Títol: El rellotger miop
Títol original: L'orologiaio miope
Autora: Lisa Signorile
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició novembre de 2014
Format: Rústic amb solapes, 300 pàgines
Preu: 19€
Molts ens hem empassat documentals de natura al televisor durant incomptables hores, coneixent animals, plantes i magnífics paisatges d'arreu del món i de diversos èpoques.
El món literari no es una excepció en obres divulgatives de natura que apropa de manera amena aquest món cièntific al lector. I així tenim el llibre que us presento seguidament.
El rellotger miop és una obra de la biòloga Lisa Signorile publicada per Edicions Sidillà, la qual la seva traducció ha estat finançada pel Segretariato Europeo per le Pubblicazioni Scientifiche (SEPS). Els escrits del llibre provenen del seu blog L'orologiaio miope, traslladat actualment a National Geographic Italia. El perquè del seu nom del blog i per tant del llibre ens ho explicarà al pròleg, Evolucionistes, rellotgers i oculistes, on ho resumeixo breument en aquests dos paràgrafs.
L'any 1802 el reverend William Palley publica Natural Theology, on en unes línies parla del rellotge, del seus mecansimes i que evidentment l'ha creat per algú, tot fent entreveure que està parlant dels éssers vius, i per tant de la creació i per tant del que és coneix com a disseny intel·ligent. Charles Darwin que va llegir el llibre va arribar a idees totalment contraries, les quals les va plasmar a L'origen de les espècies mitjançant la selecció natural (1859), el qual és considerat la base de la biologia evolutiva d'avui en dia. Em permeto afegir que el naturalista Alfred R. Wallace contemporani a Darwin va arribar a les seves mateixes conclusions.
L'evolució doncs només és fruit de les lleis de la física i de la química. No hi ha cap rellotger, l'organització dels organismes és deguda al que coneixem com a selecció natural.
La idea del rellotger va ser recuperada per l'evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que "L'analogia entre el rellotger i l'organisme viu és falsa", "l'únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura " i "[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop".
L'any 1802 el reverend William Palley publica Natural Theology, on en unes línies parla del rellotge, del seus mecansimes i que evidentment l'ha creat per algú, tot fent entreveure que està parlant dels éssers vius, i per tant de la creació i per tant del que és coneix com a disseny intel·ligent. Charles Darwin que va llegir el llibre va arribar a idees totalment contraries, les quals les va plasmar a L'origen de les espècies mitjançant la selecció natural (1859), el qual és considerat la base de la biologia evolutiva d'avui en dia. Em permeto afegir que el naturalista Alfred R. Wallace contemporani a Darwin va arribar a les seves mateixes conclusions.
L'evolució doncs només és fruit de les lleis de la física i de la química. No hi ha cap rellotger, l'organització dels organismes és deguda al que coneixem com a selecció natural.
La idea del rellotger va ser recuperada per l'evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que "L'analogia entre el rellotger i l'organisme viu és falsa", "l'únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura " i "[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop".
Així doncs amb aquest joc de paraules, la Lisa Signorile al llarg de la lectura ens donarà a conèixer una sèrie d'animals i les característiques que han desenvolupat a llarg de l'evolució, que els han permés arribar fina avui en dia, mentre els deixin i puguin. Els animals descrits estan repartits en diferents blocs.
En el primer blog coneixerem animals que s'han adaptat a viure en ambients extrems. Per mencionar-ne un doncs el "cuc" que viu a les fumaroles abissals, Riftia pachyptila.
Al segon ens presenta tot d'organismes horripilants, els paràsits, els quals si alguns desapareixessin no els trobaríem a faltar, ni nosaltres ni d'altres, com els grans mamífers. És amb dels descrits, el Dracunculus medinensis, on s'està fent esforços gegants per extingir-lo, llegiu el llibre o busqueu-lo per la xarxa i en sabreu el perquè.
Al tercer blog parla de mamífers amb un peu i mig cap a l'extinció. Com podem endevinar el gran culpable de la situació en que es troben, som nosaltres, els humans, directament o indirectament.
Al quart blog coneixerem animals amb adaptacions d'allò més insòlites, que fan pensar "Aquest animaló existeix? No és de ciència-ficció?" Els tardígrads en són un gran exemple, i no per la seva mida, precisament.
I anem a l'últim blog, els emmetizinadors, on part d'escurçons i aranyes, coneixerem altres organismes verinosos en grups (animals) on no hi esperaríem trobar-n'hi cap.
Amb tot voltarem pel llarg i ample regne dels animals, i com animals que som nosaltres, aquest mico bípede i nu que som, les referències a la nostra especies seran freqüents. I és que és important la manera que veiem i/o observem els nostres altres parents animals més o menys llunyans, i quins tendim a apreciar i quins altres tenim a rebutjar, el que l'autora defineix com a "Efecte Bambi" i "Efecte gat esclafat" respectivament, tant relacionats en la nostra evolució biològica com en l'evolució cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada