El diari Regió 7 va publicar ahir diumenge 29 una entrevista a Jordi Segura, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real dels Prats de Rei, la qual la reprodueixo.
En quin moment després de les excavacions de l'estiu es va decidir que la muralla es taparia?
Les excavacions van acabar el setembre, i el 3 d'octubre es va fer una reunió amb totes les parts implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Bisbat de Vic, arqueòlegs de la Universitat de Lleida, representants del museu municipal... Tots estàvem d'acord que les restes s'havien de museïtzar d'una forma digna. Aleshores es va considerar que, si no hi havia recursos, era més prudent reblir la muralla que fer una cosa mal feta. Des del museu vam dir que ens dolia molt i ens feia molta por que, si es tapava, no es tornés a excavar mai més. A la reunió també vam quedar que al museu hi destinaríem un apartat important a la muralla, amb una maqueta i uns plafons explicatius, i que a la plaça es dibuixaria a terra la traça per on passava la muralla.
Aleshores el soterrament de les restes ja era un fet.
Al cap de dos o tres dies se'm va acudir escriure un article per enviar als mitjans on deia que des del museu tenim poc poder de decisió, però que era una llàstima, i que de vegades el camí més senzill no sempre és el millor.
I així va començar la campanya per conservar les restes al descobert...
La carta la vaig enviar a tots els diaris, i gràcies a les xarxes socials es va anar estenent. Molt aviat les persones de les entitats que formen la xarxa Som Segarra van valorar que havíem d'aconseguir entre tots que la muralla es museïtzés. També s'hi va implicar l'alcalde de Cervera, ja que com a capital de l'actual comarca de la Segarra sentia que hi tenen el seu origen. Ells van oferir-se a fer tot el possible per ajudar que no es tapés.
I van començar a moure fils...
Des de la Xarxa Sikarra es va contactar amb una diputada d'ICV, que va visitar el jaciment i vam quedar que farien una pregunta al Parlament sobre la qüestió. Jo vaig fer una carta al conseller de Cultura, vam fer contactes amb altres diputats, vam sortir als mitjans... També van venir un grup de professors de primària i secundària de la Segarra, en una activitat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra. Els mestres també es van implicar per evitar que es tapés.
Paral·lelament van fer un projecte alternatiu per conservar les restes....
Ho va fer en Pere Tardà, que hi va invertir hores de manera voluntària. El projecte tenia un cost de 38.000 euros, molt menys del que s'havia dit fins aleshores que costaria. S'havia parlat d'uns 200.000 euros. Això va anar molt bé, ja que va fer veure als responsables de la Diputació i la Generalitat que era assumible. Aleshores vam muntar una roda de premsa per presentar el projecte i també llegir un manifest per salvar la muralla.
El manifest va rebre més de 500 signatures en molt pocs dies...
Sí, en molt poc temps vam tenir adhesions d'arreu de Catalunya, de l'Estat, de Gran Bretanya, Alemanya... tant de persones com d'institucions.
Treballaven contra rellotge...
Anaven passant els dies i el dia 22 s'acostava, que era quan es reunia la Comissió de Patrimoni per aprovar el rebliment de les restes. Aleshores es va demanar un ajornament i es va treure aquest punt de l'ordre del dia, tot esperant que arribés esperant el projecte de museïtzació que paral·lelament elaborava la Diputació.
Finalment, aquest és el projecte que es farà.
Sí. Quan finalment va arribar ja vam respirar tranquils. Ara hem de vetllar perquè coexisteixin bé l'arqueologia i la història amb el disseny i l'obra arquitectònica, i sobretot no es facin destrosses a les restes arqueològiques.
Fins a quin punt creu que la crisi i la falta de recursos han estat determinants per al futur de la troballa?
Tot és qüestió de donar prioritats. Si realment ens creiem que, tal com diuen els entesos, això és una peça única de les que s'han trobat fins ara a la Catalunya interior, això ha de passar davant de moltes altres coses. Penso que hi ha altres despeses de les quals es podria prescindir, a nivell de país, que permetrien invertir recursos en aquestes qüestions. Comparat amb el pressupost del centre cultural del Born, museïtzar això és una petitesa. Arriba un punt en què són les voluntats de les persones les que poden fer que les coses es decantin. I en aquest cas ens n'hem d'alegrar, perquè sembla que finalment les voluntats s'han desvetllat i han reaccionat.
Quin efecte ha tingut la troballa sobre el Museu dels Prats de Rei?
Des de l'estiu, quan es va conèixer l'existència de la muralla, les visites al museu han augmentat moltíssim, han crescut exponencialment. Hem passat de rebre unes tres visites de mitjana a 10 o 12 cada diumenge, i molts més grups d'escolars. I no és només això, perquè les persones vénen al museu, i aleshores descobreixen que hi ha l'espai de les batalles dels Prats de Rei i decideixen tornar un altre dia... o bé es queden a dinar, o fan un cafè, veuen que hi ha cases de turisme rural... Una cosa porta a l'altra, i penso que gaudir d'aquest atractiu històric pot donar vida al poble.
Les excavacions van acabar el setembre, i el 3 d'octubre es va fer una reunió amb totes les parts implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Bisbat de Vic, arqueòlegs de la Universitat de Lleida, representants del museu municipal... Tots estàvem d'acord que les restes s'havien de museïtzar d'una forma digna. Aleshores es va considerar que, si no hi havia recursos, era més prudent reblir la muralla que fer una cosa mal feta. Des del museu vam dir que ens dolia molt i ens feia molta por que, si es tapava, no es tornés a excavar mai més. A la reunió també vam quedar que al museu hi destinaríem un apartat important a la muralla, amb una maqueta i uns plafons explicatius, i que a la plaça es dibuixaria a terra la traça per on passava la muralla.
Aleshores el soterrament de les restes ja era un fet.
Al cap de dos o tres dies se'm va acudir escriure un article per enviar als mitjans on deia que des del museu tenim poc poder de decisió, però que era una llàstima, i que de vegades el camí més senzill no sempre és el millor.
I així va començar la campanya per conservar les restes al descobert...
La carta la vaig enviar a tots els diaris, i gràcies a les xarxes socials es va anar estenent. Molt aviat les persones de les entitats que formen la xarxa Som Segarra van valorar que havíem d'aconseguir entre tots que la muralla es museïtzés. També s'hi va implicar l'alcalde de Cervera, ja que com a capital de l'actual comarca de la Segarra sentia que hi tenen el seu origen. Ells van oferir-se a fer tot el possible per ajudar que no es tapés.
I van començar a moure fils...
Des de la Xarxa Sikarra es va contactar amb una diputada d'ICV, que va visitar el jaciment i vam quedar que farien una pregunta al Parlament sobre la qüestió. Jo vaig fer una carta al conseller de Cultura, vam fer contactes amb altres diputats, vam sortir als mitjans... També van venir un grup de professors de primària i secundària de la Segarra, en una activitat organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra. Els mestres també es van implicar per evitar que es tapés.
Paral·lelament van fer un projecte alternatiu per conservar les restes....
Ho va fer en Pere Tardà, que hi va invertir hores de manera voluntària. El projecte tenia un cost de 38.000 euros, molt menys del que s'havia dit fins aleshores que costaria. S'havia parlat d'uns 200.000 euros. Això va anar molt bé, ja que va fer veure als responsables de la Diputació i la Generalitat que era assumible. Aleshores vam muntar una roda de premsa per presentar el projecte i també llegir un manifest per salvar la muralla.
El manifest va rebre més de 500 signatures en molt pocs dies...
Sí, en molt poc temps vam tenir adhesions d'arreu de Catalunya, de l'Estat, de Gran Bretanya, Alemanya... tant de persones com d'institucions.
Treballaven contra rellotge...
Anaven passant els dies i el dia 22 s'acostava, que era quan es reunia la Comissió de Patrimoni per aprovar el rebliment de les restes. Aleshores es va demanar un ajornament i es va treure aquest punt de l'ordre del dia, tot esperant que arribés esperant el projecte de museïtzació que paral·lelament elaborava la Diputació.
Finalment, aquest és el projecte que es farà.
Sí. Quan finalment va arribar ja vam respirar tranquils. Ara hem de vetllar perquè coexisteixin bé l'arqueologia i la història amb el disseny i l'obra arquitectònica, i sobretot no es facin destrosses a les restes arqueològiques.
Fins a quin punt creu que la crisi i la falta de recursos han estat determinants per al futur de la troballa?
Tot és qüestió de donar prioritats. Si realment ens creiem que, tal com diuen els entesos, això és una peça única de les que s'han trobat fins ara a la Catalunya interior, això ha de passar davant de moltes altres coses. Penso que hi ha altres despeses de les quals es podria prescindir, a nivell de país, que permetrien invertir recursos en aquestes qüestions. Comparat amb el pressupost del centre cultural del Born, museïtzar això és una petitesa. Arriba un punt en què són les voluntats de les persones les que poden fer que les coses es decantin. I en aquest cas ens n'hem d'alegrar, perquè sembla que finalment les voluntats s'han desvetllat i han reaccionat.
Quin efecte ha tingut la troballa sobre el Museu dels Prats de Rei?
Des de l'estiu, quan es va conèixer l'existència de la muralla, les visites al museu han augmentat moltíssim, han crescut exponencialment. Hem passat de rebre unes tres visites de mitjana a 10 o 12 cada diumenge, i molts més grups d'escolars. I no és només això, perquè les persones vénen al museu, i aleshores descobreixen que hi ha l'espai de les batalles dels Prats de Rei i decideixen tornar un altre dia... o bé es queden a dinar, o fan un cafè, veuen que hi ha cases de turisme rural... Una cosa porta a l'altra, i penso que gaudir d'aquest atractiu històric pot donar vida al poble.
Fonts: Regió 7 i Som Segarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada