Crònica del 29è Saló del Còmic: 2a part

Després del matí tocava fer un mos, així que vaig sortir al carrer, vaig seure a un banc i mossegada a l’entrepà. Després vaig fer quelcom que no havia fet durant els 7 anys que he passat a Barcelona, pujar les escales de Montjuïc fins a dalt a el MNAC. Contemplant les 4 noves Columnes, la Font Màgica i ja a dalt de tot la increïble panoràmica de Barcelona entre Montjuïc i Collserola. Déu n’hi do quina vista. Aquesta mini ruta turística me la vaig agafar amb calma.


Ja es va anar fent l’hora i va tocar anar baixant cap al Saló. Un cop a dins amb en Nightwing80 ens varem torbar a l’exposició de Tarzan. Després de mirar-la varem decidir anar a esperar un autor de còmic el qual els dos coneixem, i tinc el plaer de comentar al seu bloc “de perdició (XD)”, estic parlant de l’Aleix Saló, autor dels Fills del 80 i del nou Españistán. Després de trobar-lo varem anar a fer una cerveseta. Ben apalancats i xerrant pels descosits, van aparèixer l’Àlex S. Roca (El Tentacle) i un amic seu, els quals vaig conèixer llavors. L’Aleix, també conegut per /Aleiks/ (versió españistanola) i /Aleksis/ (a no sé quina perruqueria), ens va firmar, dedicar els nostres exemplars de les seves obres. En el meu cas per fi tinc els Fills dels 80 dedicat com Dende mana.

Recordo que l’any passat no el portava i em va fer una dedicatòria en un tros de paper. I després doncs l’Españistán, que segons va dir tinc la primícia de que era la primera dedicatòria que feia en un Españistán. Visca!!!! Gràcies Aleix!!!!

Després de firmar l’exemplar d’en Nightwing80, se’n va anar cap a l’estand de Glénat que li tocava firma exemplars. Coincidint en aquest moment va aparèixer un altre membre de ComiCat, en Fonamental, coneixent-lo llavors. També va passar per allà en Troca, l’alies d’en Jordi Riera Pujal, autor de “El Còmic en Català” i també membre de ComiCat, però bé en aquell moment no ens vam presentar. Una mica més tard abans de la Taula Rodona, ens el tornaríem a trobar i llavors si que ens presentaríem.

Bé seguidament, ja que en Fonamental volia un Espanistán i que li firmés l’Aleix, doncs bé vam anar cap a l’estand de Glénat. Però l’Aleix encara no firmava, i en Fonamental i jo vam anar voltar una estoneta. En Nightwing80 se’n va anar amb l’Àlex S. Roca i amic. Varem tornar a Glénat, ell es va quedar allà, van tornar els altre tres i en Nightwing80 i jo vam anar a la Taula Rodona El còmic en català, aquí i ara amb la presencia de Joan Navarro (Glénat) Jordi Riera Pujal (autor de El Còmic en Català), Joan Tresserras (Ex Conseller de Cultura) i l’Oriol Garcia Quera (Dibuixant de Còmics). Una mica més tard si afegiria en Fonamental. Com acostuma a passar malauradament les bones iniciatives costen que funcionin, i dic “bones” per que una situació “normal” seria una iniciativa tant “normal” com qualsevol altra, però tot es posar-s’hi i començar. Esperant que el més aviat possible puguem contemplar el treball realitzat per en Jordi.
Des d’aquí agrair a tothom que fa possible que dia rere dia el còmic en català vagi creixent: Autors, lectors, editorials, etc.

Després de la taula rodona em tocar acomiadar-me tothom i marxar, abans però vaig a anar a NORMA per si tenia sort i els seus autors em podien firmar el meu exemplar de Blacksad en català, però ja era tardet i no va poder ésser. Esperant una altre ocasió. Era moment de tornar cap a casa. Ferrocarrils cap Igualada. I un cop allà, cotxe fins a casa.

Una magnifica jornada al Saló del Còmic on havia tingut el plaer de conèixer alguns dels companys de ComiCat. I ara fins a la propera.

Fi de la crònica

Crònica del 29è Saló del Còmic: 1a part

Divendres al matí de bon matí vaig agafar el cotxe, fins a Igualada, i d’aquí a Barcelona amb l’Igualadina. En arribar a la Capital, primer vaig estar una estoneta a la Facultat, i per allà a dos quarts d’onze, metro cap al Saló del Còmic. Aquest any a diferencia de l’any passat a la cartera tenia un bon feix de diners. Comprar l’entrada i cap a dins que hi falta gent.

Aquest any a diferència dels altres però no hi aniria sol, em trobaria amb altres membres de ComiCat, del qual en sóc nou membre. El primer en trobar-me seria en Nightwing80. Ell ja feia estona que hi era. Justament ens trobem a l’exposició de Comicats: Miols entre vinyetes, on hi havia una espectacular figura a gran mida d’en John Blacksad, protagonista felí de Blacksad obra editada en format integral i en català per NORMA.


A partir d’aquí varem fer una volta llarga pel Saló, mirant altres exposicions com la del 23-F, les promocions de pel•lícules: X-Men: First Class, Transformers 3, Thor, entre d’altres. I amunt i avall, d’aquí cap allà, doncs vam començar a fer les compres.

Primer cap a l’estand de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Tinc pendent de començar Orn de Quim Bou, però mai he trobat el tom 1 en català, i en Nightwing80 té els restants, però bé l’1 no el tenien o sigui que per part meva de moment res de res.

Després destinació cap a Glénat. Enguany el seu estand era en format botiga de metacrilat. Hi vam entrar i a comprar el que tenia pensat. Primer els toms manga: Cinturó Negre 15, Naruto CAT 46 i Negima! 31.

Seguidament tocava el còmic. La nova obra de l’Aleix Saló (Fills dels 80): Españistán, i l’obra del Premi Carnet Jove: Sóc de Poble de Raquel Córcoles i Marta Rabadán.

I com sempre acostuma a passar vaig veure un còmic que no tenia a la llista de la compra i que tenia pendent i és clar cap a la cistella: Nosaltres, els Catalans de Francisco Pérez Navarro i Jan.


Després tocaria la compra de NORMA: La Balada de la Mar Salada, obra on fa la primera aparició Corto Maltès.


I si abans havia estat Nosaltres, els Catalans, hi va haver un altre còmic imprevist que va anar a parar a la motxilla. L’edició catalana de Wilson de Daniel Clowes (La Cúpula).


Les compres previstes i imprevistes ja les havia fet i després de voltar una mica més i fer una cerveseta, va tocar l’hora de dinar. En Nightwing80 aniria cap a una banda i jo cap una altra. Ens retrobaríem després al Saló. Cap a dinar que la panxa ronca.

Fi de la primera part

Alta Segarra Decideix: El 10A

Després d'uns mesos en que un grup de persones les quals algunes rarament havien parlat mai, després de parlar i filosofar i sota el nom d'Alta Segarra Decideix havien preparat tot tipus d'actes per promocionar i realitzar la Consulta sobre la Independència en 5 municipis de l'Alta Segarra (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Pujalt i Sant Pere Sallavinera) finalment es trobaven cara a cara amb el dia tan esperat: El 10A.

A Calaf de bon matí alguns membres es trobaren, esmorzaren i començaren a muntar la infraestructura necessària per la jornada: Barra, taules, cadires a la Plaça dels Arbres també el col·legi electoral a l'Institut.

Es feren les 9 del matí i s'obria el col·legi electoral calafí, amb la presencia de la Junta Electoral. Els altres quatre municipis van tenir els seus propis horaris. Al matí es van pintar murals relacionats amb la cultura catalana i va tenir lloc un espectacle infantil. Arribaria el migdia i abans del dinar popular a base d'un deliciós conill (bé més d'un), tindríem les primeres dades:

(A Sant Pere van obrir a les 12h, però a la 13h no ens havien passat les dades)

Aquests calafins els hi costa molt aixecar-se del sofà. Després del dinar, un servidor, li tocaria estar-se a la mesa fins a tancar i a continuació fer recompte i l'obtenció de resultats, així que em vaig perdre les actuacions musicals. Però bé jo allà amb d'altres companys, amb els ordinadors, urna i calculadora en ma, per anar comprovant com anava pujant la participació. A la tarda però la cosa ja va ser diferent, i molta gent va sortir de casa i va venir a emetre el seu vot. I així va arribar les 8 de la tarda. Vam tancar el col·legi. I amb la Junta Electoral present vam afegir el vot anticipat a la urna, i llavors amb tots els vots junts, ja vam poder obrir l'urna i començar a comptar. Al llarg del dia a mesura que van anar tancant els altres municipis vam saber els seus corresponents resultats.

A continuació els resultats definitius del la jornada:


A Calaf, varem aconseguir que casi un 21% dels ciutadans que podien votar participés, així doncs superant el llistó del 20%. Per nosaltres tot un èxit. Els 4 altres municipis alt-segarrencs van superar el 30% de participació, destacant Sant Pere amb un casi 46%.

Així doncs complint les nostres expectatives i havent desmuntat ja tota la infraestructura, ho vam anar a celebrar fent uns beures.

I d'aquesta manera s'acabava aquest cap de setmana tan intens.


Font imatges: Alta Segarra Decideix

El llibre El Còmic en Català retardat.

Una de les novetats de Glénat previstes per aquest Saló del Còmic, El còmic en català, retardarà la seva sortida a les llibreries al proper mes de maig o juny. Així n'informa ComiCat, el qual l'autor de l'obra, Jordi Riera Pujal, n'és membre. "Concretarem més en el moment de disposar de més informació. El temps era molt just per estar al Saló d'enguany si es volia fer un bon treball de disseny de portada, tria d'imatges i maquetació del llibre. Disculpeu les molèsties".

La presentació que s'havia de fer al Saló es transformarà amb una taula rodona sobre "El còmic català, aquí i ara" que segur serà interessant, sobretot per alguns noms que hi participaran: el dibuixant Oriol Garcia Quera, el fins fa poc conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras i l'editor Joan Navarro. També hi serà present l'autor de llibre, Jordi Riera Pujal. L'acte serà divendres a les 18:00 a la Sala d'Actes.

Aprofito per recomanar dos articles de l'Avui sobre el Còmic en català:

- Causes i Solucions- Amb comptagotes

Dissabte d'infart esportiu: USAP i Barça

Aquest passat dissabte 9 d'abril, conjuntament amb uns amics varem anar fins a Barcelona per gaudir del partit de quarts de final de la Heineken Cup entre la USAP i el Toló.

A mesura que anàvem pujant per la muntanya de Montjuïc la presencia de seguidors del club català cada vegada era més evident i anava augmentat. Després d'aparcar varem anar cap a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Què dir que no s'hagi dit? L'ambient era magnífic, gent i gent vestida amb els colors de sang i d'or per tot arreu. Feia molta calor, però l'ocasió s'ho mereixia. Després de fer un mos per allà, va arribar el moment, i cap al seient de l'estadi a gaudir del partit. Comença el partit. Ni amb els partits que he anat de la Selecció Catalana de Futbol, he vist tantes Senyeres juntes, magnífic.


Mitja part, 6 - 11. Anem malament però a la segona part la dinàmica canvia i molt. La USAP ja adaptat al seu estadi per un dia i a la grandiosa quantitat de 55.000 persones, comença a dominar el partit fins a capgirar el marcador a favor seu. Arriba el final, 29 - 25. La USAP guanya i passa a les semifinals.

Com que havíem de tornar d'hora a casa, no vam poder viure el conegut Tercer Temps. Un cop a casa i faltant uns 15 minuts per les 8 de la tarda, cap a la seu de la Penya Barcelonista a veure el Barça - Almeria. Primer de tot però vaig alternar el Madrid-Regal Barça i al derrota del Regal, amb els primers minuts del futbol. Centrats ja amb el Barça-Almeria, la dinàmica del partit va ser semblant al de la USAP-Toló. Patint, avançant-se el visitant però finalment remuntada del Barça (2 de Messi i un de Thiago), finalitzant amb 3 - 1. I a 8 punts de coixí per la visita a la Casa Blanca.

Un gran dia d'Esport i especialment pel Catalanisme.

Amunt USAP, Força Barça i Visca Catalunya.

Però el cap de setmana encara no s'havia acabat i l'endemà, diumenge, tocava el 10A.

+ Info: USAP a Barcelona, Fitxa Tècnica del Partit, Ambient d'Identitat a Montjuïc, USAP a semifinals

Dr. Slump-Arale retardat fins al maig

Emon/Savor ha informat que han hagut de retardar un mes el llançament de l'edició en DVD del primer volum de Dr.Slump-Arale, que tenien pensat treure al mercat la setmana que ve, en concret el dimecres 13 d'abril, ara doncs sortirà el proper dimecres 18 de maig.




Font: Mision Tokyo

Que no hi falti ningú!

Font: Alta Segarra Decideix

Blacksad: El detectiu felí

Títol: Blacksad Integral

Recopila els següents àlbums:

Blacksad 1: Algun lloc entre les ombres

Blacksad 2: Artic-Nation

Blacksad 3: Ànima Roja

Blacksad 4: L’Infern, el silenci

També recopila 2 histories curtes inèdites:

- Com gat i gos

- Escopir al cel

Títols i anys de publicació originals:

Blacksad 1. Quelque part entre les ombres (2000)

Blacksad 2. Artic-Nation (2003)

Blacksad 3. Âme rouge (2005)

Blacksad 4. L’Enfer, le silence (2010)

Autors: Juan Díaz Canales (Guió) i Juanjo Guarnido (Dibuix i Color)

Publicat per: Norma Editorial, Abril 2011.

John Blacksad és un gat detectiu dels Estats Units de la dècada dels 50, el qual investigarà desaparicions i cruels assassinats.

Una bona manera de presentar-lo es posant-lo a investigar l’assassinat d’un vell amor. Aquesta és la història se'ns presenta al seu primer àlbum Algun lloc entre les ombres. El vell amor assassinat és la Natalia Wilford, una actriu. L’única pista que tindrà en Blacksad serà el nom del seu últim amant, un nom que el portarà a ésser estomacat i rebre tirotejos, però malgrat tots aquest entrebancs, en John continuarà endavant per trobar el culpable, algú molt poderós que es mou per les altes esferes.

Sobre la portada: El color predominant és el negre fent referència a les ombres. A l’edició catalana com que s’utilitza com a portada del Volum integral, per a la història han utilitzat la portada de “Le dessous de l’enquête” on també hi ha un domini del color negre.

Després de la seva presentació, en Blacksad retorna al segon àlbum Artic-Nation.

Aquesta és una obra dura per la temàtica, el racisme. John Blacksad es contractat per buscar una nena de “raça negra”desapareguda i per això es troba investigant al barri “The Line”, un barri en que s’esperava una gran prosperitat però que s’ha anat degradant, i els conflictes racial s’han fet evidents assassinats i desaparicions: A “The Line” hi ha 2 bàndols, els Artic-Nation, els de raça blanca, representats principalment per animals àrtics, i per altra banda els Black-Claws, els de raça negra. Aquesta dicotomia comportarà a en Blacksad alguna escena còmica, ja que ell té el pèl negre exceptuant el morro que es blanc. En aquesta la investigació de la desaparició de la nena, el detectiu tindrà l’ajuda d’un periodista acabat de conèixer, en Weekly.

Sobre la portada: El color predominant és el blanc fent referència a la “raça blanca” dels animals àrtics.

Les aventures d’en Blacksad continuen al tercer àlbum Ànima Roja.

En plena Guerra Freda, ser comunista, ser un roig, no es gaire ben vist als Estats Units d’Amèrica, context general d’aquesta nova aventura d’en John Blacksad. El detectiu es veurà involucrat en una trama d’espionatge nuclear, reminiscències del nazisme i corrupció política. En Weekly tornarà a fer acte de presencia tot i que en un paper més aviat secundari.

Sobre la portada: El color predominant és el vermell. Pensant en un principi a una part de la temàtica de la història, el comunisme/els rojos, però més endavant se sap d’on prové, el nom d’una quadre.

La quarta aventura i última fins al moment de Blacksad i recopilada en aquesta edició integral és L’Infern, el silenci.

En John Blacksad i en Weekly buscaran el desaparegut Sebastian “Little Hand” Fletcher, un reputat pianista caigut en la desgràcia degut a la droga, l’heroïna. La investigació de la desaparició comportarà la descoberta de fets importants del passat que alguns dels personatges de la historia voldran mantenir en el més profund silenci, fent fora del mapa, a qui sigui per tal que no surtin a la llum.

Sobre la portada: El color predominant és el blau fent referència a un esdeveniment que li succeeix al protagonista.

Curiositat: En aquest àlbum hi ha una clara referència a “Els músics de Bremen”

Valoració personal:

NORMA Editorial ha fet una gran i magnífica aposta en portar-nos aquesta obra premiada internacional en la nostra llengua i en una edició excel·lent, un integral que recopila els 4 àlbums i a més a més incloent dos histories curtes com a elements extres.

Voldria destacar les escenes que els protagonistes ensenyen els ullals o aquelles en que es claven osties a tort i a dret, i ara que està tant de moda, sembla que tinguin un efecte 3D, i els personatges hagin de sortir de la vinyeta.

Una nova obra del seu catàleg en català, una nova obra en el catàleg del còmic en català.