Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana

Títol: Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana 
Títol Original: Europesadilla. Alguien se ha comido a la clase media

Autor: Aleix Saló

Publicat per: Debolsillo (Random House Mondadori), abril 2013

Format: Llibre de butxaca, 192 pàgines.

Preu: 9,95€

Amb Simiocràcia, l'Aleix Saló la va encertar de ple amb el format de llibre il·lustrat explicant les claus de la crisi, però sense perdre l'humor propi del que es caracteritza l'autor. Enguany, doncs hi ha tornat però centrant-se en això que s'està construït políticament i econòmicament a al continent d'Europa, però que ningú en veu la llum al final del túnel. Prepareu-vos per Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana.

Per explicar-nos tot l'entremat polític i econòmic que estava vivint Europa, comença amb un breu repàs històric de com s'ha anat desplaçant el poder polític del Vell Món des del Creixent Fèrtil i la Mediterrania Oriental de Grècia, passant pel domini mediterrani de Roma, i amb la seva caiguda, establint-se finalment al centre de l'Europa continental. No només se'ns fa una comparació, un versus entre Europa i Àsia, si no que també ja va introduint les diferencies entre l'Europa continental i l'Europa mediterrània de l'Edat Mitjana.

A partir d'aquí l'Aleix Saló ja ens introduirà a tres impactes els quals van afectar fortament l'Europa del segle XXI, això s'hi explicant-ho amb fets històrics que hi han hagut des de l'edat mitjana fins a dia d'avui, en el qual hi ha hagut de tot: la colonització del món conegut per part europea, guerres entre ells, colònies que s'independitzen i que amb el temps tindran poder mundial: els Estats Units d'Àmerica. Més guerres entre ells, entre les quals dues guerres d'abast mundials, malauradament van ser el motiu pel qual es va començar a constriuir certa unitat economica i politica a Europa, el qua avui coneixem com a Unió Europea. I quins han estat aquests impactes que ha afectat els fonaments o més ben dit la teulada d'aquesta institució? I dic teulada, per que la creació de la Unió Europea s'ha fet des de dalt a baix. Des dels despatxos dels governants a esquenes del pobles tot i que al cap i a al fi tenint-ne beneficis i ara també sent-ne el més perjudicats. 

L'islamisme imporant en temps passats els qual van aportar molts coneixements a una Europa dominada per un cristianisme obscur, degut a les batalles del segle XX entre capitalistes i comunistes, alguns sectors s'havien militaritzat i radicalitzat entrant en escena el dia 11 de setembre de 2001. Aquest primer impacte no només va afectar els EUA també a a la UE i la resta de països occidentals que fins al dia vivien en una mena de bombolla de pau. De falsa pau. Per que a la resta del món, en molts d'aquells paisos que havien estat colònies europees, de pau no n'hi havia, interessava doncs que hi hagues inestabilitat per afavorir els interessos dels grans països occidentals. El que coneixem com a neocolonialisme, tant normal i comú des de mitjans del segle XX. 

Però amb el neocolonialisme i l'exportació del modus de vida occidental a la resta del món, la globalització, també va arribar els moviments anti-globalització. La globalització ha aportat un efecte anomenat deslocalització, les empreses per ser més competents abandonen els països occidentals per establir-se a països més pobres, i en surt més perjudicat doncs la classe mitjana, tant important en la creació europea i ara la que més perjudicada per les goteres de la teulada europea. 

Per altra banda per lligant-ho tot, els governants europeus des dels seus àtics van tenir la idea van tenir la idea de crear una moneda única per facilitar encara més el comerç i l'economia a Europa. Naixeria això l'Eurozona, i tots il·lusionats després de les campanades que indicaven el final del 2001 i l'inici del 2002 vam anar als caixers a buscar les primers exemplars d'aquella moneda miraculosa, l'EURO, festa i xerinola, fins que el dia 2 de gener, ens vam adonar que si abans un cafè valia 100 pessetes ara valia 1 euro, o sigui 166,386 pessetes. Amb un simple cafè la gent normal ja va començar a veure que això de l'euro potser no era tant agradable com ens volien fer veure. Però aquella nova moneda funcionava en països que econòmicament anaven en marxes diferents, en dues Europes diferents, sí la continental i la mediterrània. Per que ens entenguem és com si l'euro fos una corda que unís un tren de gran velocitat amb un tren de vapor, oi que amb aquest exemple tothom s'imagina un descarrilament amb un accident de grans dimensions? Sí, oi doncs això és el que ha passat, el que està passant. I quina és la gran afectada, la classe mitjana.

Aquests paràgrafs no deixa de ser un simple i breu resum del que actualment passa en el si d'Europa, i que l'Aleix Saló ens ho explica a Euromalson amb més detall i d'una manera senzilla i entenedora i amb humor, cosa que si es perd malament rai, fent-ho així accessible a tothom. Una lectura molt i molt recomanable.  

Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

Títol: Fins els borbons! 38 dibuixants emPalmats

Autors: Varis autors

Publicat per: Angle Editorial, març de 2013.

Format: Rústic, 20x13cm, 144 pàgines, B/N

Preu: 13,90€

Angle Editorial ha tornat a la càrrega amb un nou recull de vinyetes i il·lustracions de prestigiosos ninotaire catalans. Aquest cop la temàtica elegida és mostrar-nos amb humor i simpatia la nostra família reial preferida, la que ens ha tocat, "mai imposat", en diverses ocasions al llarg de la nostra història, i sí tal com penseu, es tracta ni més ni menys que la família dels Borbons espanyols, on el seu cap, el rei, és un paio de molta conya!

El recull resultant és Fins el borbons! que aporta varies de les il·lustracions, vinyetes i ninots que han plasmat 38 dibuixants a partir de les actuacions del rei Borbó i parents amb les quals els darrers temps han estat protagonistes als mitjans de comunicació.

Sense fer-ne una llista exhaustiva dir uns quants exemples del més coneguts, de l'actualitat:

• Les mítiques xiulades en la seva Copa de futbol, quan els equipis finalistes acostumen a ser de territoris hostils envers la seva corona i unitat territorial que representa.
• El lamentable episodi del difunt elefants quan el monarca on es va trencar el maluc de viatge a Africa. Què per que es va trencar el maluc, si no no sabríem que hi feia al continent segurament més espoliat del planeta. Però tranquils que aquest episodi va acabar amb un simple i contundent: Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir.  Per si no ho heu entès ja que la seva llengua mai ha estat imposada, i per tant no l'heu de saber, us ho tradueixo: Ho sento molt. M'he equivocat. No tornarà a passar.
• Parlant de caceres també tenim l'episodi de la mala punteria del seu nét més gran, quan estava amb son pare, ex gendre del rei. 
• I parlant de gendres, home l'Urdangarin i ara ja últimament amb Cristina inclosa, en la sèrie del moment titulada "Game of ThroNóos" (en anglès, més internacional). 
• I també tenim el cas d'avortament de la seva nora, la Letizia, abans de casar-se. A veure quan tarda el nou papa, en Francesc, a excomunicar la parella de prínceps i de pas tota la família. Cap a a l'infern, que hi sobra lloc. (Aquest exemple no hi és al recull, però no costa gens mencionar-lo.) 
• I no ens oblidem de l'amiga del rei. 

Com veieu gaire nets i polits aquest Borbons no ho són i és per això que aquests 38 ninotaire els hi donen les gràcies, que faríem sense ells, ep, compte, però quan arribi el moment els contemplarem de ben lluny, tal com ho ferm amb d'altres famílies reials europees. Però de lluny o de prop sempre els hi tindrem un calorós i profund afecte.

Amy Winehouse. El còmic

Títol: Amy Winehouse 

Títol original: Amy Winehouse

Autors: Cristofe Goffette i Patrick Eudeline (Escenaris), Javi Fernández (Dibuixos) i Luca Merli (Color)

Publicat per: Fanbooks (Grup 62), març 2013

Format: Cartoné, 48 pàgines, Color

Preu: 14,95€

Una segona compra pre-Saló és el còmic biogràfic d'Amy Winehouse, amb el qual Fanbooks, el nou segelle del Grup 62 s'estrena amb la publicació de còmic en català. Mencionar que no en sóc ni vaig vaig ser seguidor de la cantant, ara bé la curiositat em va picar i el vaig comprar. 

Què en sabia de l'Amy Winehouse? Que era una estrella del soul i que degut a la vida que portava va morir jove, als 27 anys.

Ella però no és l'única estrella de la música que va morir als 27, n'hi ha tot un grup, l'anomenat Club dels 27, entre els quals també hi ha figures destacades com en Kurt Cobain i en Jimi Hendrix. En les morts del seus membres i en la vida d'aquests sempre hi apareixen les drogues i l'alcohol com a elements destacables.

Al llarg d'aquest còmic de caire biogràfic presenciarem moltes de les escenes que va viure o malviure la mateixa Amy: La infantesa, els amors, els èxits musicals, la mala vida, acabant-ho amb la seva mort. Resumint, amb una breu pinzellada fem un breu repàs pels moments importants o personals de la cantant.

Ara bé la part més destacable del còmic són les seves il·lustracions. És excel·lent la feina que ha fet en Javi Fernández amb el dibuix que juntament amb la coloració d'en Luca Merli donen el to realista i dramàtic que es mereix tant l'obra com el personatge en sí. 

No és només un còmic adreçat als seguidor d'Amy Winhouse, si també aquells interessats al mateix Club dels 27, al gènere de còmic biogràfic o simplement a qualsevol aficionat del còmic que com he dit al principi de la ressenya li piqui la curiositat.

Els capullus no regalen flors

Títol: Els capullus no regalen flors

Títol original: Los capullos no regalan flores

Autora: Moderna de Poble (Raquel Córcoles)

Publicat per: Rosa dels Vents (Random House Mondadori), març
2013

Format: Rústic amb solapes, 160 pàgines, Color

Preu: 14,90€

Un cop superat el 31è Saló del Còmic toca iniciar-me amb les lectures de tots els còmics comprats tant en les setmanes prèvies com al propi Saló.

Començaré amb les compres pre-Saló que ja vaig indicar en aquesta entrada. El primer tal com veieu és la nova obra de la Raquel Córcoles: Els capullus no regalen flors, sota el pseudònim Moderna de Poble, el qual vaig llegir en un dels dies previs al Saló. 

A través del fil argumental que se'ns presenta, la Moderna de Poble, que també és el nom del personatge, buscarà i remenarà entre tota la fauna masculina urbanita, el seu home ideal. Continuant amb el símil faunístic, en trobarà de moltes races, els quals acabaran sent tots uns "capullus", cada un amb les seves pròpies característiques. Però trobarà aquell que no ho sigui i que de debò sigui l'home ideal que regala flors?

En quan a nivell argumental m'ha agradat més que Sóc de poble (Glénat/EDT 2011), la primera obra de la Raquel Córcoles, i té bons moments d'humor. Ara bé, a opinió meva, considero que va dirigit cap un public bàsicament femení, i concretament urbanita, o a tota aquella gent oberta a tot tipus de modernitats i tendències del moment. Resumint sóc molt oposat per tal d'apreciar l'humor que expressa la Raquel Córcoles en les seves obres. 

Santa Coloma de Queralt acollirà el primer simposi d’entitats de la Segarra Històrica

Una vintena d'entitats de la Xarxa Sikarra debatran sobre la identitat comuna dels territoris segarrencs 

El dissabte 4 de maig, el castell dels comtes de Queralt reunirà una vintena d’associacions, fundacions i altres col•lectius socials, culturals i lúdics dels territoris integrats dins la Segarra natural i reunits dins la Xarxa Sikarra per celebrar el primer simposi d’entitats de la Segarra històrica.

L’acte servirà per donar a conèixer el manifest que reivindica la identitat comuna dels territoris de la comarca natural de la Segarra i explicar què representa i quins objectius té la Xarxa Sikarra, creada al llarg del darrer any en successives trobades als Prats de Rei, Verdú i Montmaneu. El programa s’estructura en un seguit de xerrades al voltant dels elements culturals, històrics, geogràfics i artístics comuns, i hi intervindran representants del Grup de Recerca de les Terres de Ponent, del Fòrum l’Espitllera, de la Fundació Cases i Llebot, del Centre Municipal de Cultura de Cervera o de la Fundació Tekhnikós, entre d’altres, i una taula rodona on s’analitzaran els potencials turístics, agraris, paisatgístics i mediambientals de la comarca, problemàtiques actuals i visions de futur, amb intervencions de membres de la Unió de Pagesos, el Grup de Defensa del Medi Natural de la Segarra o l’associació pel Desenvolupament de la Vall del Corb, entre d’altres.

Com a activitats complementàries, es preveu una mostra de cultura popular, amb la participació de l’agrupació cerverina Seny Major, una mostra gastronòmica, dirigida pels Amics del Romesco de Santa Coloma i una visita guiada pel nucli històric colomí, a càrrec de l’Associació Cultural Baixa Segarra. També hi haurà un punt d’informació on les entitats que ho desitgin es podran donar a conèixer i interactuar amb d’altres de l’àmbit segarrenc.

El simposi estarà obert a tot el públic que desitgi aprofundir en l’afinitat comuna que tenen els territoris dispersos en les cinc comarques que avui fragmenta la Segarra històrica, amb voluntat de sumar dinamisme i projectes i potenciar les iniciatives de manera engrescadora, positiva i de futur.

Font: Som Segarra

Crònica del 31è Saló del Còmic 2a part: Dissabte de firmes i trobada ComiCat

Després d'un matí de divendres apassionat de compres, va arribar el dissabte, el dia de la cacera de firmes, d'estand en estand, fent cua o no, o esperant l'autor per que fa tard, per tal que aquest et dibuixi quelcom o escrivís una dedicatòria al llibre o còmic. A més també dissabte també va tenir lloc la trobada ComiCat.

A dos quarts d'onze entrava a al Saló, i directe cap a l'estand de Norma, per tal que tenir les dedicatòries d'en Marc Zanni i en Joan Sanz aquest cop a la nova edició de La sèrie de la teva vida. Després d'una breu cua, va arribar el meu torn i m'entre m'escrivien comentant breument la lectura de la primera edició del llibre i també parlant de l'estrena dels nous episodi de One Piece en català. Ganes d'escoltar en Joan Sanz donant veu a en Saldeath d'Impel Down.

Un servidor, en Joan Sanz i en Marc Zanni

Les dedicatòries d'en Marc Zanni a dalt i d'en Joan Sanz a sota

Un cop amb la dedicatòria al llibre sortint de la cua, vaig conèixer personalment en Pedro Garcia, alies Rei Bardock, i conegut per ser el traductor de la versió catalana de Dragon Ball Multiverse.

Fent temps pel Saló per la següent firma, la d'en Max a l'estand de La Cúpula,  vaig coincidir amb l'Emili Samper (Nightwing80) de la Batcova, company de ComiCat. Després de saludar-nos i parlar, ens vam separar cadascú per la seva banda, i em vaig dirigir a l'estand de La Cúpula, per tenir les dedicatories d'en Max tan a Vapor com per Bardín, aquest últim comprat el divendres. Essent el segon en la cua, va arribar el meu torn.

En Max firmant el meu Vapor

La dedicatòria al meu Vapor

La dedicatòria al meu Bardín

Després va ser el torn de la de dedicatòria d'en Quim Bou al meu exemplar de L'illa de la mà. Em vaig dirigir a l'estand de Còmics 22 on l'hi trobaria firmant. Em vaig haver d'esperar uns breus minuts, el retard de rigor dels grans autors, amb el resultat i honor de tenir una altra obra seva amb la seva dedicatòria. 

En Quim Bou i un servidor

La dedicatòria al meu L'illa de la mà

I tot seguit cap a l'estand de Random House Mondadori, per la dedicatòria anual i de rigor de l'Aleix Saló a la seva nova obra, Euromalson.

La ronda del matí havia acabat. Tocava doncs ara trobar-se amb la resta dels companys de ComiCat, i on enrere? Al bar del fons!!! Allà hi vaig trobar, l'Emili Nitghwing80 i Javi del Campo Fonamental amb la seva xicota. Minuts després va aparèixer en Pau Gargotaire. Vam fer petar la xerrada, i abans d'anar a dinar vam anar a fer una volta cadascú pel seu compte. Bé, en Pau i jo vam anar a mirar les exposicions, on una llarga estada a les de l'entrada: Quaderns de Viatges, Junts però no barrejats: X-Men i Els Venjadors i Els 75 anys de Superman. Després també vam visitar la de L'humor no es retalla, i ja es va fer l'hora per anar a dinar. En Pau no ens s'hi va afegir, o sigui que els altres tres i jo vam fer cap a fer un mos. 

Un cop ja amb les panxes plenes, vam tornar a Saló, i aquest cop tots junts vam fer cap a l'estand de Dibbuks, on firmaven l'Andrés Palomino i l'Àlex Roca el seu còmic ¿Dónde está el guionista?. Així entre que l'Àlex que va arribar una mica tard i es prenia el seu temps en dibuixar, vam fer força conya comentant que la cua que s'anava formant cada vegada era més i més llarga. 

 L'Andrés, l'Àlex i el meu ¿DEEG? firmat

Les dedicatòries de l'Alex, a l'esquerra i la de l'Andrés a la dreta

Abans però de les firmes mentre m'esperava vaig tenir el grandíssim honor de conèixer una altra persona, l'Oriol Estrada molt més conegut per ser el Capitán Urías de La Arcadia de Urías. Ja li vaig dir que la seva alçada intimida moltíssim, però molt eh! Havent participat en el sorteig de la nova Arcadia, em va tocar les dues primeres temporades de Cálico Electrónico.Vaig passar-me pel corresponent estand per comprar la tercera temporada però estava esgotada.

Un cop ja vam tenir les firmes als nostres ¿DEEG? va tocar acomiadar-se fins a la propera ocasió. Cada membre de ComiCat va anar per la seva banda, dirigint-me cap l'estand de l'FNAC, on firmava en Javi Fernández, el dibuixant del còmic Amy Winehouse, amb un excel·lent dibuix que tot i no ser seguidor de la cantant, m'ha permès conèixer-la breument, veient la seva dramàtica vida i mort, ara com a membre del Club dels 27. No és dolent obrir-te a diferents tipus de còmic i obrir-se a nous temàtiques. 

Abans d'anar a per l'última firma vaig anar a l'estand de Selecta Vision on vaig fer la única compra del dissabte i l'última del Saló, les dues primeres pel·lícules de Les Tortugues Ninja: TMNT. La película i TMNT 2. El secreto de los mocos verdes. I juntament amb el còmic aquest doncs ha estat El Saló de les Tortugues Ninja, i sense tenir-ne cap tipus d'intenció, malgrat la presencia d'en Kevin Eastman, un dels seus creadors.

I ara sí, l'última firma. Cap a Norma per aconseguir la dedicatòria d'en Daniel Estorach, l'autor del llibre Avui m'ha passat una cosa molt bèstia, el primer llibre de la trilogia Cròniques d'un heroi urbà. El segon llibre, Identitats Secretes, està previst que surti al juny. A més a més Norma també feia la presentació de l'adaptació a còmic del primer llibre, regalant un avançament amb les primeres 22 pàgines, així doncs també hi havia la presencia del seu dibuixant, en Julián López. Per tant, tinc tan el llibre com l'avançament del còmic dedicat. Per cert, el personatge del Daniel Garcia "Justicier del Post-it" és el primer que en Julián dibuixa per a un lector. Degut a que en Julián Lopez va fer tard, anava confós d'hora, vaig tenir una bona estona per conversar amb en Daniel, sobre aquest primer llibre, la primera impressió del còmic i sense desvetllar-me res, breus trets per on pot encaminar-se el futur de l'univers de Cròniques d'un heroi urbà, però tal com vam coincidir pas a pas, el segon llibre pel juny i de cara a Nadal el còmic adaptant el primer llibre.

En Daniel Estorach dedicant-me l'avançament del còmic

En Julíán López i en Daniel Estorach disfressat de Justicier del Post-it, amb el meu llibre dedicat

A l'esquerra, dibuix i firma d'en Julián López, a la dreta firma d'en Daniel Estorach

Avançament del còmic dedicat: A l'esquerra, Julíán i a la dreta, Daniel

Completada la cacera de firmes, ja va ser l'hora de deixar Montjuïc per anar-me enfilant cap l'Altiplà de la Segarra. Ha estat un Saló molt ben aprofitat tant per les compres, per les firmes, per retrobar-se amb autors que ja coneixia, com també coneixent-ne de nous i també per la gent que coneixia per internet i que he pogut conèixer personalment. Ara a llegir que n'hi ha per molt i fins la propera ocasió!

Ca l'Huguet de Calaf premiat per la seva trajectoria

Ca l'Huguet, de Calaf, i la Pastissería Colom, de Cervera, van rebre la distinció que atorga anualment la Generalitat als establiments comercials centenaris del país. L'acte va tenir lloc el dilluns 8 d’abril durant el lliurament dels Premis a la Iniciativa Comercial.

Roger Huguet recull el premi

El president de la Generalitat, Artur Mas, que va lliurar els premis, va posar en valor la vigència i el bon funcionament del model comercial català, assegurant que 'és un petit tresor que entre tots hem de saber mantenir i fer progressar, en circumstàncies que no són gens fàcils'. Els Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments Centenaris, en la seva tretzena edició, han distingit quinze empreses, institucions i persones que han innovat en el comerç urbà de proximitat i ha reconegut la trajectòria de 28 establiments centenaris. 

 Dues empreses anteriors al segle XX

Ca l'Huguet, a Calaf

L’empresa calafina té una llarga trajectòria, la seva història va començar el 1675 a Sanaüja, treballant com a moliners de gra. Josep Huguet Samarra va ubicar l'empresa a Calaf el 1895. En el transcurs dels anys ha anat variant l'activitat comercial des de la comercialització de gra, distribució d'adob químic, fabrica de farina, passant per obrir una gasolinera el 1920, comercialització de pinsos... Al llarg de deu generacions, ca l’Huguet s’ha anat adaptant als temps actuals i ha evolucionat, fins a convertir-se en un centre integral de jardineria. L’empresa ja va rebre l’any 2009 un reconeixement de la CECOT per la seva llarga història.

La Pastisseria Colom començà al 1888, quan l’Isidro Colom va muntar a Cervera una petita botiga dedicada al comerç, on es venia una mica de tot, dolços, aliments, espelmes. Amb el pas del temps, aquest comerç es va dedicar exclusivament als dolços. L’impuls va arribar de la ma d’en Ton Colom que va convertir el vell obrador en una pastisseria moderna i també va començar a oferir els serveise de restauració i de caterings. El seu gendre, Jordi Taló, ha convertit aquesta pastisseria en un referent a Lleida.

Font: Som Segarra

Crònica del 31è Saló del Còmic 1a part: Divendres de compres

Enguany altre cop he anat Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Divendres poc abans de les 10h ja era davant del recinte esperant que obrissin les portes. Ja que al divendres només hi anava al matí, un parell d'hores, vaig anar per feina, o sigui les compres. Com que la majoria de novetats ja les havia comprat amb anterioritat tal com he explicat a l'entrada anterior, a part d'alguna novetat que em faltava vaig anar a la cacera d'obres pendents d'altres anys.

Primer em vaig dirigir a l'estand d'Editores de Tebeos on vaig comprar la col·lecció sencera de Torpedo en català, la qual consta de 5 volums. Una obra que tenia a la llista de pendents. 

Donant voltes amunt i avall i sense recordar-ne l'ordre exacte, les altres compres van ser:

Una novetat d'enguany que no havia comprat és ¿Dónde está el guionista? de l'Àlex Roca i l'Andrés Palomino, coneguts pels seus webcòmics respectius:  El Tentacle i Crónicas PSN, a part del webcòmic propi del còmic. Així que cap a l'estand de Dibbuks, editorial que l'ha publicat i on el vaig comprar. 

A l'estand d'Ediciones B, hi vaig comprar un altra novetat que em faltava: Mortadel·lo i Filemó. El cotxe elèctric, el número 33 de la col·lecció Mestres de l'humor. Mirant a estands de còmics de segona mà, en un hi vaig trobar el número 30 de la col·lecció, l'últim d'aquesta, abans que es recuperés l'any passat amb Londres 2012. Bé doncs el nº 30 és Mortadel·lo i Filemó. Barcelona'92, i sense dubtar-ho el vaig comprar.

Mortadel·lo i Filemó: Barcelona'92 i El cotxe elèctric

També vaig fer cap a l'estand Dolmen Editorial per comprar-hi un còmic que ja te uns anys i que tenia pendent: L'illa de la mà d'en Quim Bou, però no hi era. En Quim Bou però, al seu bloc va mencionar que el dissabte firmaria a l'estand de Llibreria 22, on si que l'hi vaig trobar. Un còmic que em feia especial il·lusió tenir-lo. Missió complerta.

Un altre estand que vaig visitar va ser el de Norma Editorial. Aquí hi vaig comprar una novetat del Saló però que ja tenia editat diferent. Parlo de la nova edició de La sèrie de la teva vida d'en Marc Zanni i en Joan Sanz, la qual inclou el llibre en format àudio i també pàgines en color.

Les dues edicions de La sèrie de la teva vida: La del Saló del Manga 2012 i la nova de Norma Editorial

Una altra obra que tenia com a pendent era l'altre còmic publicat en català d'en Max:  Bardín el Superrealista. A l'estand d'Ediciones La Cúpula, l'hi vaig trobar.

L'última compra que vaig fer i que ja l'hi havia fet un cop d'ull a Norma, va ser el pack amb els 5 volums del còmic de TMNT: Las Tortugas Ninja.

Deu haver estat l'any que més "cuartos" hi he deixat. Tot això més el que ja havia comprat amb anterioritat, em procurarà bastant temps de lectura.

Tot comprant també vaig anar visitant alguna exposició la de Quaderns de viatges, la de L'humor no es retalla i la del western Per un grapat de còmics.

En algun moment de les dues hores que vaig ser dins del Saló també vaig visitar l'estand de Planeta DeAgostini Comics on ja tenien exemplars de Naruto en català reeimpresos sota el seu nom i amb un cartell recordant el pla de publicació de l'edició en català.

La propera crònica serà la del dissabte dedicada a la trobada ComiCat i a la cacera de firmes.