Títol original: El invierno del dibujante
Autor: Paco Roca
Publicat per: Astiberri Ediciones, abril 2011
Format: Cartoné, Color, 128 pàgines
Preu: 16€
De L'hivern del dibuixant d'en Paco Roca en tenia bones referències pel fet d'haver estat reconegut per diferents distincions, però sobretot a partir del Saló del Còmic de l'any passat, en el qual me'n van parlar molt bé. Llavors però tenint-ne l'oportunitat per comprar-lo, no ho vaig fer, quedaria pendent. A principis d'aquest febrer, me'l vaig creuar altre cop, i ara sí sense dubtar-ho, cap a casa me'l vaig emportar.
Situant-nos a la Barcelona de l'any 1957, l'Editorial Bruguera és la principal en publicació de revistes d'historietes il·lustrades, entre d'altres tipus de publicacions. En aquella època ser dibuixant era ser considerat obrer de vinyetes, i no posseïen els drets de les seves obres, així doncs un grup de dibuixants de Bruguera format per en Cifré, en Conti, l'Escobar, en Giner i en Peñarroya decideixen abandonar l'editorial i embarcar-se en un nou projecte, crear ells la seva pròpia revista, on si posseirien els drets dels seus personatges, fent néixer la revista Tío Vivo.
En l'elaboració de L'hivern del dibuixant, tal com ens explica el propi autor, hi ha hagut un important treball de camp per poder plasmar en dibuix aquella aventura d'aquells 5 creadors d'historietes. Paco Roca ho ha narrat d'una manera elegant amb una peculiar estructura cronològica que poden confondre en un principi el lector, però que permet mantenir en l'intriga en aquesta alternança temporal dels esdeveniments.
La part sentimental impresa és molt important per tota aquella gent que va créixer llegint les historietes de Bruguera, no és el meu cas que per edat em queda lluny, però tot i això, no és menys important, al contrari, el coneixement que m'ha aportat sobre una part de la història del còmic que desconeixia.
Preu: 16€
De L'hivern del dibuixant d'en Paco Roca en tenia bones referències pel fet d'haver estat reconegut per diferents distincions, però sobretot a partir del Saló del Còmic de l'any passat, en el qual me'n van parlar molt bé. Llavors però tenint-ne l'oportunitat per comprar-lo, no ho vaig fer, quedaria pendent. A principis d'aquest febrer, me'l vaig creuar altre cop, i ara sí sense dubtar-ho, cap a casa me'l vaig emportar.
Situant-nos a la Barcelona de l'any 1957, l'Editorial Bruguera és la principal en publicació de revistes d'historietes il·lustrades, entre d'altres tipus de publicacions. En aquella època ser dibuixant era ser considerat obrer de vinyetes, i no posseïen els drets de les seves obres, així doncs un grup de dibuixants de Bruguera format per en Cifré, en Conti, l'Escobar, en Giner i en Peñarroya decideixen abandonar l'editorial i embarcar-se en un nou projecte, crear ells la seva pròpia revista, on si posseirien els drets dels seus personatges, fent néixer la revista Tío Vivo.
En l'elaboració de L'hivern del dibuixant, tal com ens explica el propi autor, hi ha hagut un important treball de camp per poder plasmar en dibuix aquella aventura d'aquells 5 creadors d'historietes. Paco Roca ho ha narrat d'una manera elegant amb una peculiar estructura cronològica que poden confondre en un principi el lector, però que permet mantenir en l'intriga en aquesta alternança temporal dels esdeveniments.
La part sentimental impresa és molt important per tota aquella gent que va créixer llegint les historietes de Bruguera, no és el meu cas que per edat em queda lluny, però tot i això, no és menys important, al contrari, el coneixement que m'ha aportat sobre una part de la història del còmic que desconeixia.
1 comentari:
Jo l'he llegit en castellà i he conegut a qui ha ajudat a Paco Roca a fer el còmic.
Publica un comentari a l'entrada