dilluns, 10 d’agost de 2015

Botànica popular catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Il·lustracions de David Granato i pròleg de Salvador Palomar
Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2015
Format: Rústic amb solapes, 400 pàgines
Preu: 18€



Després del Zoologia popular catalana, Edicions Sidillà ha recuperat una altra obra de Cels Gomis i Mestre, aquesta amb les plantes com a protagonistes: Botànica popular catalana. Aquesta s'ha recuperat en motiu del centenari de la seva mort, el 13 de juny de 2015. 

Fem un breu repàs històric d'aquesta obra. La primera edició d'aquest llibre fou publicada al 1891 sota el títol Botànica popular. L'any 1909, Cels Gomis va enllestir una nova edició de l'obra, però aquesta no es va arribar a publicar fins al 1983 sota el títol Dites i tradicions populars referents a les plantes, gràcies al treball d'un nét de l'autor, en Cels Gomis i Serdañons. Finalment arribem aquesta present edició de Sidillà on es recupera el nom original afegint el terme "catalana", seguint la segona edició complementant-la amb els noms de les comarques i diversos índexs, com el de nom i sinònims i el topogràfic dels indrets mencionats. 

Així doncs com a la Zoologia popular catalana, en aquest de Botànica ens trobarem amb tot de creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums sobre el món vegetal que els catalans d'aquella època coneixien i transmetien.    

Dividit en 2 apartats, el primer de generalitats sobre les plantes i l'altre de monografies per les diferents plantes tractades per ordre alfabètic, ens permetrà descobrir el munt de dites que teniem o tenim sobre aquest éssers vius i el que m'ha impressionat més el gran ventall de plantes mencionades, moltes de les quals llavors d'una manera o altra eren utilitzades i ara segurament no els n'hi fem ni cas ni en sabem el seu nom comú, esdevenint doncs simples "floretes" que viuen als camins, als boscos i als prats. Així doncs el llibre a part de recuperar el coneixement popular també es un treball de memòria i recuperació botànica.

De les diferents plantes tractades les més extenses són les tres plantes mediterrànies per excel·lència: el blat, el cep i l'olivera, i amb elles, els seus principals derivats: el pa, el vi i l'oli. 

Tot i que la micologia és una disciplina biològica diferent a la botànica, tradicionalment l'estudi dels fongs s'ha inclòs dins d'aquesta disciplina, així doncs també s'hi recullin algunes dites d'alguns bolets.

Igual que al llibre de Zoologia popular, també hi ha les diverses comparacions amb d'altres llengües (occità, castellà, francès, portuguès, italià entre d'altres), podent veure així si hi ha similituds o bé diferències en aquestes i la catalana.

Per cada una de les plantes tractades, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta el nom científic, els diferents noms vulgars que pot rebre i el nom del fruit si s'escau, Respecte el nom científic, al Zoologia vaig comprovar, que n'hi havia d'obsolets actualment. Aquí no ho he sabut detectar tampoc ho he comprovat, però si es donés algun cas hagués estat adient, indicar el nom científic actual en una nota a peu de pàgina. Reitero, desconec si es dóna el cas, però per dir-ho tampoc s'hi perd res.

Cels Gomis no només fou enginyer de vies ferroviaris i carreteres, si no que fou un gran recol·lector de coneixements populars, i que darrerament gràcies a Edicions Sidillà, els podem anar recuperant.