dissabte, 23 de juliol de 2016

La Segarra vol protecció per als seus arbres singulars

  • El Centre d'Estudis Segarrencs farà un inventari i un catàleg dels arbres destacats per la seva història, localització i característiques biomètriques

  • Ara la comarca té només un arbre declarat oficialment monument 

     

L'alzina del camí vell a la Rubiola, a Sant Guim de Freixenet té una capçada mitjana de 16 metres i 16 d'alçada Foto: D. ESPEJO.


Durant dècades, i sota les seves branques, potser s'hi aturava la canalla camí de l'escola per canviar-se les espardenyes brutes per unes sabates. O potser aquell roure que avui fa ombra i aixoplug era una fita en el mapa de camins de la comarca, abans que Google i els GPS ens indiquessin, davant d'una cruïlla, per on cal tirar. Incansable caminant, fotògraf i escriptor, Ernest Costa remarca la importància simbòlica i cultural dels arbres: “Ja no poden venir de més lluny. A Adam i Eva ens costaria imaginar-los sense la companyia de l'arbre del Bé i el Mal.”

No tots els arbres, però, són tan universals com el de l'Antic Testament. El recentment creat Centre d'Estudis Segarrencs considera que cal vetllar per la conservació dels arbres més especials. L'entitat acaba de constituir-ne un grup de treball per inventariar “tots aquells arbres singulars, coneguts i desconeguts, que destaquen sobre la resta per les seves característiques biomètriques, han tingut un paper en l'esdeveniment històric o mitològic o tenen un especial valor científic”, explica Dani Espejo, un dels impulsors.

A la Segarra històrica, àmbit d'actuació del centre d'estudis, només hi ha tres arbres declarats monumentals per la Generalitat: l'alzina de Can Gol (Sant Martí de Tous), el lledoner de Castellnou d'Oluges (Cervera) i el roure de Cal Perol (a Pinós, al Solsonès). D'altra banda, no n'hi ha cap de declarat oficialment arbre d'interès local, comarcal o protegit per la legislació urbanística i cultural. El llibre Història natural de la Segarra, editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i el Consell Comarcal el 2006, ja en va fer un primer llistat. Però des del centre segarrenc es considera que no hi són tots. Per això posa fil a l'agulla per ampliar-ne el catàleg i “vetllar per la seva protecció, perquè en l'àmbit segarrenc encara queda molt camí per córrer”. El grup realitzarà visites de camp per inspeccionar els arbres que consideren especials, en un treball que s'allargarà almenys 3 anys. “Normalment, criden l'atenció perquè són grossos i vells. Alguns depassen el centenar d'anys i tenen perímetres que no pot abraçar una persona. Altres han servit de fita, marquen el perímetre d'una casa o han intervingut en moments històrics i socials”, apunta Espejo. A la Segarra, terra amb poca abundància d'aigua, és habitual trobar-ne al costat de fonts, i molts són autèntics “supervivents” de les rompudes. És habitual veure'ls, en la distància, al marge d'un camp de cereal.


Metodologia oficial

El grup està format per deu persones i en les visites de camp s'identificarà l'arbre, n'obtindrà les dades biomètriques, en farà fotografies i redactarà un text sobre l'arbre i el seu entorn. Tot seguint la metodologia oficial fixada pels arbres monumentals catalans: alçada, mesurada per la part superior del pendent, volt del canó i capçada mitjana. La intenció és començar pels municipis amb més població: Cervera, Guissona, Torà, Sant Guim de Freixenet, Calaf i Santa Coloma de Queralt, “perquè ens permetrà donar a conèixer el projecte i anirem gradualment fent la resta”. Tot i que cal esperar a la finalització del projecte, Espejo considera que a la Segarra històrica hi ha almenys mig centenar d'arbres singulars.

Document per presentar a l'administració

A Catalunya, es va començar a protegir els arbres el 1987, a través de la declaració d'arbre monumental. Un any més tard, se'n van declarar alguns exemplars com d'interès local i comarcal. També es va establir el sistema de protecció dels arbres i arbredes. Actualment, hi ha 250 arbres i 3 arbredes que tenen la consideració legal d'arbres monumentals.

La intenció final del Centre d'Estudis Segarrencs és aconseguir alguna figura de protecció oficial per a cadascun dels arbres. A més, l'entitat preveu l'edició d'un catàleg que aplegui tot el treball de camp realitzat i l'inventari. Inclourà tant els arbres protegits, si les administracions els donen el vistiplau, com els que, tot i ser referents, no aconsegueixin ser-ho. “L'objectiu és fer-ne un document de treball per presentar a l'administració”, diu Espejo