dilluns, 30 de novembre del 2015

Descobrint el grafòpata Lluís Giralt, fill de Calaf

En motiu d'una entrada publicada a ComiCat fa uns dies, he descobert un fill de Calaf, actualment, des de la seva infantesa, residint a Sabadell, relacionat amb el món del còmic i la il·lustració, es tracta de Lluís Giralt i Llordés.


Lluís Giralt es conegut per la seva faceta de col·leccionista d'originals d'il·lustracions. Tal com ja he avançat va néixer a Calaf el 1943, traslladant-se a Sabadell el 1951 amb la seva família, on resideix des de llavors. 

A Humoristan, el museu digital de l'humor gràfic, es va inaugurar una exposició dedicada a la col·lecció de dibuixos de Lluís Giralt, on es mostren més de 120 originals que provenen fonamentalment de la revista TBO

Reprodueixo el text que acompanya aquesta exposició virtual, que ens permetrà conèixer en Lluís Giralt: 

"... La seva passió pels còmics, i més concretament per la revista TBO, va començar durant la seva infantesa, i va anar creixent amb els anys, sense defallir en cap moment.

Giralt volia ser dibuixant de còmics. Ho va intentar amb 13 anys però els revessos no el van descoratjar. La vida el va portar al final per un altre camí: va començar a treballar com a aprenent a la impremta Comercial Tipogràfica, i als 16 anys es va convertir en comercial d’una empresa tèxtil. Va aprofitar els seus viatges per visitar llibreries de vell, i va començar així a adquirir no només vells còmics sinó també originals, ja que en aquells dies ningú els donava importància. Giralt sí, i molta. Alguns anys després es va dedicar a la publicitat, muntant fins i tot la seva pròpia agència, Plumilla, publicitat i màrqueting, que li va permetre sentir-se a prop del dibuix.

I així va començar la seva condició de “grafòpata”, que el mateix Giralt defineix així:

Grafòpata: Tot aquell que pateix Grafopatia. Persona que col·lecciona dibuixos originals -peces úniques- realitzades per dibuixants o il·lustradors.

Grafopatia: Monomania cerebral que consisteix a col·leccionar dibuixos originals de certs artistes.

L’any 1979 un encàrrec de l’agència de publicitat en la qual treballava li va oferir l’oportunitat de contactar amb TBO. Per promocionar un producte, se li va ocórrer que seria una bona idea utilitzar una de les historietes de La familia Ulises, “La arquilla moruna”. Va ser rebut per Albert Viña, el director del setmanari, amb qui va confraternitzar ràpidament, fins al punt que aquest li va demanar si podia col·laborar a la revista, tenint en compte que en aquells dies TBO patia un important sot en les seves vendes. A Giralt se li va obrir el cel. “La idea que li vaig proposar”, assegura, “era recórrer a èxits d’èpoques passades que van tenir molts seguidors; em va semblar oportú establir un pont entre el que havia tingut categoria de clàssic de la mà de TBO, i un futur innovador”.

Giralt va estar tres anys compaginant TBO, fins a la seva desaparició el 1983 quan Editorial Bruguera va comprar la capçalera.

Amb el pas del temps, Giralt ha anat guardant milers d’originals, la gran majoria de la seva estimada capçalera TBO. I per divulgar aquest patrimoni, cuidar-lo i estudiar-lo, va fer dues coses. Va concebre la pàgina www.grafopata.com, un web excel·lent en la qual exposa els seus amplis coneixements sobre el dibuix en general i TBO en particular, investigant sempre amb dades de primera mà per documentar les seves excelses biografies. I convertir-se en comissari d’exposicions dels seus originals i dels del seu gran amic Francesc Regàs, amb qui ha compartit també la coordinació de diverses d’aquestes mostres. Giralt, en solitari o amb Regàs i Marcel·lí Mora, ha estat també responsable dels catàlegs d’aquestes exposicions."

Altra informació de Lluís Giralt a Tebeosfera

diumenge, 22 de novembre del 2015

Novetat de Planeta de desembre: Millennium 3 (còmic)

Com a novetat de desembre però sortint aquest proper dimarts 24 de novembre, Planeta Cómic agafant el relleu de Fanbooks publicarà el tercer volum del còmic de la saga Millennium d'Stieg Larsson que adapta el seu tercer llibre: La reina al palau dels corrents d'aire.

A la venda el 24 de novembre!
   

Millennium 3, de Stieg Larsson (autor novel·les), Sylvain Runberg (guionista) i Josep Homs (dibuixant) 
Cartoné - Color - 144 pàgines
18,95€

La Lisbeth no està morta, tot i que no hi ha gaires raons per cantar victòria: amb un tret al cervell, necessita un miracle, o el cirurgià més hàbil, per salvar-li la vida. L’esperen setmanes de confinament al mateix centre on un pacient molt perillós que continua empaitant-la: l’Aleksandr Zalaixenko, Zala. Des del llit de l’hospital, malgrat el seu gravíssim estat, la Lisbeth fa esforços sobrehumans per mantenir-se alerta, perquè sap que les seves impressionants habilitats informàtiques seran, una vegada més, la seva millor defensa.

Mentrestant, en Mikael se sent molt sol. Potser la Lisbeth l’ha apartat de la seva vida, però a mesura que les seves investigacions avancen i les obscures raons que hi ha al darrere del complot contra la Salander van prenent forma, en Mikael sap que no pot deixar en mans de la justícia i de l’Estat la vida i la llibertat de la Lisbeth. Així que en Kalle Blomkvist se les haurà d’empescar per arribar fins a ella, ajudar-la, fins i tot a desgrat, i fer-li saber que continua allà, al seu costat, per sempre.

Versió BD (còmic) amb les magnífiques il·lustracions del dibuixant català, Josep Homs

Darrer capítol comiquer de la saga de Larsson!



Fonts: Planeta pdf pàg. 17 i ComiCat

dissabte, 14 de novembre del 2015

Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit

Títol original: Corto Maltese. Sous le soleil de minuit
Autors: Juan Díaz Canales (Guió) i Rubén Pellejero (Dibuix i color). Basat en l'obra d'Hugo Pratt
Publicat per: Norma Editorial, octubre de 2015
Format: Cartoné, 96 pàgines, Color
Preu: 19,50€

20 anys després de la mort d'Hugo Pratt, el seu personatge més icònic, en Corto Maltès, ha retornat. Qui han rebut l'honor de recuperar-lo han estat en Juan Díaz Canales (Blacksad) i Rubén Pellejero (Dieter Lumpen). 

Tot i les moltes aventures d'en Corto, encara hi ha espais buits en la seva vida disponibles a ser omplerts. Amb aquesta premissa, els dos nous autors han una nova història, sent-ne el resultat l'obra Sota el sol de mitjanit, el qual ens ha arribat a mans de Norma Editorial.

Per aquesta primera nova aventura, ens situem l'any 1915, al Gran Nord, entre el Canada i els Estats Units. Allà hi va a complir una missió encarregada pel seu amic Jack London, personatge real, autor del llibre Ullal Blanc. A canvi en Corto viurà una llarga aventura per un magnífic territori, tenint com a recompensa un misteriós tresor. 

Tot i ser una obra de ficció les referències a la realitat del període en que té lloc són molt presents. Per una banda diversos personatges reals com el mencionat Jack London i per l'altra l'esdeveniment històric principal del moment, la Primera Guerra Mundial. Ja que el Canadà encara està lligat al Regne Unit, no té plena sobirania, n'era part participant, i dins d'aquest conflicte se'ns mostra el preludi d'un futura guerra, la d'Independència d'Irlanda, les tensions entre irlandesos i anglesos hi seran presents, cosa que també se'ns mostra la primera aventura del volum Les cèltiques.

Al darrere de l'obra tant completa en diversos missatges que se'ns mostren, doncs hi ha un llarg treball d'investigació dels elements reals, i buscar la manera de lligar-los entre si i amb els elements ficticis tot donant a lloc aquesta nova aventura d'en Corto Maltès. 

En la cronologia de les aventures de Corto Maltès, Sota el sol de mitjanit se situa després de La balada de la mar salada. Així doncs a partir d'ara tindrem la cronologia original en base a les obres d'Hugo Pratt i la nova, afegint-hi a l'original les aventures creades per Díaz Canales i Pellejero, començant per aquesta mateixa, com un "univers expandit".  

Amb el Sota el sol de mitjanit, Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero han ressuscitat l'essència d'en Corto Maltès d'Hugo Pratt, tant en guió com en dibuix, tot fent-lo seu, a la seva manera i així poder-li donar moltes noves aventures. I es que els nous autors ja estan preparant un nova història. Queda molt per explicar del mariner Corto Maltès.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Crònica del XXI Saló del Manga

Aquest passat dijous 29 d'octubre va obrir les portes el XXI Saló del Manga de Barcelona, enguany també altre cop amb ampliació d'espai, en afegir-hi el Palau 4, i amb un nou rècord d'assistència, 137.000 persones.
 

Hi vaig anar-hi dissabte 31 i com a col·laborador de ComiCat hi entrava amb acreditació. Així doncs els acreditats, entraven directament al Palau 1, trobant-he amb la Zona Nintendo, i l'àrea de gastronomia japonesa, destacant l'exposició de sake



Sortint a la plaça Univers hi havia la infraestructura de l'escenari on s'hi han celebrat diferents actes. 


I d'aquí podem anar o al Palau 2 o al Palau 4. En aquest segon, com ja he dit el nou espai del Saló, era on tenien lloc els tallers de Cosplay, les projeccions, retornant dins l'espai del Saló, i l'exposició dedicada a la franquícia Star Wars i especialment la seva relació amb el Japó.


I ja anem al Palau 2 on hi ha el gruix del Saló. A la planta baixa, tot entrar, ens trobàvem amb l'exposició de Super Mario que enguany celebra els seus 30 anys


A l'ala dreta del palau, hi havia una de les exposicions més importants a destacar pel seu significat, la dels 70 anys del bombardeig nuclear de Hiroshima i Nagasaki, on hi era presents diferents mangas tractant aquest fet històric. Una exposició molt commovedora. I es que aquest gran trauma va marcar molt profundament el poble japonès. El tema nuclear no només es reflecteix en el manga i anime si no també també en les produccions de ciència-ficció com és la gran icona Godzilla


Just al costat d'aquesta hi havia l'exposició de Shisiki, unes làmines de paper de molta qualitat, utilitzades per els mangakas per fer-hi autògrafs.


A l'ala posterior del Palau 2 hi havia les exposicions dels mangakas Inio Asano i Tetsuya Tashiro

Al pis superior del palau, hi havia la part dedicada a L'Esperit del Japó. A més d'haver-hi dues exposicions més. Una és la de Dracs de paper: Entre Orient i Occident. Els orígens dels dos drac són diferents, els primers benèvols i els segon malignes. El manga és un dels mitjans en els quals s'hi representa aquesta figura. L'obra per excel·lència és Bola de drac on hi apareixen dos dracs, en Shenron  de la Terra, i en Polunga de Namek. El primer és l'exemple clar de drac benèvol oriental. Destacar també la importància dels dracs a Catalunya, per una banda en la Llegenda de Sant Jordi, i per l'altra representats en la nostra arquitectura, sent un exemple el drac el Parc Güell de Barcelona.

I ja que hem parlat d'arquitectura, l'altra exposició present fou la de Manga en construcció, com es representa l'arquitectura al manga, vist des de diversos punts de vista: El Japó antic, el Japó icònic, el Japó modern i la representació de Barcelona al manga amb l'exemple de I am a hero de Kengo Hanazawa, publicat per Norma Editorial. Sense oblidar les petjades arquitectòniques que han deixat els japonesos a Barcelona.



Tot voltant pel Palau 2, vaig anar fent les compres que tenia previstes. La primera fou el volum 45 de Bleach en català, que em va costar força de trobar.

La segona i última compra la vaig a l'estand de 5 elementos - Kofi. Aquesta consta del volum 11 de 5 elementos, el qual en Jesulink, el seu autor, em va dedicar, les làmines d'en Kaji Llamaviva, en Zap i en Bore Loftur, i la carpeta per guardar-les, i finalment el pòster de la seva sèrie d'animació Kofi.



Així havent voltat pel Saló i havent fet les compres, abans de la una del migdia vaig anar marxat, i és que la tarda la tènia ocupada i havia d'anar per feina, fou doncs una visita curta, però que vaig intentar gaudir el màxim que vaig poder.