diumenge, 9 de maig de 2010

Quina és la millor manera d'anar al 28è Saló del Còmic? Doncs sense calés.

Divendres al matí vaig anar al 28è Saló del Còmic. Amb un cop de metro ja era a Plaça Espanya comprant l'entrada, quan ja aquesta a les meves mans, penso: "MERDA, m'he deixat els calés"

Doncs ja em veieu cap al Carrer de la Creu Coberta buscant una oficina de "La Caixa", entitat on administro els meus estalvis. No tenia programat gastar-me gaires calers, ja que anteriorment ja havia anat fent compres, els 3 còmics que ja he anat comentat, però sempre hi ha algun imprevist i tal com havia pressupostat doncs vaig treure uns 40€. Doncs un cop, guardats a la cartera, mitja volta i cap a Saló, i cap dins.

Primer de tot vaig fer una volteta per tenir els expositors localitzats, i collons que gran tot plegat. L'any passat no hi vaig anar, però no recordo pas que fa dos anys el Saló fos tant extens. Clar que entre exposicions que n'hi havia per donar, per compar, per vendre i per regalar, ja s'ocupava espai. Em vaig entretenir una estona a la de Corto Maltès. Després l'escenari de música, l'espai de videojocs, i la furgoneta de l'A Team, doncs normal que s'haguès incrementat la superfície.

Fent voltes em vaig dirigir a l'expositor de l'Institut d'Estudis Balearics, on per fi vaig poder fer-me amb el primer número de KMIC i també amb el número 2.

També tenia intenció de començar amb Orn de Quim Bou, però el primer volum en català no hi era, així es que hi havia un "Pla B". Ja feia temps que em rondava pel cap adquirir un còmic, cap a NORMA que hi faltava gent. Allà hi estava de mostra i vaig tenir sort de trobar-lo, ja que era l'últim exemplar en català que quedava, el còmic en qüestió és Mouse Guard Tardor 1152. Es veu que, segons em van dir, el dijous n'havien venut.

Total que ja havia acabat amb les compres que tenia en ment, ara només faltava alguns firmetes, i per això havia de dirigir-me cap a Glénat.
Primerament van ser els Deamo Bros que em van firmar el Sèrie B, dibuixant-hi uns peculiars alienígenes. Gràcies.

I ja només faltava l'última firmeta, i l'autor en qüestió va trigar una mica, però al final va arribar. Estic parlant de l'Aleix Saló de Fills dels 80. L'anècdota es que jo no portava el meu exemplar del còmic i ell no portava ni un simple llapis per fer un ninotet, però malgrat tot, jo portava fulls i a ell, li van deixar eines per dibuixar, i tot seguit em va dibuixar el meu "Jo Ninotet". El munt de pesats que l'Aleix ha d'aguantar al seu bloc. Gràcies.

I així es va fer l'hora de dinar, i altre cop, amb metro cap al pis i fins a una altre ocasió.

4 comentaris:

Muramasa ha dit...

Curiós. Jo aquest any no hi he anat perquè no he trobat ningú amb qui anar-hi.

scaramanga ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
scaramanga ha dit...

Almenys va ser un viatge ben profitós. Mira que visc al costat i tampoc hi vaig voler anar...

[He suprimit el comentari anterior perquè havia escrit "viatge" amb J, i això és inacceptable tenint el Nivell C]

Lupus Sigarrensis ha dit...

Quina mandra que tenim. XD