Aquest passat dimecres 27 de febrer als Matins de TV3 van parlar de la presència del llop a Catalunya en motiu de la fotografia que es va fa uns dies al Ripollès. Aquest animal, normalment esquerp, va reaparèixer a Catalunya l'any 2000, i des de llavors les seves aparicions han estat escasses i poc documentades. D'aquí ve el valor d'aquesta imatge. De com viuen els llops i com conviuen amb l'home, i què suposa evidenciar que n'hi ha alguns exemplars a casa nostra, se'n parla amb en Ferran Jordà, autor de la fotografia, i amb en José Luis Gallego. També hi ha el testimoni l'Ernest Sitges, un pastor d'ovelles que se l'ha trobat alguna vegada.
Tal com podreu veure i escoltar el llop a Catalunya, són pocs exemplars i errants, avui hi són i demà no. També es comenta la dicotomia que hi ha sobre d'ell, per una banda se l'hi ha posat l'etiqueta de maligne, afegeixo jo contraposat al mite fundacional de Roma de la lloba i els germans Ròmul i Rem, com també El llibre de la selva de Rudyard Kipling, i per l'altra banda el fet que de la seva domesticació n'ha sortit el que es considera el millor amic de l'home, el gos.
1 comentari:
Jo tampoc entenc la mala premsa que tenen llops, guineus, coiots o dingos. Son animals força tímids que en un principi haurien de viure lluny de l'home. Cal respectar-los i témer'ls al mateix ni ell que molts altres predadors, però com que antigament no es tenien en compte aquests aspectes, doncs era nosaltres o ells... Tot i que en n'hem carregat tantíssims pel pur plaer sàdic de tenir un trofeu de caça...
Publica un comentari a l'entrada