Ahir vaig anar al Saló del Manga que en el meu cas es el segon cop que hi he anat, l'any passat va ser el primer. I el dos cops han estat ben diferents.
L'any passat per començar hi vaig anar el segon dia, un divendres, i s'esqueia el dia 1 de novembre (festa), i a sobre hi vaig anar al matí, la cuada que hi havia era casi interminable, i clar un cop vaig entrar, doncs tot estava a rebentar.
Però aquest any, hi he anat al primer dia a la tarda, i sent un dia normal, doncs res de cua i poca gent. Encara que cap al tard ja es va anar omplint.
Primer vaig fer una volta per veure l'ambient, les paradetes, la gent disfressada (Cosplay), per adaptar-me una mica al nou medi.
I després a realitzar les compres. Primer de tot comprar la única novetat de manga en català del Saló: Kimagure Orange Road, a la parada de Chunichi Comics, botiga on regularment compro les series manga.
Després em vaig desplaçar a la parada de Selecta Vision, just al costat de la Chunichi, on vaig compar la pel·lícula de Ninja Scroll (audio CAT), que juntament amb van regalar un pòster a doble cara de les dues últimes pel·lícules d'Inu-Yasha, i 2 DVDs promocionals, un amb el primer episodi de DEATH NOTE, i l'altre amb el primers espisodis de Gun Sword i Ergo Proxy.
Voltant per allà em vaig desplaçar fins a l'exposició d'en Doraemon, nomenat Ambaixador de l'Anime, i que fa 15 anys que s'emet a l'Estat Espanyol. Després em vaig arribar al Showroom Manga, on la Federació Otaku de Catalunya organitzava l'Instant Cosplay, on dos equips competien a veure qui es disfressava millor.
Un cop acabat, altrament fent voltes, vaig veure una tassa commemorativa del 29è aniversari de Musculman (Kinnikuman), guardada dins el Den'en Chôfu (casa d'en Musculator), que no em vaig poder resistir i la vaig comprar.
I ja abans de marxar vaig passar-me a canviar l'entrada per un manga a l'estand de Ficomic, el qual és el primer volum de Los Caballeros del Mundo Mon.
I d'aquesta manera vaig finalitzar la meva estada al Saló del Manga, esperant tornar-hi l'any que ve.
2 comentaris:
Wep!
doncs jo vaig anar-hi el dissabte pel matí i estava a petar. No hi havia manera de poder acostar-se a cap stand i el simple fet de moure's era molt complicat, frustrant i, tot sigui dit, força emprenyador.
Per altra banda, no creus que a part de vendre't els mangues que es poden trobar a qualsevol botiga el Saló hauria d'apostar per altres coses?. Em refereixo a coses com promoure nous autors, fer tallers i demostracions de cultura japonesa, grans exposicions, documentals, etc... Ja sé que potser algunes d'aquestes propostes ja es fan, però en qualsevol cas haurien d'ocupar els principals espais de la Fira, en comptes de les botigues que fan l'Agost durant el Saló, però que potser no aporten gaire...
Només hi he anat dos vegades i sol, es a dir que tampoc me mirat el programa fil per randa del que fan.
En el meu cas, hi vaig, faig una volteta, compro el que tinc pensat i el que em cridi l'atenció, i si enganxo algun espectacle, etc doncs el miro.
I a més anant-hi el primer dia a la tarda, es més fluix.
Per tant no sabria dir si fan poques xerrades, exposicions, etc.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada