Crònica del primer Vicòmic, el Festival del Còmic i altres Ciències de la Ficció de Vic

Aquest cap de setmana passat, del 11 al 12 de febrer ha tingut lloc el primer Vicòmic, el festival del còmic i altres ciències de la ficció de Vic, el qual se situat al Recinte firal del Sucre, un modern complex firal de 3.600 m2. Aquesta primera edició ha comptat amb una assistència que ha superat les 3000. Així en declaracions a Radio Ciutat de Vic, el regidor de fires i mercats de l’Ajuntament de la capital d'Osona, en Benjamí Dòniga, en fa una valoració positiva per la bona assistència, per la satisfacció mostrada per els expositors i editorials. Remarcant que la xifra no és per tirar coets, però com a prova inicial o pilot és un valor molt positiu.

Certament tota iniciativa per exportar a altres ciutats i territoris de Catalunya, els esdeveniments relacionats amb el món del còmic més enllà de Barcelona, sempre s'ha de considerar una bona notícia, per apropar aquest sector a la seva corresponent ciutadania. Així que per conèixer aquest nou festival del còmic, hi vaig anar el dissabte al matí entrant-hi amb acreditació de ComiCat. Segurament per haver-hi anat el primer dia al matí, marxant a l'hora de dinar, m'ha impedit poder copsar el veritable ambient que hi hagi pogut haver-hi al llarg del dissabte com el diumenge.

Cal valorar molt positivament el lloc, el Recinte Firal del Sucre, espai on tenen lloc les diferents fires de Vic. Pel context de que parlem és un lloc gran i adequat i amb facilitat per aparcar al carrers del voltant del Recinte. A més a més, es fàcil arribar-hi en carretera i a prop hi ha l'estació de trens. 

Segon cal valorar molt positivament la quantitat i les diferents tipus d'activitats que han tingut lloc durant el Vicòmic, adreçades a totes les edats, com també els diferents autors i conferenciants que hi han assistit. 

Entrant al recinte, a l'esquerra hi havia l'escenari i la zona dels Star Props, on et podries fotografiar amb personatges d'Star Wars. A l'esquerra de la pancarta dels Star Props, hi havia l'accés a les sala de xerrades.

Al fons a l'esquerra hi havia una sala reservada als diversos tallers que hi han hagut, la zona d'activitats. 

I ja situats a la banda dreta del recinte, al fons hi trobàvem el bar i al costat de l'entrada la zona amb els expositors, exposicions, i videojocs. Mentre que els expositors de les llibreries, botigues de marxandatge i d'altres feien goig, tal com podríem trobar en els salons barcelonins, els expositors de Planeta, ECC i Panini els he trobat molt pobres en contingut. La primera només centrada únicament en Star Wars, la d'ECC centrada en DC, i respecte Panini tot i que amb una mica més de variació, Marvel era la protagonista. Tenint el catàleg que tenen aquestes editorials, els seus expositors podrien haver lluit molt més amb una petita representació de l'important catàleg que tenen entre còmic europeu, dels EUA i manga.    

Tot voltant i mirant els expositors, vaig fer les dues compres del Vicòmic. La primera és Dororo d'Osamu Tezuka, la qual ja havia fullejat al passat Saló del Manga de Barcelona. Va ser publicada l'octubre de l'any passat per Debolsillo del grup editorial Penguin Random House.

La segona compra fou una tassa il·lustrada amb personatges de Musculman. En el moment que la vaig veure no la vaig dubtar de comprar-la.

I ja que hi havia tot un reguitzell d'autors cap a última hora de matí, abans de marxar, en Nacho Fernández em va dibuixar un Vegetal al darrer volum de Dragon Fall publicat recentment per Dolmen Editorial.

Ja que també s'hi feien xerrades i presentacions, vaig assistir a la presentació del llibre Songokumania a càrrec del seu autor l'Oriol Estrada, el qual anava acompanyat pel traductor Marc Bernabé, també prologuista del llibre, qui també va fer una xerrada dissabte a la tarda. 

En quant a les exposicions  la més destacable era la de Mecha: Els robots gegants, en la qual es fa una presentació i evolució del manga a llarg de la història, destacant-ne aquest genere, en particular, el mecha, fent un repàs a les seves obres més conegudes. Sent el seu principal referent cinematogràfic la franquícia Transformers. La cosa que m'ha grinyolat més és haver adaptat "mecha" al català com a "metxa". La paraula "mecha" (メカ) és una abreviació de la paraula anglesa "mechanical" i per tant la seva pronuncia és "meca" no pas "metxa". 

 

Una altra exposició era la de V de Vendetta d'Alan Moore, aquesta però no tan lluïda.

I finalment teníem la zona de videojocs, on s'hi ha pogut jugar jocs arcade antics, experimentar la realitat virtual amb el joc Resident Evil 7: Biohazard i també competir en un torneig d'un joc de lluita de superherois. 

Així doncs, ens trobem amb un saló/fira del còmic, el qual davant dels resultats d'aquesta primera edició, fent-ho bé pot anar creixent de mica en mica dins del seu context, sent els inicis complicats, millorant els aspectes deficients que des de l'organització hagin pogut copsar, i així de tal manera que el Vicòmic esdevingui el Festival del Còmic de referència de la Catalunya Central.