Elise i els nous partisans

Títol: Elise i els nous partisans
Títol original: Elise et les nouveaux partisans
Autors: Dominique Grange (guió) i Tardi (il·lustracions)
Traducció de: Marta Marfany Simó
Publicat per: Salamandra Graphic, maig de 2022
Format: Cartoné - 24 x 32 cm - 176 pàgines - B/N
Preu: 25 €

 

Al passat 40 Comic Barcelona, tot visitant l'estand de Penguin Random House, hi vaig fer una compra que no tenia prevista, es tracta d'Elise i els nous partisans de Dominique Grange i  Jacques Tardi, i sent publicat per Salamandra Graphic. Justament fou el nom del seu il·lustrador, Jacques Tardi, el que em va fer decidir comprar-lo, ja que el novembre de 2013, el segell Comic Books del Grup 62, va publicar Jo, René Tardi, presoner de guerra a l'Stalag II B, on il·lustra la vida del seu pare durant la Segona Guerra Mundial.

Havent acabat la seva lectura, cercant sobre la figura de na Dominique Grange, he descobert que és la parella d'en Jacques, i que a més la figura de la seva protagonista, és gran part un altre ego d'ella, molts dels fets que li passen a l'Elise, realment li van passar a ella, però més enllà d'això, l'important no són els personatges en si, sinó l'època i els fets que van viure.

A Elise i els nous partisans coneixerem l’Elise, una jove cantant de Lió que el 1958 se'n va a París per provar sort en la seva carrera artística. Al llarg de la seva infància i joventut, la guerra d'independència d'Algèria hi va ser omnipresent, i a París hi va viure i veure moments impactant de l'opressió francesa als algerians musulmans que hi residien.

Deu anys després de la seva arribada a París, es van esdevenir els fets del Maig del 68, deixaria el món de l'espectacle per involucrar-se als moviments revolucionaris d'esquerres. Passat aquell període de protestes, vagues i manifestacions, una nova normalitat es va implantar, i continua militant al moviment de lluita contra l’explotació, la injustícia social i el racisme per tal que el que va passar durant aquelles setmanes no s'apagués i continues ben viu amb el pas dels anys, malgrat la persecució policial en què ella i els seus companys van veure sotmesos.

Al llarg de les seves pàgines ens trobem davant d'un excel·lent repàs de la història francesa de la segona meitat del segle XX, començant amb la guerra d’Algèria fins als anys setanta. 

El còmic es complementa amb un epíleg de la Dominique Grange, i amb un llistat de les fonts musicals que apareixen o se citen com també les fonts bibliogràfiques i audiovisuals utilitzades per la creació del còmic. 

Deixant de banda la base real que tingui l'Elise, com a personatge té prou força per ser qui ens condueixi i explicar-nos aquests anys revolucionaris. Sense dubte, la parella formada per na Dominique Grange i en Jacques Tardi ha fet una gran feina, la primera per expressar a través de l'Elise part de la seva vida, tot i que no la consideri autobiogràfica, ja que l'Elise, al cap i a la fi, podria haver estat qualsevol noia de llavors, i el segon per haver-la il·lustrat com cal i pertoca.