dissabte, 13 de setembre de 2014

Victus. Barcelona 1714

Títol original: Victus. Barcelona 1714
Autor: Albert Sánchez Piñol
Publicat per: La Campana. 1a edició abril de 2013, 5a edició desembre de 2013
Format: Rústic amb solapes, 608 pàgines
Preu: 22€

Victus la cèlebre novel·la de ficció amb base històrica d'Albert Sánchez Piñol  té ja un llarg recorregut des de que es va publicar per primera vegada en castellà a l'octubre de 2012 i pocs mesos després, a la primavera del 2013, va arribar la seva traducció al català, que es tal com m'he endinsat a aquesta obra, en aquest darrer mes.

En Martí Zuviría és un vell amb molta vida i experiència a sobre, no obstant té 98 anys. Vivint a Viena, en unes condicions físiques i de salut molt precàries, la seva cuidadora Waltraud trasllada en paper el que ens va narrant en Martí. La seva història la inicia al 1705 quan tenia 14 anys. Llavors era un jove barceloní que trobant-se a França va entrar al castell de Bazoches com a aprenent d'enginyer militar sent-ne el seu mestre en Sébastien La Prestre de Vauban, un dels més grans enginyers del moment. Dos anys després torna a Espanya, un conglomerat de regnes, que en aquests moments es troben en guerra entre ells, per quin dels dos reis candidats ha de seure al tron, i amb tots de potencies europees ficades pel mig. En Martí entra en contacte per primer cop en aquest conflicte bèl·lic conegut com la Guerra de Successió Espanyola involucrant-s'hi des del bàndol borbònic. Així doncs a través dels seus ulls i paraules seguim alguns dels moments i batalles d'aquest conflicte. És el darrer gran esdeveniment, el Setge de Barcelona, que va tenir lloc des del juliol de 1713 a l'Onze de Setembre de 1714, que ocupa el gran gruix final de la seva narració, en el qual en Martí ho viu des del bàndol austriacista, del que en quedava d'aquest, com a enginyer i ajudant general del comandant en cap dels exèrcits de Catalunya, el general Don Antonio de Villarroel i Peláez, el qual igual que en Martí també va canviar de bàndol en el transcurs de la guerra.

Sobre el protagonista, el Martí Zuviría de la novel·la, realment no va existir. Ara bé, si que va existir en  Martín de Zubiria y Olano, un militar navarrès, el qual es va agafar com a model pel personatge de Victus. El real tot i no tenir coneixements en enginyeria, fou partidari austriacista i esdevingué ajudant de Villarroel. 

Victus és molt que més que un relat que des de la ficció ens explica el que fou aquell conflicte si no que també ens introdueix d'una manera senzilla en el món de l'enginyeria militar, com els baluards, les trinxeres, les paral·leles, etc... les imatges que s'inclouen també hi ajuden. També és una obra costumista, de manera que se'ns descriu com vivia la gent d'aquella època ja fos en pau en especial a Barcelona o en guerra, en aquest cas com es vivia a les caravanes militar o en els setges de les places fortes. 

En les seves pàgines, Sánchez Piñol no té mania en deixar malament els personatges que hi surten, siguin del bàndol que siguin, tinguin la condició que tinguin, sent un dels grups damnificats, els dits pendons vermells, o sigui la classe dirigent catalana, sent un d'ells en Rafael Casanova, el darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona. 

És una obra molt i molt recomanable, amb un llenguatge clar i directe que t'atrapa des del primer moment. No en va ha estat publicat en més de 10 llengües, les darreres el neerlandès i anglès.

Les aventures d'en Martí Zuviría després de la caiguda de Barcelona continuaran en la segona part que s'espera per l'any que ve sota el nom Vae Victus, i també serà a la propera primavera de 2015 quan es publicarà l'adaptació en còmic de la novel·la. L'adaptació anirà a càrrec de Carles Santamaria al guió i José Maria Beroy al dibuix. El còmic serà publicat per Norma Editorial.


"... que com més fosc sigui el nostre crepuscle 
més benaurada serà l'alba dels qui encara han de venir."