Títol: La reina al palau dels corrents d'aire
Títol original: Luftslottet som sprängdes (lit. El castell d'aire que va explotar)
Autor: Stieg Larsson
Publicat per: Columna Edicions. 1a edició juny 2009, 2a juny 2009
Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 848 pàgines
Preu: 22,5€
Al final de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium, teníem a la Lisbeth en una situació no gens agradable. A La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer i últim llibre, reprenem el fil allà on ho vam deixar. La Lisbeth, se'n surt de la situació en que es troba, però per altra banda es veurà en certa manera aïllada del món. Tot i que serà exculpada del suposats tres assassinats, és veu inculpada d'altres càrrecs.
Un grupuscle d'individus mouran cel i terra per tal de treure's de sobre per sempre més la nostra protagonista tancant-la en un psiquiàtric. Ara bé tot i que tenen en compte l'altre protagonista, en Mikael Blomkvist, aquest també ho regirarà tot per salvar la seva amiga i desemmascarar aquest grup tant i tant misteriós i alhora pèrfid. Veurem un Kalle Blomkvist en plena acció, peti qui peti, envoltant-se de tota mena de gent la qual també ha anat veient que s'ha ordit un pla ben fosc contra la Lisbeth, i així fent pinya, entre tots, aconseguir alliberar-la.
La Lisbeth doncs serà el centre d'atenció de dos parts que giraran al voltant d'ella. Tot i el seu cert aïllament en que es troba, arriba el moment que trobarà una escletxa i ella també treballarà i col·laborarà per sortir-se de la fosca situació que esta vivint.
El que es va obrir al segon llibre, en aquest es tanca. L'Stieg Larsson va fer una feina increïble, magnífica ja no només en aquest llibre si no en tota la trilogia. Intens, addictiu, sorprenent són adjectius que es queden curts davant l'obra en que ens trobem. Sense cap manera de dubte, l'Stieg Larsson i el seu duet protagonista Blomkvist-Salander són referents de la novel·la negra actual.
Al final de La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, el segon llibre de Millennium, teníem a la Lisbeth en una situació no gens agradable. A La reina al palau dels corrents d'aire, el tercer i últim llibre, reprenem el fil allà on ho vam deixar. La Lisbeth, se'n surt de la situació en que es troba, però per altra banda es veurà en certa manera aïllada del món. Tot i que serà exculpada del suposats tres assassinats, és veu inculpada d'altres càrrecs.
Un grupuscle d'individus mouran cel i terra per tal de treure's de sobre per sempre més la nostra protagonista tancant-la en un psiquiàtric. Ara bé tot i que tenen en compte l'altre protagonista, en Mikael Blomkvist, aquest també ho regirarà tot per salvar la seva amiga i desemmascarar aquest grup tant i tant misteriós i alhora pèrfid. Veurem un Kalle Blomkvist en plena acció, peti qui peti, envoltant-se de tota mena de gent la qual també ha anat veient que s'ha ordit un pla ben fosc contra la Lisbeth, i així fent pinya, entre tots, aconseguir alliberar-la.
La Lisbeth doncs serà el centre d'atenció de dos parts que giraran al voltant d'ella. Tot i el seu cert aïllament en que es troba, arriba el moment que trobarà una escletxa i ella també treballarà i col·laborarà per sortir-se de la fosca situació que esta vivint.
El que es va obrir al segon llibre, en aquest es tanca. L'Stieg Larsson va fer una feina increïble, magnífica ja no només en aquest llibre si no en tota la trilogia. Intens, addictiu, sorprenent són adjectius que es queden curts davant l'obra en que ens trobem. Sense cap manera de dubte, l'Stieg Larsson i el seu duet protagonista Blomkvist-Salander són referents de la novel·la negra actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada