dilluns, 5 d’octubre del 2020

Balada d'ocells i serps (Els Jocs de la Fam)

Títol original: The ballad of songbirds and snakes
Autora: Suzanne Collins
Traducció de: Alexandre Combau i Arnau
Publicat per: Fanbooks (Grup62),  juny de 2020
Format: Rústic amb solapes - 608 pàgines - 13,5 x 21 cm
Preu: 19€ 

Una de les meves lectures dels primers mesos del 2013 fou la trilogia Els Jocs de la Fam de na Suzanne Collins. Llavors publicada per Estrella Polar, en vaig comprar l'estoig recopilatori, ara però des de fa anys és publicada pel seu segell germà de literatura juvenil, Fanbooks.

L'encant de la trilogia és la utilització de dos recursos molt coneguts. Un és el del sistema tirànic i totalitari que controla durament la seva població, i l'altre recurs és la manera que ho fa, mitjançant el conegut battle royale, que en aquest cas són els Jocs de la Fam. Situem-nos en aquesta obra segons el que se'ns explica al primer llibre de la trilogia.

A Els Jocs de la Fam ens situem a Panem, el país que va néixer de les cendres del que un dia va ser Amèrica del Nord, la qual va ser devastada per desastres naturals seguits d'una gran guerra. La seva capital, el Capitoli, i els seus tretze districtes van portar la pau i la prosperitat als habitants de Panem. Però un dia els districtes es van revoltar contra el Capitoli, el qual va guanyar. Dotze districtes van ser derrotats i el número 13 va ser eliminat completament. Com a recordatori de la revolta, el Capitoli va imposar com càstig als dotze districtes els anomenats Jocs de la Fam.

En els Jocs, cada districte hi ha d'aportar un noi i una noia, anomenats tributs. Aquests vint-i-quatre  s'hauran de matar entre ells entre els quals només hi podran haver un supervivent. Un guanyador.  Els Jocs de la Fam se succeeixen any rere any des de la derrota dels Districtes, i és la 74a edició la que viurem al primer llibre d'Els Jocs de la Fam.

Doncs bé, aquest estiu Fanbooks ha publicat Balada d'ocells i serps, preqüela de la trilogia, i per tant hem de fer un salt en el temps cap enrere. Si a la trilogia seguíem les aventures de la Katniss Everdeen, la tribut del districte 12, en aquesta novel·la, el protagonista és del Capitoli, i és ni més ni menys que un jove Coriolà Snow, qui a la trilogia és el president de Panem i l'antagonista principal. El fet que com he dit, va anys que vaig llegir la trilogia, ha donat lloc que agafi aquest personatge com si el conegués per primer cop, sense tenir en compte com actuarà en el futur.

En Coriolà Snow té divuit anys, i com la resta dels seus companys està a punt de llicenciar-se a l'Acadèmia del Capitoli. Però abans d'això tindrà lloc la Desena Edició dels Jocs de la Fam. Ha arribat el dia de la Sega, on s'escolliran els vint-i-quatre tributs, i aquest cop, en Coriolà i vint-i-tres companys seus seran els mentors dels tributs, els seus guies durant els Jocs. En Coriolà doncs es prepara per fer un bon paper com a mentor i així el catapulti a tenir un bon futur i recuperar l'esplendor de la seva família, ja que abans i durant la guerra, la casa Snow fou molt poderosa, però ara passa per moments difícils. En Coriolà i la seva família amb prou feines poder fer un àpat decent, per no dir que estant mig arruïnats i per tant el seu destí depèn de què en Coriolà sigui capaç de superar els seus companys  fent de mentor i així aconseguir la victòria. 

Però per començar ho té tot en contra. Per fer un bon paper és necessari un bon tribut i aquest provenen els Districtes més propers del Capitoli, però ves per on li han assignat un tribut del Districte 12, el pitjor de tots i ells, i a més és una noia, no gens favorable a primera vista. Però la Lucy Gray Baird, la seva tribut, demostra tenir un rellevant encant, i per aquí es mourà l'estratègia que emprendrà en Coriolà per fer un bon paper. Ara doncs els seus camins estan lligats, i cada decisió que prengui en Coriolà podria comportar l’encert o el fracàs, el triomf o la derrota, segons com actuï en conseqüència la Lucy Gray.

Els Jocs de la Fam tindran lloc a una arena com si d'una batalla de gladiadors es tractés, però tal com veurem, aquest espai serà especial, afavorint certament als tributs.  Mentre que a dins s'hi esdevindrà una lluita a mort. A fora, en Coriolà havent interactuat prèviament amb la Lucy Gray, comença a sentir alguna cosa per ella, i l'estratègia que segueixin serà transcendental pel futur d'ells dos.

Amb la trilogia Els Jocs de la Fam vam conèixer el Coriolà adult, ara a la Balada d'ocells i serps, el coneixerem de jove, en un moment rellevant de la seva vida, i el que viurà serà sense cap mena de dubte determinant.  
 
Molt sovint ens preguntem si calen preqüeles i seqüeles d'aquella obra que al seu dia vam gaudir. En alguns casos no compleixen amb les nostres perspectives. En aquest cas concret a parer meu, sí. Com sempre tot va a gustos. Tal com amb la trilogia, ha estat una lectura trepidant amb grans moments que et deixaran impactat, que et faran mantenir atret a la lectura en tot moment. Ha estat una lectura que m'he pres en calma, per assaborir-la bé i així conèixer des d'una perspectiva diferent el personatge d'en Coriolà Snow. Tothom té un passat, que marcarà el seu futur.