Vergonya! La grandeur touchée

Títol: Vergonya! La grandeur touchée

Autor: Lluís Juste de Nin

Publicat per: Ediciones Trilita, març 2018.

Format: Cartoné, 110 pàgines, 240 X 320 mm, B/N

Preu: 28€

Al primer de març d'enguany es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, Vergonya!, publicada per Ediciones Trilita.

Aquesta nova obra com la publicada l'any passat, Garbo, també està centrada en la Segona Guerra Mundial, i observant la portada d'aquesta nova, ja podem esbrinar de quin context ens parla en Juste de Nin, l'ocupació de mitja França per l'Alemanya del Tercer Reich d'Adolf Hitler, mentre la resta, la dita "França Lliure" estava governada pel Mariscal Pétain des de la ciutat de Vichy, això sí, col·laborant amb els ocupants nazis.

La història concretament la viurem des de Paris, la capital, la qual fou ocupada des del 14 de juny de 1940 al seu alliberament l'agost del 1944, una mica més de quatre anys d'absoluta vergonya per molts dels parisencs i francesos, els quals van viure l'ocupació com si res no hagués passat.

L'argument el viurem tot seguint les peripècies d'un grup de exiliats catalans que decideixen continuar vivint a Paris malgrat el perill que comporta l'ocupació alemanya. Entre ells hi tenim els cartellistes Carles Fontserè i Martí Bas, l'escriptor Rafel Tasis, el pintor Antoni Clavé i com a personatge de ficció, el ninotaire Quim Moix, qui serà el protagonista principal i conductor de l'obra.

En Quim Moix sent treballador del Musée de l'Homme, entra a formar part de la Réseau (xarxa) del museu, un dels primers moviments de resistència contra l'ocupació, format per gent civil i en aquest cas concret per etnòlegs i bibliotecàries del museu. Així doncs aquest quatre anys, a través d'en Quim, serem testimonis de la inexistent resistència tant de la societat en general i particularment dels il·lustrats i intel·lectuals francesos ben acomodats amb la nova situació política, com també tot allò més dramàtic com les detencions, deportacions i afusellaments.

Al llarg del llibre veurem com l'autor es mostra molt crític amb moltes personalitats franceses que durant l'ocupació i la guerra no van moure ni un fil i que després anirien pel món mostrant-se com si haguessin estat uns grans resistents des del primer dia.

Havent-lo mencionat al principi, l'autor es permet mencionar en Joan Pujol alies Garbo, per tal d'explicar-nos el Desembarcament de Normandia que acabaria comportant l'alliberament de Paris, que per cert el primers en entrar foren republicans espanyols i catalans. No fos cas que els alemanys decidissin defensar-se i els primers en caure fossin francesos. La situació del moment, donava a lloc, que molts pensessin, com el mateix Moix, que un cop derrotat Hitler, en Franco seria el següent a caure, però llavors va aparèixer un nou enemic, el comunisme, i el dictador espanyol n'era enemic i per tant intocable pels aliats, malgrat ser un dictador, un feixista, com ho va ser en Hitler.

Així doncs a  través d'en Quim Moix i dels altres personatges, coneixerem aquest període de vergonya de França, aquella que va lluitar aferrissadament deixant moltes vides en la Primera Guerra Mundial i que en aquesta Segona, capitulava a la més mínima, fins que amb el temps i en especial gràcies a les forces estrangeres les condicions foren les bones per aixecar-se militarment envers l'ocupador. Un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, permetent-nos viure l'ocupació de Paris des d'un punt de vista català.