dissabte, 23 d’abril de 2011

Nosaltres, els Catalans

Títol: Nosaltres, els Catalans
Títol Original: Nosotros, los Catalanes
Autors: Francisco Pérez Navarro (Guió) i Juan López Fernández “Jan” (Dibuix)
Publicat per: Glénat, 2006
Pàgines: 68 pàgines - Color
Preu: 14,00 €

Se sol dir que el poble que no coneix la seva pròpia història està condemnat a repetir-la. Però en alguns casos, les repeticions són meravelloses i oportunes, com al mític Nosaltres, els catalans, que torna en el moment més indicat i en doble edició, catalana i castellana. Una obra de finals dels setanta, amb guió de Francisco Pérez Navarro i dibuixos de Jan, que recorre la trajectòria històrica de Catalunya i ens la fa propera amb humor i ironia i més enllà de controvèrsies o ideologies.


Aquest és un còmic que té ja uns anyets però feia temps que tenia pendent de comprar-lo, fins que en aquest 29è Saló del Còmic, a l’estand de Glénat el tenien posat a la venda, i és clar, doncs cap a la motxilla va anar.

La història d’aquest d’aquesta obra es ben explicada en el pròleg que precedeix el còmic, a càrrec d’Antonio Martín. A breu resum, originalment s’hauria d’haver publicat en 2 volums de 48 pàgines cada un, i en 2 llengües, català i castellà. Però l’editorial original, Publicaciones Plan, va canviar opinió decantant-se per un sol volum de 64 pàgines i en només en castellà. Això va comportar que els autors haguessin de modificar l’obra per adequar-la a les noves condicions. Sortiria a la venda el 1978. I en aquell moment va passar força desapercebuda.
Glénat però va decidir recuperar l’obra i com que els originals s’havien perdut van reeditar l’obra a partir d’un exemplar original. Aquest cop sí també en llengua catalana. Publicant-se al 2006.

El còmic va des dels Ibers fins a Tarradellas, moment històric en que es va publicar originalment. El gran gruix se l’emporta l’edat mitjana, motius més que obvis, és l’època en que neix, creix Catalunya. I en que juntament amb els altres regnes de la Corona d’Aragó seria, una gran potència al Mediterrani. Batalla aquí, batallà allà i amb el Papa sempre amb l’excomunació a punt per si els sobirans catalans es passaven de la ratlla. I això sí, Catalunya sempre patint les brometes pesades de les seves dues veïnes. Ara una, ara l’altra, ara som amics d’uns, ara dels altres, però sempre igual, les veïnes contentes i nosaltres plorant la rascada del genoll. Cal anomenar les veïnes? Arribarà el dia en Catalunya serà feliç i plena i les veïnes ploraran les rascades dels seus genolls? Doncs no ho sé. La qüestió és si encara hi som, i encara escrivim en aquesta llengua, la catalana, és per alguna cosa, oi?

Tornant al còmic, en fer-li un cop d’ull a primera vista t’espanta, per dir-ho d’alguna manera, ja que hi ha força quantitat de text, però clar, és un còmic on s’intenta explicar la història d’un país, Catalunya, i per tant s’ha de fer referència a detalls i moltes batalles tal com he dit, però sempre explicant-ho amb bon i benvingut humor, i això hi ajuda que els dos autors, Pérez Navarro i Jan, en siguin dos professionals.

El còmic s’acaba al 1978, la resta fins avui més o menys la coneixem. I tal com diu el narrador del còmic: I ara, nanos, continuem aquesta història!

2 comentaris:

scaramanga ha dit...

Jo el vaig llegir, i he de dir que el que més em va sorprendre de tot plegat és que essent lleonès i havent viscut deu anys a Cuba, en Jan no tingui encara la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de Catalunya i els catalans en la seva obra. És molt més català que molts que han nascut aquí i ocupen fins i tot posicions de poder.

Per què els catalans no oblidem d'una vegada la paraula "Txarnego" (total, jo sóc descendent de castellonencs, madrilenys i gironins, sóc un aiguaberreig XD)?

"Botifler" no, eh, que aquests sí que són una pesta per a nosaltres.

Lupus Sigarrensis ha dit...

No conec suficientment ni artisticament ni a nivell de persona a Jan per corrobarar el que dius, però bé, el que m'ha sobtat mirant a la viquipedia és que és sord.

Respecte els altre termes, amb interessant etimologia, potser Xarnego estar més en desus, depenen el lloc o la situació. Ara bé Botifler és una paraula amb 300 anys d'història i ben actual.