Títol: Vapor
Títol Original: Vapor
Autor: Max (Francesc Capdevila)
Publicat per: Ediciones La Cúpula, octubre 2012.
Format: Cartoné, 124 pàgines, B/N
Preu: 16€
En Nicodem se'n va al desert cansat del món modern per tal de trobar-se a si mateix en plena solitud, esdevenint un anacoreta, un ermità, però tot i així, el món del qual ha marxat serà present a la seva ment, donant a lloc a trifulgues mentals tan elaborades com caòtiques, comportant situacions d'allò més inversemblants.
Malgrat la seva solitud, diversos personatges l'acompanyaran, essent els més importants: el gat Mosh i la garsa Joaneta. El primer representa en certa manera el que en Nicodem vol abandonar. Respecte el segon, tot i ser el corb l'animal símbol dels anacoretes, en ser també símbol de mals presagis, l'autor buscà un altre tipus, preferentment femení, i sense moure's de la família dels còrvids, es decidí per la garsa.
Vapor és d'aquelles obres filosòfiques, deixant-te en certa manera perdut, però el qual a la vegada no oblida l'humor, el qual va sent present en varies de les situacions en que es troba el protagonisme.
En ser el meu primer contacte amb una obra d'en Max, en no conèixer les seves obres anteriors del qual Vapor en deu haver heretat quelcom, fa difícil de fer-ne la ressenya, esperem doncs que tard o d'hora em caigui a les mans un exemplar de Bardín el Superrealista, editat en català també per Ediciones la Cúpula.
Per últim comentar que en Max té un bloc dedicat a Vapor, el qual hi va explicant el proces de creació: El blog de Vapor (en castellà)
En Nicodem se'n va al desert cansat del món modern per tal de trobar-se a si mateix en plena solitud, esdevenint un anacoreta, un ermità, però tot i així, el món del qual ha marxat serà present a la seva ment, donant a lloc a trifulgues mentals tan elaborades com caòtiques, comportant situacions d'allò més inversemblants.
Malgrat la seva solitud, diversos personatges l'acompanyaran, essent els més importants: el gat Mosh i la garsa Joaneta. El primer representa en certa manera el que en Nicodem vol abandonar. Respecte el segon, tot i ser el corb l'animal símbol dels anacoretes, en ser també símbol de mals presagis, l'autor buscà un altre tipus, preferentment femení, i sense moure's de la família dels còrvids, es decidí per la garsa.
Vapor és d'aquelles obres filosòfiques, deixant-te en certa manera perdut, però el qual a la vegada no oblida l'humor, el qual va sent present en varies de les situacions en que es troba el protagonisme.
En ser el meu primer contacte amb una obra d'en Max, en no conèixer les seves obres anteriors del qual Vapor en deu haver heretat quelcom, fa difícil de fer-ne la ressenya, esperem doncs que tard o d'hora em caigui a les mans un exemplar de Bardín el Superrealista, editat en català també per Ediciones la Cúpula.
Per últim comentar que en Max té un bloc dedicat a Vapor, el qual hi va explicant el proces de creació: El blog de Vapor (en castellà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada