divendres, 13 d’abril del 2018

Bleach (Sèrie Completa)

Títol: Bleach (Ed. en català i Ed. en castellà)
Títol original: Bleach (ブリーチ)
Autor: Tite Kubo
Traducció per: Daruma: Rafel Morata, Marta E. Gallego Verònica Calafell i Marc Bernabé.
Publicat per: Glénat/EDT i Panini Comics. Català: abril de 2007 al maig de 2017 (vols. 1-48) i Castellà: juny de 2006 al març de 2018 (vols. 1-74)   
Format: Volum normal, rústic amb sobrecoberta, B/N, 200 pàgines. 
Núm. de volums: 74
Preus originals: Volums 1-24 a 5€/volum; Volums 25-40 a 6,5€/volum (també els 34 anteriors); Volums 41-74 a 7,5€/volum (també els 40 anteriors). Total gastat = 479€. 
Preus actuals: 7,5€/volum


Aquest passat mes de març, Panini Comics ha posat a  la venda el volum 74 de Bleach el darrer de la sèrie, el manga de shinigamis d'en Tite Kubo. El primer volum en castellà es va posar a la venda el juny de 2006 i el primer en català, l'abril de 2007, ambdós edicions publicades en aquell moment per la desapareguda Ediciones Glénat. Per tant pels qui han seguit l'edició en castellà des del principi això són casi uns 12 anys, i pels que com jo l'hem seguida en català fins al volum 48, quan fou cancel·lada en aquesta llengua, i seguidament heu fet un intensiu aquest darrer any amb els 26 darrers volums (49-74) amb l'edició en castellà, doncs són uns 11 anys.

En motiu la cancel·lació/finalització de l'edició en català, vaig fer-ne una ressenya explicant-ne la seva trajectòria. Ho tornaré a explicar, tot alternant-ho amb la respectiva situació de l'edició en castellà.
 
2006, Bleach en castellà i 2007, Bleach en català.

El juny de 2006, Glénat va començar a publicar en castellà el manga de Bleach, era un dels mangues del moment. Recordo que el vaig fullejar, amb la idea de comprar-lo, però finalment me'n vaig desdir. Fins que va arribar l'abril de 2007, quan l'editorial el va començar a publicar en català, l'he anat comprant amb la periodicitat que toqués i amb els diferents canvis que hi ha hagut, fins al volum 48 en català, el darrer de l'edició en català, i a partir del qual vaig fer el salt a l'edició en castellà, amb el volum 49 fins tot fent un intensiu fins arribar aquest darrer volum 74, tot seguint les aventures de l'Ichigo Kurosaki, el protagonista de Bleach.

L'Ichigo, un noi de 15 anys, té una peculiaritat: veu fantasmes. Malgrat aquesta capacitat, fa una vida força normal. Fins que un dia es topa amb una noia, la Rukia Kuchiki, que es una shinigami, una missatgera de la mort, i juntament amb ella un esperit que mai abans havia vist tampoc, un "hollow". Això comportarà que la família de l'Ichigo es posi en perill, donant a lloc que el mateix noi esdevingui un shinigami per així poder salvar els seus estimats. D'aquesta manera comença les aventures del shinigami substitut Ichigo Kurosaki.

Primera època de Glénat: canvis de periodicitats, de preus i altres

Quan es va posar a la venda el primer volum en català, es posava a la venda el volum 11 en castellà. Ambdós edicions diferien en dues coses. Mentre que amb l'edició en castellà, Glénat va utilitzar una tipografia pels títols dels volums en les portades diferent a l'original japonesa, en realitzar l'edició en català va respectar el disseny original i com que la corresponent edició en castellà ja portava un temps publicant-se, el preu fora de 5€/volum, per tal que fos atractiu pels nous lectors, l'edició en castellà costava 7,5€. Inicialment van pensar amb una periodicitat bimestral, com va passar entre el primer volum i el segon, però a partir d'aquest, la periodicitat va passar a ser mensual. L'edició en castellà des del principi tenia una periodicitat mensual.

A partir del maig de 2008, la periodicitat de l'edició en castellà va passar a ser bimestral, amb 24 volums publicats, el següent va sortir el juliol. En el cas de l'edició catalana això va passar en arribar al març de 2009, amb 23 volums publicats, i per tal el volum 24 va sortir al maig, així successivament amb els futurs volums. Aquest canvi de periodicitat de l'edició en català (i també dels altres mangues en català fins llavors mensuals), segons l'editorial es degué a que amb mesos hauria atrapat l'edició en castellà. Sé que llavors vaig fer números i certament això hagués passat, al març del 2010, el que hagués sigut positiu de cara a no discriminar entre les dues edicions, ara pel que passaria pocs mesos més endavant, el veritable motiu segurament fou que les vendes no acompanyaven.

I aquí el que em refereixo al final del paràgraf anterior. Aquell mateix any, al juliol, hi va haver un altre canvi. Un preu de 5€ és atractiu, però a la llarga i si la cosa no rutlla, poques vendes, hi han pèrdues, així que l'editorial va pujar el preu a 6,5€, aquesta pujada també es veié reflectida en altres sèries com en els volums publicats anteriorment. El volum 24 fou l'últim posat a la venda a 5€, a partir del 25 ja van sortir a 6,5€. I d'aquesta manera de manera bimestral i a 6,5€/volum arribaríem al volum 38, que es va publicar el setembre de 2011. Respecte l'edició castellana, en arribar aquest mes s'havien publicat 44 volums.

El volum 39 però es va fer esperar, i no va sortir fins al març de 2012, i el volum 40 al juliol. Així doncs mentre que el 2012 només en van sortir 2 volums en català, en castellà en van sortir 6, del 46 al 51, els quatre darreres com el 40 en català, amb un canvi, del qual en parlo al següent apartat

Per altra banda també s'ha de dir que a partir del volum 33 inclòs, l'enquadernació va canviar, i si fins al moment era cosit i encolat, a partir d'aquest volum només ha estat encolat, mantenint-se fins al darrer volum de l'edició en català. Desconec quan això va succeir en l'edició en castellà. El primer que tinc en aquesta llengua, el 49, ja és només encolat.

Canvi de nom: De Glénat a EDT; i el declivi de l'editorial

Amb l'arribada del 2012, Ediciones Glénat España va trontollar fortament. Primer va perdre tot el suport de la casa mare, Glénat França. El qual va comportar que hagués de canviar el nom, passant-se anomenar Editores de Tebeos, sent el seu nou logotip: EDT. El volum 39 en català que es va publicar al març encara es va editar sota la marca Glénat, ara bé el volum 40 del juliol de 2012, ja es va editar sota el nou logotip i nom. Aquest però la seva sobrecoberta esta feta d'un material diferent a la resta de sobrecobertes, notant-se pel tacte. Segons em van dir hi havia la intenció d'arreglar-ho d'alguna manera, però finalment això no va poder ser tal com explico a sota la imatge.

En l'edició en castellà, el primer en tenir el nou logotip fou el volum 48, publicat l'abril de 2012, amb el qual s'acaba la primera gran meitat de la sèrie i justament el que seria el darrer volum de l'edició en català, i en una altra editorial.


Però aquest volum 40 en català va ser l'únic que va publicar l'editorial sota la nova marca, tot i tenir programat el volum 41 de cara a l'octubre. A mitjans de setembre, es va saber que EDT perdia totes les llicencies de Shueisha, editorial que publica (publicava) Bleach a Japó. Aquest cop va ser tant dur i sobretot després del canvi de nom que l'any següent l'editorial va haver de baixar les persianes. Pel que fa a l'edició en castellà, sota la nova marca, va publicar els volums 48, 49, 50 i 51.

Amb les portades dels volums de la penúltima saga que EDT va publicar (49 a 51), va crear uns dissenys una mica més similars a les originals.  

Bleach se'n va a Panini

A finals d'octubre de 2012 es va saber que Panini Comics tenia la llicència de Bleach, però no se sabia que passaria amb la seva edició en català. En arribar el desembre, es va publicar el volum 51 en castellà, que per qüestió de contractes amb Shueisha, va haver de publicar EDT, quan aquest l'hauria d'haver publicat Panini, és doncs com he dit abans l'últim de l'etapa EDT. El febrer de 2013, ja es va publicar el primer volum ja sota la marca Panini sent doncs el volum 52. Ens vam haver d'esperar a l'abril del 2013, per saber que la nova editorial de Bleach continuaria l'edició en la nostra llengua a partir de juny, sortint l'esperat volum 41. En aquesta nova etapa, el preu pujaria als 7,5€/volum, tant els nous com tots els anteriors.
 

Ara bé el ritme de publicació de l'edició en català, fou molt molt pausada. L'any 2013 només en va sortir un, i a partir del 2014 inclòs, dos per any, així arribant aquest maig de 2017 en que s'ha publicat el volum 48, el darrer de l'edició en català. Malauradament les ventes no han acompanyat. Afortunadament, si ho podem dir així, Panini ha tingut el detall de cancel·lar aquesta edició en aquest volum, en el qual s'hi finalitza la saga de la Batalla per Karakura, l'arc final de tota la trama amb en Sôsuke Aizen com a gran enemic. I alhora es pot considerar el darrer volum de la primera meitat del manga.

Pel que fa l'edició en castellà, Panini l'any 2013 en va publicar 5 (52-56), l'any 2014, 3 volums (57-59), l'any 2015, 6 volums (60-65), el 2016, 4 volums (66-69), el 2017, 3 volums (70-72) i finalment aquest 2018, els dos darrers el 73 al gener i el 74 aquest març, finalitzant l'edició en castellà.

En publicar-se el volum 48 en català, el darrer volum publicat en castellà era el 70, traient el volum 71 el juliol del 2017. Del 49 en endavant inclòs, que han acabat sent 26 volums en total més, es divideixen en dues sagues, una  primera curta de 6 volums: L'agent perdut (del 49 al 54); i una segona i última de 20 volums: La guerra sanguinària dels mil anys (del 55 al 74).

Respecte els dissenys de les portades, pels darrers 3 volums (52 a 54) de la penúltima saga Panini utilitza un disseny similars als de les portades d'EDT per aquesta saga. La darrera saga ja íntegrament publicada per Panini, el disseny de les portades és idèntic al de les originals japoneses.

La saga de "L'agent perdut" té lloc 17 mesos després del final de la batalla contra en Sozûke Aizen. En aquesta saga apareixent els dits "Fullbringers", i veurem com l'Ichigo recupera els seus poders de shinigami que perd en el desenllaç de la batalla contra l'Aizen.

La saga de "La guerra sanguinària dels mil anys" és la darrera de la sèrie. S'hi esdevé la guerra final entre entre els Shinigamis i els seus eterns enemics, els Quincy, amb el misteriós Yhwach al capdavant. I també s'explicaran tots els secrets familiars de l'Ichigo, que han anat apareixent en sagues anteriors. Sabrem el per què l'Ichigo és com és.
 
Així doncs per posar-me al dia amb aquesta segona meitat del manga, a partir de l'agost de 2017 vaig començar a fer un intensiu amb l'edició en castellà. Aquell mes vaig comprar dels volums 49 a 54, o sigui la penúltima saga al complet. El setembre, del volum 55 a 59, els primers 5 volums de la darrera saga. L'octubre, va tocar del 60 al 64, arribant doncs a la meitat de la saga, al novembre del 65 al 69, només faltant-ne 5 per acabar. Aquests darrers han anat així: Amb un descans al desembre, el gener de 2018 vaig comprar del 70 al 72, el febrer, el volum 73, i finalment aquest març, ha tocat el darrer, el volum 74, acabant doncs amb Bleach, tal com he dit al principi 11 anys després d'haver-lo començat.

Bleach, sèrie completa. Volums 1 a 48 en català i volums 49 a 74 en castellà


Les errades observades

Respecte l'edició en català, possiblement la primera errada fou al volum 19. Aquest fou molt esperat per que incloïa un capítol a tot color, i així va ser. L'errada fou a la portada, ja que el disseny fou el mateix de l'edició en castellà, no com el disseny original que seguia la nostra edició. Segons Glénat per confusió havien treballat sobre la maqueta de la portada en castellà sense que s'adonessin.


Una altra portada que no va conservar el disseny original japonès fou la del volum 36. A l'esquerra la teniu tal com va sortir a la venda i a la dreta com hauria d'haver restat i es va publicitar. En desconec els motius però.


Una de les errades comunes que ens podem trobar en els còmics són frases en núvols on no haurien de ser, els textos estan desordenats, i també algun text repetit, perdent informació. Ara no recordo si ha passat en l'època Glénat/EDT, com tampoc amb Panini, sent més recent. Aquests casos com també paraules mal escrites o que falti alguna lletra, es poden arribar a tolerar, al cap i a la fi som humans i comentem errors. Ara bé, el que emprenya més es trobar-se textos en castellà. D'aquesta presència, en tinc un cas localitzat durant l'etapa Glénat/EDT:

- Volum 34:
Pàgina 165. En Mayuri diu: ¡¿Estás escuchando alguna palabra de lo que digo?!
Pàgina 167. En Szayel Aporro diu: ...Llegaís a ser todos...

Aquests errors lingüístics, per bé, i també malauradament per que no haurien d'haver passat, han estat casos puntuals.

Amb la compra del volum 59 en castellà, a la coberta hi un adhesiu que ens indica que s'inclou un pòster exclusiu que completa el del volum 48. Quan el 48 es va arribar en català l'any passat, Panini se'l va descuidar d'incloure'l.

I ja d'errors a l'edició en castellà, al volum 59, a la primera pàgina del capítol 521. A piggy party, el número i títol que hi surt escrit és el 500. Rescuer in the dark.

És molt normal que trobar una imatge que ocupi dues pàgines seguides. El fet és que en la darrera saga m'he trobat amb dos o tres casos, no recordo quins, que per algun defecte d'impressió entenc, aquesta imatge no queda ben connectada entre les dues pàgines.

Finalment mencionar que la solapa, on l'autor hi posa quatre paraules, també s'hi indica en quins números de la Shônen Jump s'han publicat els capítols que inclou el volum. A partir del volum 67, aquesta informació ja no hi apareix. En desconec els motius. 

Les conclusions

Respecte l'obra en sí, Bleach m'ha fet companyia durant aquests 11 anys, els primers 10 anys en català i el casi darrer any, en castellà. Són moltes les coses vistes: De com l'Ichigo esdevé shinigami i les seves primeres aventures i lluites, en com ha anat progressant, el seu gran enfrontament contra en Sôskue Aizen, a com recupera els poders en perdre'ls en la darrera batalla i finalment la seva participació en la guerra final entre els Shinigami i els Quincy, amb el darrer combat contra l'Yhwach. 

Al llarg d'aquests 74 volums hem pogut veure i conèixer una multitud de personatges cada un amb les seves característiques pròpies, des dels humans passant pels shinigamis, vizards, arrancars, fullbringers i quincys. Tot plegat va comportant que l'argument es vagi tornant més complex capítol rere capítol, volum rere volum, donant a lloc que fins i tot el lector es pugui perdre pel camí en algun moment. I certament aquest és un aspecte important en la darrera saga, on hi participen molts i molts personatges que tal com acaba la guerra al capítol 684, hagués calgut o bé allargar-lo o millor un altre capítol abans del 685, que en servís de posada en situació de cada un dels personatges, de quin és el seu estat i com es reuneixen tots plegats o el que pertoqui després de la guerra. Certament això hagués estat un punt molt important. Sembla que en Tite Kubo va haver de precipitar el final del manga i no es va permetre aquests detalls importants de cara el lector després d'una llarga saga de 20 volums amb la intervenció de molts personatges. Els capítols 685 i 686 que actuen com a forma d'epíleg tenen lloc 10 anys després de la guerra, mostrant-nos quins camins han seguit els personatges.

Bleach, fou el cinquè manga en català per part de Glénat, ara de Panini, havent quedat inconclús en aquesta llengua no podrà ser el manga en català més llarg publicat, ja que amb 74 volums superaria per dos a Naruto. Certament la seva finalització m'ha suposat una sensació agredolça, agre per no haver-la pogut completar en català i dolça per haver acabat el meu manga més llarg. I tal com tinc les prioritats ara mateix en quant a sèries de manga obertes, no preveig pas acostar-me a aquestes grans xifres. Respecte l'edició en català especialment, s'agraeix l'esforç realitzat primer per part de Glénat i després per Panini, la primera editorial per iniciar-lo i la segona per continuar-lo fins allà on ha pogut.

Bleach, volums 1 (En català, Glénat, abril 2007) i 74 (En castellà, Panini, març 2018), el primer i el darrer del manga

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Ep! Primer de tot, encantat de saludar-te al Saló (bé, vas venir tu)!

Sobre Bleach, és una sèrie que no m'ha interessat mai gaire i sé que és bastant generalitzat considerar-la una gran fumada, que aviat es va veure que no seria "la nova Bola de Drac", sobrenom oficiós que va compartir amb Naruto i One Piece.

En fi, sobre la cancel·lació en català, me n'assabento per tu. I això que es traduïa a la meva feina! No m'estranya, perquè la periodicitat anual ja tenia tota la pinta d'estar destinada a acabar-ne de rematar les vendes i justificar-ne la cancel·lació. Ho dic perquè es comentava que Planeta va acabar Naruto en català perquè hi estava obligada per contracte, i m'imagino (no ho sé) que aquests contractes permetien cancel·lar si les vendes anaven molt molt molt malament.

Les de Naruto anaven entre molt i molt molt malament, pel que es desprenia parlant-ne amb llibreters, però la periodicitat mensual (i el gran encert de publicar-ne molts de seguits per tal d'atrapar la castellana) va contribuir sens dubte a conservar 2 o 3 dels 4 gats que ens la fèiem en català i que ens resistíem a passar al castellà quan durant uns mesos semblava que després d'EDT no continuaria.

En canvi, l'estratègia seguida amb Bleach entenc que ha estat la contrària: rematar-la. I si ja hi havia distància amb l'edició castellana, es va ampliar suposo que expressament. Gran error. Les vendes d'aquests manga a Glénat ja es ressentien d'aquesta distància que els editors per algun motiu pensaven que quedaria eclipsada pel preu inferior, però la gent no vol esperar. Vol les coses ja.

En fi, encara que a mi no m'interessés, una llàstima això de Bleach.

Llop Segarrenc ha dit...

Ep.

Poca cosa a afegir. Mentre que amb Naruto, Planeta va fer un esforç per acabar-la. En el cas de Bleach, Panini ha fet l'esforç i el detall com he comentat de cancel·lar-la al volum 48, amb el desenllaç de la primera meitat del manga.

Tal com dius, la història es desmarxa molt sobre tot a la saga final, havent-la de concloure precipitadament, tal com comento.

Però bé, ha anat com ha anat. Ja feia temps que m'ho veia a venir.

Salut i fins la propera!