Crònica del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2a part: Diumenge

Si el dissabte del Saló del Còmic va estar dedicat bàsicament a les compres planificades i aconseguir dedicatòries, el diumenge el vaig dedicar a les dedicatòries que em faltaven i en especial a mirar les exposicions les quals havia deixat penjades. Un cop despert, llevat i esmorzat, em vaig acomiadar dels amics que m'havien acollit a Barcelona. I via metro vaig fer camí cap al Saló. Eren passades les 10 que pel subsòl barceloní i després en sortir a la superfície ja es palpava l'ambient de la manifestació en favor dels presos polítics que en poques hores tindria lloc justament a la plaça Espanya i avinguda del Paral·lel. Just al costat del Saló.   

Un cop dins vaig reprendre allà on ho havia deixat, cap al Palau 4 amb l'exposició de "covers" del còmic Dead Inside, els quals molts autors d'aquestes han estat vinculats a l'Escola de Còmic Joso.

Baixant al següent replà, hi havia l'espai de Taller d'animació, les exposicions dedicades a Jamás tendré 20 años (Norma Editorial), de Jaime Martín, sent el Premi Millor Obra d'Autor Espanyol del Saló de l'any passat i la de Javi Rey que va guanyar el Premi Autor Revelació del Saló de l'any passat, i també l'exposició del guanyador i finalistes de la primera ronda de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2017. A més també hi havia l'Espai de creació lliure on tothom que ho volés hi podia fer un dibuix. 

 

I ja a baix de tot, teníem l'espai de còmic en viu de Dibujos por Sonrisas. Un esdeveniment benèfic on els autors convidats realitzarien il·lustracions, les quals seran subhastades i els beneficis estaran destinats a les persones refugiades. També hi havia el mural que l'autor Frank Pe ha realitzat durant el Saló i l'exposició dedicada al personatge de Jan: Superlópez, de la qual enguany se n'estrenarà una pel·lícula amb en Dani Rovira com a protagonista

 

Tornant al Palau 2, just al costat de la Zona de Fanzine i de l'Artist Alley  hi trobàvem l'exposició de Paranoidland, el Premi Millor Fanzine del Saló l'any passat.

I ja anant a l'ala dreta del palau, hi havia el Comic Kids, espai de nova creació que permetia que la canalla s'apropés al món del còmic tot llegint i dibuixant i també coneixent a autors. A l'altra banda del palau, a l'ala esquerra hi havia la Zona Nintendo i també altres estands.

I anant a la part posterior del palau 2, una exposició que el dissabte havia passat per alt era la de l'anime de Naruto, que recentment Selecta Vision ha començat a vendre en DVD. També hi havia un photocall.

I així tot passejant es va fer l'hora d'assistir a un acte que em feia especial il·lusió anar-hi, la trobada amb l'Stan Sakai, el creador d'Usagi Yojimbo. L'acte va tenir lloc a dos quarts d'una (12:30) a la sala 5 del Palau. Tot anant-hi, passant per l'estand de Ponent Mon, editorial que conec pel seu catàleg de Jiro Taniguchi, i del qual només tinc una obra seva, l'edició catalana de Barri Llunyà. En mirar per sobre el que tenien, un títol i el nom d'un autor em van cridar l'atenció. El títol és En busca del fuego i l'autor és Roudier. D'aquest autor, el 2012, Norma Editorial en va publicar una obra anterior, Neandertal, la qual la seva temàtica, la prehistòria, em va captivar. Llavors vaig buscar informació de l'autor i vaig veure que estava preparant un nou còmic prehistòric, l'adaptació de la novel·la La guerre du feu (1911) de J. H. Rosny, i de la qual el 1981 se'n va estrenar una adaptació al cinema, coneguda en català com La recerca del foc. El fet doncs de no ser seguidor de Ponent Mon, em va fer passar per alt que aquest còmic el van publicar el 2016. En conclusió, va ser la meva primera compra no planificada. 

I així ja es va fer l'hora de la trobada amb l'Stan Sakai, creador d'Usagi Yojimbo, una obra amb 34 a sobre. Durant la trobada, els assistents que van parlar van agrair a Sakai la seva feina, preguntant també diferents coses, i l'autor les va anar responent. La seva trajectòria professional, anècdotes, manera de treballar, fonts d'informació, influencies, aspectes de la seva obra i personatge, és més o menys tot el que es va parlar. També es va fer referència a les Tortugues Ninja, de la qual Planeta com a novetat del Saló ha publicat el més nou entrecreuament entre les dues franquícies. 

Quan la trobada es va acabar, al cap d'una hora, vaig tornar al Palau 2. Abans d'entrar-hi però de lluny vaig veure una persona a qui "conec" per la xarxa, però que mai hem coincidit en cap Saló sigui del Còmic o del Manga. Faig referència en Moroboshi de Cementiri de Pneumàtics. Així que m'hi vaig acostar, i m'hi vaig presentar, el qual anava acompanyat per la seva família. Un plaer haver-te conegut en persona. Fins a la propera. 

Tot seguit ja vaig entrar al palau, anant a l'stand de Panini, ja que llavors hi dedicava la Sara Soler, autora de Red & Blue, l'obra guanyadora de la Beca Carnet Jove Connecta't al Còmic de 2017. Ara feia uns quants anys que no tenia cap còmic de la Beca dedicat. 

Abans de dinar, però vaig entrar a l'estand de Panini. Des de la seva publicació, el març de 2017 hi ha un còmic que quan me l'he trobat sempre m'ha cridat l'atenció per la seva temàtica medieval fantàstica. Amb motiu del Saló però hi ha hagut un fet que definitivament m'ha fet comprar-lo i és que ha rebut el Premi a la Millor Obra per Votació Popular del 2017. Parlo d'Alma Cubrae vol. 1 El cobrador de almas, de Gonzalo Torné, Sergio Sandoval i Mado Peña.  Panini l'ha publicat en col·laboració amb Ominiky Ediciones. Així doncs aquesta va ser la segona compra no planificada.

I ara sí només em quedava una cosa fer, aconseguir la dedicatòria de l'Stan Sakai, així que després de dinar, per allà a dos quarts de tres, faltant encara 3 hores, vaig passar per l'estand de Planeta a veure quin ambient hi havia. Més o menys hi havia una vintena llarga de persones que ja feia cua, així fent-ho bé, em vaig posar a l'últim i a esperar, i amb el temps s'hi va anar afegint més temps. Afortunadament l'espera es va fer curta, ja que anava conversant amb la gent que també feia cua. D'això que es fan les 5 de la tarda quan, una noia del personal de Planeta comença a repartir números. En arribar a la nostra posició, ens diu que amb l'autor han quedat en fer 25 dedicatòries, i que jo era el número 27. Ens va comentar que podíem esperar i a veure si en arribar a les 25 persones, l'Stan Sakai s'animava a fer més dedicatòries. Com que no em venia d'aquí i certament em feia il·lusió, vaig esperar. I certament vaig fer bé, per què entre que va començar una mica abans de l'hora establerta, anava força per feina, donant a lloc que la cua avances força ràpid, i per tant es van atorgar més números a partir del 25, no sé quants, no sé quants més tampoc. Així que a un quart de set (18:15), el senyor Sakai ja em feia la dedicatòria al meu Usagi Yojimbo La Colección Fantagraphics vol. 1. 

Amb la molt i ben esperada dedicatòria sota el braç va ser hora d'anar-me'n. El meu pas pel Saló s'havia completat amb els objectius que m'havia planificat. Això sí, em quedava pendent una novetat demanada a la meva llibreria habitual i que em va arribar el dilluns. Així doncs és una compra post-Saló. És tracta d'Usagi Yojimbo & Las Tortugas Ninja, de l'Stan Sakai i amb els colors de Tom Luth. Si l'hagués tingut abans, haguera volgut que la dedicatòria me la fes en aquest llibre. Més que res per qüestió d'espai i pes a la motxilla.

   

Així doncs amb el cicle Saló del Còmic completat i abans de visitar la pròxima edició del certament, el 37 Saló Internacional del Còmic, que tindrà lloc del 4 al 7 d'abril de 2019, tocarà visitar el XXIV Saló del Manga de Barcelona, el qual se celebrarà de l'1 al 4 de novembre de 2018. 

Crònica del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona 1a part: Dissabte

Del passat 12 al 15 d'abril va tenir lloc el 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona, amb canvis importants respecte a les ubicacions dels diferents elements que el componen. Enguany el Saló del Còmic ha comptat amb més de 118.000 visitants. A més també ha recuperat la Revista del Saló.

Abans però d'entrar a parlar de l'esdeveniment en sí, toca mencionar les compres de novetats que he anat fent els dies i setmanes anteriors i que les considero pre-Saló, principalment sent de març i d'abril. Hauria volgut fer-ne una entrada pròpia la setmana passada però vaig poder. Vegem-les: El dia 3, Vinòmics, Vergonya!, Red & Blue, Mortadel·lo i Filemó. Mundial 2014, Capitán Harlock Dimension Voyage vol. 4, Bleach (en castellà) vol. 74 (Últim), Gunnm Mars Chronicle vol. 1,  Gunnm vol. 4 i The Ghost in The Shell 2. Man-Machine Interface.

Enguany hi he anat dissabte a la tarda i gran part del dia del diumenge, i com ja fa anys, entrant-hi acreditat com a col·laborador de ComiCat. Aquesta primera entrada doncs estarà dedicada al dissabte, el qual vaig dedicar a les compres planificades com també a aconseguir dedicatòries.

Així doncs entrava al Saló a un quart i cinc de sis de la tarda (17:20, pels qui tingueu dificultats amb l'hora dita en quarts), i enguany com a acreditat, entrant per un lloc diferent, ja que s'entrava pel Palau 5. Tot just entrant, trobant-nos al nivell 1, a la dreta hi havia l'exposició dedicada a Jack Kirby. The King of Comics i a l'esquerra l'espai Comic Pro, un lloc on s'oferia una oportunitat als autors de mostrar el seu treball a editors nacionals i estrangers. Tot seguit vaig baixar al nivell 0. A la dreta hi trobàvem l'exposició Les Revistes del Boom del Còmic, la qual només hi podien accedir majors d'edat, a causa del contingut de les revistes. A l'esquerra hi trobàvem la Fan Zone, amb estands d'Star Wars, Star Trek, Star Gate, i Alma Cubrae entre d'altres. Als nivells superiors, el 2 i el 3, on hi havia l'auditori, hi van tenir lloc xerrades, presentacions de novetats i trobades amb autors com també el lliurament de premis del Saló, on en el meu cas hi faria cap diumenge al migdia. 

Tot seguit vaig passar al Palau 4, que enguany només estava ocupat els replans més inferiors, el de més amunt si accedia des del nivell 1 del palau 4. Així doncs començant per a dalt, hi trobàvem l'exposició dedicada Josep Maria Martín Saurí, el guanyador del Gran Premi del Saló de 2017, com també l'espai de Taller de Còmic i quan anava a mirar la següent exposició,  de "covers" del còmic Dead Inside, ho vaig haver de deixar estar, ja que llavors em vaig trobar amb d'altres companys de ComiCat, en Pau "Gargotaire" i en Marc Pastor, una trobada ja prevista. Amb en Pau ja ens hem anat trobant a altres Salons, ja siguin del Còmic o del Manga, ara bé amb en Marc ja feia anys que no ens veiem.  Malauradament també estava previst trobar-me amb els altres companys de ComiCat, en Javi del Campo i en Jordi Riera, però van marxar abans que jo arribés. Espero que la pròxima trobada ens trobem.

Així que els tres vam anar directament al Palau 2, enguany només amb la planta inferior oberta, tot passant  per la Plaça Univers, hi trobàvem els Food Trucks. Un cop dins del palau, els tres ens aniríem separant i trobant, ja que cadascú tenia les seves prioritats. Havent fet una primera i ràpida visualització de la part anterior del palau, amb diversos estands tant de llibreries, marxandatge i editorials, ja vaig començar amb el tema compres i dedicatòries.  

Anant cap a la dreta, havent passat els espais promocionals de diverses pel·lícules hi trobàvem la Zona de Fanzines i l'Artist Alley, zones reservades a fanzines, autors, auto-editors i similars. A la part de fanzines hi vaig fer la meva primera compra amb les corresponents dedicatòries. A l'estand de Sudando Tinta Ediciones hi vaig comprar el seu quart i nou fanzine titulat Dracs i Tavernes, juntament amb el seu sketchbook, el qual el vaig comprar en castellà, el qual hauria comprat també en català, ja que també hi era, si hagués estat al cas o bé els companys de Sudando Tinta m'ho haguessin comentat. Com que hi havia diferents autors i anaven dedicant altres exemplars, els hi vaig deixar el fanzine, i cap al final de la tarda el vaig recollir tot dedicat. 

De manera previsora, vaig porta el meu exemplar de Vinòmics per si coincidia amb alguns dels seus autors i així va ser que a l'Artist Alley em vaig trobar amb l'Andrés Palomino, que juntament amb l'Àlex Roca són els autors de la historieta Bacus to the Future. Així que em va dedicar el seu còmic.

Just al costat hi havia en Carles Roman, qui en motiu del Saló ha tret una nova edició a tot color del seu Drac Català que va publicar entre el 2000 i 2003, sent ara un recomençament de l'obra, el que es coneix com un "reboot". Sent mecenes de la seva campanya de micromecentage vaig aprofitar per recollir-ne les recompenses i a la vegada també em va dedicar el còmic. Tot un plaer haver-te conegut i molt d'èxit amb el nou Drac Català. 

Tot seguit vaig dirigir-me cap a l'esquerra, cap a l'estand d'Ooso Comics, a comprar-hi la seva gran novetat del Saló. En arribar-hi ens trobàvem amb l'Afrodita A de Mazinger Z donant-nos la benvinguda, ja que la seva novetat es tracta de la publicació del primer volum del manga Mazinger Angels de Go Nagai i Akihiko Niina, havent-hi una edició en català, constant de quatre volums i amb els personatges femenins com protagonistes, d'aquí l'Afrodita A. Tal com ens va dir la seva editora, l'Olga Resina, si no hi ha cap impediment, volen treure el quart i el darrer de cara al proper Saló del Manga. En un primer cop d'ull, es tracta d'una edició molt cuidada. 

Tot seguit vaig anar a la part posterior de Palau 2. Allà  hi trobàvem entre d'altres, més editorials i aquelles que acostumen a fer grans i vistosos estands. Per una banda hi teníem  Planeta Cómic, que enguany continua amb l'edició vermella de Bola de drac Super en el seu número 6. 

També hi teníem Norma Editorial, aquest cop amb la part de botiga més petita, i on vaig comprar Gòtic de Jorge Carrión i Sagar Fornies.

 

També hi trobàvem Panini Comics, que per primer cop tenia botiga, que en tingui constància o si no feia molts anys que no en tenia. També hi havia Penguin Random House que enguany ja comptava amb el catàleg d'Ediciones B, per tant un estand menys que hi havia, i finalment també hi havia l'estand més gran del Saló, el d'ECC.

Així vaig fer temps per la següent dedicatòria. Vaig tornar a la part anterior, a l'estand d'Astiberri, ja que llavors, ja passades les 7 de la tarda, feina mitja hora que en Miguel Ángel Giner i la Cristina Durán, autors d'El dia 3, feien dedicatòries, afortunadament, hi havia poca cua, hi vaig poder aconseguir la meva en el meu exemplar en català valencià.

Amb les dedicatòries del dissabte completades vaig anar a fer les darreres dues compres. Així que vaig tornar a la part posterior del palau, dirigint-me a l'estand de Fandogamia Editorial. Allà hi vaig comprar la seva gran novetat del Saló. Tal com vaig comentar al passat novembre, l'editorial valenciana va aconseguir la llicència per publicar els còmics d'una de les franquícies més important de la BBC: Doctor Who. Aquest Saló, han publicat el primer còmic, amb el Desè Doctor al capdavant amb la història Revoluciones de Terror. 

I ja la darrera compra que vaig fer, fou una que al llarg de la tarda anava mirant amunt i avall a veure si la trobava. Finalment la vaig trobar a l'estand La llibreria de Pedralbes Centre. Es tracta de La mort de Sòcrates, publicat per l'editorial barcelonina Herder, sent un manga de producció pròpia dins del seu segell gràfic La otra H amb l'autoria del barceloní d'ascendència japonesa Jun Matsuura. 

I ja amb les 8 de la tarda tocant, el Saló va començar anar tancant portes. Em vaig retrobar amb en Marc, en Pau ja havia marxat, sortint del Saló i acomiadant-nos fins a una altra ocasió.

Afortunadament m'estalviaria el viatge cap a casa i el de tornada al Saló l'endemà al matí, ja que uns amics que viuen a Barcelona em van acollir a la seva llar. Moltes gràcies! L'endemà seria un nou dia de Saló. 

Bleach (Sèrie Completa)

Títol: Bleach (Ed. en català i Ed. en castellà)

Títol original: Bleach (ブリーチ)

Autor: Tite Kubo

Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.

Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Català: abril de 2007 al maig de 2017 (vols. 1-48) i Castellà: juny de 2006 al març de 2018 (vols. 1-74)   

Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines. 
Núm. de volums: 74

Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-74 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 479€. 
Preus actuals: 7,5€/volum

Aquest passat mes de març, Panini Comics ha posat a  la venda el volum 74 de Bleach el darrer de la sèrie, el manga de shinigamis d'en Tite Kubo. El primer volum en castellà es va posar a la venda el juny de 2006 i el primer en català, l'abril de 2007, ambdós edicions publicades en aquell moment per la desapareguda Ediciones Glénat. Per tant pels qui han seguit l'edició en castellà des del principi això són casi uns 12 anys, i pels que com jo l'hem seguida en català fins al volum 48, quan fou cancel·lada en aquesta llengua, i seguidament heu fet un intensiu aquest darrer any amb els 26 darrers volums (49-74) amb l'edició en castellà, doncs són uns 11 anys.

En motiu la cancel·lació/finalització de l'edició en català, vaig fer-ne una ressenya explicant-ne la seva trajectòria. Ho tornaré a explicar, tot alternant-ho amb la respectiva situació de l'edició en castellà.
 
2006, Bleach en castellà i 2007, Bleach en català.

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, l'he anat comprant amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, fins al volum 48 en català, el darrer de l'edició en català, i a partir del qual vaig fer el salt a l'edició en castellà, amb el volum 49 fins tot fent un intensiu fins arribar aquest darrer volum 74, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Quan es va posar a la venda el primer volum en català, es posava a la venda el volum 11 en castellà. Ambdós edicions diferien en dues coses. Mentre que amb l'edició en castellà, Glénat va utilitzar una tipografia pels títols dels volums en les portades diferent a l'original japonesa, en realitzar l'edició en català va respectar el disseny original i com que la corresponent edició en castellà ja portava un temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors, l'edició en castellà costava 7,5€. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. L'edició en castellà des del principi tenia una periodicitat mensual.

A partir del maig de 2008, la periodicitat de l'edició en castellà va passar a ser bimestral, amb 24 volums publicats, el següent va sortir el juliol. En el cas de l'edició catalana això va passar en arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, i per tal el volum 24 va sortir al maig, així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat de l'edició en català (i també dels altres mangues en català fins llavors mensuals), segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38, que es va publicar el setembre de 2011. Respecte l'edició castellana, en arribar aquest mes s'havien publicat 44 volums.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol. Així doncs mentre que el 2012 només en van sortir 2 volums en català, en castellà en van sortir 6, del 46 al 51, els quatre darreres com el 40 en català, amb un canvi, del qual en parlo al següent apartat

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català. Desconec quan això va succeir en l'edició en castellà. El primer que tinc en aquesta llengua, el 49, ja és només encolat.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 en català que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 del juliol de 2012, ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.

En l'edició en castellà, el primer en tenir el nou logotip fou el volum 48, publicat l'abril de 2012, amb el qual s'acaba la primera gran meitat de la sèrie i justament el que seria el darrer volum de l'edició en català, i en una altra editorial.

Però aquest volum 40 en català va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica (publicava) Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes. Pel que fa a l'edició en castellà, sota la nova marca, va publicar els volums 48, 49, 50 i 51.

Amb les portades dels volums de la penúltima saga que EDT va publicar (49 a 51), va crear uns dissenys una mica més similars a les originals.  

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. En arribar el desembre, es va publicar el volum 51 en castellà, que per qüestió de contractes amb Shueisha, va haver de publicar EDT, quan aquest l'hauria d'haver publicat Panini, és doncs com he dit abans l'últim de l'etapa EDT. El febrer de 2013, ja es va publicar el primer volum ja sota la marca Panini sent doncs el volum 52. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors.
 

Ara bé el ritme de publicació de l'edició en català, fou molt molt pausada. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

Pel que fa l'edició en castellà, Panini l'any 2013 en va publicar 5 (52-56), l'any 2014, 3 volums (57-59), l'any 2015, 6 volums (60-65), el 2016, 4 volums (66-69), el 2017, 3 volums (70-72) i finalment aquest 2018, els dos darrers el 73 al gener i el 74 aquest març, finalitzant l'edició en castellà.

En publicar-se el volum 48 en català, el darrer volum publicat en castellà era el 70, traient el volum 71 el juliol del 2017. Del 49 en endavant inclòs, que han acabat sent 26 volums en total més, es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74).

Respecte els dissenys de les portades, pels darrers 3 volums (52 a 54) de la penúltima saga Panini utilitza un disseny similars als de les portades d'EDT per aquesta saga. La darrera saga ja íntegrament publicada per Panini, el disseny de les portades és idèntic al de les originals japoneses.

La saga de "L'agent perdut" té lloc 17 mesos després del final de la batalla contra en Sozûke Aizen. En aquesta saga apareixent els dits "Fullbringers", i veurem com l'Ichigo recupera els seus poders de shinigami que perd en el desenllaç de la batalla contra l'Aizen.

La saga de "La guerra sanguinària dels mil anys" és la darrera de la sèrie. S'hi esdevé la guerra final entre entre els Shinigamis i els seus eterns enemics, els Quincy, amb el misteriós Yhwach al capdavant. I també s'explicaran tots els secrets familiars de l'Ichigo, que han anat apareixent en sagues anteriors. Sabrem el per què l'Ichigo és com és.
 
Així doncs per posar-me al dia amb aquesta segona meitat del manga, a partir de l'agost de 2017 vaig començar a fer un intensiu amb l'edició en castellà. Aquell mes vaig comprar dels volums 49 a 54, o sigui la penúltima saga al complet. El setembre, del volum 55 a 59, els primers 5 volums de la darrera saga. L'octubre, va tocar del 60 al 64, arribant doncs a la meitat de la saga, al novembre del 65 al 69, només faltant-ne 5 per acabar. Aquests darrers han anat així: Amb un descans al desembre, el gener de 2018 vaig comprar del 70 al 72, el febrer, el volum 73, i finalment aquest març, ha tocat el darrer, el volum 74, acabant doncs amb Bleach, tal com he dit al principi 11 anys després d'haver-lo començat.

Bleach, sèrie completa. Volums 1 a 48 en català i volums 49 a 74 en castellà

Les errades observades

Respecte l'edició en català, possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.

Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Amb la compra del volum 59 en castellà, a la coberta hi un adhesiu que ens indica que s'inclou un pòster exclusiu que completa el del volum 48. Quan el 48 es va arribar en català l'any passat, Panini se'l va descuidar d'incloure'l.

I ja d'errors a l'edició en castellà, al volum 59, a la primera pàgina del capítol 521. A piggy party, el número i títol que hi surt escrit és el 500. Rescuer in the dark.

És molt normal que trobar una imatge que ocupi dues pàgines seguides. El fet és que en la darrera saga m'he trobat amb dos o tres casos, no recordo quins, que per algun defecte d'impressió entenc, aquesta imatge no queda ben connectada entre les dues pàgines.

Finalment mencionar que la solapa, on l'autor hi posa quatre paraules, també s'hi indica en quins números de la Shônen Jump s'han publicat els capítols que inclou el volum. A partir del volum 67, aquesta informació ja no hi apareix. En desconec els motius. 

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Bleach m'ha fet companyia durant aquests 11 anys, els primers 10 anys en català i el casi darrer any, en castellà. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, el seu gran enfrontament contra en Sôskue Aizen, a com recupera els poders en perdre'ls en la darrera batalla i finalment la seva participació en la guerra final entre els Shinigami i els Quincy, amb el darrer combat contra l'Yhwach. 

Al llarg d'aquests 74 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards, arrancars, fullbringers i quincys. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. I certament aquest és un aspecte important en la darrera saga, on hi participen molts i molts personatges que tal com acaba la guerra al capítol 684, hagués calgut o bé allargar-lo o millor un altre capítol abans del 685, que en servís de posada en situació de cada un dels personatges, de quin és el seu estat i com es reuneixen tots plegats o el que pertoqui després de la guerra. Certament això hagués estat un punt molt important. Sembla que en Tite Kubo va haver de precipitar el final del manga i no es va permetre aquests detalls importants de cara el lector després d'una llarga saga de 20 volums amb la intervenció de molts personatges. Els capítols 685 i 686 que actuen com a forma d'epíleg tenen lloc 10 anys després de la guerra, mostrant-nos quins camins han seguit els personatges.

Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, havent quedat inconclús en aquesta llengua no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Certament la seva finalització m'ha suposat una sensació agredolça, agre per no haver-la pogut completar en català i dolça per haver acabat el meu manga més llarg. I tal com tinc les prioritats ara mateix en quant a sèries de manga obertes, no preveig pas acostar-me a aquestes grans xifres. Respecte l'edició en català especialment, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on ha pogut.

Bleach, volums 1 (En català, Glénat, abril 2007) i 74 (En castellà, Panini, març 2018), el primer i el darrer del manga