diumenge, 30 d’agost de 2009

Caçadors de "Take"

Encara no som a la tardor per anar al bosc a buscar "take", es a dir, bolets en Japonès (茸). I es que jo els busco i els recullo, no els caço pas.
Però la qüestió es que no tots els bolets són bons, si no que ho preguntin als protagonistes del manga shônen Kimagure Orange Road.
N'és al volum 6 del manga (ja a la venda en català per Glénat), al capítol "Els Caçadors de Bolets!" (com el programa de TV3), en que en Kyôsuke, la Madoka, la Hikaru, l'Akane i en Màster van al bosc, justament com diu al manga, a caçar bolets.
Els protagonistes aprendran que no tots els bolets, ja siguin macos o lletjos, són comestibles, i això donarà lloc a situacions pròpies d'aquest manga.
Es mencionen 3 bolets o "take": Shiitake, Matsutake i Waraitake.
  1. El Shiitake (Lentinula edodes, 椎茸, Bolet del Shii, en que el Shii (Castanopsis cuspidata) es l'arbre on tradicionalment es cultiva el bolet) és un dels bolets típics de la cuina oriental, ja sigui japonesa, xinesa o coreana.
  2. El Matsutake (Tricholoma matsutake, 松茸, Bolet del Pi, arbre on creix el bolet, on a Japó es tracta del Pi Vermell o Akamatsu, Pinus densiflora, 赤松) que també és un bolet comestible.
  3. El Waraitake (Gymnopilus spectabilis, 大笑茸, Bolet del Riure), que no es comestible ja que conté l'al·lucinogen Psilocibina.
Aquest últim i d'altres bolets que no en diuen el nom seran els causants de les situacions que es donen entre els personatges del manga. Destacar que al bosc on anat només si fan bolets verinosos, no aptes per al consum humà. "Per cert, sabeu com es diu aquest bosc?" pregunta el Màster.

Consell: Doncs ja sabeu, sigueu prudents i només agafeu aquells bolets que de debò coneixeu. En cas contrari, les conseqüencies poden ser d'allò més nocives.