Autors: Jaime Martín, i Layla Martínez (pròleg)
Traducció de: Daniel Cortés Coronas
Publicat per: Norma Editorial, maig de 2024
Format: Cartoné - 112 pàgines - 23 x 30,2 cm - Color
Preu: 25 €
Com a novetats de maig de còmic, Norma Editorial va treure dues novetats en català, una de les quals fou Un fosc mantell, de Jaime Martin.
De Jaime Martín, conegut especialment per Jamás tendré 20 años i Siempre tendremos 20 años (Norma, 2016 i 2020), també n'hem pogut llegir alguna obra seva en català anteriorment. Concretament va participar en dues antologies. Una primera fou Webtrip. Relats i Receptes. Entre Lió i Barcelona, publicat per Planeta l'abril de 2015, amb la historieta Cinta Michelin, i també l'hem pogut trobar a Vinòmics. Relats gràfics amb gust de bon vi, publicat el 2018 també per Norma, en la historieta La memòria del vidre.
Segurament, la primera vegada que vaig llegir el terme "trementinaire", i així en vaig conèixer el concepte fou quan vaig conèixer l'existència del Museu de les Trementinaires situat al poble de Tuixent (municipi de Josa i Tuixent), a la comarca de l'Alt Urgell.
Les trementinaires, segons la definició que ens dona el mateix còmic, eren dones originàries del Pirineu català que, durant el segle XIX, es dedicaven a collir herbes per a l'elaboració de remeis que comercialitzaven per pobles catalans, al llarg de rutes que recorrien sempre a peu.
I una trementinaire és la protagonista d'Un fosc mantell. La Mara és una vella remeiera que ven remeis que elabora a casa seva per diferents racons del Pirineu català. Viu sola a la muntanya, per la qual molt sovint ha de baixar al poble de la vall, i a causa de les seves condicions, a pesar del seu servei i rellevància, no acostuma a ser ben vista, hi ha el tracte just i necessari, però sempre hi ha excepcions, com d'altres trementinaires.
Ara que l'edat comença a pesar-li, i que la seva salut no és prou bona comença a fer gestions per deixar el seu patrimoni en bones mans, i que d'altres com ella se'n puguin beneficiar, a pesar del que voldrien alguns poblatans, que tenen altres interessos.
Però la seva vida canvia, quan un dia es troba una noia jove i forastera desmaiada al bosc, i molt ben vestida al bosc. Decideix acollir-la a casa seva, per tal que es refaci, però sembla que la noia és muda, per tant, poques converses tindran, però tot i així, amb paciència l'anirà instruint en l'ofici de les trementinaires.
Però ai las!, sembla que la noia està buscada per la justícia, la qual darrere de la seva aparent mudesa, amaga un passat bosc. Així el dia a dia d'aquestes terres d'alta muntanya, es veurà alterada per l'arribada d'aquesta misteriosa jove forastera, i al vella Mara li comportarà problemes.
Amb Un fosc mantell, en Jaime Martin
ens presenta una obra situada a la segona meitat del segle XIX, en
algun racó de l'Alt Pirineu català, on dues dones que s'acaben de
conèixer, una vella i d'alta muntanya, i l'altra jove i del món urbà,
conformaran una estranya parella, on s'hauran d'enfrontar als prejudicis
de la societat en què viuen pel fet de ser dones i solitàries, cada una
pels seus motius, que es contraposarà amb el qual es considera normal i
d'ordre en el món rural.
Ens trobem davant un gran relat, que
mostra quin havia de ser el paper de la dona en aquella època segons
les convencions del moment, i com eren tractades aquelles que es
desviaven d'aquell camí marcat.
Un fosc mantell,
tal com diu el nom, és una història fosca, la qual a mesura que l'anem
seguint coneixerem els perquès de tot plegat. En el fons, tot allò que
desconeixem o ens és diferent, ens fa por i/o ho rebutgem. I això és el
que es trobaven aquelles dones, com la Mara, tal com es van trobar
moltes de les seves predecessores de segles passats mal anomenades
"bruixes", com també es troben moltes dones actualment que pel simple
fet de ser dones, que afegint-hi altres i diverses particularitats, com
ser viudes, ja no tenen els mateixos drets que els homes. Ens trobem una obra que ens ofereix diverses lectures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada