dimarts, 14 d’octubre del 2014

Zoologia popular catalana

Autor: Cels Gomis i Mestre
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2014
Format: Rústic amb solapes, 448 pàgines
Preu: 19€

Amb Zoologia popular catalana, en quan a lectures de llibres (còmics a part) he canviat el registre, el gènere. Les últimes lectures era d'aventures, misteris, o amb base històrica, amb aquesta última però m'he endinsat al llibre de cultura, de coneixements populars, un tipus de lectura que no llegia des de fa força anys.

Les primeres noticies de la seva publicació em van arribar a través del web de la distribuïdora Àgora llibres, la qual la com ja he comentat en diversos cops la consulto regularment sobre tot per estar al cas de novetats de còmic. Així doncs en trobar aquest llibre, el seu títol em va cridar l'atenció en un bon principi, i la petita sinopsi doncs em va acabar de captivar, i a nivell de coneixences personals cal afegir-hi que el pròleg està a càrrec del company de ComiCat Emili Samper, el qual va escriure un llibre dedicat a l'autor del Zoologia, anomenat De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841 - 1915) (Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2013).

Qui fou Cels Gomis i Mestre? Sense fer-me extens i anant al que interessa ara, fou un enginyer el qual tal com explica el pròleg va treballar en la construcció de la xarxa ferroviària espanyola. Aquesta tasca li va permetre recollir molt coneixements popular, en forma de refranys, dites, cançons, jocs, endevinalles sobre diverses temàtiques com botànica, meteorologia i en el cas que ens pertoca doncs zoologia. A la seva faceta d'enginyer se li ha de sumar la de folklorista, part molt important. 

Així doncs amb la Zoologia popular catalana, publicat originalment l'any 1910, Cels Gomis hi va posar tot el que va anar anotant al llarg de la geografia catalana sobre coneixements populars d'animals, el ve a dir el subtítol llarg de l'obra: Modismes, aforismes, creences, supersticions... que sobre els animals hi ha a Catalunya, amb gran nombre de confrontacions.

Amb el terme confrontacions, ve a dir, que va comparar les dites a com es diuen amb d'altres llengües: castellà, francès, portuguès, occità, italià i fins i tot en algun cas amb l'asturià. Podent veure així si hi ha similituds o bé diferències, també.

Llegint, a un li sonaran moltes de les dites, dels coneixements, per tant encara avui, s'utilitzen, algunes d'altres segurament s'hagin perdut en el temps. Cal mencionar que bàsicament hi ha localismes i per tant que difereixin d'un lloc a un altre o que s'utilitzin a uns lloc i no a uns altres.

I de quins animals es parla?  Doncs d'una llarga llista, fins i tot algun de fantàstic. Aquests són agrupats en vuit capítols: Mamífers domèstics, Mamífers bosquetans i feréstecs, Aus casolanes, Ocells de bosc, Rèptils (inclou amfibis), Peixos (inclou crustacis i alguns mol·luscos marins), Mol·luscos, Insectes (inclou altres espècies d'invertebrats).

Per cada un dels animals tractats, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta els diferents noms vulgars que pot rebre, el nom del mascle, de la femella, de la cria, del cau si es dona el cas i no hi falta el nom científic, els quals són els vigents en la època que originalment es va publicar al llibre i que molts actualment estan obsolets. Per tant hauria estat correcte, en els casos en que hi ha hagut una actualització, en una nota a peu de pàgina dir quin és el correcte actualment.

Per acabar m'ha agradat trobar-hi varies dites segarrenques, i en especial m'ha fet il·lusió trobar-hi una corranda que fa referència a Calaf, el meu poble, i que comparteixo aquí.