divendres, 29 de juliol del 2011

Inu-yasha: El desenllaç d'aquesta llarga història

Títol: Inu-yasha
Títol Original: 戦国 御伽草子 犬夜叉; Sengoku Otogizōshi Inuyasha; Inuyasha, un conte feudal de fades.
Autora: Rumiko Takahashi
Format: 56 toms normals.
Publicat per: Glénat. Maig de 2005 a Juliol de 2011

Inu-yasha: el primer manga en català de Glénat

Edicions Glénat al maig de 2005 va iniciar un projecte arriscat: editar manga en llengua catalana. El candidat fora Inu-yasha, la llavors nova obra de Rumiko Takahashi, autora també de les conegudes Ranma 1/2 i Lamu (Urusei Yatsura).

Des d'aquell moment ha plogut molt, com se sol dir, i fins avui juliol de 2011, en que ha sortit l'últim tom, el 56, en català, Glénat ha anat publicant altres manga en català. L'any següent, el 2006, estrenaria l'exitós manga de ninges Naruto (en curs), el manga d'extravagants Superhomes i nostàlgic per molts Musculman (acabat) i el manga seinen de culte Ikkyû (acabat). L'any següent 2007, s'estrenaria amb el manga shôjo amb les obres Fushigi Yûgi (acabat) i Sakura La Caçadora de Cartes (acabat) i també estrenaria el shônen d'èxit de shinigamis Bleach (en curs). Al 2008 ens portaria el manga "picant" Love Hina (acabat ) i el clàssic de triangles amorosos Kimagure Orange Road (acabat). Finalment, al 2009 estrenaria el manga de judo Cinturó Negre (Yawara!) (en curs). A partir d'aquí malauradament hi ha hagut sequera de títols en català. Ni el 2010, ni aquest any 2011, fins aquest moment, han plogut nous títols. Tornarà a ploure?

La descoberta d'Inu-yasha.Fora la tardor de l'any 2003 quan començaria el estudis universitaris, quan pel 3XL de llavors van estrenar una nova sèrie de dibuixos animats, un anime, Inu-yasha es deia. Una història d'un semi-dimoni gos i d'una noia humana que juntament amb els seus companys, recercarien els fragments d'una poderosa esfera en el Japó feudal.

No seria fins un parell d'anys més tard, quan entrant en certa plenitud al món del manga i anime, descobriria que que aquell anime estava basat en una sèrie de còmics, un manga, i que l'autora era justament la mateixa que la de Ranma i Lamu, sèries amb que havia gaudit anteriorment. En aquell moment ja hi havien varis volums a la venda, i el fet que estiguessin en català, tal com jo havia vist (o veia) l'anime, i que el preu fos atractiu, 5€; comprant-los en tongades, Inu-yasha fora un dels meus primers manga en arribar a les prestatgeries de la meva habitació. El meu primer manga en català. El primer ja que de les antigues de Bola de drac, tot i que n'havia llegit algun, mai no n'havia comprat cap exemplar.

L'Edició de Glénat.
L'editorial en realitzar l'edició en català mantindria les portades com les japoneses, si més no similars i com que la corresponent edició en castellà ja portava temps publicant-se, el preu fora de 5€ per que fos atractiu pels nous lectors, i així a més, mensualment, anirien sortint nous volums. En arribar al març de 2009, i a partir del tom 42, aquest manga passaria a sortir bimestralment, segons l'editorial per no atrapar la versió en castellà, cosa bastant dubtosa, però és el que hi va haver. Això també en algunes de les altres sèries en català.

Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, hi han pèrdues, així que l'editorial pujà el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums editats anteriorment.

Som humans, i es normal cometre errors. Que aparegui una paraula mal teclejada, que en els lloms algunes de les cares sortissin repetides en varis volums seguits, però el que em va molestar molt més, fora amb el volum 52 trobar-me una pàgina en castellà (capítol 3, pàgina 57). De seguida vaig notificar-ho al fòrum de Glénat, dubto que sigui possible ara, però s'agrairia que pengessin la pàgina en català a la web.

També justament amb aquest volum 52, degut a canvis d'impremta, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, ara només era encolat.

Les conclusions.

Respecte l'obra en sí, Inu-yasha m'ha fet companyia, un agradable companya, durant aquests 6 anys i pico. La formació del grup de l'Inu-yasha, l'evolució de la Tessaiga, i com no la magnificència de l'únic gran enemic, en Naraku. Però com tot hi ha el seu defecte, i aquest el principal n'és la seva llargària. Segurament amb molts menys volums, hauria sigut igual de bona. Amb tants, té un desenvolupament lent i al final és fa repetitiva. I un cop arribes al final, penses: "Calien tants toms per aquest final?".

Però tot i així, les aventures d'aquest semi-dimoni ocuparan un lloc especial en la meva biblioteca.

Tal com ja s'ha comentat, Inu-yasha, fora el tret de sortida del manga en català per part de Glénat, en la qual jo els hi estic molt agraït per posar-se en aquest projecte, per tota la feina que han fet. Moltes Gràcies!!!!

L'INU-YASHA I JO FAREM JUNTS EL CAMÍ CAP AL DEMÀ