Lectures còmic: Mar i cel

Títol: Mar i cel
Autora: Coralí Espuña Ribas, basant-se en el musical de Dagoll Dagom amb text de Xavier Bru de Sala, a partir de l'obra original d'Àngel Guimerà.
Publicat per: Yermo Ediciones, abril de 2025
Format: Cartoné - 176 pàgines - 24 x 10 cm - Color
Preu: 22 €

 

 

 

Poc s'hauria imaginat, Àngel Guimerà, un dels grans escriptors i dramaturgs de la Renaixença, que una de les seves obres teatrals esdevindria un dels musicals catalans amb més reeiximent de la història. 

L'any 1888, es va estrenar la seva obra Mar i cel, que cent anys després, el 1988 la companyia teatral Dagoll Dagom va adaptar i estrenar a musical amb text de Xavier Bru de Sala, i creada per en Joan Lluís Bozzo, l'Anna Rosa Cisquella i en Miquel Periel. 

Amb gran èxit, l'obra es va reestrenar el 2004, el 2014 i el 2024. Aquest quart cop, estrenada el setembre passat i posant punt final aquest juliol de 2025, també ha estat la seva darrera vegada, ja que coincidint amb el seu cinquantè aniversari, Dagoll Dagom s'ha volgut acomiadar dels escenaris amb el seu cèlebre musical.

Com tota adaptació, els canvis entre versions són inevitables, però el missatge final i el que ho envolta tot es manté: l'amor entre dues persones de mons ben diferents. 

Però coincidint amb aquest punt final, en principi perpetu del musical, ens ha arribat una adaptació d'aquest, el còmic de Mar i cel, per part de la Coralí Espuña Ribas, editat per Yermo Ediciones, sent aquest també el primer còmic en català de l'editorial. 

Tal com ens explica en Joan Lluís Bozzo al pròleg d'aquest llibre, des del primer moment que la Coralí Espuña els va explicar aquest projecte, va mostrar una forta determinació a portar-lo a terme, i finalment ara el tenim a les mans, una nova versió d'aquest clàssic de la dramatúrgia catalana. 

Tot comença quan el 1609, Felip III de Castella ordena l'expulsió dels moriscos de tots els seus regnes hispànics. Aquell on la població morisca era més important, fou el Regne de València i, per tant, amb aquesta la seva economia se'n va ressentir, perdent evidentment una part molt important de la població. 

Passats, vint anys d'aquells fets, molts moriscos es dediquen a la pirateria, com el cas del Saïd i els seus companys. I així, un dia capturen uns cristians a alta mar, i ben aviat sabran al davant tenen un bon botí, ja que qui està al capdavant d'ells, és Carles, qui al seu dia era el virrei de València i en nom de Sa Majestat va dictar l'expulsió dels moriscos. 

Però aquesta bona fortuna pels pirates, de mica en mica s'anirà capgirant quan en Saïd s'enamori d'una d'elles i aquesta també se n'enamori d'ell. La noia cristiana és la Blanca, una de les filles de Carles. Sorgirà un amor entre dues persones que pertanyen a dos mons ben oposats com és l'islam i el cristianisme, encara amb el record ben present en alguns de l'expulsió de fa vint anys. 

Mar i cel és una història d'amor abocada a acabar en una tragèdia, i és que cap dels dols bàndols veurà amb bons ulls aquest estrany amor que ha entrellaçat en Saïd i la Blanca.

Coralí Espuña ens fa gaudir d'aquesta nova versió magníficament il·lustrada i acolorida, amb la seva pròpia escenografia, on el vaixell com el musical és també un personatge rellevant de l'obra, mostrant-s'hi al llarg dels seus espais, com la seva coberta, els sentiments i les argúcies que hi ha entre els diferents personatges. A més, segurament en diferents moments voldrem compaginar la seva lectura tot escoltant les magnífiques cançons del musical com són Per què he plorat? o Himne del pirates. 

Mar i cel no és la primera obra guimeraniana que s'ha adaptat al còmic. L'any passat es va publicar La filla del mar, una obra teatral seva de 1900, que fou adaptada per Quim Noguero al guió i Josemaría Casanovas, al dibuix i publicada originalment a la revista Serra d'Or, en onze lliuraments mensuals, de l'abril de 2023 al març de 2024, i posteriorment recopilada i publicada en un volum per Publicacions de l'Abadia de Montserrat el passat setembre de 2024. 

I anant uns anys més enrere, tenim la publicació de l'adaptació de Terra baixa (original de 1896) per Hernán Migoya al guió i Quim Bou al dibuix, publicada el setembre de 2011 per la desapareguda Glénat.

Com a material extra tenim una sèrie d'esbossos i les inspiracions que han donat lloc a la creació de la portada i a alguns dels seus personatges com els dos protagonistes principals, la Blanca i el Saïd. 

No hi falta una doble pàgina il·lustrada tot recordant a qui sense ells avui no tindríem aquest llibre entre mans, els ja mencionats Àngel Guimerà, Dagoll Dagom representats per en Joan Lluís Bozzo, l'Anna Rosa Cisquella i en Miquel Periel, també en Xavier Bru de Sala i evidentment la Coralí Espuña Ribas. Tots ells tenen un breu text que els acompanya. 

Per acabar al com també ens diu Bozzo al pròleg, Mar i cel és el nostre Romeu i Julieta, però en lloc de tenir famílies enfrontades, tenim dues religions enfrontades històricament. Mar i cel és la història d’un amor que només és possible allà on el mar i el cel es troben en el punt de l'infinit, tal com el text ens diu en diversos moments. 

Lectures còmic: Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català

Títol: Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català
Autors: Diversos
Publicat per: Editorial Finestres, abril de 2025
Format: Rústica  - 19 x 26 cm - 184 pàgines - Color i B/N
Preu: 20 €

El passat abril de 2024, el diari Ara va convocar la cinquena edició del Premi Ara de Còmic en Català, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'Editorial Finestres, amb l'objectiu de potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.

A mitjan desembre de 2024 es va anunciar l'obra guanyadora d'aquesta cinquena edició: Indis de Barcelona, de Lluc Silvestre i Ed Carosia. 

De totes les obres rebudes, se n'ha fet una selecció que juntament amb la guanyadora, formen part del cinquè volum recopilatori que Editorial Finestres ha publicat a principis d'aquest abril de 2025. Vinyetari 5. Les millors historietes de no-ficció del Premi Ara de Còmic en Català és el resultat final d'aquesta selecció que ens presenta l'obra guanyadora i deu obres més, o sigui un total d'onze historietes sorgides d'aquesta cinquena convocatòria del Premi Ara. 

Vegem les onze historietes breument tot seguit.

- Indis de Barcelona, de Lluc Silvestre i Ed Carosia (Obra guanyadora). Aquest duet ja va participar en el primer Vinyetari (2021) amb Beirut, més enllà de la música. 

Aquest cop ens fan una reflexió que van tenir amb l'esclavitud els famosos indians que van ser rellevants en la revolució industrial del segle XIX a Catalunya, fent un paral·lelisme actual als estereotips i prejudicis que atorguem als ciutadans de Llatinoamèrica. 

- Vols venir a Montserrat a veure ovnis amb l'Oriol Junqueras?, de Joan Ferrús i Camille Vannier.

Historieta divertida on viurem el conegut fenomen d'ovnis a Montserrat tenint-hi com a convidat especial l'Oriol Junqueras abans que fes el salt a la política. 

- Una data, totes les dates, de Marc Zanón i Vicente Perpiñá Giner. 

Relat de com una data qualsevol, un dia i un mes, en diferents anys hi han esdevingut desgràcies, lligant-ho amb una història molt personal, la mort d'un pare. Però donant-hi un missatge final d'esperança. 

- La fuga, d'Andrea Momoito i Carla Berrocal, amb suport a la traducció de Silvia Vázquez. Carla Berrocal ja va participar en el segon Vinyetari amb La disfressa infinita. 

Una historieta que ens aproxima a la institució franquista Patronato de Protecció de la Mujer, en la qual s'hi internaven dones que no seguien les normes morals de la dictadura. 

- Ofegar-se, d'Annadiplosis, que ja va participar en el quart Vinyetari (2024) amb És només carn. 

Un relat sobre els records d'infantesa, alguns de traumàtics o no desitjables, vistos des de l'edat adulta. 

- La paella, de Moisès Casanovas. 

La història d'una parella de gent gran de com van arribar a Barcelona, deixant la seva Badajoz natal, quan eren joves per començar una nova vida cercant prosperitat. 

- Infern, de Montse Batalla i Xevi Domínguez Cortès.  Relat molt íntim de com es viuen els atacs de psicosi, vist per qui ho pateix i qui l'acompanya en aquest patiment. 

- Terra, d'Àlex Martínez Ruano: Un relat que ens mostra els problemes de la pagesia, sent un dels exemples la complexa burocràcia que els agricultors i ramaders han de portar a terme. 

- La penúltima etapa, de Marc Zanón i Martí Raset: Un relat que ens mostra que implica fer-se gran amb el pas de l'adultesa a la vellesa, que sense témer la mort, es posa èmfasi en l'estat i com s'arribarà a aquesta. 

- Turisme i Utopia: països reals, viatges imaginaris, de J. Lobo Hispano López. 

Una historieta de com els relats i novel·les d'utopia del passat han influït en el turisme modern, comportant perjudicis com la massificació a les destinacions turístiques. 

- Calonge, de Ferran Vidal. Autor que ja ha participat en els dos primers Vinyetari, amb Força (2021) i Sant Boi (2022). 

Aquest cop reivindica la figura d'Antoni Calonge, que es va donar a conèixer a la revista El Víbora. Una historieta breu i intensa com la vida del mateix Calonge. 

Historietes de tota mena, cada una amb els seus estils de dibuix i colors, cada una amb base real. Amb algunes riurem, d'altres ens colpiran, algunes basades en fets i personatges reals, en alguns casos aliens als autors, i d'altres provinents del seu respectiu ambient personal. Historietes de no-ficció per tots els gustos, creades per autors de tota mena, alguns amb recorregut, i d'altres que tot just han fet les primeres incursions al món del còmic. 

A principis d'abril d'enguany es va anunciar la sisena convocatòria del Premi Ara de Còmic en Català, que finalitzarà a principis de setembre. Data a partir del qual, tocarà escollir-ne una obra guanyadora, seleccionar-ne les millors i així recopilar-les en un sisè Vinyetari que també serà publicat per Finestres el 2026.

Lectures còmic: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit

Títol: Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit
Autors: Ramon Pereira (guió i documentació) i Israel Parada (dibuix)
Publicat per: Trilita Edicions, abril de 2025
Col·lecció: Quaderns Continuarà
Format: Rústica amb solapes - 176 pàgines - 18 x 24 cm - B/N
Preu: 25 €

 

 

 

L'any passat el 2024, es va commemorar la mort d'en Joan Salvat- Papasseit (1894-1924), un dels nostres grans escriptors i poetes que la mort se'l va emportar prematurament als trenta anys. 

Molt o poc el seu nom em sonava, en part per la meva època estudiantil ja fa anys i panys, però amb motiu de la mencionada efemèride, l'any passat el vaig conèixer una mica millor gràcies a la biografia magníficament il·lustrada Salvat-Papasseit. L'esplendor davant l'abisme d'Agustín Comotto, publicada per Editorial Comanegra. 

Amb la seva lectura vair ser coneixedor de la rellevància cultural, artística i també política que va tenir Salvat-Papasseit. I ves per on, ara l'he pogut tornar a trobar en un magnífic còmic publicat a mans de Trilita Edicions, a càrrec de Ramon Pereira  i Israel Parada titulat Aigua i foc. Vida de Joan Salvat-Papasseit. 

Novetat d'aquest passat abril, ja el vam poder comprar de manera avançada a passat 43 Comic Barcelona, a l'estand de l'editorial. Va ser aquí on el vaig comprar i tenint unes bones converses amb els seus dos autors, grans persones també. 

Llavors, al 43 Comic Barcelona, sense ser-ne conscient, Aigua i foc no seria la primera obra que llegiria d'en Ramon Pereria. Justament fou coautor amb en Toni Benages, d'El meu besavi sense tomba, inclòs en el volum 4 de Vinyetari, publicat l'any passat per Finestres. Respecte a Israel Parada, sí que seria la seva primera obra que formaria part de la meva biblioteca.  

Amb un dibuix molt entranyable i afectuós d'Israel Parada, que fa la història molt propera al lector, ens trobem davant d'un gran treball de documentació per d'en Ramon Pereira per guionitzar en format còmic la vida i mort d'en Joan Salva-Papasseit. 

Amb en Joan Salvat-Papasseit al seu llit de mort, se'ns introduiran els fets i personatges que van tenir protagonisme l'any abans del seu naixement per situar-nos en aquella època convulsa i revolucionària de finals del segle XIX, i així ho enllaçarem, amb l'esdevenir de la seva vida, exemplificada pel seu bateig. 

En Joan-Salvat Papasseit va néixer a Barcelona un 16 de maig de 1894 i va morir un 7 d'agost de 1924. Fill d'una família pobre, fou la Barceloneta i la seva platja, llocs de bons records de la seva infantesa, un barri que seria important durant la seva vida. Però aquella bonica infantesa familiar es va alterar fortament quan son pare que era mariner va morir en un traumàtic accident en el vaixell que treballava, quan el nostre protagonista només tenia set anys, i a causa d'això fou internat a l'Asil Naval. La mort seria quelcom que d'una manera o altra, l'acompanyaria la resta de la seva vida, sense que ell ho sabés, clar, essent una malaltia qui li va portar, la tuberculosi. 

A pesar de la malaltia que es va manifestar ja sent adult, en Joan Salvat-Papasseit va ser una persona optimista que va acabar esdevenint un referent cultural i literari, i simpatitzant dels moviments anarquistes i socialistes, abraçant també aquell catalanisme que hi havia a la Barcelona i Catalunya en aquelles primeres dècades del segle XX. 

A pesar de la seva condició humil, va fer amistat de diversos intel·lectuals i d'artistes d'aquells temps, esdevenint-ne un ell també,  i també va fer coneixença de diversos burgesos, els quals a pesar de les diferències socials, van sufragar els moments més durs causats per la tuberculosi. 

Finalment, va arribar, el moment de la seva mort, però la seva Barcelona continuaria vivint moments de totes menes amb el pas del temps. 

Així tot repassant la seva vida, en aquesta biografia magníficament adaptada al còmic, coneixent-ne molts dels seus detalls, també serem testimonis dels fets històrics d'aquells anys convulsos, que ni ell ni d'altres artistes del moment ens van ser aliens, com la Setmana Tràgica, la Gran Guerra, i els primers temps de la dictadura de Primo de Rivera, en el seu cas concret, foren esdeveniments que els van influir i així van plasmar en les seves obres literàries en general.  

Com he dit més amunt, en Ramon Pereria ha fet un treball molt gran de documentació per aproximar-nos l'obra literària d'en Joan Salvat-Papasseit, formant part dels textos i diàlegs que ens trobem al llarg de l'obra, tot referenciat al final del llibre, coneixent-ne les fonts. 

El llibre compta amb un pròleg de Ferran Aisa Pàmpols, un dels més experts de Joan Salvat-Papasseit, en el qual justament menciona l'obra abans mencionada d'Agustín Comotto. I per acabar tenim uns esbossos del protagonista com també un procés de creació de les dues primeres pàgines. 

Aigua i foc és una magnífica obra per conèixer la vida d'en Joan Salvat-Papasseit que la mort se'l va emportar massa aviat, i que l'esdevenir de la història va comportar que es redescobrís més endavant. Ara, però el podem conèixer gràcies a aquest treball d'en Ramon Pereira i l'Israel Parada.  

Lectures còmic: Palestina

Títol: Palestina
Títol original: Palestine
Autors: Joe Sacco
Traducció per: Joaquim Toset Masdeu
Publicat per: Planeta Cómic, abril de 2025
Format: Cartoné - 16,8 x 25,7 cm - 328 pàgines - B/N i color
Preu: 35 €

Fou a finals de gener quan Planeta Cómic va anunciar una nova edició de la cèlebre Palestina de Joe Sacco, confirmant que també ens arribaria en català. 

No és la primera vegada que em topo amb una obra de Joe Sacco. Ja fa anys i panys que vaig llegir la primera edició (del 2001) que Planeta va traure de Gorazde, una altra de les seves cèlebres obres, amb la guerra dels Balcans com a protagonista, amb la ciutat bosniana de Gorazde com a protagonista especial. No, recordo ben bé que ens explicava, però ara amb la lectura de Palestina me'n puc fer una idea. 

Però amb aquesta edició de Palestina, no és la primera vegada que ens arriba en Joe Sacco en català. Tal com he trobat a Tebeosfera, l'any 2016 va participar en un especial del diari Ara titulat I ara què?, com a il·lustrador.

En Joe Sacco, nascut a Malta i amb ciutadania estatunidenca, format com a periodista, cansat de només tenir una versió dels fets del llarg conflicte entre Palestina i Israel, que era la versió israeliana que oferien els mitjans de comunicació dels Estats Units, va emprendre un viatge a Palestina per tenir-ne una altra versió. Això fou entre el desembre de 1991 i gener de 1992, que va trepitjar Cisjordània i la Franja de Gaza, territoris ocupats per l'estat d'Israel. 

Al llarg d'aquells dos mesos, va conèixer moltíssima gent, entrevistant-se amb molts d'ells, va conèixer una realitat que fins ara només coneixia per llibres que hagués pogut llegir anteriorment. Ara trepitjava el terreny i tot i que un inici volia viure-ho des d'una perspectiva neutral, ho acabarà vivint com un palestí més. 

Fou conscient de la duresa i crueltat que la gran majoria de palestins es trobaven al seu dia a dia. Per començar les males condicions de vida, ja que molts vivien en insalubres camps de refugiats, i amb això, les males condicions econòmiques, comportant tota mena de problemes laborals i professionals. 

Però lligat això serem testimonis de les vides a les presons, sent la més destacada la presó Ansar III, com també les persecucions, tirotejos i tortures per part de les autoritats israelianes, principalment els soldats. 

És una instantània d'un moment, però amb molts paisatges diversos i no pas acolorits sinó que és una escala de grisos. Però a pesar de la duresa que ens mostra, en Joe Sacco magistralment hi sap trobar posar aquell just humor quan cal, per fer un pèl més lleugera l'obra sense amagar res. 

Així repassarem els fets principals històrics principals més recents d'aquest territori amb una llarga història al darrera molt convulsa en diferents moments, com és ara mateix. Una història que comença el 1948, amb diversos antecedents com en el naixement del sionisme al segle XIX i l'Holocaust de la Segona Guerra Mundial. Fou el 1948 quan va néixer l'Estat d'Israel, i això marcaria per sempre la vida dels àrabs que llavors vivien en aquest territori, fins llavors estava sota control britànic des de la desintegració de l'Imperi Otomà a causa de la Primera Guerra Mundial. 

Palestina, Israel o Terra Santa, digueu-li com vulgueu, ha estat un territori cobdiciat des de temps pretèrits. En temps moderns,  el suport de les potències occidentals, primer amb el Regne Unit i posteriorment els Estats Units, els jueus van guanyar la partida, i els palestins van quedar relegats en un segon pla, fins i tot pels altres països àrabs de l'Orient Mitjà. 

Palestina que fou publicada en nou capítols entre 1993 i 1995 per Fantagraphics, i que foren inicialment recopilats en dos volums el 1996 i en un sol volum el  2001, no deixa de ser una instantània d'aquells anys, amb moltes visions diverses, però que ens permetrà fer-nos coneixedors dels diferents conflictes que hi ha hagut a posterior, sent l'actual el conflicte entre Hamàs i Israel des de l'octubre de 2023, que està comportant la destrucció, dia sí, dia també, de la Franja de Gaza, amb tots els morts i ferits palestins que hi ha hagut i que hi haurà per part d'Israel, sense defensar en cap cas Hamàs. Ja que tal com se'ns diu, d'extremistes n'hi ha als dos costats.

Arribarà la pau en aquest territori? Són moltes les propostes que s'ha posat sobre la taula, que tal com ens mostra aquesta obra dels inicis de la dècada del 1990, sembla que serà molt difícil i complicat. Tal com sol passar, la pau no arriba fins que un dels dos bàndols s'imposa clarament, i per ara, sembla que qui té més força per imposar-se és Israel. 

Palestina és un retrat d'un moment determinat, i amb tot el que ha passat, i especialment amb el conflicte actual, és molt possible, i més no seguríssim, que molta gent i moltes de les coses que veiem, malauradament ja no existeixin. Com tot retrat passarà a la posteritat, com el que fou i el que ja no és. És una lectura totalment recomanable i que ara podem gaudir per primer cop en català. 

L'obra es complementa amb un text introductori d'Edward Said, del juliol de 2007, i tot seguit tindrem tota una sèrie de reflexions d'en Joe Sacco sobre diversos fets que veurem al llarg dels capítols de l'obra, sent també una mena de "com es va fer" de l'obra. Per acabar, al final del llibre hi ha un parell de pàgines amb notes sobre alguns conceptes que apareixen al llarg de la història, així i tot, durant aquesta també en trobarem.  

Al principi he mencionat que fa anys vaig llegir Gorazde (en castellà), oi? Doncs estem d'enhorabona, ja que aquest setembre ens arribarà en català, en una edició similar a Palestina, tal com Planeta va anunciar al passat maig. 

Gorazde, de Joe Sacco
Planeta Cómic, setembre de 2025