Títol: Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió
Autors: Aleix Renyé
Publicat per: Edicions El Jonc, març de 2017
Format: Rústic amb solapes, 13.5x20.5 cm, 235 pàgines
Preu: 16€
Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió ha estat una de les meves lectures d'aquest estiu. El seu autor és el periodista Aleix Renyé, un lleidatà d'origen que per qüestions polítiques a principis del anys 80 es va refugiar, exiliar a el territori que avui coneixem com a Catalunya (del) Nord, concretament a la comarca del Rosselló, en la qual hi ha viscut més de la meitat de la seva vida establint-hi noves arrels.
No recordo ben bé quan vaig conèixer la seva existència, diria que en algun moment de l'any passat, pels seus articles sobre la Catalunya (del) Nord a El Punt Avui, el que em va portar a buscar-lo per internet anant a parar a primer al seu blog personal, La llesqueta del septentrió, actualment inactiu i pel que he vist ha suprimit moltes entrades, el que m'hauria anat bé per confirmar dates. Sigui com sigui ja fa mesos que el segueixo pel Twitter, a través del qual, un va coneixent de mica en mica i virtualment quina és la situació d'aquestes comarques catalanes sota administració francesa.
Cansat finalment de que dia sí i dia també, els (sud)catalans li preguntin com està la situació del català i la identitat catalana en aquests territoris oblidats per una certa part de la catalanitat, diria que pocs són els conscients de que Catalunya també n'hi ha un tros al nord de la línia imposada francoespanyola o hispanofrancesa, finalment ha escrit un llibre explicant a través de diverses anècdotes personals des que la va trepitjar per primer cop la situació catalana, sigui identitària, lingüística i/o política dins la República Francesa, i alhora com també com actuem els (sud)catalans quan visitem els (nord)catalans, o dit d'una manera com ens veiem mútuament els catalans espanyols de la Catalunya (un gran part en fase independentista) i els catalans francesos.
D'una manera amena i també divertida segons el cas i dins del que cap, anirem coneixent aquest tros de la catalana terra, obligada a parlar una llengua que prové de més enllà del seu nord natural (Occitània) i de retruc prohibint-li la seva llengua pròpia, el català, ja que segons el llunyà nord (Paris) és el camí que s'ha de seguir per progressar. Allò tan conegut del "Palez français, soyez propres" (Parla francès, sigues polit).
En conclusió, tal com se'ns diu, el procés polític que viu la Catalunya encara espanyola certament està fent recuperar en part la identitat catalana de la Catalunya francesa malgrat que l'ús de la llengua catalana amb el temps ha anat minvant sobretot degut a la no transmissió familiar i la immigració interna francesa. Però bé no fos cas que això que ens hem muntat els sud-catalans, fes enfadar França, que es veu que té la pell molt fina, ja se sap que són molt amants de les "belles flors".
Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió ha estat una de les meves lectures d'aquest estiu. El seu autor és el periodista Aleix Renyé, un lleidatà d'origen que per qüestions polítiques a principis del anys 80 es va refugiar, exiliar a el territori que avui coneixem com a Catalunya (del) Nord, concretament a la comarca del Rosselló, en la qual hi ha viscut més de la meitat de la seva vida establint-hi noves arrels.
No recordo ben bé quan vaig conèixer la seva existència, diria que en algun moment de l'any passat, pels seus articles sobre la Catalunya (del) Nord a El Punt Avui, el que em va portar a buscar-lo per internet anant a parar a primer al seu blog personal, La llesqueta del septentrió, actualment inactiu i pel que he vist ha suprimit moltes entrades, el que m'hauria anat bé per confirmar dates. Sigui com sigui ja fa mesos que el segueixo pel Twitter, a través del qual, un va coneixent de mica en mica i virtualment quina és la situació d'aquestes comarques catalanes sota administració francesa.
Cansat finalment de que dia sí i dia també, els (sud)catalans li preguntin com està la situació del català i la identitat catalana en aquests territoris oblidats per una certa part de la catalanitat, diria que pocs són els conscients de que Catalunya també n'hi ha un tros al nord de la línia imposada francoespanyola o hispanofrancesa, finalment ha escrit un llibre explicant a través de diverses anècdotes personals des que la va trepitjar per primer cop la situació catalana, sigui identitària, lingüística i/o política dins la República Francesa, i alhora com també com actuem els (sud)catalans quan visitem els (nord)catalans, o dit d'una manera com ens veiem mútuament els catalans espanyols de la Catalunya (un gran part en fase independentista) i els catalans francesos.
D'una manera amena i també divertida segons el cas i dins del que cap, anirem coneixent aquest tros de la catalana terra, obligada a parlar una llengua que prové de més enllà del seu nord natural (Occitània) i de retruc prohibint-li la seva llengua pròpia, el català, ja que segons el llunyà nord (Paris) és el camí que s'ha de seguir per progressar. Allò tan conegut del "Palez français, soyez propres" (Parla francès, sigues polit).
En conclusió, tal com se'ns diu, el procés polític que viu la Catalunya encara espanyola certament està fent recuperar en part la identitat catalana de la Catalunya francesa malgrat que l'ús de la llengua catalana amb el temps ha anat minvant sobretot degut a la no transmissió familiar i la immigració interna francesa. Però bé no fos cas que això que ens hem muntat els sud-catalans, fes enfadar França, que es veu que té la pell molt fina, ja se sap que són molt amants de les "belles flors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada