Papir, paper, paper (d'en Petri), preus i en català

Glénat ha canviat de qualitat de paper d'una bona majoria de col·leccions de manga. Davant de l'allau de comentaris negatius al fórum de Glénat, el Sr. Joan Navarro, Director Editorial, ha donat explicacions al seu bloc personal, en els dos següents enllaços a continuació:

Glénat publica en un papel de mierda
Dos y dos son cuatro

Però com a succeït en d'altres ocasions, la línia de manga en català ha tornat a reapareixer en aquest cas pels preus. Joan Navarro doncs ha donat explicacions al seu bloc: Explicación nº1: Los precios del manga en catalán. Que jo seguidament exposo en català:

Sé que després de les meves explicacions anteriors, quan un "comentari" pregunta si pujarem el preu dels mangues en català, és bàsicament per tocar-me els ous. Com fa cada dia la caverna mediàtica amb tot el que faci olor de català.
Com tots els que pensen que parlem català per fotre ...
No vaig a baixar a aquests nivells d'analfabetisme però crec que potser és útil donar un parell d'explicacions tècniques, encara que per endavant sàpiga que seran del tot inútils.

1) En primer lloc Glénat és una empresa privada que posa el preu que li sembla més oportú a cada producte sense tenir cap obligació de donar explicacions a ningú. Com fan tots els editors de llibres, CD o DVD. Fins i tot els fabricants de cotxes i Mercadona ...

2) Per als mangues com Naruto, Bleach, Inu-Yasha, Sakura, Fushigi Yugi o Love Hina, com ja han estat editats prèviament en castellà, ja tenim els materials originals i no s'han de pagar de nou.

3) La traducció al català de qualsevol obra està subvencionada per la Generalitat, i l'import d'aquesta subvenció és el que paguem a Marc Bernabé i cia, que estan totalment d'acord en cobrar una mica menys per ajudar a l'edició en català.

4) Els editors japonesos, Shueisha, Kodansha i Shogakukan, han entès perfectament la situació de l'edició en català i han pres lliurement la decisió de recolzar-la cobrant menys de la meitat de les bestretes que paguem per les edicions en castellà.

5) Catalunya és, com a mínim, el 30% del mercat del manga en castellà. El que fa que quan editem una col lecció, la majoria dels fans ja l'han comprat en castellà. L'estratègia de Glénat ha estat donar un petit licient en el preu per intentar crear un mercat que no existia.

6) És per a mi un orgull tractar d'ajudar a difondre en paper les sèries que s'emeten en català a la televisió.

7) Per si queden dubtes, el cost final d'un manga en català, tot inclòs, és d'aproximadament un 30% menys que en castellà. El preu de venda al públic és un 15% menys.

De res.