dilluns, 10 d’octubre de 2011

Terra Baixa. El còmic.

Títol: Terra Baixa
Autors: Hernán Migoya (Guionista) i Quim Bou (Dibuixant)
Basat en: L'obra teatral "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà i en l'adaptació en telefilm "Terra Baixa" d'Isidre Ortiz, coproduïda per Fausto Producciones, S.L. i Televisió de Catalunya, S.A.
Publicat per: Glénat, setembre 2011
Format: Cartoné, 64 pàgs, Color
Preu: 17,95€

Diumenge 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya, s'estrenava per TV3 l'adaptació cinematogràfica de Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Dos dies abans però es va posar a la venda el còmic, publicat per Glénat i adaptat per Hernán Migoya i Quim Bou.

Primer de tot comentar que fins a la visualització del telefilm i de la lectura del còmic, desconeixia Terra Baixa. N'havia sentit a parlar però mai havia llegit l'obra teatral ni l'havia anat a veure el lloc on s'ha de veure, al teatre; per tant en desconeixia la font original.

De dels dos adaptacions de Terra Baixa, primer en vaig veure el telefilm. Si en certa manera ja em va captivar, poder-ho experimentar en un teatre, sens dubte en la proximitat entre els actors i l'espectador, et deu atrapar ben atrapat.

Alguns dies més tard em vaig comprar el còmic. Al pròleg a càrrec de Alejo Valdearena es fa un breu resum de la vida d'Àngel Guimerà. A l'epíleg, hi ha el text d'Hernán Migoya que ja vam comentar des d'aquí, com també dibuixos i esbossos de Quim Bou, com imatges del telefilm.

A mesura que llegia el còmic em venien a la ment les veus dels personatges de la pel·lícula, com si fossin els personatges del còmic els parlessin. En certa manera em demostra la implicació tant d'Hernán Migoya com de Quim Bou per fer del còmic el més fidel respecte al telefilm del qual s'han basat, a part evidentment de l'obra original.

Una de les vinyetes que més m'agrada és la primera, a la pàgina 5. Els camps al voltant del Molí , al costat del riu, i les muntanyes, al fons, reflecteixen els dos mons de l'obra, la terra baixa i la terra alta, respectivament. Justament aquesta vinyeta amb algunes variacions la tornem a veure a la pàgina 15.

El llenguatge en sí és un element molt important de l'obra, i concretament són dues paraules les que em van cridar l'atenció: Letxuguino i Currataco. I així en vaig voler buscar el significat.


Letxuguino, en castellà lechuguino, i currutaco són dues paraules castellanes actualment en desús que el diccionari defineix així:

- Lechuguino, –a 1 m. Lechuga pequeña, antes de ser trasplantada. Conjunto de ellas. 2 (inf.) n. Joven afectadamente elegante, o presumido. Gomoso, petimetre, pisaverde.
- Currutaco, –a (¿de «curro» y «retaco») 1 (inf.; n. calif.) n. Se aplicaba a las personas que seguían muy escrupulosamente las modas. Petrimetre. Presumir. 2 (inf.) adj. y n. Aplicado particularmente a personas, pequeño o insignificante.

I com a moltes grans obres, sempre hi ha una frase que es fa famosa. En aquest cas l'última:


He mort el llop!


Més informació: Guia didàctica de Terra Baixa.

2 comentaris:

scaramanga ha dit...

Jo vaig fer de Nando a la lectura de l'Insti, vaig anar al TNC a veure-la. Van interrompre dos cops l'obra pels crits que fotien alguns poca-soltes. El que feia de Mateu va acabar preguntant "Podem continuar?" i el que feia de Manelic, en l'entusisame de la lluita final, va aprofitar per cridar: "SILENCI, SISPLAU!". Quina tarda!

Lupus Sigarrensis ha dit...

Quina falta de respecte i d'educació, fossin o no fossin companys teus.

Però veus tu l'has vist i a més al TNC.