Títol: Victus 2. Vidi Autors: Carles Santamaría (guió), Cesc F. Dalmases (dibuix), Xavi Casals (color)
Basat en la novel·la homònima d'Albert Sánchez Piñol
Publicat per: Norma Editorial, octubre de 2017
Format: Cartoné, 22x29.5 cm, 52 pàgines, Color
Preu: 17€
Aquest octubre, ens ha arribat Vidi, l'adaptació en còmic de la segona part de Victus, la cèlebre novel·la d'Albert Sánchez Piñol. Aquesta segona part arriba, any i mig després que es publiques la primera part, Veni, a l'abril del 2016.
En Carles Santamaría al guió i en Cesc F. Dalmases al dibuix continuen com a autors, i havent un canvi, en Xavi Casals substitueix en Marc Sintes al color. El pròleg d'aquesta segona part és del periodista Vicent Sanchis, en el qual parla de la percepció que tenim del còmic en la nostra societat i reivindicant-lo com mitjà totalment literari, i també parla de la dificultat que comporta adaptar una novel·la densa al format còmic.
El casi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la Guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta segona part, Vidi, en Martí torna finalment a Barcelona després de molts anys d'absència, tot provenint de Tortosa. A la capital catalana es retroba amb el seu antic cuidador, en Peret, i també a la jove i bonica Amelis i als petits Anfan i Nan, aquests tres últims els coneix a la primera part. Tots cinc acabaran formant una família, però en Martí davant la necessitat econòmica se'n va amb l'exercit de Carles III per si pot fer fortuna com a enginyer militar, i així fan cap a Madrid. De camí presenciarà la batalla d'Almenar que tingué lloc el juliol de 1710, guanyant l'exercit austriacista. Un cop ja a la capital de Castella, entrant i ocupant-la sense problemes, en Martí es retrobarà amb el General Antonio de Villaroel, abans borbònic quan es van conèixer a Tortosa i ara al servei del rei Carles, i així entrarà a formar part de l'estat major de Villarroel. Començarà així una relació molt important per en Zuviría, al mateix nivell de la que va tenir amb en Vauban.
L'estada a Castella de l'arxiduc d'Àustria serà curta i poc profitosa, allà no hi és gens apreciat, tornant ell i el seu exercit cap a Barcelona. Molt per no res. Tot fent camí, a la castellana Brihuega el desembre de 1710, en Martí hiva tornar a viure una batalla entre els dos exercits. Temps després farien parada a l'aragonesa Illueca. Allà els camins de Don Antonio i en Martí se separarien, tornant aquest a Barcelona a informar al rei Carles dels darrers fets.
En Martí torna a la vida de ciutat amb la seva família, però la guerra no para i de mica en mica tot es va capgirant. L'any 1711, la situació es posa en contra els catalans. Amb la mort de l'emperador Josep I, el seu germà Carles el succeeix. Entre les grans parts en conflicte s'arriba a un acord, en Carles renuncia al tron hispànic i en Felip al francès. I com tal s'inicia l'evacuació de les forces militars austriacistes i aliades de Catalunya. Així els catalans, amb Barcelona al capdavant, es queden sols, ben sols davant de l'exercit borbònic, arribant aquest a les portes de la ciutat l'estiu de 1713, havent-hi hagut poc abans de la seva arribada al juliol de dit any la proclamació de Guerra a ultrança per part de les Corts Catalanes. Comença el llarg setge de Barcelona.
El casi centenari Martí Zuviría ens continua narrant la Guerra de Successió Espanyola que va viure quan era jove. En aquesta segona part, Vidi, en Martí torna finalment a Barcelona després de molts anys d'absència, tot provenint de Tortosa. A la capital catalana es retroba amb el seu antic cuidador, en Peret, i també a la jove i bonica Amelis i als petits Anfan i Nan, aquests tres últims els coneix a la primera part. Tots cinc acabaran formant una família, però en Martí davant la necessitat econòmica se'n va amb l'exercit de Carles III per si pot fer fortuna com a enginyer militar, i així fan cap a Madrid. De camí presenciarà la batalla d'Almenar que tingué lloc el juliol de 1710, guanyant l'exercit austriacista. Un cop ja a la capital de Castella, entrant i ocupant-la sense problemes, en Martí es retrobarà amb el General Antonio de Villaroel, abans borbònic quan es van conèixer a Tortosa i ara al servei del rei Carles, i així entrarà a formar part de l'estat major de Villarroel. Començarà així una relació molt important per en Zuviría, al mateix nivell de la que va tenir amb en Vauban.
L'estada a Castella de l'arxiduc d'Àustria serà curta i poc profitosa, allà no hi és gens apreciat, tornant ell i el seu exercit cap a Barcelona. Molt per no res. Tot fent camí, a la castellana Brihuega el desembre de 1710, en Martí hiva tornar a viure una batalla entre els dos exercits. Temps després farien parada a l'aragonesa Illueca. Allà els camins de Don Antonio i en Martí se separarien, tornant aquest a Barcelona a informar al rei Carles dels darrers fets.
En Martí torna a la vida de ciutat amb la seva família, però la guerra no para i de mica en mica tot es va capgirant. L'any 1711, la situació es posa en contra els catalans. Amb la mort de l'emperador Josep I, el seu germà Carles el succeeix. Entre les grans parts en conflicte s'arriba a un acord, en Carles renuncia al tron hispànic i en Felip al francès. I com tal s'inicia l'evacuació de les forces militars austriacistes i aliades de Catalunya. Així els catalans, amb Barcelona al capdavant, es queden sols, ben sols davant de l'exercit borbònic, arribant aquest a les portes de la ciutat l'estiu de 1713, havent-hi hagut poc abans de la seva arribada al juliol de dit any la proclamació de Guerra a ultrança per part de les Corts Catalanes. Comença el llarg setge de Barcelona.
Tal
com menciona Sanchis al pròleg sobre l'adaptació, he fet un ràpida
comparació entre novel·la i còmic, tot i sense entrar al detall.
Segurament, un trobarà a faltar cert moment o altre, però en tot cas els
punts claus i conductors de la història s'han mantingut, en Carles Santamaría
ha fet una gran feina. El dibuix, l'altre cara de la moneda, acaba
d'arrodonir l'adaptació, i com altra manera de mostrar el guió a
part dels textos, ens mostren magnífiques escenes com les batalles o les
escenes més quotidianes, en especial Barcelona que aquí ja comença a
agafar protagonisme. Aquesta cara de la moneda és merit d'en Cesc F. Dalmases i en Xavi Casals.
Amb la tercera part, que esperem que ens arribi en algun moment de l'any que ve, amb el setge de Barcelona, n'esperem grans escenes a les trinxeres i als baluards. La capital del Principat de Catalunya en serà la gran protagonista.
Amb la tercera part, que esperem que ens arribi en algun moment de l'any que ve, amb el setge de Barcelona, n'esperem grans escenes a les trinxeres i als baluards. La capital del Principat de Catalunya en serà la gran protagonista.
 |
| Novel·la per La Campana, 2013, i còmics 1a part i 2a part per Norma, 2016 i 2017 respectivament |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada