Fa temps que ho tinc al cap, i aprofitant que he finalitzat la majoria dels meus primers manga, doncs en parlaré.
Per molta gent, el seu primer manga fora Bola de drac d'Akira Toriyama, publicat al maig de 1992 per Planeta DeAgostini Cómics, en el format grapat de la Sèrie Blanca i posteriorment de la Sèrie Vermella, i amb aquest es va endinsar al món del manga. Però aquest no va ser el meu cas. Tot i que n'havia vist per altra gent, mai em vaig comprar cap exemplar. No fora doncs fins a la publicació de l'Edició Definitiva (abril de 2006) que el manga de Bola de drac va entrar a casa meva.
Així doncs quin va ser el meu primer manga?
Per això hem d'avançar força anys des del 1992. Ens hem de remuntar al novembre de 2004, llavors tenia 19 anys, sí, vaig començar tard. Tot i que d'anime n'havia vist de de ben petitó, el manga em va arribar tard. Per aquella època, des d'uns 2 anys abans, rebia mensualment la revista TIPO, si aquella revista de música i marxandatge, amb la qual vaig diversos grups de música, i amb els amics fèiem compres, etc. Doncs bé a través de la TIPO em vaig comprar el meu primer manga. En llegir la breu descripció que hi havia, el mang en qüestió em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Parlo de Ryûgetsushô, de Ryoichi Ikegami, publicat per Ediciones Glénat, llavors totalment desconeguda. Aquest manga consta de 3 volums, i en aquells moments ja havien sortit tot o en faltava un, ja que el tercer era novetat del novembre de 2004. Així doncs el primer tom de Ryûgetsushô fora el meu primer manga. Però per tenir els 2 restants hauria de passar temps.
Tardor de 2005, l'entrada al món del manga: La descoberta de NORMA Comics.
Doncs això mateix, hauria de passar un any per tenir els 2 restants de Ryûgetsushô. Aquella tardor vaig descobrir la botiga NORMA Comics de Barcelona. Va ser entrar a l'establiment per primer cop i trobar-me amb còmics, d'aquí i d'allà, figures i altre tipus de marxandatge. Un cop ja més o menys orientat, em vaig centrar en la part de manga. Quin munt de títols desconeguts com també les seves respectives editorials. Allà doncs hi vaig trobar els 2 restants de Ryûgetsushô. A llarg d'aquella tardor hi vaig anar diversos cops i d'aquesta manera em vaig comprar els altres primers manga.
Inu-yasha: L'anime del 3XL, el seu manga publicat en català.
Una de les descobertes que vaig a fer a NORMA Comics va ser el manga d'Inu-yasha. El seu anime en català es s'havia estrenat al 3XL.cat la tardor de l'any 2003, i des del primer episodi en vaig ser un seguidor incondicional. Per tan trobar-me amb el seu manga va ser una agradable sorpresa, però a més a més s'estava publicant una edició en català amb un preu més que atractiu de 5€/tom. L'editorial encarregada de la seva publicació era Ediciones Glénat, la mateixa que Ryûgetsushô.
En aquells moments hi havien 6 toms a la venda, per tan amb poc temps els vaig tenir a casa, esdevenint el meu primer manga en català, i finalitzant-lo al juliol del passat any 2011.
De l'anime de Love Hina al manga de Negima!
Un anime el qual havia gaudit molt al 3XL.cat era Love Hina, basat en el manga homònim de Ken Akamatsu. I justament aquella tardor de 2005, la mateixa Glénat, que ja començava a conèixer, va començar la publicació de la nova obra de Ken Akamatsu, coincidint amb el Saló del Manga d'aquell any: Negima! Magister Negi Magi. Manga el qual s'ha i he finalitzat aquest passat octubre de 2012.
Ens estrenem amb NORMA Editorial
Canvio d'editorial per un moment, per anar-me'n a NORMA Editorial. Buscant altre sèries per començar em vaig topar amb un nou manga que es començava a publicar, Zatch Bell! justament llavors, acabava de sortir el primer número. En tenia referències anteriors? No I per que el vaig començar? Doncs per que NORMA Editorial sap fer una cosa que d'altres editorial no fan, i es una bona promoció de les seves noves sèries. I com les promociona? Ara ho fa amb cofres per guardar-hi els toms, amb Zatch Bell! però ho va fer amb una "alfombreta" de ratolí. Vaig caure en la tentació, i la història em va atraure.
El curiós però és que malgrat les promocions, Zatch Bell! és l'únic manga de NORMA que tinc. Bàsicament per una altra editorial, Glénat va començar a fer una aposta arriscada de manga en català, i la meva atenció i butxaca s'hi va destinar. Però amb NORMA, també hi he anat deixant calés principalment en el catàleg de còmic en català que amb el temps ha anat creixent.
Tornem a Glénat: El manga de ninges, Naruto en castellà
Just llavors el manga de moda era Naruto, un manga de ninges, protagonitzat per en Naruto Uzumaki, un jove ninja indisciplinat per amb un un gran poder misteriós. Publicat llavors també per Glénat, en aquells moments (novembre de 2005) hi havia 19 toms amb sortida bimestral. Així doncs amb paciència i quan els calés ho permetien me'n comprava 3 o 4 de cop, fins que vaig atrapar l'últim tom publicat, un de posterior al 19, i així cada dos mesos vaig arribar al volum 27 (febrer de 2007), essent aquest el final de la primera part del manga. I que vaig fer, llavors? Em vaig vendre el 27 toms. I per què? Doncs per que la mateixa Glénat, al juny del 2006, havia començat la publicació del manga en català, i un cop em vaig vendre els 27 en castellà, els diners obtinguts, vaig invertir-los amb tots el volums publicats en català que hi havien en aquell moment, 18 toms, al novembre de 2007. I des de llavors amb la periodicitat que toqués he arribat al tom 54 en català. A partir d'aquest ja hi ha una altra història.
Conclusions
Com heu llegit, va ser aquella tardor de 2005 quan em vaig endinsar plenament en el món del manga. Finalitzant Ryûgetsushô i començant amb Inu-yasha, Negima!, Zatch Bell! i Naruto. I tal com també heu pogut comprovar fent-ho principalment a través d'Edicions Glénat, ara sota el nom d'Editores de Tebeos.
5 van ser el meus primers manga, 4 dels quals de la mateixa editorial. Els anys següent en vindrien d'altres, començant i finalitzant aquests o altres manga.
2 comentaris:
Realment vares començar tard; pels volts dels 19 anys, de fet, és quan molta gent abandona el manga xDD
És curiós, però els primers mangues que vaig col·leccionar no em desperten una gran nostàlgia a nivell general. Suposo que perquè a mesura que van anar avançant em van anar decebent. 'CCS' n'és l'honrosa excepció... i només en tinc 3 volums saltejats.
Déu n'hi do, per això; tret de 'Ryugetsushô', la resta dels teus primers mangues són més llargs que un dia sense pa.
Jo sí que tinc les sèries blanca i vermella del Bola de Drac, i em vaig iniciar com a col·leccionista seriósde manga el 2004, als 21 anys.
Vaig deixar inacabades 2 col·leccions: Tsubasa Reservoir Chronicles i Keroro per baixada de nivell i Sakura wars per falta de cash. Ara que suerten els packs en català de KOR me la penso acabar, i també Full Metal Alchemist. Actualment només segueixo fidelment Berserk i Gundam: The Origin... I penso comprar-me la reedició de Nausicaa. Úlima col·lecció acabada: Mazinger Z, de Norma (l'han deixada inacabada ELLS! XD)
Ara sóc més aviat col·leccionista de cinema i novel·les. El manga ha passat a ser secundari per a mi, essencialment gràcies a que la biblio del meu barri es la segona més gran de Catalunya i té quasi totes les coleccions de manga que surten.
Publica un comentari a l'entrada