per tant sóc novell, iniciàtic, en el món d'aquest autor, i per tant no tinc cap referència per tal de contraposar l'obra la qual estic parlant. Cosa que en altres ressenyes que he llegit, tenen en compte les altres obres anteriors, i això permet aprofundir-hi més.

Habibi ens situa en un món contemporani aràbic però sense situar-lo en cap lloc geogràfic real. En aquest context musulmà se'ns relatarà les aventures de dos nens esclaus, en Zam i la Dodola, i com al llarg del seu creixement, en passar de nens a adults, s'anirà forjant l'amor entre ells.

En certa manera podria semblar un "culebró" romàntic, i així és, però l'autor ho ha sabut expressar de tal manera que no sigui enganxifós. Així doncs a llarg d'aquesta trama romàntica, tractarà varis temes.

Un tema utilitzat a llarg de tota l'obra que és la utilització de la iconografia aràbiga com a element gràfic, donant-li tot un simbolisme, fent que sigui part de les expressions dels personatges.  

Un altre aspecte rellevant en l'obra és la manera de tractar la sexualitat, vista des diferents punts de vista segons el personatge principalment en la dualitat Zam-Dodola. 

I un altre tema que ens ensenya, a través de les varies faules que hi ha, és els lligams, les arrels de les tres Religions Abrahàmiques: l'Islam, el Cristianisme i el Judaisme.

Craig Thompsom amb Habibi ens ha ensenyat un Islam que no té res a veure amb el que coneixem a través dels mitjans de comunicació.