Títol original: El arte de volar
Autors: Antonio Altarriba (Guionista), Kim (Dibuixant)
Publicat per: Editores de Tebeos, juny de 2012
Format: Rústic amb solapes, 208 pàgines, 17x24, B/N
Preu: 22€
En aquests darrers mesos han passat per les meves mans varis còmics del genere autobiogràfic, per exemple Històries del barri, Persèpolis i Sostres, en els seus respectius autors expliquen la part de la vida que han cregut escaient de manera commovedora i segons la vida del lector, aquest podent-se sentir identificat.
A L'art de volar, el seu guionista, Antonio Altarriba Ordóñez ens explica la vida del seu pare, Antonio Altarriba Lope, no en tercera persona, si no que posant-se a la pell del seu pare ho fa en primera persona. El fill esdevé el pare. Això ho pot fer gràcies als diferents escrits que Antonio pare va deixar al seus últims anys de la seva vida. Així doncs amb les primeres pàgines es passa d'una biògrafa a una autografia.
Se'ns dubte per l'Antonio fill, posar-se a escriure el guió de l'obra, expressant així el seus sentiments envers el seu pare i la seva mort, fou una tasca dura i de valentia, a la vegada que també es va repassant els esdeveniments històrics de l'Espanya del segle XX passant per la França de la Segona Guerra Mundial ocupada per Alemanya.
El dibuix a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau, conegut com a Kim, ha fet un treball esplèndid dibuixant el text d'Altarriba, sabent interpretar-los magníficament amb gran nivell de realisme, dibuixant tot tipus de situacions i expressant-les correctament.
La història inicia en el moment que Antonio Altarriba Lope culmina els passos que el porten a la mort a través del suïcidi, saltant de la quarta de la residencia on vivia. A partir d'aquí, a través de quatre blocs coneixerem la vida des de la infantesa fins al moment que decideix volar per últim cop, el seu final.
En vull destacar el tema de la parcel·lació de les finques que heretaran els descendents d'una família. Un fet totalment diferent al català on és l'hereu o pubilla qui ho hereta tot i així evitar la divisió de la propietat, comportant doncs que els altres fills s'haguessin de buscar la vida. Al món televisiu, tenim la sèrie de TV3, La memòria dels Cargols, on a la família Cargol, hi ha un hereu Cargol i un cabaler (segon fill), i a la família Esclata-sangs, hi ha una pubilla.
En aquests darrers mesos han passat per les meves mans varis còmics del genere autobiogràfic, per exemple Històries del barri, Persèpolis i Sostres, en els seus respectius autors expliquen la part de la vida que han cregut escaient de manera commovedora i segons la vida del lector, aquest podent-se sentir identificat.
A L'art de volar, el seu guionista, Antonio Altarriba Ordóñez ens explica la vida del seu pare, Antonio Altarriba Lope, no en tercera persona, si no que posant-se a la pell del seu pare ho fa en primera persona. El fill esdevé el pare. Això ho pot fer gràcies als diferents escrits que Antonio pare va deixar al seus últims anys de la seva vida. Així doncs amb les primeres pàgines es passa d'una biògrafa a una autografia.
Se'ns dubte per l'Antonio fill, posar-se a escriure el guió de l'obra, expressant així el seus sentiments envers el seu pare i la seva mort, fou una tasca dura i de valentia, a la vegada que també es va repassant els esdeveniments històrics de l'Espanya del segle XX passant per la França de la Segona Guerra Mundial ocupada per Alemanya.
El dibuix a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau, conegut com a Kim, ha fet un treball esplèndid dibuixant el text d'Altarriba, sabent interpretar-los magníficament amb gran nivell de realisme, dibuixant tot tipus de situacions i expressant-les correctament.
La història inicia en el moment que Antonio Altarriba Lope culmina els passos que el porten a la mort a través del suïcidi, saltant de la quarta de la residencia on vivia. A partir d'aquí, a través de quatre blocs coneixerem la vida des de la infantesa fins al moment que decideix volar per últim cop, el seu final.
- 3ª Planta 1910 - 1931 El cotxe de fusta
En vull destacar el tema de la parcel·lació de les finques que heretaran els descendents d'una família. Un fet totalment diferent al català on és l'hereu o pubilla qui ho hereta tot i així evitar la divisió de la propietat, comportant doncs que els altres fills s'haguessin de buscar la vida. Al món televisiu, tenim la sèrie de TV3, La memòria dels Cargols, on a la família Cargol, hi ha un hereu Cargol i un cabaler (segon fill), i a la família Esclata-sangs, hi ha una pubilla.
- 2ª Planta 1931 - 1949 Les espardenyes d'en Durruti:
Aquest és el bloc més llarg, i amb bon motiu ja és el que aporta més aventures, fets i experiències a l'Antonio. Iniciem en els seus 21 anys, per tant havent arribat a la seva majoria d'edat, obté el carnet de conduir, i just llavors es proclama la Segona República . Anys després amb l'aixecament militar, s'iniciarà la Guerra Civil, i l'Antonio lluitarà al bàndol contrari formant part d'una milícia de la CNT. Viure'm també el seu exili a França començant per la seva estada al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló (Saint-Cyprien, en francès), i a partir d'aquí les seves peripècies per la República Francesa ocupada per Alemanya. En acabar la Segona Guerra Mundial, s'estableix a Marsella on hi treballarà. En rebre una carta de sa cosina Elvira on li comunica la mort de la seva mare, Antonio decideix tornar a Espanya, la Espanya de Franco.
En la part que n'Antonio es troba al camp de refugiats de Sant Cebrià, em va fer recordar una mini-sèrie també de TV3, Tornarem, però en aquest cas els protagonistes eren el camp de refugiats d'Argelers.
En tornar a Espanya, n'Antonio com molta altra gent va ha haver de morir (els ideals) per viure en un règim contra el qual havia lluitat. Tot i això finalment trobarà l'amor, una esposa, casant-s'hi doncs, el que li va suposar una altra renuncia d'ideals, però que amb el temps el recompensaria amb un fill. Amb el temps i la relació amb la seva esposa es va fent insuportable, donant a lloc que ella se'n vagi a viure amb el fill i ell decideixi anar a una residencia.
Amb el temps les seves noves amistats com la seva dona anirien morint. Finalment arriba el dia que decideix emprendre l'últim vol.
L'art de volar és una gran historieta que reflexa una història real, profunda i dura portada a llum per les mans de dos grans autors, un dels quals vinculant familiarment. Un obra totalment recomanable que ara la podem gaudir en català gràcies a Editores de Tebeos.
L'art de volar és Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2010 i Premio Nacional del Cómic 2010 del Ministerio de Cultura, entre d'altres premis.
En la part que n'Antonio es troba al camp de refugiats de Sant Cebrià, em va fer recordar una mini-sèrie també de TV3, Tornarem, però en aquest cas els protagonistes eren el camp de refugiats d'Argelers.
- 1ª Planta 1949 - 1985 Galetes amargues
En tornar a Espanya, n'Antonio com molta altra gent va ha haver de morir (els ideals) per viure en un règim contra el qual havia lluitat. Tot i això finalment trobarà l'amor, una esposa, casant-s'hi doncs, el que li va suposar una altra renuncia d'ideals, però que amb el temps el recompensaria amb un fill. Amb el temps i la relació amb la seva esposa es va fent insuportable, donant a lloc que ella se'n vagi a viure amb el fill i ell decideixi anar a una residencia.
- En terra 1985 - 2001 La lloriguera del talp
Amb el temps les seves noves amistats com la seva dona anirien morint. Finalment arriba el dia que decideix emprendre l'últim vol.
L'art de volar és una gran historieta que reflexa una història real, profunda i dura portada a llum per les mans de dos grans autors, un dels quals vinculant familiarment. Un obra totalment recomanable que ara la podem gaudir en català gràcies a Editores de Tebeos.
L'art de volar és Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2010 i Premio Nacional del Cómic 2010 del Ministerio de Cultura, entre d'altres premis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada