Sikarra, molt més que una moneda

Divendres passat, el 9 de desembre, a la Sala d’actes de la Casa Felip, de Calaf, capital de l'Alta Segarra, va tenir lloc l'acte de la presentació de la moneda i premi Sikarra a càrrec de la Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fòrum l’Espitllera  amb el suport de l'entitat calafina  La Sitja.

Davant d’un centenar d’assistents es va dur a terme l’explicació de la troballa de la moneda ibèrica, el procés d’adquisició, la rellevància històrica i simbòlica de la peça i la convocatòria del Premi Sikarra, que reconeixerà una persona o entitat destacada per la seva contribució a les terres de la Segarra.

(Moment de l'acte de Calaf)

La moneda de Sikarra és una peça única, de finals del segle III aC (un tetartemorion, divisor de la dracma grega) amb la llegenda escrita en alfabet ibèric SIKARRA, origen del topònim actual de la Segarra. Fou adquirida per ambdues entitats gràcies a una recollida de fons entre el patronat de la Fundació i els socis i sòcies de l’Espitllera, subscripció que va aconseguir reunir un import molt superior al preu final d’adquisició de la peça (2950 euros), i ha estat restaurada des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i estudiada a fons per part d’un grup arqueòlegs, historiadors i filòlegs, encapçalats pel Dr. David Garcia, de la Universitat de Barcelona. El treball ha posat de manifest que, més enllà de la seva transcendència toponímica, la peça és excepcional pel fet de ser un estranyíssim exemplar de divisor del patró monetari grec (anterior per tant a la romanització), referir a una seca pràcticament desconeguda i d’incerta localització, presentar una iconografia sense paral·lels en cap altre exemplar de l’època, ser trobada a tocar de l’antiga via que comunicava Iesso (Guissona) amb Setelsis (Solsona) o constituir una de les primeres monedes encunyades al territori que avui és Catalunya, motius pels quals obre un nou capítol en la investigació de la història antiga de la Segarra (les arrels de les quals s’aprofundeixen tres segles més enrere del Municipium Sigarrensis (Prats de Rei, Alta Segarra) fins ara de referència) i, per extensió, de la Catalunya interior.

(Fragment de la intervenció del Dr. David Garcia i Rubert 

exposant la càrrega simbòlica de la moneda Sikarra)

Coincidint amb la presentació, també es va donar a conèixer el Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot amb la voluntat de reconèixer una persona, entitat o institució que s’hagi significat per la seva contribució a potenciar o prestigiar els territoris de la Segarra històrica.  El Premi Sikarra obrirà termini de presentació de candidatures el proper 1 de gener i que serà oficialment presentat el proper 30 de desembre a la biblioteca de Guissona.

Amb aquestes actuacions, les promotores reivindiquen el paper actiu de la societat civil en el procés de recuperació i divulgació del patrimoni i, alhora, rescaten un element del comerç i l’especulació per oferir-lo a la Segarra, com element de identitat i cohesió d’una comarca històrica trossejada per avatars polítics i administratius. Alhora, en la mateixa línia, treballen per a enfortir els lligams entre les entitats i les persones dels territoris que tradicionalment i històrica s’han sentit vinculats a la Segarra.

Simbòlicament, es pretén mostrar aquesta vinculació a través de la imatge dels dos cavalls units pel tronc present al revers de la moneda, efígie que documenta la Segarra ja al segle III aC i que és inèdita en tot el mediterrani occidental; a partir d’ella, es produirà i distribuirà una línia de marxandatge de fort contingut identitari.

Al diumenge 11, l'acte també va tenir lloc a Santa Coloma de Queralt, capital del la Baixa Segarra

Font: Espitllera Presentació i Acte, Bases Premi Sikarra (PDF)