Terra cremada

Títol: Terra cremada

Autor: Pau Pèrrim

Publicat per: Fundació Reeixida, juliol de 2019

Format: Cartoné - 73 pàgines - 21,7 x 30,3 cm - Color

Preu: 15€

La política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona. L'origen històric del terme "terra cremada" prové segurament de la pràctica de cremar els camps de cereals durant les guerres i conflictes.

Aquestes són les primeres paraules que apareixen al corresponent article de la Wikipedia, i el terme en qüestió fou utilitzat com a títol per un còmic que va començar a difondre's per Twitter a partir del febrer de 2018.

Pau Pèrrim és el pseudònim que utilitza l'autor de Terra cremada, obra la qual des d'un punt de vista distòpic i orwellià, ens mostra una Catalunya ocupada per un govern espanyol fanàtic i tirà.

Aquest passat maig, amb el suport de la Fundació Reeixida va iniciar-se una campanya  de micro-mecenatge a totSuma per portar a terme el còmic en format físic. Aconseguint els objectius establerts, el llibre amb pròleg d'en Jair Domínguez es va fer realitat el juliol, i els seus mecenes, entre ells un servidor, el van començar a rebre com també les llibreries interessades en ell. Gràcies a aquells mecenes que van fer aportacions més elevades el còmic també arribarà a les mans dels presoners polítics i exiliats catalans.

Temps després del Primer d'Octubre de 2017, per enfrontar-se als anhels independentistes de la Catalunya sota sobirania espanyola i així salvaguardar la unidad sagrada de España,  el Gobierno, la reocupa militarment. Tot el país queda envaït, ni un sol racó se'n salva.  Per fer-ho crea i utilitza les FEMS (Fuerzas Especiales y Milicias de Seguridad) que s'escampen per tot el territori imposant un estricte control. Catalunya esdevé un gegant camp de concentració on tot element díscol a la fèrria legalitat imposada és perseguit sense contemplacions, la llengua catalana prohibida altre cop i fins i tot el món casteller és perseguit i prohibit.

I si una cosa a Catalunya hi ha, són botiflers, catalans col·laboracionistes del règim espanyol. Així també neix el Servei Col·laboracionista Català (SCC). Així que entre uns i altres, tota persona sospitosa de ser poc espanyol, és capturada i traslladada forçosament a altres racons de l'estat espanyol per millorar l'espanyolitat. Per altra banda, voluntaris espanyols es desplaçaran a ocupar els habitatges buits catalans. Això és el que es coneix com a "Plan de Integración Territorial".

Però davant de tota ocupació, s'organitza una resistència que farà el que calgui per lluitar-hi i no s'estaran de res, abans el país cremat que ocupat, en sentit literal. Però aquesta ocupació té un elevat cost, i això anirà debilitant internament el Gobierno i que entre altres factors, el vent comenci a bufar a favor de la resistència i de la llibertat de Catalunya.

És un relat dur, on és mostra el terrorisme d'Estat fins a les últimes conseqüències, de les persecucions fins a les deportacions i els assassinats impunes. No és mostra res que no hagi passat en la història d'aquest planeta o que no passi encara avui dia en segons quins països. I si no hi ha cap problema en mostrar fins o pot arribar el fanatisme de l'Estat espanyol, tampoc no hi ha cap problema en mostrar la seva gent. La realitat del dibuix és fascinant, i sense cap mena de complex, els polítics en seran els protagonistes. Dels dos bàndols, sens dubte en reconeixerem moltes cares.

En aquest llibre no hi ha cap mania, ni amb res ni amb ningú, una història de política-ficció, així ho espero, ja en tenim prou amb el que ha passat i amb el que encara passa, amb un contingut molt dur, no en va és un còmic per adults. I per acabar, com diu l'autor en la dedicatòria: Mai més no podreu dir que ningú us va avisar.