dijous, 9 de juny de 2016

Naruto

Títol: Naruto
Títol original: Naruto (ナルト)
Autor: Masashi Kishimoto
Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)
Publicat per: Glénat/EDT i Planeta Cómic. Juny de 2006 a abril de 2016
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 192 pàgines aproximadament. 
Nº de volums: 72
Preus originals dels volums: Volums 1-34 a 5€/volum; Volums 35-54 a 6,5€ volum (també els 34 anteriors); Volums 55-72 a 7,5€/volum (també els 54 anterior). Total gastat = 435€.
Preus actuals: 7,5€/volum




Aquest passat mes d'abril, Planeta Cómic va posar a  la venda el volum 72, el darrer de Naruto, el manga de ninges d'en Masashi Kishimoto. El seu primer volum en català es remunta al juny de 2006 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Naruto en català. Vegem-ne una mica la seva història.

El meu primer contacte amb Naruto, l'edició en castellà, i l'arribada de l'edició en català, tot fent el canvi cap aquesta edició.   
 
Situem-nos a la tardor de 2005, època que en que em vaig endinsar en el món del manga. En aquells moments i des de feia ja temps el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat però amb un un gran poder misteriós. Aquest viu a la Vila Oculta de Konoha, i té un somni: Esdevenir Hokage, o sigui, el cap de la vila, i així ser reconegut com un gran ninja. Publicat en castellà per Ediciones Glénat, llavors, el novembre d'aquell any, hi havia 19 volums publicats amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim volum publicat, algun posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27, al febrer de 2007, essent aquest el final de la primera part del manga.


Però l'any anterior, el mes de juny del 2006, Ediciones Glénat va treure el primer volum del seu segon manga en català, i aquest fou Naruto, amb un atractiu preu de 5€/volum. Així doncs tornant al febrer de 2007, amb 9 volums publicats en català, vaig prendre una decisió, em vaig vendre els 27 volums de l'edició castellà, i així amb els diners obtinguts, els vaig anar invertint amb els volums en català publicats i s'anirien publicant en català, els quals em van permetre arribar als seus primer 18 volums, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al tom 72 en català, el darrer.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, com ja he dit, per que fos atractiu pels nous lectors, i així, amb periodicitat mensual, anirien sortint nous volums.

En arribar al març de 2009, amb 33 volums publicats, el darrer al febrer, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 34 va sortir a l'abril del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Al seu temps vaig fer números i la veritat molt dubtós tot plegat. 

Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 34 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 35 ja sortirien a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 51.

També cal dir que del volum 44 al 48, degut a decisions editorials, i segons recordo provinents de la casa mare francesa (Glénat és una editorial de França)), aquest van ser impresos en paper de menys qualitat, apreciant-se un color lleugerament groc.

També justament a partir del volum 44 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de la sèrie.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el nou logotip EDT. Aquest canvi va comportar que els volums 52, 53 i 54 presentessin aquest nou logotip i nova marca:




Però aquests 3 van ser els únics que va publicar l'editorial sota aquest nom. A mitjans de setembre, es va saber que l'editorial perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Naruto a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobre tot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Naruto se'n va a Planeta

Planeta deAgostini no es va fer esperar a dir que tenia la llicència de Naruto, i que continuaria també l'edició en català, però aquesta es va fer esperar. Al març de 2013, la nova editorial de Naruto, va comunicar que a partir del juny es publicaria dos volums per mes, excepte agost, i així al novembre ja s'atraparia l'edició en castellà, coincidint en el número 64. Amb aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors, alguns dels quals ja serien impresos sota la nova editorial tal com es va poder veure al Saló del Còmic del 2013.

Naruto volums 55 i 56, publicats el juny de 2013, ja per Planeta

I d'aquesta manera Planeta, reimpressions de volums anteriors a part, ha publicat els 18 últims volums de Naruto en català, del 55 al 72. A patir del volum 64, la periodicitat es va espaiar, uns tres volums l'any, degut a la proximitat amb l'edició japonesa. I bé tal com ja he comentat, finalitzant-se aquest passat abril. A més a més, hi hauria haver pogut un nou canvi de logotip, quan aquesta va passar a anomenar-ser Planeta Cómic comunicat-ho l'octubre de 2014, tot fent-se efectiu el canvi de logotip a partir del gener de 2015. Afortunadament degut a la més o menys propera finalització del manga, aquest mantindria el logotip de Planeta deAgostini, així doncs tal com es pot apreciar en la següent imatge, Naruto presenta 3 logotips editorials. En cas contrari, en tindria quatre.

Naruto, col·lecció completa, 72 volums
Les errades de l'edició

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Això ha passat tant a l'època Glénat/EDT i també amb Planeta, en aquest últim cas, ja que el tinc més present i l'he pogut localitzar, és al volum 60 a la pàgina 101 (capítol 571 Mode bijû). En aquest cas comentat són 5 textos afectats. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà, fins i tot algunes pàgines senceres. De presència de textos en castellà tan ha passat amb Glénat/EDT com amb Planeta. De pàgines senceres, n'he pogut localitzar algunes de l'època Glénat:

- Volum 43, pàgina 195. A més a més el text de la contraportada és el que pertany al tom 44.
- Volum 45, pàgina 152.
- Volum 46, pàgina 44. En aquest cas, l'editorial va penjar un enllaç amb la pàgina corregida, per tal que estigués disponible. 

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Naruto m'ha fet companyia durant uns 11 anys, comptant també l'època que el comprava en castellà,  que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: Les primeres aventures d'en Naurto, la Sakura, en Sasuke i el professor Kakashi; l'evolució d'en Naruto com a ninja, anant coneixent tots els aspectes que formen part del seu poder, i l'aparició del gran grup d'enemics, els Akatsuki, que han comportant els grans conflictes i secrets de la història.

Una de les grans elements a destacar és la multitud de personatges que apareixen i que l'autor ha de saber gestionar donant-los la personalitat adequada sobre tot aquells més rellevants per tal que al lector no els hi sigui indiferents. Sempre n'hi ha aquell secundari que en algun tram de la història agradarà més el lector que el protagonista. No tant per la superforça que pugui tenir si no per les habilitats i el tarannà que pugui tenir. En el meu cas, en Shikamaru Nara és un dels meus personatges preferits. A més de la multitud de personatges, també ens trobem amb diversos flaixbacs quan ho requerix l'argument, comportant que la història es vagi fent complexa, esdevenint un entremat de diferents històries.
Tal com ja he comentat, Naruto, fou el segon manga en català per part de Glénat, ara de Planeta, havent esdevingut el manga en català més llarg publicat, pel qual s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Planeta, per portar a terme aquest projecte fins al final, malgrat les diverses traves que s'hagin pogut trobar. Moltes gràcies!

Naruto, volums 1 (Glénat, juny 2006) i 72 (Planeta, abril 2016), el primer i el darrer

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Un manga de què vaig gaudir moltíssim, un shônen comercial amb les coses bones i dolentes que això implica, però em van captivar la coralitat del seu repartiment, la caracterització dels personatges i el to dramàtic.

Però inicialment no la seguia, per tant em va anar com l'anell al dit que Glénat n'iniciés la publicació en català. Ara bé, jo també sóc dels 4 gats que en casos així optem per vendre el que tenim en castellà i recomprar. A Glénat, però, pensaven que la gent passaria de cop a la versió catalana i fins i tot es recompraria números que ja tenia en castellà només perquè estaven a 5 euros en català. En fi, els hem d'agrair moltíssimes coses, però també van cometre errors i per desgràcia els han pagat.

Planeta diuen que es va fer amb Naruto en català perquè hi estava obligada per contracte, però va demostrar que no hi havia cap problema amb posar les dues edicions en paral·lel. Lògiques estranyes de Glénat, suposo. Devia pensar que la millor manera de captar lectors en català era... no atrapar mai el castellà.

Finalment, el tema de la retolació, són errors per desgràcia comuns i a Glénat eren extremament habituals. Suposo que la persona que se n'encarregava allà va continuar amb Planeta. Això de les pàgines en castellà és un cas clar de treball amb materials en castellà i deixar-se més "copia-enganxa" dels que tocaria. Llàstima.

Gran entrada, com sempre amb curiositats i detalls tècnics brutals que domines com ningú!

Llop Segarrenc ha dit...

Molt agraït pel comentari, que acaba d'arrodonir la meva ressenya.

Salut!!!