dissabte, 4 de març de 2017

L'escriptora Rosa Fabregat guanya el VI Premi Sikarra

L’escriptora i poetessa cerverina Rosa Fabregat és la nova guanyadora del Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot en al seva sisena edició.

Nascuda a Cervera el 1933. Tot i que la vocació de l’escriptura li arribà des de molt jove, es doctorà en Farmàcia i treballa per a la indústria alemanya, arribant a dirigir a Barcelona una gran empresa de productes farmacèutics, en uns anys poc propicis encara per a que les dones tinguessin funcions de direcció importants.

Isidor Cònsul, al pròleg que li dedica a El turó de les Forques explica com:

“…I d’aquesta manera, esclatà la crisi i la rebel.lió de la Rosa, una dona que va refusar el rol de comparsa, el paper d’una figurant, en un drama en el qual n’havia esdevingut, fins aquell mateix moment, el protagonista principal. Quedaren enrera, fites mortes d’un passat, els enrenous i neguits del món empresarial. Al davant, però, s’obria esperançador un futur que feia l’ullet entre vinyes, ametllers, oliveres i conreus de cereals. Era la perspectiva, gairebé bucòlica, d’obrir una farmàcia a un poblet del Baix Penedés”.

Aquest canvi ho trasbalsà tot i facilità, al mateix temps, el sorgiment de la seva personalitat literària. Edità la seva poesia (Estelles, 1979, El cabdell de les bruixes, 1979, Temps del cos i Tretze llunes de maduixa, 1980, Tramada –volum col.lectiu-, 1981). També començà a fer recitals poètics en la tradició joglaresca de l’espectacle per al poble.

L’any 1994 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en un gran volum, sota el títol Ancorada en la boira, ha excel.lit també en el conreu de la narrativa, sobretot allò que en podríem dir novel.la de tesi (a mig camí de la ciència-ficció), en què gènere i estil no són més que un mitjà per plantejar amb profunditat qüestions candents en el món d’avui, com la biogenètica o el sacerdoci femení; i val a dir que és aquest vessant de la seva obra el que va reportar a l’autora una major projecció, amb títols com Embrió humà ultracongelat núm. F-77 i Pel camí de l’arbre de la vida (reunits en un sol volum l’any 1997, en tant que díptic, sota el títol La dama del glaç), La capellana o Francina i la Providència.

En motiu de la publicació de la seva novel.la La capellana, Rosa Fabregat expressava:

“Considero que és un dret inalienable de l’escriptor tractar temes encara no assumits per la societat. Fa molt temps una revista publicà un poema meu titulat Sacerdotessa. Encara conservo, entre d’altres, la resposta irada d’un grup de seminaristes. Uns anys més tard i amb el mateix tema, un altre poema meu guanyava un premi literari a Lleida. Fou de mans del Sr. Bisbe que vaig rebre el guardó.

Fa cent anys, el fet que les dones exercissin professions liberals es considerava un greu perill per a la societat, en canvi ara, aquesta mateixa societat ho ha assumit d’una manera natural. Es aquesta la tesi de la meva novel.la.”

Entre les seves obres també cal destacar Temps del cos, que fou prologada per Montserrat Roig l’any 1980 i és d’aquest mateix pròleg que n’extraiem les idees que conformen la substància del llibre però també del quefer i de la vida de l’autor.

(…) “Rosa Fabregat és una dona que ha fonamentat la seva vida en una elecció dolorosa i alhora apassionant. L’ha fonamentada en la recerca del seu ésser a partir del coneixement de les seves arrels i de la seva identitat. I no ha estat fàcil. Descomposta dins el trencaclosques de la pròpia biografia, a poc a poc ha anat reconstruint el seu ésser. Primer, es tractava d’identificar vida amb natura, després, vida amb professió i, per fi, vida amb decisió individual abandona la garantia de les multinacionals i es refugia a Llorenç del Penedés i reconstrueix la funció socialment desvaloritzada dels vells apotecaris.

La seva vida ho ha estat fàcil. Des de petita ha tingut al seu voltant coixins falsament protectors. Envolada de rigidesa i d’autoritarisme, ha hagut de descobrir a través de la pròpia paraula la seva íntima seguretat. A poc a poc, doncs,  la Rosa Fabregat ha tornat al vell i primitiu verb i aquest, en forma de boomerang, li ha retornat la identitat”.

En definitiva, la de Rosa Fabregat és una trajectòria literària clarament bifurcada entre poesia i narrativa, conjugant també la necessària interconnexió entre sensibilitat i ciència.

Ha col·laborat en nombrosos mitjans com el Diari de Barcelona, Segre o El Temps i és membre i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. És autora així mateix d’un estudi sobre les farmàcies lleidatanes de principis del segle XX.

Altres obres seves són: El ble i la llum (2003), Cauen instants (2004), Roses de sang (2005), A la vora de l’aigua (2008) i La temptació de vol : Obra poètica 1994-2011( 2012). La seva obra ha estat traduïda a d’altres llengües i també ha estat inclosa a nombroses antologies, d’entre les més destacades podríem esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999)Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).