Autor: Lluís Juste de Nin
Publicat per: Trilita Edicions, març 2020.
Format: Cartoné, 120 pàgines, 240 x 320 mm, B/N
Preu: 28 €
A mitjan març, pocs dies abans del decret de l'estat d'alarma amb motiu del coronavirus, es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, publicada per Trilita Edicions, anomenada Rossinyol que vas a França. Tal com se'ns explica a la contraportada aquest llibre és la continuació d'un ja publicat l'any 2011 per Edicions de Ponent, La muntanya màgica. Dels Quatre Gats al Balneari del Montagut. Justament aquest nou llibre rep el subtítol de De la muntanya màgica a la Gran Guerra.
Principis del segle XX. En Jan Castres, el nostre protagonista, resideix al Balneari de Montagut, als Pirineus catalans, per motius de salut. Aquí ha fet amistat amb diversa gent, a la vegada que hi ha trobat l'amor. Però la seva vida tranquil·la es capgira quan esclata la Gran Guerra. Tot i nascut a Figueres i haver viscut gran part de la seva vida a Barcelona, ell té la ciutadania francesa, un caprici del seu pare, i així és cridat a afegir-se a l'exèrcit francès. Així ara es troba a un país que no és el seu, uniformat per la guerra i enviat Charleroi, Bèlgica, on la batalla de l'agost de 1914 va esdevenir una massacre, amb en Jan desaparegut en mig dels núvols de pols. Així acaba La muntanya màgica, i ara en Lluís Juste de Nin li dóna una segona oportunitat a en Jan en aquest nou còmic.
En Jan fugirà d'aquell infern, i intel·ligentment, i això inclou mentir quan pertoqui, aconsegueix la invalidesa, a part d'alguna altra diguem-ne menció especial. Lliure dels perills d'aquesta guerra, es dirigeix a Paris, on sap que hi té coneguts. En arribar-hi, es dirigeix a la pensió Durieux, on serà molt ben acollit. Gràcies als seus coneguts, coneixerà la ciutat, però no serà tal com ell es pensava, ha perdut vitalitat, els barris dels grans artistes no són el que eren. La guerra a la seva manera també ha fet estralls a la capital francesa. Així i tot, en Jan intentarà destacar, utilitzant tots els mitjans de què pugui disposar, en els ambients que freqüentarà. Veure'm que es comportarà com un autèntic canalla, entre ser una persona bondadosa i saber aprofitar-se dels altres quan ho requereix la situació. Un personatge que sobreviurà a les circumstàncies que es trobarà.
Al llarg d'aquest còmic repassarem aquells primers anys del segle XX, en especial la ciutat de París com era abans de la guerra i com és ara a causa ella. Alhora que també coneixerem i se'ns mencionarà aquelles batalles de la Gran Guerra que d'alguna manera o altra van afectar la capital francesa. Com ja estem acostumats amb les obres d'en Juste de Nin, esdevenen un retrat de l'època que toquen.
A través de diversos flaixbacs veurem la vida d'en Jan al balneari. Aquests moments m'han fet recordar a altres lectures ambientades en aquesta època, on era molt normal, que els membres de les classes benestants per motius de salut, passessin temporades en aquests establiments, normalment allunyats de les grans ciutats, envoltats de natura, on els aires frescos els ajudessin a curar-se i recuperar-se dels mals que patissin. Uns llocs on a part de la prioritat sanitària, també els seus residents cultivaven el coneixement de diversa índole, tal com veurem.
Aquests flaixbacs i la construcció del llibre en general, donen a lloc a què sigui innecessari haver llegit La muntanya màgica, per seguir aquesta continuació. Havent-hi Edicions de Ponent tancada i tenint La muntanya màgica quasi una dècada, fa que sigui molt difícil poder-lo trobar.
Per acabar, mencionar que per un error d'impressió, cap al final del llibre hi ha una sèrie de pàgines en castellà. Aquestes són les 89, 92, 93, 96, 101 i 104. Trilita n'està al cas, i quan sortim de la situació actual i tot torni a la normalitat, l'editorial podrà reimprimir el llibre, retirar el defectuós, i posar a la venda el corregit. Llavors serà quan els qui tinguem aquesta primera edició, com és el meu cas, el podrem canviar. És un error de la impremta i per tant anirà a càrrec seu (Notícia a ComiCat).
La muntanya màgica. Edicions de Ponent, 2011 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada