Títol: Dororo
Títol original: Dororo (どろろ)
Autor: Osamu Tezuka
Traducció per: Víctor Illera Kanya i María Serna Aguirre
Publicat per: Debolsillo, octubre 2016.
Format: Rústic, 848 pàgines, 139 X 199 mm, B/N
Preu: 24'95€
Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb una obra d'Osamu Tezuka, el déu del manga, fou amb l'adaptació animada del seu manga El tritó del mar (海のトリトン , Umi no Triton), la qual es va emetre del 4 de juny al 13 de juliol de 1992 al Clup Super3. A llarg de la vida he sentit parlar d'altres de les seves obres, però no havia passat d'aquí, fins que ja fa uns 10 anys, finals de 2007 o bé principis de 2008, diria que més aviat aquesta segona data, tot voltant per l'FNAC de l'Illa Diagonal, em vaig creuar amb el dvd de l'adaptació en pel·lícula d'una de les seves obres, parlo de Dororo, i ara no ho recordo molt bé però suposo que pel fet d'estar basat en una obra d'Osamu Tezuka i que havia rebut el Premi Orient Express - Casa Àsia a la Millor Pel·lícula Asiàtica pel Festival de Cinema de Sitges del 2007, la vaig comprar, i en visualitzar-la em va agradar. La qual he Revisualitzat algun altre cop, inclosa quan es va emetre en català pel desaparegut canal 3XL.
El temps va anar passant i a l'estiu de l'any passat es va anunciar que per l'octubre, de cara al Saló del Manga de Barcelona, Debolsillo en publicaria el manga en un sol volum recopilant els 4 volums japonesos. No em digueu perquè, però va arribar la data de publicació, i tot i que el vaig fullejar al Saló del Manga, llavors no els vaig comprar. I tal com ja he comentat anteriorment en una entrada anterior, fou en la primera edició del Vicòmic que el vaig comprar, i ha estat la meva lectura durant aquestes setmanes.
La història té dos protagonistes, un jove, anomenat Hyakkimaru i un nen anomenat Dororo. Potser sent més protagonista el primer que no pas el segon malgrat el nom de l'obra. I el motiu és ben clar, a en Hyakkimaru, justa abans de néixer va ser maleït. El seu pare, en Kagemitsu Daigo, un samurai, el va entregar a 48 dimonis els quals se'n va repartir 48 parts, a canvi d'obtenir poder i dominar el país. Així en néixer, més monstre que humà, fou abandonat. Per sort fou trobat per un metge que amb el pas del temps li va anar reconstruint totes les 48 parts, entre òrgans i extremitats, que li faltaven. Fins que ja ben crescut, en Hyakkimaru va començar un viatge per conèixer-se a ell i saber el motiu per saber per què és com és. Al cap d'un temps de viatge, es trobarà amb un nen que per sobreviure fa de lladre, en Dororo. Així aquesta estranya parella s'ajuntaran en aquest viatge en el qual en Hyakkimaru anirà matant dimonis i així anar-se completant alhora que descobrirem que s'amaga darrere d'en Dororo, el seu passat.
Que no us enganyi la estètica infantil i antiga de l'obra, ens trobem amb una història adulta molt madura, barrejant l'humor amb tragèdia i violència, de sang no en falta. No en va, a la contraportada del llibre ens diu que "Ningú neix complet", i certament és tracta d'una obra de creixement, on a part del que es evident, la recuperació de les parts d'en Hyakkimaru, sobre tot es refereix a que els dos personatges aniran madurant sobretot interiorment a llarg. Alhora que és fa una crítica a la por, a l'aversió per ignorància, per desconeixement, a les persones que són diferents a tu. Certament és una obra que malgrat la seva antiguitat pel seu missatge és ben actual. Llegiu-la i gaudiu-la que s'ho mereix.
Si la memòria no em falla el meu primer contacte amb una obra d'Osamu Tezuka, el déu del manga, fou amb l'adaptació animada del seu manga El tritó del mar (海のトリトン , Umi no Triton), la qual es va emetre del 4 de juny al 13 de juliol de 1992 al Clup Super3. A llarg de la vida he sentit parlar d'altres de les seves obres, però no havia passat d'aquí, fins que ja fa uns 10 anys, finals de 2007 o bé principis de 2008, diria que més aviat aquesta segona data, tot voltant per l'FNAC de l'Illa Diagonal, em vaig creuar amb el dvd de l'adaptació en pel·lícula d'una de les seves obres, parlo de Dororo, i ara no ho recordo molt bé però suposo que pel fet d'estar basat en una obra d'Osamu Tezuka i que havia rebut el Premi Orient Express - Casa Àsia a la Millor Pel·lícula Asiàtica pel Festival de Cinema de Sitges del 2007, la vaig comprar, i en visualitzar-la em va agradar. La qual he Revisualitzat algun altre cop, inclosa quan es va emetre en català pel desaparegut canal 3XL.
El temps va anar passant i a l'estiu de l'any passat es va anunciar que per l'octubre, de cara al Saló del Manga de Barcelona, Debolsillo en publicaria el manga en un sol volum recopilant els 4 volums japonesos. No em digueu perquè, però va arribar la data de publicació, i tot i que el vaig fullejar al Saló del Manga, llavors no els vaig comprar. I tal com ja he comentat anteriorment en una entrada anterior, fou en la primera edició del Vicòmic que el vaig comprar, i ha estat la meva lectura durant aquestes setmanes.
La història té dos protagonistes, un jove, anomenat Hyakkimaru i un nen anomenat Dororo. Potser sent més protagonista el primer que no pas el segon malgrat el nom de l'obra. I el motiu és ben clar, a en Hyakkimaru, justa abans de néixer va ser maleït. El seu pare, en Kagemitsu Daigo, un samurai, el va entregar a 48 dimonis els quals se'n va repartir 48 parts, a canvi d'obtenir poder i dominar el país. Així en néixer, més monstre que humà, fou abandonat. Per sort fou trobat per un metge que amb el pas del temps li va anar reconstruint totes les 48 parts, entre òrgans i extremitats, que li faltaven. Fins que ja ben crescut, en Hyakkimaru va començar un viatge per conèixer-se a ell i saber el motiu per saber per què és com és. Al cap d'un temps de viatge, es trobarà amb un nen que per sobreviure fa de lladre, en Dororo. Així aquesta estranya parella s'ajuntaran en aquest viatge en el qual en Hyakkimaru anirà matant dimonis i així anar-se completant alhora que descobrirem que s'amaga darrere d'en Dororo, el seu passat.
Que no us enganyi la estètica infantil i antiga de l'obra, ens trobem amb una història adulta molt madura, barrejant l'humor amb tragèdia i violència, de sang no en falta. No en va, a la contraportada del llibre ens diu que "Ningú neix complet", i certament és tracta d'una obra de creixement, on a part del que es evident, la recuperació de les parts d'en Hyakkimaru, sobre tot es refereix a que els dos personatges aniran madurant sobretot interiorment a llarg. Alhora que és fa una crítica a la por, a l'aversió per ignorància, per desconeixement, a les persones que són diferents a tu. Certament és una obra que malgrat la seva antiguitat pel seu missatge és ben actual. Llegiu-la i gaudiu-la que s'ho mereix.
 |
| Dororo (pel·lícula) - 2007 - Mediatres Estudio |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada