Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016

Títol: Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016

Títol original: Mortadelo y Filemón. Río 2016

Autor: Francisco Ibáñez

Traducció de: Tina Vallès

Col·lecció: Mestres de l'Humor nº42

Publicat per: Ediciones B, abril de 2016

Format: Cartoné, 48 pàgines, Color

Preu: 12,90€

Enguany hi tornen a haver Jocs Olímpics. En aquesta ocasió viatgem fins al Brasil, on Rio de Janeiro en serà la seva seu principal. 

Brasil és un dels països de moda, entre la crisi política en vers la destitució temporal de la presidenta Dilma Rousseff i el virus del Zika, tothom en parla, tot i així els Jocs Olímpics sembla que van aguantant. 

Així que quan hi ha un esdeveniment de gran envergadura, els dos agents de la T.I.A, sempre hi fan cap, i així tenim aquest nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó: Rio 2016. A Rio de Janeiro, els dos agents no hauran d'investigar ni la crisi política, ni el virus, ni casos de corrupció en motiu dels Jocs, si no que hauran de descobrir qui és el responsable que subministra estranys productes als atletes amb la conseqüència que perden totes les seves facultats. Ja que estan vetats a l'equip espanyol, hi hauran d'anar amb l'equip de Terra-dels-ases del Tros-del-suro (Tot i que va sense guions, crec que és més correcte posar-los-hi). A més a més ens trobem certa referència a l'aventura dedicada a Londres 2012, ja quan els dos agents saben que han d'anar als Jocs Olímpics, no en volen saber res i foten el camp a marxes forçades, evidentment els van a buscar per que facin la missió. I és que aquestes, les missions, sempre acaben malament.  

Per altra banda vull recordar que entre els dos últims àlbums publicats, hi ha un salt en la numeració: El tresorer (abril 2015) és el número 39 i Eleccions! (novembre 2015), el 45. Davant d'aquest fet que en desconec el motiu, el sentit comú per omplir aquest espai era que a partir dels nous àlbums, començant per aquest, Rio 2016, s'anessin utilitzant els números del 40 al 44, per ordre. Aquest nou àlbum però ha rebut el número 42. Així que ara tenim per una banda el 40 i 41 i per l'altra banda el 43 i 44, sense utilitzar. Veurem que passarà en els propers àlbums. 

El drac de gel

Títol: El drac de gel
Títol original: The ice dragon

Autor: George R.R. Martin. Il·lustracions de Luis Royo 

Traducció de: Emma Piqué Buisán

Publicat per: Edicions Bromera, abril 2016

Format: Cartoné, 15 x 23.2 cm, 128 pàgines

Preu: 15,95€

Tot mirant la 6a temporada de Game of Thrones i esperant que en George R.R. Martin acabi el 6è llibre de Cançó de gel i foc, The winds of winter (Els vents de l'hivern), i que es publiqui, des del passat abril podem gaudir d'una altra obra seva en català: El drac de gel, afegint-se doncs als 5 llibres de la famosa saga també publicats en català. La versió original de llibre fou publicada el 1980 i l'any 2014 se'n va fer una nova versió aquesta il·lustrada per en Luis Royo. És aquesta segona versió la que ens ha arribat a mans d'Edicions Bromera, situada a Alzira (País Valencià).

A diferència de la mencionada saga literària, ens trobem en una obra curta, que podríem classificar sense cap problema com a conte, de fantasia això sí, amb un rerefons tendre i trist. A El drac de gel,  a coneixerem l'Adara una nena que va néixer en una de les pitjors gelades que es recorda. En motiu d'això, el fred resideix en ella, i són els hiverns, les èpoques que l'Adara gaudeix més. Des de ben petita que rep la visita d'un drac molt estrany, un drac de gel, amb el qual hi està molt còmode a diferència de la gent del poble on viu. Amb ell, l'Adara s'oblida de les guerrers, que de mica en mica es van fent més presents allà on viu, com també dels dracs de foc, utilitzats en aquestes.

Sense dubte molts aspectes del conte ens recordaran a la saga Cançó de gel i foc: dracs, gents de dracs, la relació que es crea entre una nena i un drac, com també la contraposició entre les terres d'hivern i les d'estiu. Tot i així entre les publicacions originals de El drac de gel i Joc de trons, el primer de la saga literària, hi ha 16 anys de diferència. Potser aquest conte va ser una petita primera pedra del món de gel i foc que anys després crearia. 

 

No ens podem oblidar de les magnífiques il·lustracions que acompanyen el llibre, obra del dibuixant aragonès Luis Royo, especialitzat en dibuixos eròtic-fantàstics, les quals reflecteixen el caràcter fantàstic que ens transmet la història. 

 

El drac de gel pel fet de ser una de les primers obres d'en George R.R. Martin, magníficament il·lustrat per en Luis Royo, i que ens ha arribat en català, no us pot faltar a la vostra biblioteca particular. 

Naruto

Títol: Naruto

Títol original: Naruto (ナルト)

Autor: Masashi Kishimoto

Traducció per: Marc Bernabé (Daruma SL)

Publicat per: Glénat/EDT i Planeta Cómic. Juny de 2006 a abril de 2016

Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 192 pàgines aproximadament. 
Nº de volums: 72

Preus originals dels volums: Volums 1-34 a 5€/volum; Volums 35-54 a 6,5€ volum (també els 34 anteriors); Volums 55-72 a 7,5€/volum (també els 54 anterior). Total gastat = 435€.

Preus actuals: 7,5€/volum

Aquest passat mes d'abril, Planeta Cómic va posar a  la venda el volum 72, el darrer de Naruto, el manga de ninges d'en Masashi Kishimoto. El seu primer volum en català es remunta al juny de 2006 quan la desapareguda Ediciones Glénat el va publicar. Això són 10 anys de publicació de Naruto en català. Vegem-ne una mica la seva història.

El meu primer contacte amb Naruto, l'edició en castellà, i l'arribada de l'edició en català, tot fent el canvi cap aquesta edició.   
 

Situem-nos a la tardor de 2005, època que en que em vaig endinsar en el món del manga. En aquells moments i des de feia ja temps el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat però amb un un gran poder misteriós. Aquest viu a la Vila Oculta de Konoha, i té un somni: Esdevenir Hokage, o sigui, el cap de la vila, i així ser reconegut com un gran ninja. Publicat en castellà per Ediciones Glénat, llavors, el novembre d'aquell any, hi havia 19 volums publicats amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim volum publicat, algun posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27, al febrer de 2007, essent aquest el final de la primera part del manga.

Però l'any anterior, el mes de juny del 2006, Ediciones Glénat va treure el primer volum del seu segon manga en català, i aquest fou Naruto, amb un atractiu preu de 5€/volum. Així doncs tornant al febrer de 2007, amb 9 volums publicats en català, vaig prendre una decisió, em vaig vendre els 27 volums de l'edició castellà, i així amb els diners obtinguts, els vaig anar invertint amb els volums en català publicats i s'anirien publicant en català, els quals em van permetre arribar als seus primer 18 volums, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, he arribat al tom 72 en català, el darrer.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Glénat en realitzar l'edició en català va respectar el disseny de les originals japoneses, fent-les similars, i com que la corresponent edició en castellà ja portava temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, com ja he dit, per que fos atractiu pels nous lectors, i així, amb periodicitat mensual, anirien sortint nous volums.

En arribar al març de 2009, amb 33 volums publicats, el darrer al febrer, hi va haver un canvi de periodicitats en els mangues mensuals de l'editorial. A partir d'aquell mes sortirien bimestralment, cada dos mesos, així que el volum 34 va sortir a l'abril del 2009, i així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Al seu temps vaig fer números i la veritat molt dubtós tot plegat. 

Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 34 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 35 ja sortirien a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 51.

També cal dir que del volum 44 al 48, degut a decisions editorials, i segons recordo provinents de la casa mare francesa (Glénat és una editorial de França)), aquest van ser impresos en paper de menys qualitat, apreciant-se un color lleugerament groc.

També justament a partir del volum 44 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de la sèrie.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el nou logotip EDT. Aquest canvi va comportar que els volums 52, 53 i 54 presentessin aquest nou logotip i nova marca:

Però aquests 3 van ser els únics que va publicar l'editorial sota aquest nom. A mitjans de setembre, es va saber que l'editorial perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica Naruto a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobre tot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes.

Naruto se'n va a Planeta

Planeta deAgostini no es va fer esperar a dir que tenia la llicència de Naruto, i que continuaria també l'edició en català, però aquesta es va fer esperar. Al març de 2013, la nova editorial de Naruto, va comunicar que a partir del juny es publicaria dos volums per mes, excepte agost, i així al novembre ja s'atraparia l'edició en castellà, coincidint en el número 64. Amb aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors, alguns dels quals ja serien impresos sota la nova editorial tal com es va poder veure al Saló del Còmic del 2013.

Naruto volums 55 i 56, publicats el juny de 2013, ja per Planeta

I d'aquesta manera Planeta, reimpressions de volums anteriors a part, ha publicat els 18 últims volums de Naruto en català, del 55 al 72. A patir del volum 64, la periodicitat es va espaiar, uns tres volums l'any, degut a la proximitat amb l'edició japonesa. I bé tal com ja he comentat, finalitzant-se aquest passat abril. A més a més, hi hauria haver pogut un nou canvi de logotip, quan aquesta va passar a anomenar-ser Planeta Cómic comunicat-ho l'octubre de 2014, tot fent-se efectiu el canvi de logotip a partir del gener de 2015. Afortunadament degut a la més o menys propera finalització del manga, aquest mantindria el logotip de Planeta deAgostini, així doncs tal com es pot apreciar en la següent imatge, Naruto presenta 3 logotips editorials. En cas contrari, en tindria quatre.

Naruto, col·lecció completa, 72 volums

Les errades de l'edició

Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Això ha passat tant a l'època Glénat/EDT i també amb Planeta, en aquest últim cas, ja que el tinc més present i l'he pogut localitzar, és al volum 60 a la pàgina 101 (capítol 571 Mode bijû). En aquest cas comentat són 5 textos afectats. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà, fins i tot algunes pàgines senceres. De presència de textos en castellà tan ha passat amb Glénat/EDT com amb Planeta. De pàgines senceres, n'he pogut localitzar algunes de l'època Glénat:

- Volum 43, pàgina 195. A més a més el text de la contraportada és el que pertany al tom 44.
- Volum 45, pàgina 152.
- Volum 46, pàgina 44. En aquest cas, l'editorial va penjar un enllaç amb la pàgina corregida, per tal que estigués disponible. 

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Naruto m'ha fet companyia durant uns 11 anys, comptant també l'època que el comprava en castellà,  que es diu aviat, però és temps. Són moltes les coses vistes: Les primeres aventures d'en Naurto, la Sakura, en Sasuke i el professor Kakashi; l'evolució d'en Naruto com a ninja, anant coneixent tots els aspectes que formen part del seu poder, i l'aparició del gran grup d'enemics, els Akatsuki, que han comportant els grans conflictes i secrets de la història.

Una de les grans elements a destacar és la multitud de personatges que apareixen i que l'autor ha de saber gestionar donant-los la personalitat adequada sobre tot aquells més rellevants per tal que al lector no els hi sigui indiferents. Sempre n'hi ha aquell secundari que en algun tram de la història agradarà més el lector que el protagonista. No tant per la superforça que pugui tenir si no per les habilitats i el tarannà que pugui tenir. En el meu cas, en Shikamaru Nara és un dels meus personatges preferits. A més de la multitud de personatges, també ens trobem amb diversos flaixbacs quan ho requerix l'argument, comportant que la història es vagi fent complexa, esdevenint un entremat de diferents històries.

Tal com ja he comentat, Naruto, fou el segon manga en català per part de Glénat, ara de Planeta, havent esdevingut el manga en català més llarg publicat, pel qual s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Planeta, per portar a terme aquest projecte fins al final, malgrat les diverses traves que s'hagin pogut trobar. Moltes gràcies!

Naruto, volums 1 (Glénat, juny 2006) i 72 (Planeta, abril 2016), el primer i el darrer

Jo també veia Bola de drac

Títol: Jo també veia Bola de drac

Autor: Josep Maria Bunyol

Publicat per: Ara llibres, març 2016

Format: Rústic amb solapes, B/N, 16 x 23 cm, 338 pàgines

Preu: 17,90€

Aquest mateix mes de març, a part del ja ressenyat Generació Tomàtic, va sortir un altre llibre dedicat  la nostàlgia anomenat Jo també veia Bola de drac del guionista Josep Maria Bunyol. Els dos llibres en cap cas competeixen, si no més aviat es complementen. Si el primer com ja he ressenyat se centra en el Club Super3 clàssic i aquells que vam créixer a la dècada dels 90, aquest segon no només fa referència als crescuts als 90, si no també la dècada anterior, els que van créixer als 80. Així doncs l'espai temporal a tractar és més gran i per tant també té més material a tractar.

El llibre es podria haver titulat per exemple "Jo també veia Dallas". Ara bé, agradi o no, Bola de drac fou i és una sèrie que ha fet història al nostre país, Catalunya; ha marcat moltes generacions i és una sèrie icònica de TV3 i al seu dia també amb la seva polèmica que afortunadament va superar. A més utilitzar el nom d'aquesta sèrie, li ha servit a l'autor dividir el llibre en 7 grans capítols, justament com les 7 boles de drac, a banda també hi ha un pròleg, un qüestionari i una mena d'epíleg, sobre polèmiques del seu dia: Bola de drac o les primeres reaccions al Cobi, en serien dos exemples clars. El que avui recordem amb nostàlgia i que ens sembla que un camp de flors,  al seu moment, segons per qui, era un pedregar amb esbarzers. 

Els títols dels 7 capítols són molt clars i definidors dels temes que tracten. Vegem-los: La identitat, l'aventura, la infància, l'amor, la música, els diners i l'esport. 

1. La identitat: Alguns havíem nascut en plena dictadura, d'altres quan el dictadors ja havia mort, i d'altres en en l'anomenada transició demòcrata i d'altres amb la democràcia més o menys consolidada. Van ser anys de canvis i recuperació d'institucions polítiques durant dècades suprimides, en els nostre cas, la Generalitat i el Parlament de Catalunya, i juntament amb ells, la recuperació de la llengua i la identitat catalana. Les campanyes de normalització lingüística (catalana), us en recordeu de la Norma?, i l'arribada dels mitjans de comunicació en català, entre ells Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, són alguns dels elements des que es parlen. 

2. L'aventura: Érem jovenets, i en aquells anys el que volíem eren aventures, i això ho vam trobar en les sèries de televisió, moltes d'elles provenint del País del Sol Naixent. Ja ho he dit que Bola de drac va deixar empremta, oi?  No només a la televisió teníem aventures, si no també a la ràdio, llavors s'emetien programes adreçats a la canalla, al llibres (Tria la teva aventura) o les atraccions, tant de les fires com dels parcs, el Tibidabo o el desaparegut de Montjuïc. 

3. La infància: En aquest apartat es repassen aquelles activitats destinades a quan érem petits. Una mica de calaix de sastre, el que no s'ha posat als altres capítols ho posem, ep però molt bé, que consti. Programes de ràdio i televisió, literatura, més sèries i el naixement del Club Super3, com element més destacat. 

4. L'amor: Què era l'amor en la infància? Les cartes al nen o nena que t'agradava n'és un exemple. Però l'amor més proper que tenim és el de la família. I al mitjans i a la cultura popular, d'amor i de famílies i d'estranyes parelles n'hi teníem ben curiosos referents. Sense cap manera de dubte el programa televisiu estrella era Amor a primera vista amb la Montse Guallar i l'Àlex Casanovas al capdavant. Per moltes, en Magnum fou un referent seductor. Com a estranya parella, l'Edmund Escurçó Negre i en Baldrick. Tots vam esperar en candeletes que en Sembei Norimaki aconseguís seduir la senyoreta Midori Yamabuki. I no es podem oblidar de les aventures juvenils de Els joves, la matriarca més estimada del moment, la Roseanne, i les nostres famoses  Teresines. Referents familiars i d'altres tipus per donar i per vendre.

5. La música: Deixem de parlar de sèries; un altre dels elements que marquen les generacions és la música. Del les cançons cantades amb els escoltes, cau o d'on fóssiu a l'auge de l'anomenat "rock català". Tot passant per la  Trinca, el pas dels cassets als CDs o els recopilatoris Mix. Tot un gran ventall musical. 

6. Els diners: Encara avui, tot i que ja estem ben immersos en el euros, molts encara pensem en pessetes, la veritat és que explicar les pessetes a generacions posteriors a les nostres pot ser complicat. I relacionat amb els diners, tenim els mítics concursos per guanyar calés de llavors amb l'Un, dos, tres com a pioner. Des del punt de vista català, si un pensa amb un presentador de concursos, pensarà amb en Josep Maria Bachs. Tampoc no es podem oblidar d'en Josep Maria Puyal, l'Antoni Bassas, i l'etern i immutable Jordi Hurtado. I deixant el món televisiu, tenim gran joc de taula de de compra-venda, el Monopoly o la loteria catalana per excel·lència, la Loto 6/49. Resumint: Els diners són omnipresents.   

7. L'esport: Els fets esportius també marquen les generacions. El Barça i la seva primera Copa d'Europa, el bàsquet amb el canvi de nom de cada temporada, el potencial català en l'hoquei, i també en el motor, especialment en motos. I per acabar-ho de rematar l'esdeveniment del moment: Els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Com ja he dit les primers reaccions envers el Cobi van ser adverses, ara tots ens l'hem acabat estimant, i fins i tot va tenir sèrie d'animació pròpia. Sempre les sèries de televisió pel mig.  

Aquests breus resums dels capítols són totalment subjectius, basats en la meva experiència i en el que he volgut destacar, però crec que personalment un es pot fer la idea de que es trobarà i això és molt breu, són quatre pinzellades ràpides del que en realitat és Jo també veia Bola de drac, un gran llibre de nostàlgia però també d'història.

Un dels punts forts que vull destacar és el llenguatge utilitzat per en Josep Maria Bunyol. No s'estalvia d'utilitzar la ironia, directes, indirectes, i també humor. Que quan vol dir una cosa, la diu i ho entenem.

Sense cap manera de dubte és un llibre que ens despertarà records, melodies oblidades (seguríssim) i amb el qual passarem gran estones, i que ens fa veure realitat, el pas del temps és inevitable, hem crescut, ens hem fet grans, senyors.

Generació Tomàtic. Jo també vaig sobreviure als 90!

Títol: Generació Tomàtic. Jo també vaig sobreviure als 90!

Autor: Andrés Palomino

Publicat per: Fanbooks, març 2016

Format: Cartoné, Color, 18 x 23 cm, 224 pàgines

Preu: 16,95€


Aquest any celebrem el 25è aniversari del club televisiu i infantil (i no tant infantil) per excel·lència, no sé si de tot el món però d'un trosset d'aquest segur, de Catalunya i d'altres territoris de parla catalana segur. L'11 de febrer de 1991 va néixer el Club Super3.

Inicialment un programa contenidor de sèries d'animació, amb el temps ha anat creixent fins a esdevenir un canal propi de Televisió de Catalunya, el Canal Super3. I amb ell també el número de socis de club, el Súpers, en que des del primer dia, l'interès de la canalla (i de més grans) per ser-ho va superar totes les expectatives dels seus creadors.

25 anys dóna per a molt i són diversos els canvis que hi han hagut al Super3. El principal són els personatges protagonistes, amb un important canvi d'etapa al setembre del 2006, ja en farà 10 anys, i juntament amb ells tot el canvi tecnològic que hi ha hagut i que hi ha. De les cartes de paper convencionals de tota la vida, a l'arribada de l'Internet i amb ell els correus electrònics i tot el món digital que ens ha comportat.

Per celebrar aquesta important efemèride aquest passat març es va publicar un llibre recordant, tot fent nostàlgia, el que fou la primera etapa dels Club Súper 3, els seus primers 15 anys. Titulat en motiu d'un dels seus personatges icònics: Generació Tomàtic, és el llibre oficial del 25 anys del Club Súper3. Al seu darrere hi ha l'Andrés Palomino, ninotaire i també guionista del Súper3 des de fa ja una bona tira d'anys. Ell és un dels "culpables" en el bon sentit del terme, quan en aquell setembre de 2006, els personatges del Súper3 clàssic de llavors, el Lèmak, la Kès, el Krust, etc. van donar pas a la Família del Súper3, i jo ja he dit abans, ja porten 10 anys en activitat, i amb ells tot una nova generació de Súpers. Però parlem de la nostra,  la que vam conèixer el Súper3 amb els seus primers personatges: La Nets, la Noti, el Petri i també el Tomàtic, entre d'altres.

El llibre es divideix en quatre grans blocs. El primer titulat Supervivents dels 90, és fa un repàs als aspectes esportius, tecnològics, musicals, com també a les joguines, lectures, sèries de televisió, cinema i altres elements amb que vam viure aquella dècada, on aquells nascuts als 80 com un servidor, vam créixer veient tot de canvis any rere any. I dos exemples ben clars, de viure els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 a arribar-nos a casa a finals de la dècada allò tant nou anomenat Internet,  superimportant per fer els treballs de l'escola o institut.

El segon gran bloc, anomenat Super3! Fiuuuuuuuu! recordarem tots els personatges clàssics del Club i amb ells breument els diferents arcs argumentals que van fer evolucionar i canviar els personatges. Començarem amb la Supermà, el Megazero, la Nets original, el Petri i la Noti, entre d'altres fins a arribar els personatges finals: La Rüinosa Gratandós, el Lèmak, el Krust i la Kès. Tot un reguitzell de personatges i aventures que ens entretenir juntament amb les sèries que miràvem. Aquest bloc acaba amb una breu menció a la Família del Super3, la nova etapa del Club. 

El tercer bloc anomenat Jo també era Súper ens parla de tot allò que anomenem marxandatge. Els primers elements, la postal per fer-se Súper i el Carnet, i tots els avantatges que comportava i comporta tenir-lo si tens l'edat en poder visitar i fer turisme per aquí i per allà, els quals els més endavant els vam conèixer per la Guia dels Súpers. Un dels altres objectes icònics era el guant de la Supermà, qui el té és un afortunat!. També tenim els concursos sent el més rellevant el Superquè de la quinzena. No ens podem oblidar de la felicitació d'aniversari diària i de la seva cançó  "Anys i anys, per molts anys". I d'altres elements icònics són els discos (casset i CD), el Clubiàlbum, la Revista del Súpers, i com no la Festa del Súpers, i amb l'evolució tecnològica que ja he fet referència, la web del Super3. 

I finalment el darrer bloc és Els dibuixos més súper, aquell dedicat als dibuixos animats i sèries d'imatge real que miràvem pel televisor. Es fa un repàs a aquelles estrenades tan abans de l'inici del Club Super3 com aquelles a partir d'aquest. Per posar alguns exemples emblemàtics del que ens mostra el llibre, tot començant a partir del 1985 tenim Fes Flash!!!, el primer programa infantil de TV3, Els Barrufets, l'Oliana Molls, amb la seva segona temporada al 1986. El 1987 ens va arribar El Doctor Slump. Al 1988, Els Bobobobs i Història de Catalunya protagonitzada per en Dragui. El 1989, es va estrenar Matraca, No! presentat per en Marc Martínez. I al febrer de 1990 es va estrenar la sèrie d'animació per excel·lència de TV3 i de moltes generacions: Bola de drac. També aquell mateix any es va estrenar les Tortugues Ninja. I ja al al 1991 amb el Club Súper3 estrenat, Musculman, Pingu i Bola de drac Z, la continuació de les aventures d'en Goku i amics. I amb l'arribada de les Olimpíades de Barcelona el 1992, l'estrena de la sèrie de la seva mascota, The Cobi Troupe. Aquest mateix any també ens va arribar L'imperdible Parker Lewis, "Senyors, rellotges sincronitzats". El 1993, Les aventures d'en Fly i La penya del pollastre. El 1994 va arribar El Capità Enciam, amb els seus petits canvis poderosos, i l'altre gran sèrie d'animació japonesa estrenada a TV3: Doraemon. I a finals d'any va arriba la sèrie de divulgació científica del moment: El món d'en Beakman, amb les cartes personalitzades amb noms i localitats catalanes. El 1995 van arribar Les Tres Bessones. El 1996, Les aventures extraordinàries d'en Massagran i sense saber-ho al 100%, la primera sèrie d'animació per ordinador, Reboot. I el 1998, els Teletubbies, amb els vídeos personalitzats amb quitxalla catalana.

Com ja us podeu fer una idea són moltes, moltíssimes les hores que ens hem passat enganxats al televisor mirant dibuixos animats i sèries d'imatge real. 

I per si no us ha quedat clar, companys Súpers, aquest llibre, Generació Tomàtic, no us el podeu perdre. Tot una lectura fent memòria i recordant vells temps.

Compres en motiu de Sant Jordi i del 34è Saló del Còmic

Amb l'arribada de Sant Jordi i el Saló Internacional del Còmic, enguany la 34a edició del 5 al 8 de maig, les editorials llencen les seves grans novetats. Enguany però no podré assistir al Saló del Còmic, ja que m'han sortit coses que tenen prioritat i per bé. En quan a compres no em suposa cap problema, ja les he anat fet aquests mesos de març i abril, ara bé la part negativa serà que no podré aconseguir signatures i dedicatòries, motiu principal pel qual hi acostumo anar. Mirem la part bona m'estalviaré de quadrar horaris que depèn cop pot ser complicat, però sempre es fa amb il·lusió.

Així tal com he comentat abans al llarg d'aquests dos darrers mesos, març i abril, he anant fent les compres les respectives novetats. Pel Saló segurament hagués comprat alguna novetat pendent com també alguna d'inesperada. Aquest cop les pendents que hi pugin haver, les hauré de comprar per altres mitjans.

Veiem doncs les compres que he anat fent entre còmics i llibres:

• L'àrab del futur 2, de Riad Sattouf. Ediciones Salamandra
• Les noves aventures de Emília i Maurici volums 1 (I vosaltres com us vau conèixer?) i 2 (Esteu fent l'amor?), de Manel Fontdevila. Debolsillo
• Generació Tomàtic, d'Andrés Palomino. Fanbooks
• Bleach vol. 46, de Tite Kubo. Panini Comics
• Jo també veia Bola de drac, de Josep Maria Bunyol. Ara llibres
• Naruto vol. 72 (Últim volum), de Masashi Kishimoto. Planeta Comic
• El drac de gel, de George R. R. Martin. Edicions Bromera
• Mortadel·lo i Filemó. Rio 2016, de Francisco Ibáñez. Ediciones B
• Tentacles nº 4 (revista)
• La casa (Edició en català), de Paco Roca. Astiberri Ediciones
• Miniblogger, Georgina Gerónimo. Panini Comics sota el segell Evolution Comics
• Hoy me ha pasado algo muy bestia, de El Torres i Julían López. Norma Editorial
• Victus 1. Veni, de Carles Santamaria, Cesc F. Dalmases i Marc Sintes. Norma Editorial
• Marc Márquez. La historia d'un somni, de Belén  Ortega i Isidro Sánchez. Norma Editorial 
• Dragon Fall Ultimate Edition vol. 7, d'Alvaro López i Nacho Fernández. Dolmen Editorial
• Catalan Networks nº 1, de Dani Zarzuelo. Aftercomic

Les noves aventures d'Emília i Maurici. Volums 1 i 2

Títols: (1) I vosaltres com us vau conèixer? i  (2) Esteu fent l'amor?

Títols originals: ¿Vosotros cómo os conocisteis? i ¿Estáis haciendo el amor?

Autor: Manel Fontdevila

Traducció de: Ricard Gil

Publicat per: Debolsillo (Penguin Random House), març 2016

Format: Edició de butxaca, apaïsat, 21 x 16 cm, 144 pàgines

Preu: 12,95€ (cada un)

Per primera vegada ens ha arribat la famosa parejita d'en Manel Fontdevila en català. A principis de març a mans de Debolsillo, segell editorial de Penguin Random House, es van publicar els dos primers volums de Les noves aventures d'Emília i Maurici, tal com ara es coneix la nova etapa de l'entranyable parella del l'autor de Manresa. Tot i haver sentit a parlar d'en Fontdevila, i haver vist alguna vinyeta seva en algun diari, mai abans havia seguit la "parelleta" i per tant tampoc l'autor en qüestió. És per tant el primer contacte en profunditat que tinc amb ell i amb els seus personatges més famosos, i per tant no tinc interioritzar la versió original en castellà que que podria comportar que la cosa em xoqués.

Aquest doble llançament té com a títols aquelles preguntes tan incomodes que poden fer els fills, representants en aquest cas per l'Òscar, al seus pares.

El primer volum és titula justament I vosaltres com us vau conèixer?, sent a més la primera història d'aquest volum. Així, doncs coneixerem com es van conèixer els pares de l'Òscar. Se succeiran diferents històries que ens mostraran la relació de parella entre l'Emília i en Maurici com també envers el seu fills. A més s'intercalaran diferents historietes de dues seccions: Manual per a parelles joves, tot allò necessari a saber quan una parella comença a viure junta, i Misteris de l'amor, el títol ja ho diu tot.

El segon volum rep el nom de Esteu fent l'amor?. La temàtica és clara, el sexe en la parella, i quan arriba el moment d'explicar als fills que vol dir "fer l'amor". Gaudirem de diverses històries amb aquest tema com a principal. A més com passa al primer volum s'intercalaran historietes de dues seccions: El petit Kamasutra domèstic i Clàssics moderns de l'estampa japonesa.

Al blog d'en Manel Fontdevila podeu llegir el procés creatiu de Les noves aventures d'Emília i Maurici, sent la quarta entrada dedicada a la traducció al català. 

Ha estat tota una grata i gran descoberta, amb molt bon humor, i esperant que podem anar gaudint de més històries en català d'aquesta nova etapa de la "parelleta" d'en Manel Fontdevila.

Fem possible el capgròs del Fabià Pont de Cervera

Aporta el teu gra de sorra pel capgròs del Fabià Pont Pedrós!

Avui migdia des del Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana, s'ha iniciat el projecte de construcció del capgròs del Fabià Pont i Pedrós, fill del barri de Sant Magí de Cervera, home de costums i persona incansable en el món de la cultura popular. Aquest amor per la cultura popular va fer que s’impliqués en diverses entitats com els Diables Carranquers, els Campaners de Cervera, els Margeners de Guissona, a l'organització de la festa del barri de Sant Magí, col.laborador del desFOLCa't! Festival de Música Popular i Tradicional  de Calaf.

No només va ser un militant cultural, també polític i social, involucrat des de feia més de 30 anys en moviments, partits i associacions lligades a la lluita per l’alliberament nacional del nostre país. Persona coneguda i estimada a Cervera, a la Segarra i als racons més insospitats dels Països Catalans. No és exagerat dir que era conegut per molta gent del territori: tot un ambaixador de Cervera. 

La millor descripció és la que es va fer ell mateix: sóc un cràpula esotèric neopaganista. La construcció d’un capgròs és la manera de retre-li un merescut homenatge!

Per fer realitat aquest capgròs s'ha iniciat un micromecenatge a la plataforma Verkami perquè tothom pugui aportar el seu granet de sorra, fer-se seu el projecte i fer que el Fabià no desaparegui de les nostres vides!

Serà el primer capgròs de Cervera dedicat a una persona. No estarà associat a cap de les entitats on participava el Fabià i s’anirà personalitzant segons cada festa.

Amb les vostres aportacions contribuireu a la construcció del capgròs i a la seva festa de presentació, que serà el 23 de juny, durant la revetlla del solstici d’estiu. Serà un sopar-festa com mai s’ha vist a Cervera.

En aquest enllaç trobareu la informació per fer la vostra aportació: http://vkm.is/capgrosfabia

Cràpules, celtes, taverneros i neopaganistes: esteu tots convocats