Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana

Títol: Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana 
Títol Original: Europesadilla. Alguien se ha comido a la clase media

Autor: Aleix Saló

Publicat per: Debolsillo (Random House Mondadori), abril 2013

Format: Llibre de butxaca, 192 pàgines.

Preu: 9,95€

Amb Simiocràcia, l'Aleix Saló la va encertar de ple amb el format de llibre il·lustrat explicant les claus de la crisi, però sense perdre l'humor propi del que es caracteritza l'autor. Enguany, doncs hi ha tornat però centrant-se en això que s'està construït políticament i econòmicament a al continent d'Europa, però que ningú en veu la llum al final del túnel. Prepareu-vos per Euromalson. Algú s'ha cruspit la classe mitjana.

Per explicar-nos tot l'entremat polític i econòmic que estava vivint Europa, comença amb un breu repàs històric de com s'ha anat desplaçant el poder polític del Vell Món des del Creixent Fèrtil i la Mediterrania Oriental de Grècia, passant pel domini mediterrani de Roma, i amb la seva caiguda, establint-se finalment al centre de l'Europa continental. No només se'ns fa una comparació, un versus entre Europa i Àsia, si no que també ja va introduint les diferencies entre l'Europa continental i l'Europa mediterrània de l'Edat Mitjana.

A partir d'aquí l'Aleix Saló ja ens introduirà a tres impactes els quals van afectar fortament l'Europa del segle XXI, això s'hi explicant-ho amb fets històrics que hi han hagut des de l'edat mitjana fins a dia d'avui, en el qual hi ha hagut de tot: la colonització del món conegut per part europea, guerres entre ells, colònies que s'independitzen i que amb el temps tindran poder mundial: els Estats Units d'Àmerica. Més guerres entre ells, entre les quals dues guerres d'abast mundials, malauradament van ser el motiu pel qual es va començar a constriuir certa unitat economica i politica a Europa, el qua avui coneixem com a Unió Europea. I quins han estat aquests impactes que ha afectat els fonaments o més ben dit la teulada d'aquesta institució? I dic teulada, per que la creació de la Unió Europea s'ha fet des de dalt a baix. Des dels despatxos dels governants a esquenes del pobles tot i que al cap i a al fi tenint-ne beneficis i ara també sent-ne el més perjudicats. 

L'islamisme imporant en temps passats els qual van aportar molts coneixements a una Europa dominada per un cristianisme obscur, degut a les batalles del segle XX entre capitalistes i comunistes, alguns sectors s'havien militaritzat i radicalitzat entrant en escena el dia 11 de setembre de 2001. Aquest primer impacte no només va afectar els EUA també a a la UE i la resta de països occidentals que fins al dia vivien en una mena de bombolla de pau. De falsa pau. Per que a la resta del món, en molts d'aquells paisos que havien estat colònies europees, de pau no n'hi havia, interessava doncs que hi hagues inestabilitat per afavorir els interessos dels grans països occidentals. El que coneixem com a neocolonialisme, tant normal i comú des de mitjans del segle XX. 

Però amb el neocolonialisme i l'exportació del modus de vida occidental a la resta del món, la globalització, també va arribar els moviments anti-globalització. La globalització ha aportat un efecte anomenat deslocalització, les empreses per ser més competents abandonen els països occidentals per establir-se a països més pobres, i en surt més perjudicat doncs la classe mitjana, tant important en la creació europea i ara la que més perjudicada per les goteres de la teulada europea. 

Per altra banda per lligant-ho tot, els governants europeus des dels seus àtics van tenir la idea van tenir la idea de crear una moneda única per facilitar encara més el comerç i l'economia a Europa. Naixeria això l'Eurozona, i tots il·lusionats després de les campanades que indicaven el final del 2001 i l'inici del 2002 vam anar als caixers a buscar les primers exemplars d'aquella moneda miraculosa, l'EURO, festa i xerinola, fins que el dia 2 de gener, ens vam adonar que si abans un cafè valia 100 pessetes ara valia 1 euro, o sigui 166,386 pessetes. Amb un simple cafè la gent normal ja va començar a veure que això de l'euro potser no era tant agradable com ens volien fer veure. Però aquella nova moneda funcionava en països que econòmicament anaven en marxes diferents, en dues Europes diferents, sí la continental i la mediterrània. Per que ens entenguem és com si l'euro fos una corda que unís un tren de gran velocitat amb un tren de vapor, oi que amb aquest exemple tothom s'imagina un descarrilament amb un accident de grans dimensions? Sí, oi doncs això és el que ha passat, el que està passant. I quina és la gran afectada, la classe mitjana.

Aquests paràgrafs no deixa de ser un simple i breu resum del que actualment passa en el si d'Europa, i que l'Aleix Saló ens ho explica a Euromalson amb més detall i d'una manera senzilla i entenedora i amb humor, cosa que si es perd malament rai, fent-ho així accessible a tothom. Una lectura molt i molt recomanable.