El llop

Títol: El llop
Títol original: Le loup
Autors: Jean-Marc Rochette (Text i il·lustracions) i Isabelle Merlet (Colors)
Traducció de: Núria Sales i Rovira
Col·lecció: Il·lustrada
Publicat per: Símbol Editors, març 2020

Format: Cartoné - 116 pàgines - 19 x 26,5 mm - Color

Preu: 20 €

Aquest passat març, Símbol Editors ha publicat el seu primer còmic: El llop, escrit i il·lustrat per en Jean-Marc Rochette i acolorit per la Isabelle Merlet, és la primera obra de la col·lecció Il·lustrada de l'editorial.

El massís dels Ecrinhs (en occità; Écrins, en francès i al còmic) és l'escenari d'aquesta obra. És un massís muntanyós dels Alps del Delfinat a l'Occitània de l'estat francès. Aquesta zona muntanyosa amb moltes glaceres forma part del Parc Nacional dels Ecrinhs, i és la Barra dels Ecrinhs, el cim més alt del massís, ultrapassant els 4,000 m.

En aquest espectacular escenari natural, molt ben documentat, descrit, dibuixant i acolorit hi viurem un duel, que prové d'abans dels reis de França, tal com es diu a l'obra, un conflicte entre l'home i el llop.

En Gaspard és un pastor d'ovelles i aquestes ho són tot per ell, juntament amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls  dels Ecrinhs, hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte humà, només hi és present quan les temperatures són altes, així i tot, és poc el contracte.

Tot i l'absoluta pau i tranquil·litat del lloc on viu i treballa, hi ha quelcom que l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia una lloba mata part del seu  ramat, i ell la mata, però la femella té un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé la venjança és un concepte humà, d'en Gaspard, però això no impedeix que els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove llop, i serà el fred hivern el moment culminant del conflicte.

Ara que de tant en tant, va apareixent  per Catalunya algun llop, aquest còmic és molt adequat, per entendre aquesta relació entre homes i llops, que té una llarga història. És ben conegut que el llop ha estat demonitzat, són moltes les històries, entre elles contes infantils, on té el paper de dolent, però d'altres no. Si té un paper o un altre, no és culpa d'ells, ja que només viuen on sempre han viscut, si no la culpa és nostra, que amb la nostra evolució i herència cultural, i incloent-hi la nostra ignorància i la por allò que no entenem i que no volem entendre, el que ha desequilibrat la balança i posant el llop al cantó de maligne portant-lo a quasi l'extinció i així hi ha estat en molts llocs com Catalunya. Però tal com l'hem posat en un cantó de la balança, també els podem entendre, començant per entendre'ns per nosaltres mateixos, perquè la situació és la que és, i com en el fons de tot i hi ha un rerefons econòmic, la coexistència entre home i llop, implica donar valor a la ramaderia extensiva local, de casa nostra. No és una equació fàcil de resoldre, són molts els prejudicis que encara hi ha, són moltes les variables que s'han de tenir en compte, i és el pas del temps i noves mentalitats en tots els nivells implicats, fer possible que els ramats d'ovelles i l'udol del llop coexisteixin.
 
I aquesta breu reflexió que he expressat, també la fa estenent-se una mica més, el filòsof Baptiste Morizot, en les quatre pàgines de l'epíleg. Evidentment això és un tema de moltes i moltes pàgines, però d'una manera molt concisa ho sap explicar molt bé.

El llop ens presenta una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics que en Jean-Marc Rochette, pel que he llegit, coneix prou bé, donant-los-hi el toc final la Isabelle Merlet, que lamentablement el seu nom no consta a la portada, cosa que ja prové de l'edició original de Casterman.

Per acabar, el passat 28 de març, hi hauria d'haver hagut la presentació del còmic a Olot a càrrec del pastor Toni Juanola i el naturalista Pol Guardis. Lamentablement la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus ho va impedir. Sense dubte en ella, totes les reflexions que puguem extreure de la lectura d'El Llop, allà s'hi haurien plasmat per dues persones que coneixen el tema i sobretot el trepitgen, i trepitjar-lo en el nostre cas és tot un valor. Esperem que aviat la presentació pugui tenir lloc.