dimecres, 24 de desembre del 2025

Tions, troncs, soques i... Colometes calafines

No fa gaire he descobert gràcies al perfil d'X (Twitter) Músiques Cau d'Orella, que antigament del tió a la vila de Calaf s'havia anomenat "colometa". 



Tot i popularització del terme "tió", al llarg de la geografia catalana, aquest també rep altres noms, tals com tronc, tronca i soca, i amb la sorpresa que a la meva vila havia rebut el nom de colometa. Aquesta variació de noms els trobem al blog Et prenem una la paraula, en una entrada del desembre de 2017: https://etprenemlaparaula.wordpress.com/2017/12/19/12-tronca-tronc-tio-baga/

Podríem dir que a tota l’àrea on es parla català oriental es fa tió. Els catalans occidentals més aviat fan tronc, tot i que també hi trobem la soca; al Pallars i la Ribagorça fan tronca; a Calaf, colometa, i en alguns pobles del Priorat, baga.


El terme "colometa" el recull mossèn Carles Riera, dels Prats de Rei, al seu llibre El parlar de l'Alta Segarra (Claret, novembre 2021): 

 Colometa (f): A Calaf, del tió (de fer caga el tió) en deien la colometa; fer cagar la colometa. 
Així, la seva cançó és "Caga, Colometa, caga una miqueta. Si no vols cagar, cop de bastó hi haurà".   

A més, preguntant-ho a casa, una de les meves besàvies l'anomenava així, colometa, i sembla que baixava per la xemeneia de la llar de foc i tot. 

Així amb aquest element antic de la identitat calafina i que aprofito per fer conèixer, us desitjo: 

BON NADAL!!!!