dissabte, 1 de febrer de 2020

Torna Serrallonga 1640

Títol: Torna Serrallonga 1640
Autor: Ricard Dilmé
Publicat per: Autoedició, abril de 2009
Format: Rústic - 32 x 22 cm - 68 pàgines - Color
Preu: 15 €


Al passat Vicòmic de 2018, tot aprofitant que el bandoler Serrallonga era protagonista d'una de les exposicions, vaig comprar dos dels còmics protagonitzats per ell. Concretament els autoeditats per en Ricard Dilmé, els volums 2 i 3 de la seva trilogia d'aquest famós bandoler català: Serrallonga, bandera negra i Serrallonga, els Angelets de la Terra. Malauradament el primer, Torna Serrallonga 1640, estava exhaurit, i no el tenia disponible. Tot i haver-hi una continuïtat entre el tres, sent autoconclusius, en el cas que ens trobem no ens és necessari llegir-ne el primer per entendre aquest segon, una pàgina inicial ens explica els fets del primer llibre.

Però independentment d'això, tenia una espineta clavada, i vaig decidir buscar sort per internet per trobar-ne algun exemplar. Així que vaig centrar la recerca a Todo Colección, lloc idoni per aquestes coses, i tot que durant aquests dos anys havia vist que n'hi havia a la venda, els preus que en demanaven els considerava exagerats, fins que aquest gener en vaig veure un a un preu raonable i en bon estat, cosa que he pogut comprovar, i així finalment, tot comprant-lo he pogut completar la trilogia d'en Serrallonga d'en Ricard Dilmé tot llegit el seu primer volum.

En Joan Sala i Ferrer, nascut a Viladrau el 1594, conegut sota pel sobrenom de Serrallonga, fou un dels bandolers nyerros més coneguts de la nostra història. El 31 d'octubre de 1633, fou capturat al Mas Agustí, al nucli de Castanyet de Santa  Coloma de Farners, i executat el 8 de gener de 1634. Però i si, el bandoler hagués pogut evitar ser capturat i les autoritats reials hagueren executat algú altre per guardar les aparences? Doncs a partir d'aquesta premissa i amb altres llicències històriques, en Ricard Dilmé dona una nova vida a en Joan Sala àlies Serrallonga, podent-lo fer partícip dels propers fets històrics que s'esdevindran. Això és el que se'ns explica en les pàgines introductòries de Torna Serrallonga 1640.

Essent lliure i viu, reunirà un grup de gent, assaltarà la Fortalesa d'Hostalric alliberant la resta de la seva tropa, entre ells la seva estimada Joana Massissa, i així refugiant-se al Conflent, acollits pel baró de Nyer. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys, la monarquia hispànica i França estant en guerra, i Catalunya enmig d'elles dues, serà un dels principals camps de batalla. Amb el pas dels anys, la presència dels terços militars castellans i altres nacionalitats es farà més important, comportant tota mena d'abusos al poble català. Finalment l'any 1640, davant la situació que viviu el país davant de les injustícies dels terços militars que campaven el país com volien, i de la política del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, en Serrallonga i companys retornen a les seves terres natals, les Guilleries i la plana de la Selva, vivint els fets i les batalles, com la de Blanes, que actuarien com a avantsala de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les aventures del bandoler durant aquesta guerra s'expliquen a Serrallonga, bandera negra.

El llibre compta amb un pròleg de l'historiador Miquel Borrell i Sabater, en la qual es parla de com s'ha tractat la figura del bandoler al llarg de la història, i al final del llibre, hi ha una sèrie de pàgines dedicades a parlar dels diferents llocs per on va passar en Serrallonga. Per una banda tenim aquells on va passar i viure realment: Viladrau, on va néixer, Querós (Sant Hilari Sacalm) i el mas Serrallonga on es va casar i d'on ve el seu sobrenom i Santa Coloma de Farners. Seguidament tenim els escenaris mostrats durant el còmic: Blanes, la fortalesa d'Hostalric i el castell de Montsoriu. I per acabar aquells escenaris del Rosselló i el Conflent, com Nyer, que realment s'hi va estar i també Elna i Salses ja dins el context de còmic. Per acabar tenim una pàgina amb propostes turístiques sobre el bandoler de les Guilleries i una pàgina on es parla sobre en Serrallonga i de la Revolta dels Segadors.         

Torna Serrallonga 1640 i el conjunt de la trilogia dóna una nova vida al famós bandoler que encara resta viu en la nostra memòria com a poble, barrejant-se realitat i llegenda.

Torna Serrallonga 1640 (2009), Serrallonga, bandera negra (2010) i
Serrallonga, els Angelets de la Terra (2012)