Mandela i el general

Títol: Mandela i el general

Títol original: Mandela et le général

Autors: John Carlin (guió) i Oriol Malet (dibuix)

Traducció de: Marina Laboreo

Publicat per: Editorial Comanegra, març de 2019

Format: Cartoné - 120 pàgines - 17 x 24 mm - Color

Preu: 15.95€

Mandela i el general és un còmic creat pel periodista i escriptor John Carlin i per l'il·lustrador Oriol Malet, i fou publicat originalment en francès el passat maig de 2018.

La primera notícia que en vaig tenir va ser l'octubre de 2018 quan l'Oriol Malet a través del seu Twitter feia una crida per buscar editors que el volguessin publicar en català. I pocs mesos després, aquest passat gener, el mateix Oriol Malet, també per Twitter, va anunciar finalment que també arribaria en català, sent-ne la responsable la petita editorial de Barcelona Comanegra, sortint a la venda el passat març.

Per entendre el contingut de l'obra faig un breu i simple resum de la història de Sud-àfrica. Com la resta del continent va patir la colonització europea. Els primers a trepitjar el que avui és aquest país foren els portuguesos, però van ser els neerlandesos, qui van deixar empremta, els quals que amb el temps els seus descendents són coneguts com a bòers o afrikaners, parlants d'afrikaans, llengua derivada de la neerlandesa. Després també van arribar els britànics, i entremig d'uns i altres hi tenim els pobles natius africans, com els xhosa o els zulu, però dir-ne dos dels més coneguts. De guerres no en van faltar. Els britànics aconseguirien el domini sobre el territori. L'any 1948 el Partit Nacional (afrikaner) va arribar al poder, implementant l'apartheid, el segregacionisme racial, avantatjant la minoria blanca en perjudici de la majoria negra. I arribem el 1961, la que llavors era la Unió de Sud-àfrica, va esdevenir una república, la República de Sud-àfrica, trencant els lligams amb la Commonwealth britànica.

Dit això, els dos personatges principals de la història són l'afrikaner Constand Viljoen, qui faria carrera militar esdevenint general, i per altra banda en Nelson Mandela, un xhosa, qui es va afiliar al Congrés Nacional Africà (CNA) el 1944. El 1962 com a comandant militar del CNA va ser detingut i el 1964 fou condemnat a cadena perpetua.

És en aquest punt, amb l'anunci de la cadena perpetua que se'ns introdueix l'obra, però el seu gruix està centrat en el període comprés entre el 1990, quan en Mandela és alliberat, i el 1994, quan és escollit president de la República de Sud-àfrica. Mandela i el general doncs ens relata els darrers anys de l'apartheid sud-africà. I el punt de vista que es fa, no és des de la visió d'en Nelson Mandela sinó del punt de vista del seu principal enemic, el general Constand Viljoen. Els dos esdevenint les dues cares d'una mateixa moneda, i afortunadament per Sud-àfrica, al final la moneda va caure per la cara d'en Mandela. Durant aquells quatre anys, l'esclat d'una guerra sanguinària entre blancs i negres era més que probable que s'iniciés, i hi va haver moments per que això passes, però la capacitat de seducció de Mandela ho va aconseguir evitar, sent el Viljoen un dels seduïts. És per tot el que va fer que en Nelson Mandela sigui un dels polítics més ben valorats del segle XX.

Il·lustrat el còmic per l'Oriol Malet, donant-nos una gran ambientació de la Sud-àfrica de llavors i amb només tres colors, blau, groc i de tant en tant vermell, a part del blanc i negre, tenim la gran experiència d'en John Carlin, qui estar destinat al país entre 1989 i 1995, període en què va conèixer i entrevistar-se diverses vegades amb en Nelson Mandela, moments dels quals n'ha tret molta informació per l'obra però també d'una conversa amb en Constand Viljoen, anys després dels fets que s'expliquen al còmic, que tal com he dit, és a partir del seu punt de vista, o dit d'una altra manera, és el fil conductor pel qual se'ns relata aquesta obra.

Per tot plegat, es tracta d'una magnífica obra, agraint molt a Comanegra per haver-nos-la portat, amb tot l'esforç que els hi hagi pogut comportar, i de la seva edició destacar també el curiós tacte que presenta les seves cobertes, és el seu encant extern. I felicitar tant als autors com l'editorial per la bona trajectòria que està tenint Mandela i el general en català, ja que l'editorial n'ha anunciat una segona edició. No teniu excusa per deixar-vos perdre aquest gran còmic sobre aquest període de la història recent de Sud-àfrica, el qual podem gaudir en la nostra llengua. 

Crònica del 37 Comic Barcelona 2a part: Dissabte tarda

Continuem amb la Crònica del 37 Comic Barcelona amb el dissabte a la tarda, quan acabaria de visitar el Saló, faria les darreres compres i vaig obtenir el gruix de les dedicatòries.  

Ja amb la panxa plena vam passar a l'ala dreta del Palau 2 on hi havia l'espai Comic Kids, creat l'any passat, el Comic Experience, un espai de creació de còmics, i també altres exposicions: Spirou 4rights, els articles de la declaració dels Drets Humans dibuixats a la revista Spirou,  el VIII Concurs Escolar de Còmic de Barcelona, Lucky Luke versió 2.0: La diligència, una versió del dit àlbum on cada pàgina és d'un dibuixant diferent, els 20 anys del Concurs de Còmic de Nou Barris de Barcelona i la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic del 2018.

A partir d'aquí ja vam passar a la part posterior del Palau 2, on sempre acostumen a haver-hi les grans editorials com ECC, Norma, Penguin Random House, Panini i Planeta, també hi eren presents els estands de Món Còmic de El Corte Inglès i l'FNAC, l'estand de Selecta Vision i el del Departament d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, i enguany també hi havia la Zona Nintendo. 

Aquí vaig continuar amb les tres darreres compres. Primer a l'estand de Planeta Cómic vaig comprar The Ghost in The Shell 1.5 Human Error Processer. Tot seguit a l'estand de Panini Comics vaig comprar La culpa va ser del gat, de la Patricia Herreruela, sent l'obra guanyadora de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2018. Una estona més tard, l'autora seria l'estand dedicant. Així que hi tornaria. I la darrera compra la vaig fer a l'estand de Penguin Random House que fou Mortadel·lo i Filemó: Da Vinci, el Pintamona... Lisa, publicat pel segell Bruguera.

Fetes les compres, va tocar el torn de la resta de les dedicatòries, com que alguna requeriria alguna mica de temps i cua, vaig acomiadar-me de Pau.

La segona dedicatòria del saló fou la de la Patricia Herreruela, que firmava Panini a les 4 de la tarda.  

Les següents van tocar a l'estand de Norma Editorial amb les dedicatòries d'en Denis Lapière i en Ricard Efa, autors de Sola. En Ricard va em comentar que tot i ser ell la parella de la néta de la Lola, la protagonista de l'obra, va preferir un guionista allunyat del context personal per alterar el mínim la història. Una persona aliena seria més neutral que una persona propera. Aquí va tocar fer cua, i on calia prèviament agafar número.  

Just acabar aquí, quasi s'havien fet les 6, hora que l'Oriol Malet firmaria a l'estand de l'FNAC. Esperant no gaire, va arribar i em va dedicar Mandela i el general.  Amb ell breument vam conversar com encara avui en dia, era complicat publicar còmic en català, i que en alguns casos, editorials i autors han de fer esforços de tota mena, per tal això sigui possible. S'ha d'agrair doncs que hi hagi aquest compromís per publicar en català. 

I afortunadament per a mi, també a l'FNAC hi firmaven en Jordi de Miguel l'Andrea Lucio, autors de l'adaptació gràfica d'Homenatge per Catalunya d'en George Orwell, novetat de Rosa dels vents, segell de Penguin Random House. Així que ells em van fer les darreres dedicatòries del Saló. Amb en Jordi també vaig conversar breument sobre la publicació de còmic en català.

Abans he dit afortunadament, ja que no sortien a la llista de signatures de l'FNAC, i jo els tenia previstos per les 7 de la tarda a l'estand de Penguin Random House, pel que vaig acabar la feina abans del previst. I em va anar bé, ja que passades les 7, ja era dins del tren de tornada a casa.

Així doncs amb el Saló del Còmic completat (tot i el canvi de nom, el concepte "Saló del Còmic" el farem anar durant temps), abans de visitar la pròxima edició del certament, el 38 Còmic Barcelona, de moment sense dates, tocarà visitar el XXV Saló del Manga de Barcelona, el qual se celebrarà de 31 d'octubre al 3 de novembre de 2019, de moment sense canvi de nom i mantenint els 4 dies.

Crònica del 37 Comic Barcelona 1a part: Dissabte matí

Del passat 5 al 7 d'abril va tenir lloc el 37 Comic Barcelona, el qual com a primers canvis visibles importants són el canvi de nom de l'esdeveniment, abandonant els termes "saló" i "internacional", i la reducció d'un dia, passant de 4 a 3 dies de duració. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 112.000 visitants. 

Enguany hi he anat durant el dia de dissabte, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Durant aquesta  entrada doncs repassaré les compres que vaig fer i les dedicatòries que vaig aconseguir, tot planificat. 

Així doncs entrava al Saló havent passat dos quarts d'onze, i enguany com a acreditat, entrant com l'any passat pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a l'esquerra hi havia l'exposició dedicada a Stan Lee & The American Comic Book, cocreador dels principals superherois de Marvel Comics, qui va morir el passat novembre de 2018, fent un repàs a la seva vida i trajectòria creativa. Mencionar la lamentable situació dels textos en català als dos laterals del plafó principal de l'exposició.

Després de veure-la llavors em vaig trobar amb el company de ComiCat, en Pau "Gargotaire", una trobada planificada. Amb ell, vaig visitar el Saló gran part del dia. Tot seguit baixant al nivell 0, a la dreta hi trobàvem les exposicions dedicades a Vibracions Underground: Interferències entre el còmic i rock and roll i a Laura Pérez Vernetti: La resistència poètica, sent la guardonada al Gran Premi del Saló del 2018, i també l'espai de xerrades Forum Comic Barcelona.

A l'esquerra hi havien més exposicions, les dedicades a Ana Penyas, l'Autora Revelació 2018, la de Pinturas de guerra d'Ángel de la Calle, la Millor Obra d'Autor Espanyol 2018,  la dedicada a en Josep Solana "Joso" i l'espai de còmic en viu de Dibujos por Sonrisas - Otros mundos. Un esdeveniment benèfic, ja present l'any passat on els autors convidats realitzarien il·lustracions, les quals seran subhastades i els beneficis estaran destinats a les persones refugiades. Als nivells superiors d'aquest palau, el 2 i el 3, hi havia l'auditori i diverses sales on el llarg del Saló van tenir lloc diversos esdeveniments com xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló. 

 

Tot seguit vam sortir a la Plaça Univers on hi havien Food Truks i un espai reservat per jugar a Laser Tag. D'aquí vam passar al Palau 1 on hi havia la Fan Zone, amb estands d'Star Wars i d'Stark Trek. A més d'haver-hi una zona de Soft Combat. També hi havia més Food Truks i la Comic Stage, un espai on van tenir lloc actes  musicals com balls, karaoke, concerts i també cosplay.

I ja només ens quedava per visitar el Palau 2, la seva planta inferior només, ja que la superior estava tancada com també ho estava el Palau 4. Vam entrar-hi per directament per l'ala esquerra, en la qual hi havia estands, i d'aquí vam passar a la part anterior del palau. A partir d'aquí segons les nostres necessitats "comicaires", en Pau i jo, o bé seguíem el mateix camí o bé camins diferents. Una cosa observada fou la presència de tres estands dedicats  a Tintín, dos quasi amb exclusivitat, portant les noves edicions de Les joies de la Castafiore, publicades conjuntament per Trilita i Zephyrum. Dos eren el Cantonet "El racó tintinaire" i The Tintin Shop, i el tercer evidentment era l'estand de Trilita - Coeditum. Justament en l'estand d'aquesta editorial hi vaig fer la meva primera compra, la nova edició de Peter Hipnos d'en Josep Maria Beà, qui hi seria a partir de la 1 del migdia a fer dedicatòries, així que tocaria tornar-hi en aquesta hora.

Anant cap a la part dreta, hi havia l'Alter Comic Barcelona, un espai reservat a petites editorials, la Zona Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. 

Just a la Zona Fanzines hi vaig fer la meva segona compra. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu cinquè i nou fanzine titulat Espai. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap a mitja tarda el vaig recollir amb força dedicatòries.

Tot voltant per la part anterior del palau 2 vaig fer més compres. A l'estand de la Casa del Llibre hi vaig comprar Mandela i el general d'en John Carlin i l'Oriol Malet, publicat per Comanegra. A la tarda, justament l'Oriol Malet el podria trobar primer a les 5 a Penguin Random House i  després a les 6 a l'FNAC.

Passant per l'estand de Fandogamia, hi vaig comprar el nou volum de Doctor Who, sent el segon amb el Desè Doctor com a protagonista, titulat Los Ángeles Llorosos de Mons.

Tot i que ja hi havia passat, finalment em vaig parar davant de l'estand d'Ooso Comics. Allà vaig recollir el seu nou manga en català, Mazinger Otome. He dit recollir per què ja l'havia comprat mitjançant la pre-venda per la seva pàgina web. Parlant amb la seva editora, l'Olga Resina, la idea publicar pròximament el quart i últim volum de Mazinger Angels per a després ja dedicar-se a Dynamic Heroes. La idea és que hi hagi una periodicitat bimestral entre volums. 

Seguidament, ja sent la 1 del migdia, vaig tornar a l'estand de Trilita, on en Josep Maria Beà em va dedicar Peter Hipnos. 

Amb la primera dedicatòria aconseguida, retrobant-nos amb en Pau va tocar anar fer una pausa per dinar. 

La tarda del dissabte la continuo en una altra entrada, ja que posant les etiquetes de l'entrada, supero el nombre màxim permès de caràcters (200), el que m'obliga a fer dues parts de la crònica, però bé així no em quedarà una sola entrada molt llarga.